Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels - ALBAL (L'HORTA SUD) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Senyalera (0)

(Referència 3883)

Localització Sala de campanes
Diàmetre 41
Altura del bronze 32
Vora 4
Pes aproximat 40
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1985
Descripció Al terç trobem la data en que es va fondre la campana: "AÑO 1985", normalment en va acompanyat del titular al que va dirigida la campana, però en aquest cas trobem soles la data. Despres al mig trobem la seguent epigrafía: "GEMA ROBERTO Y/ ANA VICENTA/ BONORA MARI EN SU/ COMUNIÓN Y CONFIRMACIÓN”, les persones donanants de la campana a la parròquia, també indicant els dos sacraments eclesials, la comunió i confirmació, seguidament hi han els següents relleus: de una Creu, la marca de fàbrica de Salvador Manclús i el Cor de Jesucrist.
Terç (T) (2 cordons)
“AÑO 1985”
(2 cordons)
Mig (M) (Creu)
(relleu de cor)
(marca de fàbrica de Salvador Manclús)
“GEMA ROBERTO Y/ ANA VICENTA/ BONORA MARI EN SU/ COMUNIÓN Y CONFIRMACIÓN”
Mig peu (MP) (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Voltejava desde l’antiga espadanya, senyals de misses diàries i avisos als campaners.
Tocs actuals de campanes No toca, per dificultat de la instal·lació.
Truja Ferro MANCLÚS nova
Estat original La campana desde la seua fosa ha estat conservada amb truja de ferro de Manclús, dotada d'un cigonyal per a voltejar-la. Al principi, es trobava instal·lada a una espadanya situada en algún lloc del edifici parroquial, més tard aquest es va enderrocar i la campana es va guardar a l'nterior del temple, sent pujada l'any 2007 pels campaners per a un concert.
Estat actual Mala, es troba nugada entre dos motors de les campanes, lo que suposa que aquesta no toque o no puga girar. El fet del seu regular estat de conservació, tindria que baixar-se del campanar i fer el procés de restauració amb la netaja del bronze exteriorment i interiorment i dotant-la de una nova truja de fusta amb mecanismes com un martell per al repic i un motor de vol a impulsos permetent la reproducció dels tocs manuals tradicionals amb ajuda de alguna ballesta o sistema de cigonyal.
Truja robellada i per a repretar
Mecanismes de toc (03) cigonyal
Intervencions La campana estava per dins de l´església i va ser pujada l'any 2007 pels Campaners de la Catedral de València per al concert anual de Nadal.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • RUBIO CONSTANT, Raúl (07-11-2004)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (12-12-2014)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 18-03-2018
18 Fotos

Santa Juliana (1)

(Referència 5763)

Localització Sala de campanes
Diàmetre 56
Altura del bronze 39
Vora 7
Pes aproximat 102
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1987
Descripció Al terç normalment trobem el titular a qui va dirigida la campana i l'any, però en aquest cas manca d'aquestes epigrafies, al mig de la campana trobem la següent epigrafía: "EN MEMORIA DE/ CRISTOBAL Y JULIANA/ SANTA JULIANA/ MARZO 1.987”. Fa memòria als dos donants de la campana, més a l'advocació a qui va dirigida, Santa Juliana acompanyat de l'any de fundició i benedicció. També es pot observar com en tota campana, la marca de fàbrica de Salvador Manclús, la Creu a la cara exterior del campanar i en aquesta campana el relleu del Cor de Jesús.
Terç (T) (3 cordons)
(2 cordons)
Mig (M) (Creu)
(relleu d'un cor)
(Marca de fàbrica de Salvador Manclús)
“EN MEMORIA DE/ CRISTOBAL Y JULIANA/ SANTA JULIANA/ MARZO 1.987”
Mig peu (MP) (4 cordons)
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics.
Truja ferro Manclús pintada i repretada
Estat original La campana desde la seua fosa ha estat conservada amb truja de ferro de Manclús, dotada d'un motor de vol seguit i un martell activats desde l'ordinador de tocs.
Estat actual Regular, el fet del seu regular estat de conservació, tindria que baixar-se del campanar i fer el procés de restauració amb la netaja del bronze exteriorment i interiorment i dotant-la de una nova truja de fusta amb mecanismes com un martell per al repic i un motor de vol a impulsos permitint la reproducció dels tocs manuals tradicionals amb ajuda de alguna ballesta o sistema de cigonyal.
Mecanismes de toc motor de vol continu (03) i electromall trifàsic (09)
Intervencions Un any més tard, es fon una altra campana de majors dimensions per la casa Manclús de València, per a ubicar-la a l'actual lloc on es troba i omplir el buït que tenia el campanar, per l'anterior camapana que es va badar.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (12-12-2014)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 18-03-2018
17 Fotos

Sant Josep i Santa Teresa (2)

