Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels - ALBAL COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Senyalera (0)

(Referència 3883)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 41 Altura del bronze 32 Vora 4 Pes aproximat (en quilos) 40 Fonedor MANCLÚS, SALVADOR Any fosa 1985 Descripció Al terç trobem la data en que es va fondre la campana: "AÑO 1985", normalment en va acompanyat del titular al que va dirigida la campana, però en aquest cas trobem soles la data. Despres al mig trobem la seguent epigrafía: "GEMA ROBERTO Y/ ANA VICENTA/ BONORA MARI EN SU/ COMUNIÓN Y CONFIRMACIÓN”, les persones donanants de la campana a la parròquia, també indicant els dos sacraments eclesials, la comunió i confirmació, seguidament hi han els següents relleus: de una Creu, la marca de fàbrica de Salvador Manclús i el Cor de Jesucrist. Terç (T) (2 cordons) “AÑO 1985” (2 cordons) Mig (M) (Creu) (relleu de cor) (marca de fàbrica de Salvador Manclús) “GEMA ROBERTO Y/ ANA VICENTA/ BONORA MARI EN SU/ COMUNIÓN Y CONFIRMACIÓN” Mig peu (MP) (3 cordons) Tocs tradicionals de campanes Voltejava desde l’antiga espadanya, senyals de misses diàries i avisos als campaners. Tocs actuals de campanes No toca, per dificultat de la instal·lació. Truja Ferro MANCLÚS nova Estat original La campana desde la seua fosa ha estat conservada amb truja de ferro de Manclús, dotada d'un cigonyal per a voltejar-la. Al principi, es trobava instal·lada a una espadanya situada en algún lloc del edifici parroquial, més tard aquest es va enderrocar i la campana es va guardar a l'nterior del temple, sent pujada l'any 2007 pels campaners per a un concert. Estat actual Mala, es troba nugada entre dos motors de les campanes, lo que suposa que aquesta no toque o no puga girar. El fet del seu regular estat de conservació, tindria que baixar-se del campanar i fer el procés de restauració amb la netaja del bronze exteriorment i interiorment i dotant-la de una nova truja de fusta amb mecanismes com un martell per al repic i un motor de vol a impulsos permetent la reproducció dels tocs manuals tradicionals amb ajuda de alguna ballesta o sistema de cigonyal. Truja robellada i per a repretar Mecanismes de toc (03) cigonyal Intervencions La campana estava per dins de l´església i va ser pujada l'any 2007 pels Campaners de la Catedral de València per al concert anual de Nadal. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació RUBIO CONSTANT, Raúl (07-11-2004) MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (12-12-2014) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 18-03-2018 18 Fotos

Santa Juliana (1)

(Referència 5763)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 56 Altura del bronze 39 Vora 7 Pes real (en quilos) 106 Fonedor MANCLÚS, SALVADOR Any fosa 1987 Descripció Al terç normalment trobem el titular a qui va dirigida la campana i l'any, però en aquest cas manca d'aquestes epigrafies, al mig de la campana trobem la següent epigrafía: "EN MEMORIA DE/ CRISTOBAL Y JULIANA/ SANTA JULIANA/ MARZO 1.987”. Fa memòria als dos donants de la campana, més a l'advocació a qui va dirigida, Santa Juliana acompanyat de l'any de fundició i benedicció. També es pot observar com en tota campana, la marca de fàbrica de Salvador Manclús, la Creu a la cara exterior del campanar i en aquesta campana el relleu del Cor de Jesús. Terç (T) (3 cordons) (2 cordons) Mig (M) (Creu) (relleu d'un cor) (Marca de fàbrica de Salvador Manclús) “EN MEMORIA DE/ CRISTOBAL Y JULIANA/ SANTA JULIANA/ MARZO 1.987” Mig peu (MP) (4 cordons) Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics. Truja ferro Manclús pintada i repretada Estat original La campana desde la seua fosa ha estat conservada amb truja de ferro de Manclús, dotada d'un motor de vol seguit i un martell activats desde l'ordinador de tocs. Estat actual Regular, el fet del seu regular estat de conservació, tindria que baixar-se del campanar i fer el procés de restauració amb la netaja del bronze exteriorment i interiorment i dotant-la de una nova truja de fusta amb mecanismes com un martell per al repic i un motor de vol a impulsos permitint la reproducció dels tocs manuals tradicionals amb ajuda de alguna ballesta o sistema de cigonyal. Mecanismes de toc motor de vol continu (03) i electromall trifàsic (09) Intervencions Un any més tard, es fon una altra campana de majors dimensions per la casa Manclús de València, per a ubicar-la a l'actual lloc on es troba i omplir el buït que tenia el campanar, per l'anterior camapana que es va badar. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Campana interessant. Pot refondre Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991) RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004) MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (12-12-2014) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 19-07-2022 28 Fotos

