Parròquia de Maria Magdalena - L'ORXA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Campana (0)

(Referència 13814)

Localització Sagristia
Diàmetre (en cm) 27
Altura del bronze 25
Vora 3
Pes aproximat (en quilos) 11
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1963
Terç (T) (Cordó)
* * * *
(Cordó)
* * * *
(Cordó)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Marca del fonedor)
(06) (Anagrama de Maria)
(09) (Pensament, propi dels Roses)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"AÑO 1963
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Desconeixem les funcions que aquesta campana va poder acomplir durant la seua estança a la fàbrica de paper Raduán de l'Orxa.
Tocs actuals de campanes El bronze marca mitjançant el seu repic, el començament de les celebracions litúrgiques a l'interior de la parròquia de Santa Maria Magdalena de l'Orxa.
Truja Truja nova de fusta, construïda per Electrorecamp S.L.
Estat original L'instrument, en l'actualitat ubicat a la sagristia de la parròquia de l'Orxa, fou fos per a la fàbrica de paper Raduán, situada als peus del castell de la població.
Estat actual La campana, restaurada recentment amb motiu del seu trasllat al temple parroquial, es troba en un excel·lent estat de conservació.
Mecanismes de toc Cordell al batall per ser repicada.
Intervencions La campana ha sigut recentment restaurada pels tècnics d'Electrorecamp S.L., netejant el seu bronze perquè recuperara la seua sonoritat original i instal·lant a l'instrument una nova truja de fusta.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Mesures aproximades.

Autors de la documentació

  • JORDÀ SALA, Josep [Documentació fotogràfica de la campana] (19-07-2016)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 20-05-2017
2 Fotos

La Visitació de Nostra Senyora (1)

(Referència 2064)

Localització Sala de les campanes.
Diàmetre (en cm) 50
Altura del bronze 39
Vora 5
Pes aproximat (en quilos) 72
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1989
Terç (T) (2 cordons)
"LA VISITACIO DE NOSTRA SENYORA"
(Cordó)
(Garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Anagrama de Maria)
(06) "RECTOR: D. RAFAEL GUIA MARÍN / RECORD DELS GERMANS CERVERA MARTINEZ / ANY 1.989"
(09) (Marca de fàbrica) "S. MANCLÚS VALENCIA"
Mig peu (MP) (Cordó)
Tocs tradicionals de campanes Encara que la campana va restar electrificada després de la seua fosa, hauria de seguir, tant si és tocada manualment com si ho és automàticament, els tocs tradicionals de l'Orxa.
Tocs actuals de campanes Volteig i repic exclusivament automàtics.
Truja Truja de ferro moderna de Salvador Manclús (València).
Estat anterior Durant la primera presa de dades, efectuada al setembre de 1998, la campana ja havia perdut les seues anses i comptava amb un batall modern correctament lligat, així com amb la truja metàl·lica que encara en l'actualitat conserva.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada amb una truja metàl·lica de Manclús, que des del trencament de les anses del bronze, s'uneix a aquest per mitjà de tota una sèrie de taladres a la corona. Així mateix, compta amb un batall de l'empresa instal·ladora lligat a l'ansa batallera amb cuir, però en canvi carent de "soquet".
Mecanismes de toc Motor de vol continu a les (03) i electromall trifàsic a les (09).
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1989 als tallers de Salvador Manclús de València -que tant sols quatre anys després, tancaria les portes de la seua foneria-, com un obsequi dels germans Cervera Martínez a la parròquia de Santa Maria Magdalena de l'Orxa, aleshores regida per Mn. Rafael Guía Marín. Després de la seua fosa, a l'instrument se'l va proveïr segurament de la truja metàl·lica amb la que encara avui compta i possiblement va ser dotat dels mecanismes de toc automàtic dels que també disposa en l'actualitat, és a dir, el motor de vol continu i l'electromall trifàsic propis de les instal·lacions de Salvador Manclús. No obstant, tal i com ens mostren les dades recollides durant la primera documentació de la campana, pocs anys després de la seua arribada al campanar el bronze va perdre bona part de les seues anses, possiblement com a conseqüència de defectes en la seua fosa. Aquest succés va obligar a trepanar la corona de l'instrument, per tal de tornar a unir-lo a la seua truja.
Propostes La campana hauria de ser restaurada, substituint l'actual truja metàl·lica per una nova de fusta, que en la seua confecció hauria de seguir el perfil local que mostren els fragments de les truges originals que es conserven al sòl de la sala de les campanes. Igualment, el bronze hauria de ser netejat per dins i per fora per recuperar el seu so original, i proveït de nous mecanismes de toc automàtic, que simulen els tocs tradicionals i permeten els tocs manuals.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-09-1998)
  • JORDÀ SALA, Josep (19-07-2016)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 20-05-2017
8 Fotos

