Parròquia de Sant Gil Abat - BENIFAIRÓ DE LES VALLS COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Sant Joan Baptista (1)

(Referència 2448)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 52
Pes aproximat (en quilos) 81
Any fosa 1784
Descripció La campana té quatre cordons al terç, dividits en dos grups de dos. Entre aquests hi ha una inscripció en espanyol i llatí: "✱ ✱ SAN ✱ QVAN BAVTISTA ORA PRONOBIS". Correctament seria: "✱ ✱ SAN ✱ JUAN BAUTISTA ORA PRO NOBIS". La part en llatí procedeix de les Lletanies dels Sants i en valencià es tradueix així: "PREGA PER NOSALTRES". Al mig hi ha una creu de calvari i en la base està l'any de fosa: ✱AÑO + I✱7✱8✱4✱". També disposa d'una imatge de Sant Joan Baptista al mig. Al mig peu hi ha quatre cordons i baix aquesta inscripció: "✱I✱REGIDOR✱LUIS✱GILLEM✱". Al peu disposa de dos cordons i esta altra inscripció: "✱SIENDO✱QVRA DON ANTONIO GALVO I ALHALDE ORDINARIO✱GOSE MARI.". Sembla que el fonedor va començar a compondre la inscripció al peu i es va quedar sense espai, motiu pel qual va seguir al mig peu. Per tant, cal llegir el text així: "SIENDO CURA DON ANTONIO GALBO Y ALCALDE ORDINARIO JOSÉ MARÍ I REGIDOR LUÍS GUILLEM".
Terç (T) (2 cordons)
"✱ ✱ SAN ✱ QVAN BAVTISTA ORA PRONOBIS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) "✱AÑO" (creu de calvari) "I✱7✱8✱4✱"
(06) (imatge de Sant Joan Baptista)
Mig peu (MP) (4 cordons)
(03) "✱I✱REGIDOR✱LUIS✱GILLEM✱"
Peu "✱SIENDO✱QVRA DON ANTONIO GALVO I ALHALDE ORDINARIO✱GOSE MARI."
(2 cordons)
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta Portilla.
Estat anterior Estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu.
Estat actual Bon estat. Batall modern de Portilla, penjat en cuiro. Està instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià a una de les finestres de la sala de les campanes i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Mecanismes de toc Electromall (03), motor de vol per impuls (09)
Intervencions A mitjans del segle XX la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar, substituint la truja de fusta per altra de ferro. En 1999 va ser restaurada, instal·lant una nova truja dels Hermanos Portilla i mecanitzant-la amb motor d'impulsos i electromall.
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit. No obstant això caldria incloure la campana en l'Inventari General de Béns Mobles de la Generalitat Valenciana degut al seu interés.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes Esta campana procedeix de l´esglèsia del llogaret de Sta. Coloma, annex de la parròquia de Benifairo. En despoblar-se al XIX la portaren a la parròquia. Restaurada amb ajudes de les SUBVENCIONS 1999 GENERALITAT VALENCIANA.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (08-09-1999)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (30-11-2002)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (23-01-2021)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 25-01-2021
29 Fotos

Santa Bàrbera (2)

(Referència 2449)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 81
Pes aproximat (en quilos) 308
FonedorLLEONART, JOSEP (VALÈNCIA)
Any fosa 1764
Descripció La campana té sis de les anses decorades amb motius semblants a cordons. Seguidament hi ha quatre cordons al terç, dividits en dos grups de dos. Entre aquests hi ha una inscripció en llatí: "+ A FULGURE ET TEMPESTATE DEFENDE TERRAM NOSTRAM S BARBARA". Es tracta d'una inscripció amb un clar sentit protector que està dirigida a Santa Bàrbera, patrona de i que en valencià es pot interpretar així: "DEL LLAMP I LA TEMPESTAT DEFENSA LA NOSTRA TERRA SANTA BÀRBERA". Al terç hi ha una imatge de Santa Bàrbera i dos cordons més. Seguidament hi ha al mig una creu de calvari amb dos xicotets xiprers, dos sargantanes (una d'elles li mossega la cua a l'altra) i aquesta inscripció en espanyol amb l'any de fosa i el nom del rector: "+ + A Ñ O + I 764 SIENDO RETOR EL DOTOR ANTONIO CALVO". Correctament seria: "+ + AÑO + 1764 SIENDO RECTOR EL DOCTOR DON ANTONIO CALVO". Al mig peu hi ha una sargantana i cinc cordons. Finalment, té al peu una sanefa amb raïms, situada entre cordons.