Sant Josep i Santa Teresa (2)

(Referència 1398)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 70 Altura del bronze 65 Vora 6.3 Pes real (en quilos) 203 Fonedor ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA) Any fosa 1924 Descripció Al terç de la campana trobem uns motius florals, típic icon a les campanes de Roses; seguidament, al mig, a la cara exterior de la campana trobem: una Creu, el relleu del cor de Santa Teresa, també els anagrames de Maria i de Jesucrist, referent a Santa Teresa de Jesús; al mig peu podem vore una epigrafía nombrant el rector que hi havia entonces a la Parròquia de Nostra Senyora dels Àngels d'Albal, l'Alcalde del pobles i l'any de fosa i benedicció: “SIENDO CURA PARROCO DE ESTA D. GERÒNIMO OLTRA Y ALCALDE D.JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ AÑO 1924”. Per últim al peu nombren als titulars de la campana Sant Josep i Santa Teresa. Terç (T) (2 corodons) (decoració amb flors) (2 cordons) Mig (M) (Creu amb motius florals) (Relleu d'un cor) (Monograma de Maria) (Anagrama de Jesús) Mig peu (MP) (2 cordons) “SIENDO CURA PARROCO DE ESTA D. GERÒNIMO OLTRA Y ALCALDE D.JUAN BAUTISTA MARTÍNEZ AÑO 1924” (2 cordons) Peu (1 cordó) “ SAN JOSÉ Y SANTA TERESA” (1 cordó) Tocs tradicionals de campanes Es repicaria amb una corda llarga passant per les polees que hi han al llarg de l'escala, mentre que els voltejos es farien desde la mateixa sala de les campanes. Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics. Participa junt amb la campana Grossa als tocs de missa de diumenge i festius. Truja Ferro MANCLÚS vella Estat original La campana, avans de l'època de les electrificacions (anys 70) estaria instal·lada amb una truja de fusta de perfil valencià amb ballesta per al vol, i amb el batall nugat amb corda al batall per tocar desde baix, els repics de missa diaria, festius i de difunts. Estat actual Regular. El fet del seu regular estat de conservació, tindria que baixar-se del campanar i fer el procés de restauració amb la netaja del bronze exteriorment i interiorment i dotant-la de una nova truja de fusta amb mecanismes com un martell per al repic i un motor de vol a impulsos permitint la reproducció dels tocs manuals tradicionals amb ajuda de alguna ballesta o sistema de cigonyal. Mecanismes de toc motor de vol continu (09) i electromall (03) Intervencions A l'any 1924 mossén Geronimo Oltra, rector de la parròquia d'Albal, encarrega una campana a la fundició de campanes de Vicente Roses e hijos en Atzeneta d'Albaida per completar un joc de campanes de entre els anys 1778 i 1890, aquesta substitueix a la mitjana, ja que pareix ser que es va badar, sent aquesta fosa i beneïda l'any 1924. A l'any 1986 s'electrifica la campana per Salvador Manclús, dotant-la de una truja de ferro, un motor de vol seguit amb un martell, activat desde un ordinador. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instalación ha sido sustituida y debe ser reconstruida para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales. Autors de la documentació HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991) RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004) MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (27-07-2014) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 19-07-2022 36 Fotos

