Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - VILAFAMÉS COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

La gran (refosa)

Campanes actuals

Miquela, el tiple (1)

La mitjana (2)

(Referència 336)

Localització Campanar Diàmetre (en cm) 100 Pes aproximat (en quilos) 579 Fonedor NIGRERA PALLÉS, YSIDRO (BARCELONA) Any fosa 1858 Terç (T) Dª. MIQUELA PASTOR, A LA PARRAL YGLESIA DE VILLAFAMES (Totes majúscules la ª superíndex) Mig (M) (00) (custòdia) / (03) (Mare de Déu del Rosari) / (06) (marca de fonedor) / "CONSTRUIDA / POR / YSIDRO NIGRERA PALLES / EN / BARCELONA / 1858 / (09) (Sant Josep) Tocs tradicionals de campanes Tal i com mostren les marques d'oli als murs laterals de la campana, aquesta seria voltejada des de la pròpia sala de campanes, potser a corda, amb l'ajuda de la "ballesta" amb la que segurament va comptar la seua antiga truja. A més, aquest bronze també repicaria, tant des de la pròpia sala de campanes, com des de la base del campanar, fins on baixaria una corda per realitzar els tocs repicats més senzills. Tocs actuals de campanes Vols i repics exclusivament automàtics. Truja Truja de fusta nova amb capçal de pedra (a l'estil tradicional de la comarca). Estat original La campana comptaria com ara, amb una truja de fusta amb el capçal de pedra (a l'estil tradicional de la comarca), potser proveïda de "ballesta" per voltejar-se a corda. Estat actual Bo, restaurada. Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos i electromall. Intervencions La campana fou restaurada entre els anys 1987 i 1989 per Albert Barreda, junt amb la resta del conjunt. Durant la intervenció, que va suposar un canvi de gran importància respecte a l'agresiva activitat mecanitzadora que s'havia estat duent a terme durant la segona meitat del segle XX, a les tres campanes se'ls van instal·lar noves truges de fusta amb capçal de pedra (a l'estil tradicional de la comarca) i mecanismes de toc automàtic, que ara podien simular els tocs tradicionals i permetre els manuals. Aquesta exemplar restauració fou inaugurada el 4 de juny de 1989, amb un concert de campanes a càrrec del Gremi de Campaners Valencians. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Autors de la documentació LLOP i BAYO, Francesc (01-01-1998) SARRIÓ ANDRÉS, Pau (13-11-2014) Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau Actualització 14-03-2015 1 Fotos

La gran (3)

(Referència 3922)

Localització Campanar Diàmetre (en cm) 111 Pes aproximat (en quilos) 792 Fonedor BARBERÍ Any fosa 1988 Terç (T) " + DA MIQUELA PASTOR. A LA PARRAL YGLESIA DE VILLAFAMES / 1858 / RESTAURADA EN 1988 POR ALBERT BARREDA / Y REFUNDIDA POR BARBERI-OLOT / SIGUIENDO LOS PATRONES ORIGINALES / CONSTRUIDA / POR / YSIDRO PALLES / EN BARCELONA" Mig (M) (00) (Custòdia irradiant) / (03) (Relleu de Sant Josep) / (06) (Marca de fàbrica) / (09) (Relleu de la Mare de Déu) Tocs tradicionals de campanes Tal i com mostren les marques d'oli als murs laterals de la campana, aquesta seria voltejada des de la pròpia sala de campanes, potser a corda, amb l'ajuda de la "ballesta" amb la que segurament va comptar la seua antiga truja. A més, aquest bronze també repicaria, tant des de la pròpia sala de campanes, com des de la base del campanar, fins on baixaria una corda per realitzar els tocs repicats més senzills. Tocs actuals de campanes Vols i repics exclusivament automàtics. Truja Truja de fusta nova amb capçal de pedra (a l'estil tradicional de la comarca). Estat original La campana comptaria com ara, amb una truja de fusta amb el capçal de pedra (a l'estil tradicional de la comarca), potser proveïda de "ballesta" per voltejar-se a corda. Estat actual Bo, restaurada. La campana és una rèplica de l'original refosa, tant en allò referent a l'epigrafia com al seu so. Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos i electromall. Intervencions La campana fou restaurada entre els anys 1987 i 1989 per Albert Barreda, junt amb la resta del conjunt. Durant la intervenció, que va suposar un canvi de gran importància respecte a l'agresiva activitat mecanitzadora que s'havia estat duent a terme durant la segona meitat del segle XX, a les tres campanes se'ls van instal·lar noves truges de fusta amb capçal de pedra (a l'estil tradicional de la comarca) i mecanismes de toc automàtic, que ara podien simular els tocs tradicionals i permetre els manuals. Aquesta exemplar restauració fou inaugurada el 4 de juny de 1989, amb un concert de campanes a càrrec del Gremi de Campaners Valencians. Valoració Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Autors de la documentació MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997) SARRIÓ ANDRÉS, Pau (13-11-2014) Editor de la fitxa CIURANA i ABELLÍ, Blai Actualització 29-07-2019 1 Fotos

