 | | Localització |
Sala de campanes |
|---|
| Diàmetre (en cm) |
89 |
|---|
| Altura del bronze |
75 |
|---|
| Vora |
8,5 |
|---|
| Pes aproximat (en quilos) |
408 |
|---|
| Fonedor | ROSES, PASCUAL |
|---|
| Any fosa |
1819 |
|---|
| Descripció |
La campana duu una expressió en llatí i español en la part superior, estesa en dues línies: "CHRISTUS REX VENIT IN PACE ✱ FILIUS HOMO FACTUS EST - AÑO I8I9"
"A FULGURE ET TEMPESTATE # CRISTUS NOS DEFENDAT". La primera part ja ha sigut analitzada en la campana grossa, i es tracta d'una expressió molt poc utilitzada en les nostres campanes, tot i que es repeteix dos vegades en el present campanar. NO obstant presenta una variació, molt evangèlica, però inèdita fins al moment: en compte de DEUS HOMO... posa FILIUS HOMO, és a dir EL FILL DE L'HOME. Per altra part l'expressió CRISTUS de la segona línia s'hauria d'haver escrit CHRISTUS.
La inscripció es pot traduir com CRIST REI VA VINDRE EN PAU. EL FILL DE L'HOME ES VA ENCARNAR - L'ANY 1819. QUE CRIST ENS DEFENGA DELS LLAMPS I LES TEMPESTES.
És sabut que aquesta campana, refosa en 1819, reprèn una inscripció de la campana anterior, segons la qual la llegenda diu que va aparéixer la Mare de Déu. Si la primera part proposa la pau, aportada pel Crist, en la tercera part demana la protecció concreta en cas de llamps i tempestes.
En el mig extern hi ha una creu, i en la part interior la dedicació de la campana, inusualment en valencià: MARIA DEL DO, que ací figura accentuat, "DÓ".
Per les seues característiques (epigrafia, decoracions, anses) podria ser una campana de Pasqual ROSES. |
|---|
| Terç (T) |
(2 cordons) /
"CHRISTUS REX VENIT IN PACE ✱ FILIUS HOMO FACTUS EST - AÑO I8I9" /
(cordó) /
"A FULGURE ET TEMPESTATE # CRISTUS NOS DEFENDAT " /
(2 cordons) |
|---|
| Mig (M) |
(00) (creu amb pedestal)
(03) " #### " (una damunt de l´altra)
(06) "MARIA / DEL DÓ" (en una cartel·la)
(09) " ### " (una damunt de l´altra) |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Toc de les hores, toc de la Mare de Déu contra tronades i tempestes. La campana no tocava per als difunts ni per a les festes, llevat de casos molt extraordinaris. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Tot tipus de toc, excepte aquells propis de la campana durant segles (hores i toc de la Mare de Déu). |
|---|
| Truja |
Fusta GERVIT |
|---|
| Estat original |
La campana estava ubicada en una biga, encara existent en la part superior, i estava fixa.
Tocava les hores del rellotge amb un martell exterior per gravetat, i també tenia un batall interior, amb una llarga corda que queia per fora del campanar fins al terra, des d'on es tocava la campana en cas de tempesta o tronada.
Segons la tradició hi ha algunes campanetes en el poble, fetes amb el metall sobrant, i que tenen la mateixa virtut de desfer les tronades, per la qual cosa encara es toquen, manualment, en el moment que hi ha una tempesta. |
|---|
| Estat anterior |
En 1993, en una intervenció errònia i mal aconsellada, es va baixar la campana junt a les tres altres, i va ser dotada d'una truja de fusta de mala qualitat i de motor d'impulsos.
La intervenció fou doblement desencertada, des d'un punt de vista simbòlic i acústic. Simbòlicament, per què aquesta campana, fixa, només tocava el rellotge i protegia la comunitat en cas de perill (tronada, tempesta); fins i tot és probable que no es tocara en casos d'alarma com els incendis.
I acústicament la baixada de la campana és un doble error: per què, com és campana de rellotge, té una sonoritat diferent, que no casa amb les altres. I per altra part, per què les altres tres conformen un conjunt típic de l'Horta, de sols tres campanes, les suficients per a transmetre els missatges diaris, setmanals, festius, de festa o de dol i d'alarma de la comunitat.
Per tant, la campana hauria de tornar a la part superior, fixant-la a la seua truja original, i dotant-la de batall, amb corda o el mecanisme precís per tocar, exclusivament, per a la protecció de la comunitat, i per suposat, per marcar el temps, sense repetició, de dia i de nit. L'altra campaneta existent ara en la part superior es podria dedicar, exclusivament, al toc dels quarts, millor de dia, per no molestar als veïns entre les 12 de la nit i les 8 del matí. |
|---|
| Estat actual |
A més de la falta d'harmonia sonora amb les altres, la truja de la campana, de mala qualitat, està mig solta, i el seu volteig posa en perill la campana, el campanar i fins i tot l'exterior, per una caiguda, cada volta més possible. Es recomana que la campana no voltege, al menys mecànicament, ja que si ho fa de manera manual, els campaners valoraran en cada moment si es pot o no seguir voltejant. |
|---|
| Mecanismes de toc |
Motor impuls Gervit (03); electromartell (09) |
|---|
| Intervencions |
La campana fou baixada de la part superior i dotada d'una mala truja de fusta en 1993 per GERVIT de València. |
|---|
| Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana i de la truja de fusta fixa original en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa de l'interés del conjunt. |
|---|
| Valoració |
En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
|---|
| Instal·lació |
La instal•lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
|---|
Autors de la documentació | | Editor de la fitxa |
ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc |
|---|
| Actualització |
27-06-2012 |
|---|
| 7 Fotos |
|---|
|
