Parròquia de Sant Pere Apòstol - (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Campaneta d'eixida a missa

(Referència 2800)

Localització Interior del temple parroquial
Diàmetre 24
Pes aproximat 8
Any fosa 1694
Descripció La campana compta amb la següent en llatí al inscripció al terç: "AVE MARIA ANNO I694". Aquesta es pot traduir com: "DÉU EL SALVE MARIA ANY 1694". L'aclamació a la Mare de Déu té origen en l'oració de l'Ave Maria i es corresponen al començament de la mateixa, basat en el passatge de l'Anunciació de l'arcàngel Gabriel a Maria.
Terç (T) (cordó)
"AVE MARIA ANNO I694"
(cordó)
Mig (M) (2 cordons)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Marcava l'inici de les misses i altres actes litúrgics sent accionada amb la corda.
Tocs actuals de campanes Conserva les funcions tradicionals.
Truja Fusta Original.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada a la girola del temple, junt al presbiteri. Es troba ubicada en alt entre dels bigues de ferro i compta amb truja de fusta. Es toca amb una corda unida a una ballesta.
Mecanismes de toc (09) ballesta
Intervencions Ens trobem amb una campaneta fosa en l'any 1694 per un autor desconegut, ja que no va signar la peça. En les diferents reformes del temple va anar canviant d'ubicació fins quedar actualment instal·lada a la Girola.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (07-11-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 12-03-2015
4 Fotos

Maria Dolores (1)

(Referència 54)

Localització Interior del temple parroquial
Diàmetre 71
Altura del bronze 66
Vora 7
Pes aproximat 207
Any fosa 1810
Terç (T) # # # # MARIA DOLORES # AÑO DE 1810 / 18 @ (06) (creu potenzada 29 x 16,5)
Truja fusta nova ELECTRORECAMP que substitueix una de ferro Manclús vella
Estat actual BADADA. Restaurada en 2011, instal·lant una nova truja de fusta
Mecanismes de toc motor vol impulsos
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes En mal estat: trencat a la part superior. Sala de campanes (06) dalt

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (14-09-1991)
  • ABARCA, Javier [Documentació fotogràfica] (04-01-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-03-2015

Santa Barbara (2)

(Referència 55)

Localització Interior del temple parroquial
Diàmetre 79
Altura del bronze 66
Vora 1
Pes aproximat 285
Any fosa 1861
Terç (T) SANTA BARBARA ORA PRONOVIS De SVECA ANO 1861 (Totes majúscules l´E dintre de la D) (06) (creu potenzada amb dos xiprers i dues sargantanes 38 x 35)
Truja ferro manclús
Mecanismes de toc motor per vol i mig vol; martell manclús
Intervencions La campana es va badar i es va dur a soldar a LACHENMEYER, tornant-se a badar. Hi ha una nova de PORTILLA que la substitueix, mentre que aquesta està exposada en el temple, segons notícies d¡ELECTRO-RECAMP (04-07-2011)
Valoració , Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació , La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Sala de campanes (06) baix

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (14-09-1991)
  • ABARCA, Javier [Documentació fotogràfica] (04-01-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-03-2015

Santíssim Crist de la Sang (1)