Santa Bárbara, del Rebañito (0)

(Referència 334)

Localització Espadanya Diàmetre (en cm) 35 Altura del bronze 29 Vora 4 Pes aproximat (en quilos) 25 Fonedor TARANTINO, FELICIANUS Any fosa 1814 Descripció La campana presenta anses simples i en el terç una garlanda i tres cordons. Seguidament, en el terç disposa de dos cordons i aquesta inscripció entre ells: "SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS. ANO I8I4.". El text és molt comú en les campanes de l'època i procedeix de les diverses lletanies. En valencià seria: "SANTA BÀRBERA PREGA PER NOSALTRES ANY 1814". Seguidament, té en el mig una creu xicoteta i les imatges de Sant Marc, Santa Bàrbera i altra d'un bisbe. En el mig peu hi ha tres cordons. Per acabar, presenta en el mig peu tres cordons i una garlanda de triangles decorats. Les imatges religioses utilitzades i les garlandes entre d'altres, permeten atribuir-la al fonedor Feliciano Tarantino. Espatlla (H) (3 cordons) (garlanda) Terç (T) (cordó) "SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS. ANO I8I4." (Epigrafia del XIX però les A del XVIII: raieta en forma de V). (cordó) (garlanda) Mig (M) (00) (Creu menuda) / (03) (Sant Marc) / (06) (Santa Bàrbera) / (09) (Sant Bisbe) Mig peu (MP) (3 cordons) Peu (garlanda de triangles decorats) (3 cordons) Tocs tradicionals de campanes Compliria les funcions tradicionals de les campanes senyaleres, és a dir, la de donar l'avís als campaners perquè tocaren en determinats moments durant el transcurs de les celebracions del temple (al cant del Glòria d'algunes misses de precepte, a "l'Alçar a Déu", etc.) i segurament també, la de fer els tocs diaris més senzills (com el de missa de fira). Aquestos tocs serien fets sempre des de la base de l'espadanya, fins on baixava una llarga corda des de la "ballesta" de l'instrument, per accionar-lo a mig vol. Molt posteriorment a la seua fosa, amb la instal·lació d'un cigonyal a la truja i l'eliminació de la palanca, la campana va passar a realitzar aquestos tocs en forma de vol. Tocs actuals de campanes Vol exclusivament automàtic. Truja Truja de fusta nova de perfil valencià. Estat original Les documentacions de la instal·lació original de la campana (ara substituïda) que es van realitzar a la dècada de 1990, semblen mostrar que aquest bronze fou concebut des de la seua fosa per estar ubicat a aquesta espadanya i complir des d'ací les seues funcions de campana de senyals. La truja original de l'instrument, a la que sembla que se li va afegir molt posteriorment un cigonyal, degué comptar originalment tant sols amb una "ballesta" per accionar el bronze a mig vol des de la distància, com és habitual en aquest tipus de campanes. Els últims anys abans de la seua substitució, quan la campana ja comptava amb un cigonyal per voltejar-se (també a distància), el jou encara conservaba marques d'aquest primitiu mecanisme de toc. Estat anterior A les acaballes de la dècada de 1990, la campana i la seua instalació, que encara era la original, es trobaven en un regular estat de conservació. A la truja de fusta, d'amplària uniforme, se li havia substituït la seua "ballesta" original per al mig vol (de la que encara restava el forat al braç d'on es va subjectar), per un cigonyal per voltejar-la. Estat actual Bo, restaurada. La campana està proveïda d'una nova truja de fusta, que substitueix a l'original. Mecanismes de toc (03) Motor de vol per impulsos. Intervencions La campana ha sigut restaurada durant les últimes dècades. A l'actuació, la truja de fusta original de l'instrument ha sigut substituïda per una nova, i el bronze ha sigut electrificat per primera vegada amb un motor de vol per impulsos. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Autors de la documentació LLOP i BAYO, Francesc (01-01-1998) SARRIÓ ANDRÉS, Pau (13-11-2014) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (21-08-2022) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 15-03-2024 19 Fotos