(Referència 1398)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 70
Altura del bronze 65
Vora 6.3
Pes aproximat 199
FonedorROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa 1924
Descripció Al terç de la campana trobem uns motius florals, típic icon a les campanes de Roses; seguidament, al mig, a la cara exterior de la campana trobem: una Creu, el relleu del cor de Santa Teresa, també els anagrames de Maria i de Jesucrist, referent a Santa Teresa de Jesús; al mig peu podem vore una epigrafía nombrant el rector que hi havia entonces a la Parròquia de Nostra Senyora dels Àngels d'Albal, l'Alcalde del pobles i l'any de fosa i benedicció: “SIENDO CURA PARROCO DE ESTA D. GERÒNIMO OLTRA Y ALCALDE D.JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ AÑO 1924”. Per últim al peu nombren als titulars de la campana Sant Josep i Santa Teresa.
Terç (T) (2 corodons)
(decoració amb flors)
(2 cordons)
Mig (M) (Creu amb motius florals)
(Relleu d'un cor)
(Monograma de Maria)
(Anagrama de Jesús)
Mig peu (MP) (2 cordons)
“SIENDO CURA PARROCO DE ESTA D. GERÒNIMO OLTRA Y ALCALDE D.JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ AÑO 1924”
(2 cordons)
Peu (1 cordó)
“ SAN JOSÉ Y SANTA TERESA”
(1 cordó)
Tocs tradicionals de campanes Es repicaria amb una corda llarga passant per les polees que hi han al llarg de l'escala, mentre que els voltejos es farien desde la mateixa sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics. Participa junt amb la campana Grossa als tocs de missa de diumenge i festius.
Truja Ferro MANCLÚS vella
Estat original La campana, avans de l'època de les electrificacions (anys 70) estaria instal·lada amb una truja de fusta de perfil valencià amb ballesta per al vol, i amb el batall nugat amb corda al batall per tocar desde baix, els repics de missa diaria, festius i de difunts.
Estat actual Regular. El fet del seu regular estat de conservació, tindria que baixar-se del campanar i fer el procés de restauració amb la netaja del bronze exteriorment i interiorment i dotant-la de una nova truja de fusta amb mecanismes com un martell per al repic i un motor de vol a impulsos permitint la reproducció dels tocs manuals tradicionals amb ajuda de alguna ballesta o sistema de cigonyal.
Mecanismes de toc motor de vol continu (09) i electromall (03)
Intervencions A l'any 1924 mossén Geronimo Oltra, rector de la parròquia d'Albal, encarrega una campana a la fundició de campanes de Vicente Roses e hijos en Atzeneta d'Albaida per completar un joc de campanes de entre els anys 1778 i 1890, aquesta substitueix a la mitjana, ja que pareix ser que es va badar, sent aquesta fosa i beneïda l'any 1924.
A l'any 1986 s'electrifica la campana per Salvador Manclús, dotant-la de una truja de ferro, un motor de vol seguit amb un martell, activat desde un ordinador.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instalación ha sido sustituida y debe ser reconstruida para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales.

Autors

  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (27-07-2014)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 21-03-2018
17 Fotos

Santa Ana i Santa Bàrbera (3)

(Referència 1399)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 82
Altura del bronze 70
Vora 9
Pes aproximat 319
FonedorFERRER (VALÈNCIA)
Any fosa 1890
Descripció En primer la campana poseeix unes anses antropomòrfiques. Al terç trobem la data de refosa de la mateixa, açò ens indica que substitueix a una altra campana, segurament també del S. XVIII com la grossa, seguidament senyala a l'advocació a qui va dirigida, Santa Anna patrona del poble d'Albal, i Santa Bàrbera, patrona dels campaners:“REFUNDIDA EN 1890 SANTA ANA Y SANTA BARBARA; després, al mig seguidament de una gran garlanda de decoracions florals, cita al alcalde de entonces D. Ferran Ferris y Ricart i el rector D. Vicent Pastor Burgera, el qual va ordenar la fosa de la campana l broncista Ferrer de València, no cita els donants, ja que possiblement podria ser una donació per tota la parròquia, es adir una donació colectiva. I com en tota campana trobem al exterior una Creu, aquesta ricament adornada amb ornaments florals.
Anses anses antropomòrfiques
Terç (T) (Garlanda decorativa)
(3 cordons)
(06) “REFUNDIDA EN 1890 SANTA ANA Y SANTA BARBARA”
(3 cordons)
(Garlanda decorativa)
(1 cordó)
(Garlanda vegetal)
Mig (M) (00)(Creu decorada amb motius florals i un àngel per costat)
(06) “SIENDO ALCALDE/ D. FERNANDO FERRIS Y RICART/ Y CURA REGENTE/ D. VICENTE PASTOR BURGUERA”.