Divina Aurora (2)

(Referència 2065)

Localització Sala de les campanes.
Diàmetre (en cm) 71
Altura del bronze 63
Vora 9
Pes aproximat (en quilos) 207
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1943
Terç (T) (Cordó)
(Cenefa de triangles)
(Cordó)
(Garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Marca de fàbrica) "MANUEL ROSES VIDAL HIJO DE M. ROSES SANTOS VALENCIA"
(06) "DIVINA AURORA / LORCHA 1943"
(09) (Anagrama de Maria)
Mig peu (MP) (5 cordons, dels quals, el central és més gros)
"SIENDO CURA D. FRANCISCO GOMIS Y ALCALDE D. SALVADOR TOMAS CLOQUELL"
(Cordó)
(Cenefa)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Des de la seua instal·lació al campanar l'any 1943, fins la seua electrificació durant les últimes dècades del segle XX, la campana va ser repicada manualment des de la base del campanar i voltejada des de la sala de les campanes, segurament sense l'ajuda de cap corda.
Tocs actuals de campanes Volteig i repic exclusivament automàtics.
Truja Truja de ferro moderna de Salvador Manclús (València).
Estat anterior Durant la primera presa de dades, efectuada al setembre de 1998, la campana es trobava en un bon estat de conservació, instal·lada amb un batall antic distint segurament al que ha causat el seu trencament i amb una truja metàl·lica bastant robellada. En allò referent als mecanismes de toc, l'instrument comptava amb el motor de vol continu que encara presenta a l'actualitat i amb un martell trifàsic a les (09), que ha sigut substituït per un de nou, de resposta molt més ràpida.
Estat actual La campana s'ha BADAT recentment a la vora, segurament com a conseqüència de les característiques de la seua truja metàl·lica, així com de la deficient instal·lació del seu batall. Excessivament curt per a les mides del bronze, amb la finalitat que colpejara al punt adeqüat fou lleugerament despenjat, causant probablement aquest fet el seu trencament.
Mecanismes de toc Motor de vol continu i electromall monofàsic a les (03).
Intervencions La campana fou fosa l'any 1943 als tallers de Manuel Roses Vidal de València, amb la finalitat d'ocupar de nou els finestrals que les antigues campanes de la parròquia, destruïdes durant la Guerra Civil, havien deixat buits. L'encàrrec de la fosa de la campana fou efectuat segurament, tal i com ens mostren les seues inscripcions, d'una banda, per part de la parròquia de Santa Maria Magdalena de l'Orxa, aleshores presidida per Mn. Francisco Gomis; i d'altra banda per l'ajuntament, regentat per l'alcalde Salvador Tomàs Cloquell. Després de la seua fabricació, la campana va ser dotada d'una nova truja de fusta pintada amb seguretat de roig -com ens mostren alguns dels seus fragments, conservats al sòl de la sala de les campanes- per part de l'empresa fonedora i després de la seua benedicció, fou pujada a la torre. És de suposar, igualment, que en el moment de la seua instal·lació al campanar, la campana fou proveïda d'una llarga corda per al repic manual, que descendia fins la base de la torre a través de l'orifici present al centre de l'estança.
Durant la segona meitat del segle XX, potser coincidint amb la fosa de la campana menor a l'any 1989, l'instrument fou electrificat, dotant-lo d'una truja metàl·lica (una de les possibles causants del seu trencament), així com d'un electromall trifàsic i d'un motor de volteig continu per als tocs automàtics.
Actuacions urgents Suggerim per a aquesta campana, badada a la vora com hem indicat, dues possibles solucions. Mentre la primera d'elles passaria per la refosa del bronze després de la seua documentació, a la segona, s'optaria per la seua substitució per una nova campana. No creiem en canvi recomanable la seua soldadura, fruit del seu escàs valor. La nova campana, ja fóra el resultat de la refosa de l'actual o de la confecció d'una nova, hauria de ser dotada d'una truja que seguira el perfil local, així com de mecanismes per al toc automàtic que simulen els tocs tradicionals de l'Orxa i permeten els tocs manuals.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-09-1998)
  • JORDÀ SALA, Josep (19-07-2016)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 20-05-2017
7 Fotos