Sant Miquel (00)

(Referència 2477)

Localització Museu parroquial Diàmetre (en cm) 27 Pes aproximat (en quilos) 11 Any fosa 1674 Terç (T) (Cordó) / "SAN MIGVEL I 6 7 4" / (Cordó) Mig (M) (00) (Escut oval gòtic) / (06) (Creu constituïda per cinc rombs amb * al centre de cadascun) Mig peu (MP) (Cordó) Peu (Cordó) Tocs tradicionals de campanes Els dos mecanismes de toc presents a la truja de la campana, evidencien al mig vol com l'únic toc tradicional de l'instrument. Aquest seria realitzat des de la base de l'espadanya on va estar ubicada, fins on baixaria una cordeta per accionar-la. Tocs actuals de campanes L'instrument es troba exposat al museu parroquial i per tant, en desús. Truja Truja antiga de fusta a restaurar. Estat original Per la seua advocació, no descartem que la campana poguera haver sigut fosa per a l'ermita de Sant Miquel, i que per tant, haguera estat ubicada a l'espadanya d'aquest ermitori en el seus orígens. L'ermita, ubicada a les afores de la població, ara compta amb un xicotet bronze fos l'any 1902 i curiosament dedicat a Sant Ramón, a l'ermita del qual, va estar ubicat fins fa algunes dècades l'instrument que ens ocupa. Estat anterior A la primera documentació de la campana, duta a terme l'any 1998, aquesta, en el mateix estat de conservació que en l'actualitat, ja no es trobava ubicada a l'espadanya de l'ermita de Sant Ramón. Estat actual La campana, ubicada des de fa pocs anys al museu parroquial de l'església de l'Assumpció, es troba en un regular estat de conservació, que es fa patent d'una manera especial a la seua interessant truja de fusta original, molt degradada. És igualment de destacar en aquesta, la presència del batall original (quasi invisible des de l'exterior) i de dos mecanismes de toc, destinats sens dubte a accionar l'instrument a mig vol des de la distància. Potser la raó de que hi hagen dos siga, que davant el mal estat del més antic d'ells, aquest fora abandonat posant a l'altre costat una argolla que complira la mateixa funció. Per últim cal afegir, la gran quantitat de cops que presenta la vora de la campana, que hauria de ser recolzada a una superfície que no la poguera fer malbé, ja que actualment es troba damunt d'una pedra. Mecanismes de toc Barra metàl·lica original i argolla posterior, ubicades a costats aposats de la truja i destinades al mig vol a distància de la campana en dos períodes històrics diferents. Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. Autors de la documentació MARTÍN NOGUERA, Xavier; MARTINEZ, Felisa (23-07-1998) SARRIÓ ANDRÉS, Pau (13-11-2014) Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau Actualització 14-03-2015 17 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

© Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 16-04-2024

Convertir a PDF

Connectats: 31 Visitants: 31 Usuaris: 0