La campana es podria atribuir al fonedor Josep Lleonart de la ciutat de València. Especialment les decoracions de les anses i elements com la creu de calvari són semblants als que aquest fonedor va utilitzar a altres campanes, així com la lletra o la distribució dels cordons. A més, no seria estrany que Lleonart passara per aquest poble l'any 1764 perquè es va documentar un treball seu a la localitat castellonenca de Forcall el mateix any i Benifairó no estaria lluny del camí cap al nord.
Anses Anses decorades.
Terç (T) (2 cordons)
"+ A FULGURE ET TEMPESTATE DEFENDE TERRAM NOSTRAM S BARBARA"
(2 cordons)
(07) (Santa Bàrbera)
(2 cordons)
Mig (M) (02) (creu de calvari entre dos xipresos) "+ + A Ñ O + I 764 SIENDO RETOR EL DOTOR ANTONIO CALVO"
(03) (dos dracs mossegant-se la cua)
Mig peu (MP) (5 cordons)
(03) (sargantana)
Peu (cordó)
(sanefa amb raïms)
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar i volteig des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Volteig i repic automàtic.
Truja Fusta dels Portilla.
Estat anterior Estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall.
Estat actual Bon estat. Batall modern de Portilla, penjat en cuiro. Està instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià a una de les finestres de la sala de les campanes i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Mecanismes de toc Electromall monofàsic (03), motor de vol impulsos (09)
Intervencions A mitjans del segle XX la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar, substituint la truja de fusta per altra de ferro. La mecanitzaren amb electromall i motor de vol continu. En 1999 va ser restaurada, instal·lant una nova truja dels Hermanos Portilla i mecanitzant-la amb motor d'impulsos i electromall.
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit. No obstant això caldria incloure la campana en l'Inventari General de Béns Mobles de la Generalitat Valenciana degut al seu interés.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes Restaurada amb ajudes de les SUBVENCIONS 1999 de la GENERALITAT VALENCIANA.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (08-09-1999)
  • ALUJER, Casta (2002)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (23-01-2021)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 29-01-2021
33 Fotos

Santa Maria (3)

(Referència 2451)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 95
Pes aproximat (en quilos) 496
FonedorDE LA VIÑA, JUAN ANTONIO
Any fosa 1725
Descripció La campana té sis anses amb decoracions zoomorfes i a l'espatlla hi ha dos cordons i una creu xicoteta. Seguidament hi ha quatre cordons al terç, dividits en dos grups de dos. Entre aquests hi ha una inscripció en llatí: "SMARIAAИGELORVMREGIИA DEFEИDEBEИIFAIROATEMPESTATEMALIGИA. Aquesta correctament seria: "SANCTA MARIA ANGELORUM REGINA DEFENDE BENIFAIRÓ A TEMPESTATE MALIGNA". El text expressa de forma clara la seua intenció protectora a l'invocar a la Mare de Déu, baix l'advocació dels àngels, enfront de les tronades. Poc habitual és que especifique que aquesta protecció siga sobre un lloc concret i menys que faça referència al poble. En valencià seria: "SANTA MARIA REINA DELS ÀNGELS DEFENSA BENIFAIRÓ DE LA MALIGNA TEMPESTAT. Les lletres estan decorades amb motius vegetals.

