Parròquia de Santa Bàrbera - PILES (LA SAFOR) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes desaparegudes

Salvadora Josefa (refosa)

(Referència 16983)
Diàmetre 70
Pes aproximat 199
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1940
Descripció Al llibre "Documentos y Notas Interesantes", full 653, de l'Arxiu Parroquial es conserva una nota referent a aquesta campana: "La tercera: llamada Salvadora Josefa fue apadrinada por D. Salvador Salom Antequera Catedratico de derecho civil de la Universidad de Valencia y Dña Lola Salom Antequera, esposa de D. Jose Candela Consul de Colombia". A altre fragment diu: "La Salvadora Josefa 197 (kilos) regalo de D. Salvador Salom y Sr. Candeal".

Segurament es va badar entorn de 1969 i la traslladaren a la foneria de Salvador Manclús per refondre-la i fer-la més gran.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Estudi de la campana a partir de la documentació de l'arxiu parroquial] (02-06-2020)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 03-06-2020

San Felipe Neri (refosa)

(Referència 1010)

Diàmetre 90
Altura del bronze 77
Vora 9
Pes aproximat 422
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1940
Terç (T) H SAN FELIPE NERI ARRIBA ESPAÑA PILES SEPTIEMBRE 1940 M (00) (creu) (03) (escut España 16 x 10) (06) (Sant Pere Màrtir [!!!] 18 x 11) (09) (marca de fonedor 9 X 13) FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES hnos / SILLA (VALENCIA) (Totes majúscules les minúscules superíndex) MP A EXPENSAS DE D. AMPARO MAHICAS VIUDA DE B. PALLARES EN SUFRAGIO DE SU ESPOSO
Truja Truja Manclús
Estat actual Mal conservada - Campana badada (segurament per tropeçar amb martell nou)
Mecanismes de toc Motor continu de Manclús - electromall de contínua
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc (02-02-1996)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 01-02-2020

Campanes actuals

Mare de Déu dels Miracles (1)

(Referència 16615)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 54
Altura del bronze 48
Vora 6
Pes aproximat 91
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2000
Descripció La campana té una garlanda al terç i aquesta inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada: "NUESTRA SEÑORA DE LOS MILAGROS". Al mig té una creu amb pedestal i aquesta inscripció commemorativa: "EN MEMORIA DE SALVADOR TORREGROSA SEGURA / SUFRAGADA POR SUS PADRES SALVADOR Y MILAGROS / EN PILES AÑO 2000 / SIENDO CURA PARROCO ERNESTO SANCHIS MOMPO". També al mig disposa de la marca de l'instal·lador: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA".
Terç (T) (2 cordons)
"NUESTRA SEÑORA DE LOS MILAGROS"
(2 cordons)
(garlanda)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
(06) "EN MEMORIA DE SALVADOR TORREGROSA SEGURA / SUFRAGADA POR SUS PADRES SALVADOR Y MILAGROS / EN PILES AÑO 2000 / SIENDO CURA PARROCO ERNESTO SANCHIS MOMPO"
(09) (marca de l'instal·lador) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA"
Mig peu (MP) (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta INDUSTRIAS MANCLÚS
Estat actual L'estat de conservació és bo. Està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. També disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls (09) electromartell monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa l'any 2000. Tot i que la marca indica que l'autor és la foneria de Salvador Manclús, la campana la varen fondre als tallers de la foneria càntabra Hermanos Portilla. Industias Manclús, successora de la foneria va fabricar la truja de fusta i instal·là el conjunt a la torre.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • OSA MILLÁN, Sergio (04-05-2019)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (17-11-2019)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 07-02-2020
9 Fotos

Santa Maria (2)

