Parròquia dels Sants Jaume i Joan Evangelista - MONTAVERNER COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

Maria Dolors (refosa)

(Referència 11232)
Pes real (en quilos) 303
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa 1941
Descripció "MARIA DOLORES SIENDO CURA D JOSE M TORMO CERDA Y ALCALDE D JOSE BELLON CENADES MONTAVERNER AÑO 1941"
Intervencions La campana va ser fosa en 1941 junt a altres dos amb destí al campanar de Montaverner, fetes per la foneria de Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida. En 1987 es va trencar, baixant-la del campanar per refondre-la als tallers de Salvador Manclús del Grau de València.
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 01-05-2015
Fotos

Campanes actuals

Maria dels Dolors (1)

(Referència 1749)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 46
Altura del bronze 42
Vora 4,5
Pes aproximat (en quilos) 56
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa 1941
Descripció En primer lloc trobem al terç aquesta inscripció, que indica l'advocació a la que està dedicada la campana i el nom del rector que estava al front de la parròquia eixe any: "# MARIA DE LOS DOLORES # / # SIENDO CURA Don JOSE Mª TORMO CERDA #". Seguidament al mig està la marca de fàbrica, element característic de les foneries industrials: "JUANbta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / ADZANETA / Pvcia VALENCIA". Finalment al mig peu està el nom del poble i la data de fosa: "# MONTAVERNER AÑO 1941 #". Aquestes inscripcions són característiques entre les campanes foses en acabar la Guerra Civil (1936-1939), ja que durant aquesta centenars de campanes es retiraren dels campanars sense cap inventari. Com que les inscripcions no indicaven el lloc de procedència, la major part no es recuperaren en acabar el conflicte. Aquest fet determinà un canvi en les inscripcions, com va ser aquest el cas, on passaren a indicar el nom del poble i en altres casos a més el del rector.
Espatlla (H) (00) (03) (06) (09) (triangle decorat)
Terç (T) (cordó)
(06) "# MARIA DE LOS DOLORES #"
(cordó)
(06) "# SIENDO CURA Don JOSE Mª TORMO CERDA #"
(cordó)
(02) (04) (08) (10) (Sagrat Cor de Jesús)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (imatge de la Mare de Déu del Pilar)
(06) (Monograma de Maria)
(09) (marca de fàbrica) "JUANbta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / ADZANETA / Pvcia VALENCIA"
Mig peu (MP) (2 cordons)
(06) "# MONTAVERNER AÑO 1941#"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que tradicionalment tan sols es voltejava.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat original Comptaria als anys 40 amb truja de fusta instal·lada per la casa fonedora. Possiblement comptara amb un cigonyal o ballesta per al seu toc manual.
Estat anterior Fins la restauració de 2003 estava guardada en un corral de a la casa Abadia, sense truja i directament depositada al terra, fet que podria haver danyat la peça.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall, sistemes que imiten el toc tradicional i permeten els manuals. Finalment compta amb un batall ben lligat i repretat, reforçat a més amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic, (09) motor d'impulsos
Intervencions L'anterior conjunt es va perdre en l'any 1936, quedant tan sols la campana major. En 1941, sent rector el Rvd. José Maria Tormo, es feren tres campanes noves per omplir el buit deixat per les antigues. El conjunt va ser fos per Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida i després de la benedicció va quedar ubicada al campanar. En 1970 no es va canviar la truja, com si va passar amb les altres campanes i abans de 2003 estava guardada en un corral de la casa Abadía. L'any 2003 va ser traslladada als tallers d'Electrorecamp S.L. per procedir a la seua neteja i instal·lació d'una nova truja de fusta de perfil valencià. Finalment va quedar instal·lada a la Sala de les Campanes i es mecanitzà amb motor d'impulsos i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors de la documentació

  • BALLESTER I GANDIA, Rafel; GÓMEZ i SOLER, Sergi (28-02-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; BOIX BOIX, José Andrés; RUIZ i ENGRA, Toni; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (06-02-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-05-2015
18 Fotos

Maria Loreto (2)