(Referència 12375)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 68
Altura del bronze 58
Vora 6
Pes aproximat 182
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2000
Descripció En primer lloc trobem al terç amb l'advocació a la que està dedicada la campana: "#SANTISSIM CRIST DE LA SANG#". Al mig està en primer lloc un Crucifix amb el cartell habitual damunt la imatge de Crist: "INRI". Aquestes sigles es corresponen a l'abreviatura de "IESVS NAZARENVS REX IVDAEORVM", cartell que segons els Evangelis Pilat va col·locar sobre la Creu i que podem traduir com: "JESUS NATZARÉ EL REI DELS JUDEUS". En segon lloc està el segell de la Parròquia: "PARROQUIA SAN PEDRO / SUECA". Seguidament trobem dos referències a l'Any Jubilar celebrat en el 2000 amb motiu del segon mil·lenari del naixement de Crist: "JESUCRIST AHIR, HUI I SEMPRE". Aquesta envolta al logotip de l'Any Jubilar, que compta amb el lema en llatí: "IUBILAEUM A. D. 2000 / CHRISTUS / IERI / ODIE / SEMPRER". Baix trobem una inscripció amb el noms dels padrins i donants: "VA SER COSTEJADA PELS SEUS PADRINS SALVADOR MAÑEZ MODESTO I JULIA ALIÑO BELTRAN". Seguidament indica la marca de fàbrica: "hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA / #Abel Portilla# / me Fecit / nº79". La primera part d'aquesta és el logotip de l'empresa, mentre que el nom del fonedor i l'autoria es realitzaren amb un objecte incidint amb ell al motle. Finalment al mig peu està el nom de la ciutat i la data de benedicció: "#SUECA 29 DE JUNY DE L'ANY 2000#".
Anses Anses amb decoracions antropomorfes.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
(06) "#SANTISSIM CRIST DE LA SANG#"
(2 cordons)
(garlada)
Mig (M) (00) (sargantana) (Santíssim Crist) "INRI" (colom)
(03) (Segell de la Parròquia) "PARROQUIA SAN PEDRO / SUECA"
(06) "JESUCRIST AHIR, HUI I SEMPRE" (Logotip de l'Any Jubilar) "IUBILAEUM A. D. 2000 / CHRISTUS / IERI / ODIE / SEMPRER" / "VA SER COSTEJADA PELS SEUS PADRINS SALVADOR MAÑEZ MODESTO I JULIA ALIÑO BELTRAN"
(09) (marca de fàbrica) "hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA / #Abel Portilla# / me Fecit / nº79" (caragol)
Mig peu (MP) (2 cordons)
06) "#SUECA 29 DE JUNY DE L'ANY 2000#"
(2 cordons)
Peu (cenefa vegetal entre cos cordons)
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat anterior Estava instal·lada amb truja de ferro de la casa Manclús del Grau de València a la mateixa ubicació on està actualment.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en la part alta d'una de les finestres de la Sala de les Campanes. Té una truja de fusta de perfil tradicional valencià i esta mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. La instal·lació actual permet el toc manual de la campana i imita l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc (03) electromall, (09) motor d'impulsos.
Intervencions Entorn a l'Any 2000 es va badar la campana menor de les del conjunt del campanar, sent canviada per una nova. Aquesta, fosa als tallers de la foneria Hnos. Portilla de Gajano (Cantabria), va ser costejada pels padrins de la mateixa: Salvador Mañez i Julia Aliñó. Suposem que seria instal·lada amb la truja de ferro de l'anterior campana i copiats alguns dels seus elements decoratius a la campana nova. En 2011 va ser baixada del campanar junt a altres dos campanes per canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Aquests treballs es feren amb subvenció de la Diputació de València i la resta del finançament a càrrec de la Parròquia de Sant Pere. L'empresa encarregada de portar a terme la restauració va ser Electrorecamp S.L. i la campana va ser pujada a la torre en juny del mateix any.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (11-12-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-03-2015
26 Fotos

Santa Bàrbera (2)