(Referència 1009)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 81
Altura del bronze 62
Vora 10
Pes aproximat 308
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1969
Descripció La campana té una garlanda i una simple inscripció al terç amb l'advocació a la qual està dedicada: "SANTA MARIA". Al mig té un crucifix, un monograma de Maria i aquesta inscripció amb els noms del rector, l'alcalde, el poble i la data de fosa: "SE FUNDIO SIENDO CURA PARROCO / D. BENJAMIN OROVAY Y ALCALDE / D. BAUTISTA CARDONA / PILES MAYO DE 1969". També al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes de fosa industrial: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA".
Terç (T) (2 cordons)
(06) "SANTA MARIA"
(2 cordons)
(garlanda amb motius vegetals i religiosos)
Mig (M) (00) (crucifix)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
(06) "SE FUNDIO SIENDO CURA PARROCO / D. BENJAMIN OROVAY Y ALCALDE / D. BAUTISTA CARDONA / PILES MAYO DE 1969"
(09) (monograma de Maria)
Mig peu (MP) (3 cordons)
(cordó)
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta INDUSTRIAS MANCLÚS
Estat anterior Estava instal·lada a la mateixa finestra que té actualment amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús i mecanitzada amb electromall i motor de vol continu. La instal·lació no reproduïa les formes tradicionals de tocar ni afavorien la conservació de la campana.
Estat actual L'estat de conservació és bo. Està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. També disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls (09) electromartell monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1968, possiblement pel trencament d'una més antiga, als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. La mateixa foneria va fabricar la truja de ferro i mecanitzà el seu funcionament amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Industrias Manclús la va restaurar entre els anys 2000 i 2001. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (02-02-1996)
  • OSA MILLÁN, Sergio (04-05-2019)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (17-11-2019)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 06-02-2020
14 Fotos

Sant Felip Neri (3)

(Referència 16614)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 92
Altura del bronze 75
Vora 11
Pes aproximat 451
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2000
Descripció Té al terç una garlanda i una inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada: "SAN FELIPE NERI". Al mig té una creu amb pedestal, una imatge de Sant Felip Neri i aquestes inscripcions, que té part de les que hi havia a l'antiga i afegeix les al·lusives a la refosa de la campana: "SUFRAGADA EN SEPTIEMBRE 1940 POR Mº AMPARO / MAHIQUES VIUDA DE B PALLARES EN SUFRAGIO DE SU / ESPOSO" / "SE FUNDIO EN EL AÑO 2000 SIENDO CURA PARROCO / D. ERNESTO".
Terç (T) (2 cordons)
(06) "SAN FELIPE NERI"
(2 cordons)
(garlanda)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) (imatge de Sant Felip Neri) "SUFRAGADA EN SEPTIEMBRE 1940 POR Mº AMPARO / MAHIQUES VIUDA DE B PALLARES EN SUFRAGIO DE SU / ESPOSO" / "SE FUNDIO EN EL AÑO 2000 SIENDO CURA PARROCO / D. ERNESTO"
(09) (marca de l'instal·lador) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA"
Mig peu (MP) (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic
Truja Fusta INDUSTRIAS MANCLÚS
Estat actual L'estat de conservació és bo. Està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. També disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls (09) electromartell monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa l'any 2000 pel trencament d'una més antiga, datada de l'any 1940 i de la qual es copiaren part de les inscripcions. Tot i que la marca indica que l'autor és la foneria de Salvador Manclús, la campana la varen fondre als tallers de la foneria càntabra Hermanos Portilla. Industias Manclús, successora de la foneria va fabricar la truja de fusta i instal·là el conjunt a la torre.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • OSA MILLÁN, Sergio (04-05-2019)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (17-11-2019)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 06-02-2020
9 Fotos

Santa Bàrbera (4)

