Parròquia de Santa Anna de Borbotó - VALÈNCIA (VALÈNCIA) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes desaparegudes

Sant Vicent Ferrer (refosa)

(Referència 3666)
Diàmetre 41
Pes aproximat 40
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1952
Terç (T) T: SAN VICENTE

FERRER * * * */ BORBOTO AÑO 1952 *; M: (00)relleu S. Vicent Ferrer, (03)rosa, (06)creu potenzada radiant, (09)marca de fàbrica,

ROSES/ADZANETA/VALENCIA/ESPAÑA.
Estat actual Aquesta campana va ser refosa en 1989 per estar badada, sent substituïda

per la campana c1394.
Notes
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 24-07-2013

Campanes actuals

Sant Vicent Ferrer (1)

(Referència 1394)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 42
Altura del bronze 30
Vora 4
Pes aproximat 43
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1989
Descripció En primer lloc trobem al terç l'advocació a la que està dedicada la campana: "SANT VICENT FERRER". Seguidament al mig està la marca de fàbrica, element molt habitual entre les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA". Junt a aquesta indica el nom del poble, la data de l'anterior campana i la de refosa: "BORBOTÓ ANY 1962 / ES REFONGUÉ EN 1989".
Terç (T) (2 cordons)
(06) "SANT VICENT FERRER"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA"
(06) "BORBOTÓ ANY 1962 / ES REFONGUÉ EN 1989"
(09) (imatge de Sant Vicent Ferrer)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (cordó)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta Manclús.
Estat anterior Fins l'any 1999 comptava amb truja de ferro de la casa Murua de Vitoria (Euskadi) i electromall trifàsic.
Estat actual La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada en la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil valencià. Compta amb motor d'impulsos i electromall monofàsic per tocar-la, a més té batall lligat.
Mecanismes de toc Motor de vol de impulsos i electromall
Intervencions L'anterior campana, fosa en l'any 1962 per la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida, es va badar entorn a 1989. En eixe any la foneria de Salvador Manclús del Grau de València la va baixar per refondre-la, resultant la actual campana. La nova còpia alguns elements de l'anterior, com la imatge de Sant Vicent Ferrer i va ser instal·lada amb la truja de fusta de Murua i els mecanismes de l'antiga campana. En 1999 Industrias Manclús, succesora de la foneria la baixà del campanar de nou per canviar la truja i els mecanismes de toc. Va ser instal·lada de nou al campanar amb truja de fusta i mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. La restauració va ser subvencionada per la Generalitat Valenciana i una part financiada per la comunitat parroquial.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (21-06-1999)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (31-01-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 23-04-2015
16 Fotos

Santíssim Crist de la Llum (2)

(Referència 1395)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 63
Altura del bronze 52
Vora 7
Pes aproximat 145
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció La campana compta amb la següent inscripció al mig: "Stmº CRISTO / de la LUZ / BORBOTÓ / AÑO 1940". En ella indica l'advocació a la que està dedicada, el Santíssim Crist de la Llum, el del poble i la data de fosa. El element més significatiu és que indica el nom del lloc per al que va ser fosa, fet vinculat a la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939). Durant aquesta es retiraren dels campanars centenars de bronzes, sense cap control ni inventari, fet que no va permetre recuperar-les a partir de 1939 al no indicar-ho les inscripcions. Per aquest motiu es va convertir en molt habitual el fet d'indicar el nom del poble. Per un altra banda la inscripció és incisa, per tant va ser afegida amb posterioritat a la fosa de la campana. Per últim al mig peu trobem la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA".
Terç (T) (cenefa de cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) "Stmº CRISTO / de la LUZ / BORBOTÓ / AÑO 1940"
Mig peu (MP) (4 cordons)
(06) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall i voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Fusta Manclús.
Estat original Comptava amb truja de fusta instal·lada per la casa fonedora, possiblement amb algunes peces de formigó, com era habitual en l'època. Comptava amb una corda unida al batall que baixava fins als peus del campanar per repicar-la.
Estat anterior Fins l'any 1999 comptava amb truja de ferro de la casa Murua de Vitoria (Euskadi) i electromall trifàsic.
Estat actual La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada en la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil valencià. Compta amb motor d'impulsos i electromall monofàsic per tocar-la. El batall es deuria canviar per altre que millore la sonoritat de la campana i que a més estiga reforçat amb cable de seguretat, per evitar la possible caiguda.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic, (09) (motor d'impulsos)
Intervencions L'any 1940 va ser fosa per Manuel Roses Vidal al Grau de València. Es tracta d'una campana típicament industrial i de fabricació seriada, fosa sense encàrrec previ. Aquesta pràctica va ser molt habitual des del final de la Guerra Civil, fent campanes en sèrie i afegint les inscripcions quan eren encarregades per les parròquies, confraries o ajuntaments. Als anys 70 la casa Murua de Vitoria (Euskadi) la va mecanitzar, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i electromall trifàsic. En 1999 Industrias Manclús, succesora de la foneria la baixà del campanar de nou per canviar la truja i els mecanismes de toc. Va ser instal·lada de nou al campanar amb truja de fusta i mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. La restauració va ser subvencionada per la Generalitat Valenciana i una part financiada per la comunitat parroquial.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (21-06-1999)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (31-01-2015)
Editor MARTÍNEZ ROIG, Eliseo
Actualització 11-11-2015
9 Fotos