Baix d'aquesta inscripció hi ha un total de sis imatges religioses: Sant Vicent Ferrer, Santa Bàrbera, Sant Miquel, la Mare de Déu del Rosari, Santa Anna i Sant Joaquim. També al terç i entre cordons hi ha altra inscripció amb el nom dels padrins: "PATRINIFVERENOBILISDIOSEPHVSVIVESDECANAMASETDVINCENTAFERERCONSORTESDOMINIDEBENIFAIROAÑO I 7 2 5". Segurament per motius d'espai es juntaren totes les paraules i correctament seria: "PATRINI FUERENT NOBILIS D. IOSEPHUS VIVES DE CAÑAMAS ET D. VICENTA FERRER CONSORTES DOMINI BENIFAIRO AÑO 1725". Aquesta es tradueix així: "VAREN SER ELS SEUS PADRINS ELS NOBLES CONSORTS EN JOSEP VIVES DE CAÑAMAS I NA VICENTA FERRER SEÑORS DE BENIFAIRÓ ANY 1725". Al mig té una creu de calvari, sis cordons al mig peu i una sanefa amb raïms al peu, situada entre cordons.

L'anàlisi dels elements documentats a la campana permeten plantejar la seua atribució al fonedor Juan Antonio de la Viña, actiu durant les primeres dècades del segle XVIII. Hi ha coincidències en elements com les anses, les lletres decorades, així com la creu o la iconografia religiosa.


Anses Sis anses amb decoracions zoomorfes.
Espatlla (H) (2 cordons)
(02) (creu xicoteta)
Terç (T) (2 cordons)
"SMARIAAИGELORVMREGIИA DEFEИDEBEИIFAIROATEMPESTATEMALIGИA
(2 cordons)
(00) (Sant Vicent Ferrer)
(02) (Santa Bàrbera)
(04) (Sant Miquel)
(06) (Mare de Déu del Rosari)
(08) (Santa Anna)
(10) (Sant Joaquim)
(cordó)
"PATRINIFVERENOBILISDIOSEPHVSVIVESDECANAMASETDVINCENTAFERERCONSORTESDOMINIDEBENIFAIROAÑO I 7 2 5"
(cordó)
Mig (M) (00) (creu de calvari)
Mig peu (MP) (6 cordons)
Peu (cordó)
(sanefa amb raïms)
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Com que era l'antiga campana major tocava les hores. Per aquest motiu té marques de desgast d'una maça horària al mig peu.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta dels Portilla.
Estat anterior Estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall.
Estat actual Bon estat. Batall modern de Portilla, penjat en cuiro. Està instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià a una de les finestres de la sala de les campanes i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Mecanismes de toc Electromall (03), motor de vol impulsos (09)
Intervencions A mitjans del segle XX la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar, substituint la truja de fusta per altra de ferro. La mecanitzaren amb electromall i motor de vol continu. En 1999 va ser restaurada, instal·lant una nova truja dels Hermanos Portilla i mecanitzant-la amb motor d'impulsos i electromall.
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit. No obstant això caldria incloure la campana en l'Inventari General de Béns Mobles de la Generalitat Valenciana degut al seu interés.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes Restaurada amb ajudes de les SUBVENCIONS 99 GENERALITAT VALENCIANA. Esta campana era la major, actualment i al haver fet de nou la campana mitjana afegint-li pes, ha passat a ser la mitjana del campanar.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (08-09-1999)
  • ALUJER, Casta (2002)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (23-01-2021)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 29-01-2021
42 Fotos

Sant Gil Abat (4)

(Referència 5073)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 101
Altura del bronze 83
Vora 10
Pes aproximat (en quilos) 597
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2000
Descripció Al terç té quatre cordons al terç, dividits en dos grups de dos. Entre aquests hi ha una inscripció en llatí: "SICUT CERVUS AD FONTES AQUARUM BEATI MISERICORDES". És un fragment del segon versible del Salm 42 que es tradueix així: "COM EL CÉRVOL ES DELEIX DE LES FONTS D'AIGUA, TAMBÉ ES DELEIX PER TU LA MEUA ÀNIMA DÉU MEU". També al terç hi ha una garlanda amb motius vegetals. Seguidament té al mig una creu i aquesta altra inscripció: "SI DEL POBLE SOU CRIDAT/ EN LA SEUA AFLICCIÓ:/ PROTEGIU BENIFAIRÓ/ GLORIÓS SANT GIL ABAT". En un lateral té aquesta inscripció: "ESSENT RECTOR/ MOSSÉN MARTINEZ RONDAN/ I SEMINARISTA ANTONI POLO GUMBAU / AQUESTA CAMPANA EN SUBSTITUEIX / UNA ALTRA QUE DIU: / "SANCTE AEGIDI, SUB UMBRA ALARUM TUARUM/ PROTEGE NOS. SIENDO CURA DON ROQUE RIBERA / Y SIENDO ALCALDE RAMON TORRES AÑO 1855".