(Referència 1011)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 110
Altura del bronze 87
Vora 1
Pes aproximat 771
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1940
Descripció La campana té la següent inscripció en espanyol al terç: "✱ SANTA BARBARA. ✱ ARRIBA ESPAÑA PILES SEPTIEMBRE AÑO 1940.". Aquesta indica l'advocació a la qual està dedicada, un text polític, el nom del poble i la data de fosa. Aquesta indica el nom del poble, la data de fosa i l'advocació a la qual està dedicada. El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. Al mig té una creu, un escut nacional, un monograma de Maria i la marca de fàbrica, element habitual a les campanes de fosa industrial: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA)". Finalment disposa d'aquesta inscripció al mig peu: "CON LOS DONATIVOS DE TODOS LOS VECINOS DEL PUEBLO. SE HIZO SIENDO CURA D. JUAN BOSCH MARRADES Y ALCALDE D. VICENTE LLACER PONS.
Terç (T) (2 cordons)
"✱ SANTA BARBARA. ✱ ARRIBA ESPAÑA PILES SEPTIEMBRE AÑO 1940."
(2 cordons)
(garlanda amb motius vegetals)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA)"
(06) (monograma de Maria)
(09) (escut nacional)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"CON LOS DONATIVOS DE TODOS LOS VECINOS DEL PUEBLO. SE HIZO SIENDO CURA D. JUAN BOSCH MARRADES Y ALCALDE D. VICENTE LLACER PONS."
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Volteig manual des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta INDUSTRIAS MANCLÚS
Estat original L'any 1940 es va instal·lar amb truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià i segurament també disposava d'accessoris per a tocar-la a manualment com una corda unida al batall que arribaria fins als peus del campanar.
Estat anterior Estava instal·lada a la mateixa finestra que té actualment amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús i mecanitzada amb electromall i motor de vol continu. La instal·lació no reproduïa les formes tradicionals de tocar ni afavorien la conservació de la campana
Estat actual Presenta un badat a la cara exterior del peu, on colpeja el batall. Està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. També disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic, (09) motor d'impuls
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1940 als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla amb les altres campanes del conjunt i instal·lada al campanar amb truja de fusta. Durant la dècada dels anys 70 del segle XX la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar. La truja de fusta es canvià per altra de ferro i la dotaren amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Industrias Manclús la va restaurar entre els anys 2000 i 2001. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Propostes Vist el badat de la campana i que aquesta no té valor històric es proposa la seua refosa i substitució per una campana nova de pes semblant.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (02-02-1996)
  • OSA MILLÁN, Sergio (04-05-2019)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica de la campana] (17-11-2019)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 06-02-2020
20 Fotos

Campanó de quarts (A)

(Referència 16749)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 50
Pes aproximat 47
Any fosa 1950ca
Descripció No sembla tenir inscripcions ni imatges o altres motius.
Tocs tradicionals de campanes Tocava els quarts amb l'altre campanó de quarts.
Tocs actuals de campanes No es toca.
Truja Biga de ferro
Estat actual Està situat al segon nivell del tercer cos del campanar, corresponent amb la part més alta de la torre. Penja d'una biga de ferro i sembla que no té mecanismes per tocar-la.
Intervencions Es va adquirir conjuntament amb altres dos peces de semblants característiques amb la finalitat de tocar els quarts. La seua fosa es podria situar a mitjans del segle XX, entorn de 1950.
Propostes Caldria dotar-la amb un electromall monofàsic per recuperar la seua funció d'interpretar els quarts amb l'altre campanó.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació parcial i fitxa] (17-11-2019)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 28-03-2020
2 Fotos

Campanó de quarts (B)

(Referència 16748)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 60
Pes aproximat 82
Any fosa 1950ca
Descripció No sembla tenir inscripcions ni imatges o altres motius.
Tocs tradicionals de campanes Tocava els quarts amb l'altre campanó de quarts.
Tocs actuals de campanes Toca els cuarts
Truja Biga de ferro
Estat actual Està ubicada al tercer nivell cos del campanar, junt amb la resta de campanons o timbres horaris. Penja d'una biga de ferro i està mecanitzada amb electromall monofàsic.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic
Intervencions Es va adquirir conjuntament amb altres dos peces de semblants característiques amb la finalitat de tocar els quarts. La seua fosa es podria situar a mitjans del segle XX, entorn de 1950.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (17-11-2019)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 28-03-2020
2 Fotos

Campanó d'Hores (C)

(Referència 16747)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 70
Pes aproximat 199
Any fosa 1950ca
Descripció No sembla tindre inscripcions ni imatges o altres motius.
Tocs tradicionals de campanes Tocava les hores.
Tocs actuals de campanes Toca les hores
Truja Biga de ferro
Estat actual Està ubicada al tercer nivell cos del campanar, junt amb la resta de campanons o timbres horaris. Penja d'una biga de ferro i està mecanitzada amb electromall monofàsic.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic
Intervencions Es va adquirir conjuntament amb altres dos peces de semblants característiques amb la finalitat de tocar els quarts. La seua fosa es podria situar a mitjans del segle XX, entorn de 1950.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (17-11-2019)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 28-03-2020
2 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 05-07-2020
    Convertir a PDF