Sants Maria, Josep i Alexandre (3)

(Referència 1396)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 71
Altura del bronze 55
Vora 8
Pes aproximat 207
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1991
Descripció En primer lloc trobem al mig la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLÚS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA". Seguidament i també al mig està la següent inscripció en espanyol i valencià: "STA. MARIA S. JOSEP S. ALEJANDRO / BORBOTO 1991". Aquesta compta amb abreviatures i completa seria: "SANTA MARÍA SANT JOSEP SAN ALEJANDRO / BORBOTO 1991". En ella indica els tres noms de la campana, el lloc per al que es va fer i la data de fosa.
Terç (T) (2 cordons)
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLÚS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
(06) "STA. MARIA S. JOSEP S. ALEJANDRO / BORBOTO 1991"
(09) (Monograma de Maria)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (cordó)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta Manclús
Estat anterior Des de la instal·lació de la campana fins la restauració de 1999 comptava amb truja de ferro model Manclús Nova. Estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall.
Estat actual La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada en la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil valencià. Compta amb motor d'impulsos i electromall monofàsic per tocar-la, a més té batall lligat.
Mecanismes de toc (03) motor de impulsos, electromall
Intervencions L'any 1991 l'antic sagristà i campaner de la parròquia va decidir donar una campana nova. El treball va ser encomanat a la foneria de Salvador Manclús del Grau de València, que es va encarregar de la seua instal·lació amb truja de ferro i de mecanitzar-la amb motor de vol continu i electromall. La campana es va dedicar als pares del sagristà, que donaren nom a la campana, afegint el del donant.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (21-06-1999)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (31-01-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 23-04-2015
13 Fotos

Santa Anna (4)

(Referència 1397)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 76
Altura del bronze 65
Vora 7
Pes aproximat 254
Any fosa 1816
Descripció La campana compta amb la següent inscripció llatina al terç: "+ SANTA ANA ORA PRONOBIS". Aquesta correctament escrita seria: "SANCTA ANA ORA PRO NOBIS"; i la podem traduir com: "SANTA ANNA PREGA PER NOSALTRES". Aquesta té origen en les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més de l'Església, en la que es sol·licita la intercessió d'aquells reconeguts com a models de conducta cristiana. A més és molt habitual entre la religiositat popular. Al mig trobem una imatge de Santa Bàrbera amb aquesta inscripció: "S. BARBARA ORA PRONOBIS". Correctament escrita seria: "SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS"; i té el mateix sentit que la inscripció dirigida a Santa Anna. Les dos aclamacions mostren el sentit protector que es donava a la campana, implorant per mitjà del seu so la protecció de la santa patrona i de Santa Bàrbera, protectora contra les tronades. Cal recordar que en el moment de fondre la campana la societat local era eminentment agrícola i per tant d'aquesta activitat depen la vida dels veïns.
Terç (T) (2 cordons)
"+ SANTA ANA ORA PRONOBIS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) "AÑO " (Creu amb pedestal) "1816"
(03) (imatge de Sant Vicent Ferrer)
(06) (imatge de Santa Anna amb la Mare de Déu)
(09) (imatge de Santa Bàrbera) "S. BARBARA ORA PRONOBIS"
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall i voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Fusta Manclús.
Estat original Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià, a més d'una corda unida al batall que baixava fins als peus del campanar per repicar-la.
Estat anterior Fins l'any 1999 comptava amb truja de ferro de la casa Murua de Vitoria (Euskadi) i electromall trifàsic.
Estat actual La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada en la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil valencià. Compta amb motor d'impulsos i electromall monofàsic per tocar-la, a més té batall lligat.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic, (09) motor d'impulsos
Intervencions La campana va ser fosa en l'any 1816 per un fonedor desconegut, ja que no va deixar constància a la campana. Es va dedicar a la patrona de Borbotó i titular del temple parroquial, Santa Anna, sent beneïda i pujada al campanar. En 1936 es va salvar de la destrucció durant el saqueig del temple per ser la campana que tocava al mig dia.

Als anys 70 la casa Murua de Vitoria (Euskadi) la va mecanitzar, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i electromall trifàsic. En 1999 Industrias Manclús, succesora de la foneria la baixà del campanar de nou per canviar la truja i els mecanismes de toc. Va ser instal·lada de nou al campanar amb truja de fusta i mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. La restauració va ser subvencionada per la Generalitat Valenciana i una part financiada per la comunitat parroquial.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (21-06-1999)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (31-01-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 23-04-2015
16 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 21-08-2019
    Convertir a PDF