Mig peu (MP) (1 cordó gruix)
Peu (Decoracions florals)
Tocs tradicionals de campanes Repicaria amb una llarga corda nugada al batall, fent els repics de misses, difunts i altres, mentre els repics més complexos i vols es farien a la mateixa sala de les campanes, amb referència amb els voltejos, suposem que aquesta campana tindría una ballesta.
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics
Truja ferro Manclús vella
Estat original La campana, desde la seua fosa hasta l'època de les mecanitzacions, estaria dotada de una truja del perfil valencià amb una ballesta per voltejar-la, i amb un batall nugat a una corda llarga per al repic, passant pel sistema de polees.
Estat actual Regular, amb el fet del seu regular estat de conservació, tindria que baixar-se del campanar i fer el procés de restauració amb la netaja del bronze exteriorment i interiorment i dotant-la de una nova truja de fusta amb mecanismes com un martell per al repic i un motor de vol a impulsos permitint la reproducció dels tocs manuals tradicionals amb ajuda de alguna ballesta o sistema de cigonyal.
Mecanismes de toc electromall (03) i motor vol continu (09)
Intervencions L'any 1890, mossén D. Vicent Pastor Burgera, rector entonces de la parròquia d'Albal, per tal d'omplir un buït que deixa l'antiga campana mitjana, que es va badar, va manar fondre una campana al fonedor Ferrer de València, així pues, el mateix any va ser portada al poble d'Albal per ser beneïda i pujada al campanar posteriorment, dotada d'una truja de fusta.
Més tard a l'any 1986 aquesta es mecanitza, dotant-la amb una truja de ferro de la casa Manclús, i amb un motor de vol continu amb electromall trifàsic de lenta resposta, hasta l'actualitat.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instalación ha sido sustituida y debe ser reconstruida para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales.
Notes Segons HERNÁNDEZ SANCHÍS (1996) l´autor és el broncista Ferrer de Valencia

Autors

  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (27-07-2014)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 21-03-2018
24 Fotos

Mare de Déu dels Àngels, la Grossa (4)

(Referència 1400)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 98
Altura del bronze 75
Vora 8
Pes aproximat 545
FonedorBORRÁS, BARTOLOMÉ
Any fosa 1778
Descripció Presesnta unes anses antropomòrfiques. Primerament al terç podem trobar:"NUESTRA SEÑORA DE LOS ANGELES ORA PRO NOBIS 1778", senyala a l'advocació a qui va dirigida la campana, en aquest cas la titular de la Parròquia d'Albal, la Mare dels Àngels, seguidament trobem: "ORA PRO NOBIS" traduït com: "PREGA PER NOSALTRES", i correctament de la forma completa seria: "ORA PRO NOBIS SANCTA DEI GENETRIX", traduït: "PREGA PER NOSALTRES SANTA MARIA MARE DE DÉU", aquest és un part de l'oració de la Salve, inicialment una antifona major o també himne, una de les quatre antífones del Breviari dedicades a Maria Santissima; al mig trobem a part d'una Creu i un relleu de Santa Anna, patrona d'Albal, el fonedor de la campana, en aquest cas diu: "BARTOLOMÉ BORRÁS ME FECIT", a traducció: "BARTOLOMÉ BORRÁS EM VA FER", senyalant-lo com autor de la mateixa.
Anses Antropomòrfiques
Terç (T) (2 cordons)
"NUESTRA SEÑORA DE LOS ANGELES ORA PRO NOBIS 1778"
(2 cordons)
Mig (M) (2 cordons)
(00)(Creu)
(06)(Relleu de Santa Anna 12 x 10)
(03)"BARTOLOMÉ BORRAS ME FECIT"
Mig peu (MP) (6 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repicaria junt amb el antic joc de campanes, amb una corda nugada al batall que passava pel sistema de polees que es poden trobar al llarg de la pujada al campanar, faria els repics de missa diaria, festiva i difunts, mentre els vols o els tocs més complexos es farien desde la mateixa sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics activats desde l'ordinador programador de tocs. Participa a vol al toc de missa major junt la mitjana
Truja ferro Manclús vella
Estat original La campana desde l'any de la seua fosa estigué dotada d'una truja de fusta de perfil valencià amb una ballesta per al vol, ubicada en alguna de les finestres del campanar, segurament en altra, ja que aquesta campana podria ser una de les mitjanes.
Més tard a l'any 1986 és decideix que la casa Manclús mecanitze la campana, dotant-la d'una truja de ferro amb un motor de vol continu i un electromartell trifàsic de lenta resposta.
Estat actual Regular, amb el fet del seu regular estat de conservació, tindria que baixar-se del campanar i fer el procés de restauració amb la netaja del bronze exteriorment i interiorment i dotant-la de una nova truja de fusta amb mecanismes com un martell per al repic i un motor de vol a impulsos permitint la reproducció dels tocs manuals tradicionals amb ajuda de alguna ballesta o sistema de cigonyal.
Mecanismes de toc motor vol continu (03) i electromall (09)
Intervencions L'any 1778 el rector d'entonces a la Parròquia d'Albal, en aquest cas no citat en l'epigrafía de la campana, va encarregar al fonedor Bartolomeu Borràs, aquesta campana per ocupar una finestra al campanar, segurament junt amb altra mitjana, potser la Santa Anna actualment substituta d'alguna altra que es va badar, que sería l'altra mitjana, així pues aquest mateix any de 1778 es va beneïr la campna i posteriorment es va pujar al campanar.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Campana de molt bon so, molt sonora i greu

Autors

  • HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991)
  • RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004)
  • MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (27-07-2014)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 21-03-2018
22 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 19-09-2019
    Convertir a PDF