Santa Ana i Santa Bàrbera (3)

(Referència 1399)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 82 Altura del bronze 70 Vora 9 Pes real (en quilos) 340 Fonedor FERRER (VALÈNCIA) Any fosa 1890 Descripció En primer la campana poseeix unes anses antropomòrfiques. Al terç trobem la data de refosa de la mateixa, açò ens indica que substitueix a una altra campana, segurament també del S. XVIII com la grossa, seguidament senyala a l'advocació a qui va dirigida, Santa Anna patrona del poble d'Albal, i Santa Bàrbera, patrona dels campaners:“REFUNDIDA EN 1890 SANTA ANA Y SANTA BARBARA; després, al mig seguidament de una gran garlanda de decoracions florals, cita al alcalde de entonces D. Ferran Ferris y Ricart i el rector D. Vicent Pastor Burgera, el qual va ordenar la fosa de la campana l broncista Ferrer de València, no cita els donants, ja que possiblement podria ser una donació per tota la parròquia, es adir una donació colectiva. I com en tota campana trobem al exterior una Creu, aquesta ricament adornada amb ornaments florals. Anses Sis anses amb motius figuratius. Espatlla (H) (3 cordons) Terç (T) (Garlanda decorativa) (3 cordons) (00) "REFUNDIDA EN 1890" (06) "SANTA ANA Y SANTA BARBARA” (3 cordons) (Garlanda vegetal) Mig (M) (00)(Creu decorada amb motius florals i un àngel per costat) (06) “SIENDO ALCALDE/ D FERNANDO FERRIS Y RICART/ Y CURA REGENTE/ D VICENTE PASTOR BURGUERA”. Peu (3 cordons) (garlanda amb motius vegetals) Tocs tradicionals de campanes Repicaria amb una llarga corda al batall, fent els repics de misses, difunts i altres, mentre els repics més complexos i vols es farien a la mateixa sala de les campanes. Suposem que aquesta campana tindria una ballesta. Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics. Truja Fusta Campanas y Relojes Monumentales. Estat original La campana, des de la seua fosa fins a la seua mecanització, estaria dotada d'una truja del perfil valencià amb una ballesta per voltejar-la, i amb un batall nugat a una corda llarga per al repic, passant pel sistema de politges. Estat anterior Abans de la restauració de l'any 2022, estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic, mecanisme que segurament substituïa un anterior trifàsic. Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Té una truja de fusta de Campanas y Relojes Monumentales i està dotada d'electromall monofàsic, motor d'impuls i ballesta per als tocs manuals. Mecanismes de toc Motor d'impuls i electromall monofàsic Intervencions L'any 1890 va ser fosa i portada al poble d'Albal per ser beneïda i pujada al campanar posteriorment, dotada d'una truja de fusta. Més tard, l'any 1986 aquesta es mecanitza, dotant-la amb una truja de ferro de la casa Manclús, i amb un motor de vol continu amb electromall trifàsic de lenta resposta, fins a l'actualitat. L'any 2022 la baixaren del campanar amb la resta de bronzes per iniciar els treballs de restauració del conjunt. La campana va ser netejada per dins i per fora i la dotaren amb truja nova de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 19 de març torna restaurada a la localitat i queda exposada a la plaça per procedir a la benedicció dels treballs. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Segons HERNÁNDEZ SANCHÍS (1996) l'autor és el bronzista Ferrer de Valencià. La denominació "bronzista" podria correspondre amb una persona dedicada a la fabricació de diversos objectes de bronze, possiblement entre ells alguns d'ús religiós. Les característiques formals de la campana són idèntiques a altres registrades a les campanes de la foneria dels Dencausse, establerta a mitjans del segle XIX a Barcelona i activa fins a les primeres dècades del segle XX. Aquest fet permet intuir que el bronzista Ferrer no és l'autor de la campana, sinó un intermediari al qual possiblement es va recórrer per saber que treballava el bronze. Seguint aquesta hipòtesi, el bronzista Ferrer encarregaria la campana als Dencausse i seria l'encarregat de rebre-la i lliurar-la a la parròquia d'Albal. Autors de la documentació HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991) RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004) MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (27-07-2014) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 19-07-2022 41 Fotos

