| Localització | Sala de campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 58 |
| Altura del bronze | 50 |
| Vora | 5 |
| Pes aproximat (en quilos) | 113 |
| Fonedor | SAINZ |
| Any fosa | 1775 |
| Descripció | Es tracta d'una campana del segle XVIII (la més antiga del conjunt) que presenta diversos motius decoratius, iconogràfics i inscripcions. A l'espatlla hi ha dos cordons separats. Seguidament, al terç disposa d'una garlanda amb triangles decorats i tres cordons. Entre ells està aquesta inscripció: "IHS▶IMARIA▶PEDRO▶IVAꟼUIИ (sanefa amb motius vegetals) AИO▶ᗡEI775". Aquest té diverses errades i correctament seria: "IHS Y MARIA PEDRO JOAQUIN AÑO DE 1775". Al mig té una creu de calvari recreuada i una imatge de Santa Bàrbera a la base de la creu, dos cordons i una sanefa, així com una cartel·la amb el cognom del fonedor "SAINZ / MEFEZIT". En valencià seria: "SAINZ EM VA FER". Finalment, al mig peu hi ha tres cordons. |
| Espatlla (H) |
(cordó) (cordó) |
| Terç (T) |
(sanefa amb triangles decorats) (1 cordó) "IHS▶IMARIA▶PEDRO▶IVAꟼUIИ (sanefa amb motius vegetals) AИO▶ᗡEI775" (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (Creu recreuada de calvari i Santa Bàrbera) (cordó) (sanefa amb motius vegetals) (cordó) (06) (cartel·la) "SAINZ / MEFEZIT" |
| Mig peu (MP) | (3 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Repic manual des de la base del campanar i volteig manual des de la sala de campanes. |
| Tocs actuals de campanes | Els tocs actuals es limiten al volteig automàtic mentre que els repics són executats des de la base del campanar. |
| Truja | Ferro de Manclús Nova |
| Estat original | Suposem que estaria instal·lada amb una truja de fusta amb el perfil local corresponent i segurament semblant a l'estil valencià. Disposava d'una corda unida al batall per repicar-la des de baix. |
| Estat actual | Bon estat, batall antic. Campana bruta de colomina. (Nota MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier). Està instal·lada en una de les finestres de la sala de campanes amb una truja de ferro Manclús (model nou) pintada de verd. Compta amb un batall ben nugat i dotat amb cable de seguretat. Està mecanitzada amb motor de vol continu i té un martell manual amb una corda que arriba fins als peus de la torre. |
| Mecanismes de toc | Motor de vol continu i martell manual (03) |
| Intervencions | La campana es va fondre en 1773 per SAINZ, segons les seues inscripcions. Posteriorment, en la dècada dels anys 80 Salvador Manclús la va mecanitzar, canviant la truja de fusta original per una de ferro (model nou). També es va instal·lar un motor de vol continu junt i un electromall manual (pot ser, per limitacions econòmiques) de tal forma que els repics encara es fan des de baix amb les cordes. |
| Actuacions urgents | Cal gravar els repics manuals per no pedre'ls davant l'automatització d'aquests. |
| Propostes | La campana es deu restaurar perquè recupere les instal·lacions tradicionals des d'un punt de vista material com immaterial (recuperar els tocs manuals locals). Per tant, s'ha de baixar del campanar per dur-la als tallers de restauració on cal netejar el bronze per eliminar la capa de brutícia que afecta el seu so. També s'ha de reposar una truja de fusta imitant al perfil tradicional local, seguint el perfil d'altres localitats de la comarca del Comtat que encara es conserven o bé mitjançant fotografies antigues. Respecte a la mecanització del bronze, és una opció complexa perquè encara es conserven els repics manuals. Pot automatitzar-se amb un motor de vol a impulsos i un electromall monofàsic (sistemes que faciliten el toc manual i poden reproduir els tocs locals tradicionals). |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals |
| Notes | Molt interessant, llarga de forma. La imatge de Santa Bàrbera va ser indetificada com a un retrat desconegut, potser un Sant Joaquim (OSA MILLÁN, Sergio). No obstant això, la presència de la torre i la palma del martiri no deixen dubtes que es tracta d'una imatge de Santa Bàrbera. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 17-05-2023 |
| 24 Fotos | |