(Referència 12376)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 82
Altura del bronze 67
Vora 7
Pes aproximat 319
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2002
Descripció En primer lloc trobem aquesta inscripció en espanyol i llatí: "# # SANTA BARBARA ORA PRO NOBIS DE SUECA ANNO 1861 #". La seua traducció completa seria: "SANTA BARBERA PREGA PER NOSALTRES DE SUECA ANY 1861". Aquestes inscripcions són de una campana anterior, posades en la campana nova. Una part té origen en les Lletanies dels Sants, una de les més solemnes súpliques de l'Església Catòlica, on s'invoquen als principals Sants especialment amb sentit protector. Aquest és el cas d'aquesta campana, ja que Santa Bàrbera es implorada front a les tronades. Al mig està aquesta inscripció commemorativa a la seua fosa: "REFUNDIDA EN EL SEGUNDO AÑO / DEL TERCER MILENIO año 2002". Seguidament trobem la marca de fàbrica: "Hnos / Portilla / Gajano / Cantabria / #Abel Portilla# / me Fecit / nº76". Com és habitual en el fonedor, la primera part correspon al logotip de l'empresa, mentre que el nom del fonedor i el número de la campana es realitzaren incisos al motle. Finalment al mig peu està el nom de la parròquia i el dels padrins: "# PARROQUIA SAN PEDRO APOSTOL DE SUECA. APADRINADA POR FRANCISCO VIDAL GUILLEM Y ANA VIDAL ALCAÑIZ #".
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
"# # SANTA BARBARA ORA PRO NOBIS DE SUECA ANNO 1861 #"
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Custòdia)
(06) (imatge de Santa Bàrbera) "REFUNDIDA EN EL SEGUNDO AÑO / DEL TERCER MILENIO año 2002"
(09) (marca de fàbrica) "Hnos / Portilla / Gajano / Cantabria / #Abel Portilla# / me Fecit / nº76" (caragol)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# PARROQUIA SAN PEDRO APOSTOL DE SUECA. APADRINADA POR FRANCISCO VIDAL GUILLEM Y ANA VIDAL ALCAÑIZ #"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat anterior Estava instal·lada amb truja de ferro de la casa Manclús del Grau de València a la mateixa ubicació on està actualment.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en la part alta d'una de les finestres de la Sala de les Campanes. Té una truja de fusta de perfil tradicional valencià i esta mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. La instal·lació actual permet el toc manual de la campana i imita l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall.
Intervencions Entorn a l'Any 2002 es va badar la campana menor de les del conjunt del campanar, sent canviada per una nova. Aquesta va ser fosa als tallers de la foneria Hnos. Portilla de Gajano (Cantabria) i apadrinada per Francisco VIDAL i Ana Vidal. Suposem que seria instal·lada amb la truja de ferro de l'anterior campana i copiats alguns dels seus elements decoratius a la campana nova. En 2011 va ser baixada del campanar junt a altres dos campanes per canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Aquests treballs es feren amb subvenció de la Diputació de València i la resta del finançament a càrrec de la Parròquia de Sant Pere. L'empresa encarregada de portar a terme la restauració va ser Electrorecamp S.L. i la campana va ser pujada a la torre en juny del mateix any.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (11-12-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-03-2015
26 Fotos

Benissants (3)

(Referència 57)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 96
Altura del bronze 78
Vora 10
Pes aproximat 512
FonedorROSAS, JAIME; MORENO, VICENTE
Any fosa 1910
Descripció En el terç de la campana trobem la següent inscripció: "# SANTOS ABDON Y SENEN ROGAD POR NOSOTROS AÑO 1910 #". En ella trobem l'advocació a la que està dedicada, que són els Sants de la Pedra, coneguts a Sueca amb el nom popular dels "Benissants". Està acompanyada l'advocació per la plegaria: "ROGAD POR NOSOTROS"; té origen en les Lletanies dels Sants, una de les més solemnes súpliques de l'Església Catòlica, on s'invoquen als principals Sants especialment amb sentit protector. En aquest cas invoquen la protecció dels Benissants per protegir els cultius que tradicionalment han rodejat la ciutat, ja que són protectors front a les pedregades. Finalment trovem l'any en que va ser fosa.
Espatlla (H) (cordó)
(cenefa d'estreles)
Terç (T) (2 cordons)
"# SANTOS ABDON Y SENEN ROGAD POR NOSOTROS AÑO 1910#"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu)
(02) (04) (estrela)
(06) (imatge dels Benissants)
(08) (10) (estrela)
Mig peu (MP) (3 cordons)
(00) (03) (06) (09) (estrela)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes No ni ha marques que es tocara des dels peus del campanar, per tant suposem que seria repicada des de la mateixa Sala de les Campanes, voltejant igualment des d'aquesta.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja fusta nova ELECTRORECAMP que substitueix una de ferro Manclús vella
Estat original Comptaria amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i possiblement més antiga que la propia campana. Estaria a més dotada de ballesta per a voltejar-la.
Estat anterior Fins la restauració de 2011 estava instal·lada en la mateixa finestra que actualment amb truja de ferro de Manclús vella, decorada al igual que les dos campanes grans. Aquesta estava oxidada per la continua exposició als agents atmosfèrics. Tenia un motor de vol continu per voltejar i un electromall trifàsic, mecanismes que no tenien res a veure amb la tradició local ni deixaven tocar manualment la campana.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en la part alta d'una de les finestres de la Sala de les Campanes. Té una truja de fusta de perfil tradicional valencià i esta mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. La instal·lació actual permet el toc manual de la campana i imita l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall.
Intervencions Segurament aquesta campana és tracte de la refosa d'una anterior, de datació desconeguda. L'anterior es trencaria entorn a l'any 1910, sent baixada de la torre per refondre-la i la nova va ser beneïda i pujada a la torre. Tot i que no està signada, els motius epigràfics ens permeten intuir com a fonedors de la campana a Jaime Roses i Vicente Moreno, actius a la ciutat de València en aquesta època. Es va dedicar als Benissants, patrons de Sueca. En l'any 1955 el rector D. Rafael Revert Gomis va decidir mecanitzar-la, encarregant els treballs a la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. La truja de fusta original va ser canviada per una de ferro ricament decorada i es varen instal·lar un electromall trifàsic i motor de vol continu per voltejar-la automàticament.