Mare de Déu dels Àngels, la Grossa (4)

(Referència 1400)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 89 Altura del bronze 75 Vora 8 Pes real (en quilos) 417 Fonedor BORRÁS, BARTOLOMÉ Any fosa 1778 Descripció La campana té sis anses amb motius figurats i dos cordons a l'espatlla. Seguidament, al terç hi ha dos grups de dos cordons i esta inscripció: "NVESTRA SENORA DE LOS ANGELES ORA PRONOBIS ANO J 7 7 8". Aquesta assenyala a l'advocació a la qual està dedicada la campana, en aquest cas la titular de la parròquia, la Mare dels Àngels. La súplica llatina "ORA PRONOBIS" es tradueix com: "PREGA PER NOSALTRES". Les dos últimes paraules de la súplica caldria haver-les disposat per separat i l'any de fosa apareix amb la unitat de millar representada per una J, que cal interpretar com al número 1. A continuació, en el mig hi ha una creu de calvari, dos cordons, una imatge de la Mare de Déu i el fonedor de la campana: "BARTOLOME BORRAS ME FECIT". L'expressió llatina es tradueix així: "EM VA FER". Finalment, en el mig peu té cinc cordons i en el peu dos. Anses Sis anses amb motius figuratius. Espatlla (H) (2 cordons) Terç (T) (2 cordons) "NVESTRA SENORA DE LOS ANGELES ORA PRONOBIS ANO J 7 7 8" (2 cordons) Mig (M) (2 cordons) (00)(Creu de Calvari) (06) (Mare de Déu 12 x 10cm) (09)"BARTOLOME BORRAS ME FECIT" Mig peu (MP) (5 cordons) Peu (2 cordons) Tocs tradicionals de campanes Repicaria junt amb l'antic joc de campanes, amb una corda nugada al batall que passava pel sistema de politges que es poden trobar al llarg de la pujada al campanar, faria els repics de missa diària, festiva i difunts, mentre els vols o els tocs més complexos es farien des de la mateixa sala de les campanes. Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics activats des de l'ordinador programador de tocs. Participa a vol al toc de missa major junt la mitjana. Truja Fusta Campanas y Relojes Monumentales. Estat original La campana des de l'any de la seua fosa estigué dotada d'una truja de fusta de perfil valencià amb una ballesta per al vol i altres accessoris per al toc manual Estat anterior Abans de la restauració de l'any 2022, estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic, mecanisme que segurament substituïa un anterior trifàsic. Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Té una truja de fusta de Campanas y Relojes Monumentales i està dotada d'electromall monofàsic, motor d'impuls i ballesta per als tocs manuals. Mecanismes de toc Motor d'impuls i electromall monofàsic. Intervencions L'any 1778 es va fondre la campana pel fonedor Bartolomé Borrás i després de la benedicció va pujar al campanar. Més tard, l'any 1986 es decideix que la casa Manclús mecanitze la campana, dotant-la d'una truja de ferro amb un motor de vol continu i un electromartell trifàsic de lenta resposta. L'any 2022 la baixaren del campanar amb la resta de bronzes per iniciar els treballs de restauració del conjunt. La campana va ser netejada per dins i per fora i la dotaren amb truja nova de fusta de perfil tradicional valencià. El dia 19 de març torna restaurada a la localitat i queda exposada a la plaça per procedir a la benedicció dels treballs. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès. Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. Notes Campana de molt bon so, molt sonora i greu. Autors de la documentació HERNÁNDEZ SANCHÍS, Jesús Emilio (13-12-1991) RUBIO CONSTANT, Raúl (10-11-2004) MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (27-07-2014) LLOP i BAYO, Francesc (21-03-2018) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (19-07-2022) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 19-07-2022 41 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

© Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 25-04-2024

Convertir a PDF

Connectats: 94 Visitants: 94 Usuaris: 0