Santa Maria Magdalena (3)

(Referència 2066)

Localització Sala de les campanes.
Diàmetre (en cm) 86
Altura del bronze 79
Vora 9
Pes aproximat (en quilos) 368
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1941
Terç (T) (2 cordons)
(06) "SANTA MARIA MAGDALENA"
(2 cordons)
(Garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Escut d'Espanya)
(06) (Anagrama de Maria)
(09) (Marca de fàbrica) "ROSES HNOS. SILLA VALENCIA"
Mig peu (MP) (2 cordons)
(06) "LORCHA AÑO 1941"
(2 cordons)
Peu (4 cordons distribuïts per parelles)
Tocs tradicionals de campanes Des de la seua instal·lació al campanar l'any 1941, fins la seua electrificació durant les últimes dècades del segle XX, la campana va ser repicada manualment des de la base del campanar i voltejada des de la sala de les campanes, segurament sense l'ajuda de cap corda.
Tocs actuals de campanes Volteig i repic exclusivament automàtics.
Truja Truja de ferro moderna de Salvador Manclús (València).
Estat anterior Durant la primera presa de dades, efectuada al setembre de 1998, la campana es trobava en un bon estat de conservació, instal·lada amb un batall antic correctament lligat i amb una truja metàl·lica bastant robellada.
Estat actual La campana s'ha BADAT recentment a la vora, segurament fruit de les característiques de la seua truja metàl·lica.
Mecanismes de toc Motor de vol continu a les (03) i electromall trifàsic a les (09).
Intervencions La campana fou fosa l'any 1941 als tallers dels Hermanos Roses de Silla (València), amb la finalitat d'ocupar de nou els finestrals que les antigues campanes de la parròquia, destruïdes durant la Guerra Civil, havien deixat buits. Després de la seua fabricació, la campana va ser dotada d'una truja de fusta pintada amb seguretat de roig -com ens mostren alguns dels seus fragments, conservats al sòl de la sala de les campanes-, que potser aprofitava parts de les truges de les antigues campanes. És de suposar, igualment, que en el moment de la seua instal·lació al campanar, la campana fou proveïda d'una llarga corda per al repic manual, que descendia fins la base de la torre a través de l'orifici present al centre de l'estança.
Durant la segona meitat del segle XX, potser coincidint amb la fosa de la campana menor a l'any 1989, l'instrument fou electrificat, dotant-lo d'una truja metàl·lica (la possible causant del seu trencament), així com d'un electromall trifàsic i d'un motor de volteig continu per als tocs automàtics.
Actuacions urgents Suggerim per a aquesta campana, badada a la vora com hem indicat, sengles possibles solucions. Mentre la primera d'elles passaria per la refosa del bronze després de la seua documentació, a la segona, s'optaria per la seua substitució per una nova campana. No creiem en canvi recomanable la seua soldadura, fruit del seu escàs valor. La nova campana, ja fóra el resultat de la refosa de l'actual o de la confecció d'una nova, hauria de ser dotada d'una truja que seguira el perfil local, així com de mecanismes per al toc automàtic que simulen els tocs tradicionals de l'Orxa i permeten els tocs manuals.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-09-1998)
  • JORDÀ SALA, Josep (19-07-2016)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 20-05-2017
5 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 86 Visitants: 85 Usuaris: 1 - francesc