L'estat de conservació en que estava va obligar a iniciar els treballs de restauració en l'any 2011. La campana va ser baixada a principis d'eixe any junt a les dos menors per traslladar-la als tallers de restauració d'Electrorecamp S.L. i netejar-la per dins i fora. La truja va ser canviada per altra de fusta i els mecanismes de vol per un motor de vol d'impulsos i electromall monofàsic. La campana va quedar instal·lada de nou al campanar en juny del mateix any.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (14-09-1991)
  • ABARCA, Javier [Documentació fotogràfica] (04-01-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-03-2015
13 Fotos

Maria (4)

(Referència 58)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 121
Altura del bronze 101
Vora 12
Pes aproximat 1026
FonedorCASTAÑER, LLUÍS
Any fosa 1732
Descripció En primer lloc trobem la següent inscripció llatina al terç: "# AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIER". Aquesta és un fragment de la primera part de l'Ave Maria, principal oració dirigida a la Mare de Déu i està incompleta, segurament per motius d'espai. L'oració completa seria: "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIERIBUS ET BENEDICTUS FRUCTUS VETRIS TUI JESUS". La traducció al valencià és: "DÉU VOS SALVE MARIA PLENA DE GRÀCIA EL SENYOR ES AMB VOS BENEÏDA SOU VOS ENTRE TOTES LES DONES I BENEÏT ES EL FRUIT DEL VOSTRE SANT VENTRE JESÚS". La font del text es basa en dos passatges de l'Evangeli de Sant Lluc, l'Anunciació de l'arcàngel Gabriel a Maria (Lc 1,28) i la Visitació de Maria a la seua cosina Santa Isabel (Lc 1, 42).

Baix de l'anterior i també al terç està la següent inscripció: "# ME HYZIERON A EXPENSAS DELCOMUN DE ESTA VNIVERSIDAD DE SUECA". En ella trobem al mecenes de la campana, que va se l'Ajuntament de Sueca. Al mig peu i partida per la Creu trobem aquesta inscripció: "#FECIT LVDOVICVS / CASTAÑER AÑO 1732#". La traducció d'aquesta seria: "FETA PER LLUÍS CASTAÑER ANY 1732".
Espatlla (H) (5 cordons)
(2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"# AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIER"
(cordó)
"# ME HYZIERON A EXPENSAS DELCOMUN DE ESTA VNIVERSIDAD DE SUECA"
(2 cordons)
(00) (Escut de Sant Pere)
(03) (Sant Cristòfol)
(06) (Mare de Déu amb el xiquet)
(09) (Santa Bàrbera) (creu barroca 7 x 6) (03) (Sant Cristòfol 7 x 6) (06) (Mare de Déu) (creu patriarcal potenzada) (09) (Santa Bàrbera) MP # FECIT LVDOVICVS CASTAÑER AÑO # 1732
Mig (M) (cordó)
(cenefa)
(cordó)
(06) "#FECIT LVDOVICVS (Creu Patriarcal) CASTAÑER AÑO 1732#"
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
(cenefa vegetal)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes No ni ha marques que es tocara des dels peus del campanar, per tant suposem que seria repicada des de la mateixa Sala de les Campanes, voltejant igualment des d'aquesta.
Tocs actuals de campanes La instal·lació actual sols permet el repic automàtic.
Truja Ferro Manclús vella.
Estat original Comptaria amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i possiblement més antiga que la propia campana. Estaria a més dotada de ballesta per a voltejar-la.
Estat anterior Des de l'any 1955 comptava amb un electromall monofàsic per a repicar-la automàticament i que ja ha estat canviat per un electromall.
Estat actual Es troba en un mal estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb una truja de ferro Manclús vella i aquesta té un capçal decorat. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. Finalment compta amb un batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat. Entre la roda de vol i el motor trobem una corda que falca la campana i evita el vol. La truja està fortament oxidada a causa de la continua exposició de la mateixa als agents atmosfèrics. La instal·lació actual de la campana no ajuda a la correcta conservació de la mateixa ni té cap vinculació amb la tradició local.