També al mig hi ha aquesta altra inscripció: "SAN GIL ABAT. / PATRÓ DE BENIFAIRÓ DE LES VALLS./ PREGEU PER NOSALTRES./ ANY 2000/ DEL GRAN JUBILEU. A continuació té altra amb els noms dels padrins: "FOREN PADRINS/ GENOVEVA I ENRIQUETA CONDOMINA RAMON/ CARMINA NICOLAS SANCHEZ/ GLORIA SAN CLEMENTE SALES/ CARMEN MARCO BENDICHO/ Mª ANGELS VILA CALVET/ EULALIA DIEZ TORRES/ GUADALUPE MOLINA HERRERO I/ MARI CARMEN MATA GIMENEZ". Baix d'aquesta està la signatura incisa del fonedor: "Abel Portilla / * me fecit en 2000* / (caragol) Gajano Cantabria nº 137". Totes les lletres estan incises.

Finalment, entre cordons, té al mig peu aquesta altra inscripció: "SANCTE AEGIDI, SUB UMBRA ALARUM TUARUM PROTEGE NOS". La part en llatí es traudeix així: "GIL EMPARA'NS A L'HOMBRA DE LES TEUES ALES". A més del nom de la campana (l'advocació titular del temple parroquial) té un fragment del Salm 17 que és poc habitual a les campanes. Aquesta inscripció està copiada de l'anterior campana.
Terç (T) (2 cordons)
(06) "SICUT CERVUS AD FONTES AQUARUM BEATI MISERICORDES"
(2 cordons)
(garlanda amb motius vegetals)
Mig (M) (00) (creu de calvari) / "SI DEL POBLE SOU CRIDAT/ EN LA SEUA AFLICCIÓ:/ PROTEGIU BENIFAIRÓ/ GLORIÓS SANT GIL ABAT"
(03) "ESSENT RECTOR/ MOSSÉN MARTINEZ RONDAN/ I SEMINARISTA ANTONI POLO GUMBAU/ AQUESTA CAMPANA EN SUBSTITUEIX/ UNA ALTRA QUE DIU:/ "SANCTE AEGIDI, SUB UMBRA ALARUM TUARUM/ PROTEGE NOS. SIENDO CURA DON ROQUE RIBERA/ Y SIENDO ALCALDE RAMON TORRES AÑO 1855"
(06) "SAN GIL ABAT. / PATRÓ DE BENIFAIRÓ DE LES VALLS. / PREGEU PER NOSALTRES. / ANY 2000 / DEL GRAN JUBILEU"
(09) "FOREN PADRINS / GENOVEVA I ENRIQUETA CONDOMINA RAMON/ CARMINA NICOLAS SANCHEZ / GLORIA SAN CLEMENTE SALES / CARMEN MARCO BENDICHO / Mª ANGELS VILA CALVET / EULALIA DIEZ TORRES / GUADALUPE MOLINA HERRERO I / MARI CARMEN MATA GIMENEZ" / "Abel Portilla / * me fecit en 2000* / (caragol) Gajano Cantabria nº 137" (tot incís)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(06) "SANCTE AEGIDI, SUB UMBRA ALARUM TUARUM PROTEGE NOS"
(2 cordons)
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic. Toca les hores.
Truja Fusta Portilla.
Estat actual Bon estat. Batall de Portilla, penjat en cuiro. Està instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià a una de les finestres de la sala de les campanes i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic, (09) motor de vol per impuls
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit. No obstant això caldria incloure la campana en l'Inventari General de Béns Mobles de la Generalitat Valenciana degut al seu interés.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes Esta campana substitueix a la c2450. Fon beneïda i pujada al campanar el 12/10/2000, esta campana al fondre-la de nou, s´ha fet més gran i ha passat de ser la mitjana a ser la gran.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (08-09-1999)
  • ALUJER, Casta (2002)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (23-01-2021)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 30-01-2021
27 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 24-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 55 Visitants: 55 Usuaris: 0