Vist l'estat en que es troba seria recomanable iniciar els treballs de restauració de la campana per tal de recuperar-la per utilitzar-la de nou. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, eliminant així la brutícia acumulada. La truja de ferro es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i els mecanismes de toc actual deurien ser renovats per un motor d'impulsos i electromall.
Mecanismes de toc (03) motor per vol continu i mig vol, (09) electromall
Intervencions En l'any 1732 acabaren les obres del nou campanar de la Parròquia de Sant Pere de Sueca, any en que va ser fosa aquesta campana pel campaner de la Ciutat de València, Lluís Castañer. No seria extrany que junt a ella es fera un joc nou de campanes o alguna més per omplir el nou campanar. Una volta feta va ser beneïda i pujada al campanar, dotant-la de truja de fusta i accesoris per al seu toc. En l'any 1955 el rector D. Rafael Revert Gomis va decidir mecanitzar-la, encarregant els treballs a la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. La truja de fusta original va ser canviada per una de ferro ricament decorada i es varen instal·lar un electromall trifàsic i motor de vol continu per voltejar-la automàticament.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (14-09-1991)
  • ABARCA, Javier [Documentació fotogràfica] (04-01-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau (11-12-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 17-03-2015
19 Fotos

Sant Pere (5)

(Referència 59)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 135
Altura del bronze 110
Vora 15
Pes aproximat 1425
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1977
Descripció En primer lloc trobem al terç l'advocació a la que està dedicada la campana: "SAN PEDRO". Per tant està dedicada a Sant Pere Apòstol, titular del temple parroquial. Al mig trobem en primer lloc la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA"; element habitual entre les campanes industrials. Finalment amb mig està ña següent inscripció: "REFUNDIDA 1977 / PADRINOS / D. PASCUAL BELTRAN CARRASQUER / Dª FILOMENA GARCIA SEGARRA". En ella indica la data en que va ser refosa i el nom dels padrins de la seua benedicció.
Terç (T) (3 cordons)
(06) "SAN PEDRO"
(3 cordons)
Mig (M) (00) (Crucifix)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA"
(06) (imatge de Sant Pere Apòstol) "REFUNDIDA 1977 / PADRINOS / D. PASCUAL BELTRAN CARRASQUER / Dª FILOMENA GARCIA SEGARRA"
Mig peu (MP) (6 cordons)
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Ferro Manclús vella
Estat anterior Comptava amb un electromall monofàsic per a repicar-la automàticament, procedent de l'anterior campana, que ja ha estat canviat per un electromall.
Estat actual Es troba en un mal estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb una truja de ferro Manclús vella i aquesta té un capçal decorat. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Finalment compta amb un batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat. . La truja està fortament oxidada a causa de la continua exposició de la mateixa als agents atmosfèrics. La instal·lació actual de la campana no ajuda a la correcta conservació de la mateixa ni té cap vinculació amb la tradició local.

Vist l'estat en que es troba seria recomanable iniciar els treballs de restauració de la campana per tal de recuperar-la per utilitzar-la de nou. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, eliminant així la brutícia acumulada. La truja de ferro es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i el motor de vol deuria ser canviat per un d'impulsos.
Mecanismes de toc motor per vol i mig vol; martell manclús
Intervencions Al voltant de l'any 1977 es va trencar la campana major de la parroquia i es va baixar del campanar per refondre-la. Aquest treball va estar realitzat per la foneria de Salvador Manclús del Grau de València, resultant de la refosa l'actual campana. Aquesta va ser beneïda i pujada al campanar, quedant instal·lada amb la truja de l'anterior campana, així com els mecanismes de toc que tenia. Els padrins de la benedicció varen ser Pasqual Beltran i Filomena García.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (14-09-1991)
  • ABARCA, Javier [Documentació fotogràfica] (04-01-2013)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau (11-12-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 17-03-2015
14 Fotos

Jesús (0)

(Referència 51)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 38
Altura del bronze 30
Vora 4
Pes aproximat 32
Any fosa 1896
Descripció Compta amb la següent inscripció al terç: "A EXPENSAS / DE / D. JAIME MORENO / Pbro / 1896 / JESUS". En ella indica el nom del donant de la campana, l'any de fosa i el seu nom. Tota és incisa, per tant va ser afegida posteriorment, quan ja estava fosa la campana.
Terç (T) (3 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (imatge de la Mare de Déu amb el Xiquet)
(06) "A EXPENSAS / DE / D. JAIME MORENO / Pbro / 1896 / JESUS"
Tocs tradicionals de campanes Suposem que sols es voltejaria amb cigonyal.
Tocs actuals de campanes No toca.
Truja ferro murua
Estat actual bona
Mecanismes de toc motor manclús
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 13-03-2015
2 Fotos

Santa Maria (00)

(Referència 52)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 49
Altura del bronze 45
Vora 5
Pes aproximat 68
FonedorROSES VILA, DOMINGO (BENISSODA)
Any fosa 1826
Descripció La campana compta amb la següent inscripció al terç: "# # SANTA # MARIA # ORA # PRONOBIS # ANO # 1826 #". Correctament escrita seria: "SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS ANNO 1826"; i la traducció d'aquesta seria: "SANTA MARIA PREGA PER NOSALTRES ANY 1826". El text té origen en les Lletanies dels Sants, una de les més solemnes súpliques de l'Església Catòlica, on s'invoquen als principals Sants especialment amb sentit protector. Finalment trobem la data de fosa.
Terç (T) (2 cordons)
"# # SANTA # MARIA # ORA # PRONOBIS # ANO # 1826 #"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) (Custòdia)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs actuals de campanes No es toca.
Estat original Comptaria amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i possiblement un cigonyal per al toc manual des dels peus del campanar.
Estat anterior Des de l'any 1955 comptava amb truja de ferro de la casa Manclús, instal·lada al tercer cos del campanar en un regular estat de conservació.
Estat actual Es troba guardada als tallers d'Electrorecamp S.L d'Ontinyent a l'espera de la restauració.
Intervencions La campana va ser fosa en l'any 1826 i tot i que no indica el fonedor, sembla obra de Domingo Roses Vila, fonedor de Benissoda i actiu en la primera meitat del segle XIX. L'atribució es deu a similituds iconogràfiques amb altres campanes d'aquest fonedor i principalment la custòdia, que es característica del fonedor. En 1955 va ser mecanitzada amb motor de vol continu per la casa Manclús del Grau de València, que a més va canviar la truja de fusta per altra de ferro. En 2011 es va baixar del campanar a l'espera de la restauració.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (14-09-1991)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (06-02-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 12-03-2015
6 Fotos

De Quarts (A)

(Referència 53)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 57
Altura del bronze 46
Vora 6
Pes aproximat 107
Any fosa 1889ca
Descripció Anepígrafa
Terç (T) (4 cordons)
Mig (M) (5 codons, el central més gruix)
Mig peu (MP) (cordó)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tocava els quarts dia i nit.
Tocs actuals de campanes Toca els quarts.
Truja Biga de ferro.
Estat anterior Antigament el martell estava conectat a la maquinària del rellotge que l'accionava per tocar els quarts.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en el tercer cos del campanar penjada d'una biga de ferro. Compta amb un martell exterior, accionat per un cable unit a un motor. La biga està oxidada per causa dels agents atmosfèrics.
Mecanismes de toc (00) martell
Intervencions Es tracta d'una campana anepígrafa, possiblement fosa en 1889 quan va ser col·locat el rellotge de la torre.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (14-09-1991)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (11-12-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 16-03-2015
3 Fotos

D´hores (B)

(Referència 56)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 81
Altura del bronze 60
Vora 8
Pes aproximat 308
Any fosa 1889ca
Descripció Anepígrafa.
Terç (T) (4 cordons)
Mig peu (MP) (5 cordons, el central més gruix)
(2 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tocava les Hores dia i nit sense repetició.
Tocs actuals de campanes Toca les hores amb repetició.
Truja Biga de ferro.
Estat original Antigament el martell estava conectat a la maquinària del rellotge que l'accionava per tocar els quarts.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en el tercer cos del campanar penjada d'una biga de ferro. Compta amb un martell exterior, accionat per un cable unit a un motor. La biga està oxidada per causa dels agents atmosfèrics.
Mecanismes de toc (00) Martell exterior, (09) electromall.
Intervencions Es tracta d'una campana anepígrafa, possiblement fosa en 1889 quan va ser col·locat el rellotge de la torre.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (14-09-1991)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (11-12-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 16-03-2015
5 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 04-12-2020
    Convertir a PDF