(Referència 1750)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 62
Altura del bronze 54
Vora 7
Pes aproximat (en quilos) 138
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa 1941
Descripció La campana compta al terç amb la següent inscripció, que indica en primer lloc la seua advocació (dedicada a la patrona) i els noms del rector i l'alcalde: "MARIA LORETO / SIENDO CURA D JOSE M. TORMO CERDÁ Y ALCALDE D. JOSE BELLVIS PENADÉS". Al mig trobem la marca de fàbrica: "JUANbta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / ADZANETA / Pvcia VALENCIA". Finalment al mig peu està el nom del poble i la data de fosa: "MONTAVERNER AÑO 1941". Aquestes inscripcions són característiques entre les campanes foses en acabar la Guerra Civil (1936-1939), ja que durant aquesta centenars de campanes es retiraren dels campanars sense cap inventari. Com que les inscripcions no indicaven el lloc de procedència, la major part no es recuperaren en acabar el conflicte. Aquest fet determinà un canvi en les inscripcions, com va ser aquest el cas, on passaren a indicar el nom del poble i en altres casos a més el del rector i el de l'alcalde.
Anses Anses postisses.
Espatlla (H) (cenefa de triangles decorats)
Terç (T) (cordó)
(04) "MARIA LORETO"
(cordó)
"SIENDO CURA D JOSE M. TORMO CERDÁ Y ALCALDE D. JOSE BELLVIS PENADÉS"
(cordó)
Mig (M) (04) (Mare de Déu amb núvol i estreles)
(08) (marca de fàbrica) "JUANbta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / ADZANETA / Pvcia VALENCIA"
(10) (Creu amb pedestal i dos àngels)
(00) (03) (06) (09) (Creu amb els símbols de la Passió)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(04) "MONTAVERNER AÑO 1941"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall de la campana i voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat original Comptaria als anys 40 amb truja de fusta instal·lada per la casa fonedora. Tenia també una llarga corda que des del batall passava pel centre del campanar fins arribar als peus del mateix.
Estat anterior Fins la restauració de l'any 2003 estava en regular estat de conservació, ubicada a la seva finestra de la Sala de les Campanes amb truja de ferro Roses. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic per tocar-la automàticament, mecanismes que no imitaven els tocs tradicionals i tampoc la possibilitat de tocar manualment.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall, sistemes que imiten el toc tradicional i permeten els manuals. Finalment compta amb un batall ben lligat i repretat, reforçat a més amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall monofàsic.
Intervencions L'anterior conjunt es va perdre en l'any 1936, quedant tan sols la campana major. En 1941, sent rector el Rvd. José Maria Tormo, es feren tres campanes noves per omplir el buit deixat per les antigues. El conjunt va ser fos per Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida i després de la benedicció va quedar ubicada amb les altres al campanar. En 1970 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va canviar-li la truja de fusta per altra de ferro, sense arribar a mecanitzar-la. Possiblement es va automatitzar en 1987 quan la casa Manclús del Grau de València va refondre una de les campanes. L'any 2003 va ser baixada del campanar i traslladada als tallers d'Electrorecamp S.L. per procedir a la seua neteja i instal·lació d'una nova truja de fusta de perfil valencià. Finalment va quedar instal·lada a la Sala de les Campanes i es mecanitzà amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. Durant aquesta intervenció a més es canviaren les anses, segurament danyades per altres postisses, així com la batallera.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Està girada 1/4 pel canvi de les anses i la batallera.

Autors de la documentació

  • BALLESTER I GANDIA, Rafel/ GÓMEZ i SOLER, Sergi (28-02-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; BOIX BOIX, José Andrés; RUIZ i ENGRA, Toni; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (06-02-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-05-2015
16 Fotos

Maria dels Dolors (3)

(Referència 1751)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 78
Altura del bronze 65
Vora 8
Pes aproximat (en quilos) 275
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1987
Descripció En primer lloc trobem al terç l'advocació a la que està dedicada la campana: "MARIA DE LOS DOLORES". Al mig està la següent inscripció commemorativa, a més del nom del poble i la data de fosa: "AÑO SANTO MARIANO / MONTAVERNER 1.987". Finalment, baix de l'anterior trobem la marca de fàbrica, element habitual entre les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA".
Terç (T) (2 cordons)
(06) "MARIA DE LOS DOLORES"
(2 cordons)
(garlanda amb motius catòlics)
Mig (M) (00) (Crucifix)
(03) (imatge de la Mare de Déu dels Desamparats)
(06) "AÑO SANTO MARIANO / MONTAVERNER 1.987" / "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
(09) (imatge de la Puríssima)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (cordó)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat anterior Fins la restauració de l'any 2003 estava en regular estat de conservació, ubicada a la seva finestra de la Sala de les Campanes amb truja de ferro Roses. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic per tocar-la automàticament, mecanismes que no imitaven els tocs tradicionals i tampoc la possibilitat de tocar manualment.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall, sistemes que imiten el toc tradicional i permeten els manuals. Finalment compta amb un batall ben lligat i repretat, reforçat a més amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall monofàsic.
Intervencions En 1987 es va badar l'anterior campana, fosa en 1941 per Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida. Aquesta va ser baixada del campanar per refondre-la als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. La nova campana va ser pujada al campanar i instal·lada amb els mateixos mecanismes i truja que l'anterior. L'any 2003 va ser baixada del campanar i traslladada als tallers d'Electrorecamp S.L. per procedir a la seua neteja i instal·lació d'una nova truja de fusta de perfil valencià. Finalment va quedar instal·lada a la Sala de les Campanes i es mecanitzà amb motor d'impulsos i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors de la documentació

  • BALLESTER I GANDIA, Rafel; GÓMEZ i SOLER, Sergi (28-02-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; BOIX BOIX, José Andrés; RUIZ i ENGRA, Toni; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (06-02-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-05-2015
21 Fotos

Sant Tomàs de Villanueva (4)

(Referència 1752)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 102
Altura del bronze 84
Vora 10
Pes aproximat (en quilos) 614
FonedorROSES Y FERRI, VICENTE
Any fosa 1817
Descripció La campana compta amb la següent inscripció al terç, amb nombroses errades i les "V" invertides: "SAN # TO TOMAS DE # ^ILLANUE^VA # ANO # 1817". Aquesta correctament escrita seria: "SANTO # TOMAS DE VILLANUEVA # AÑO # 1817". En ella indica la data de fosa i la dedicació de la campana, que està baix l'advocació de Sant Tomàs de Villanueva, arquebisbe de València entre 1544 i 1555.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (cordó)
"SAN # TO TOMAS DE # ^ILLANUE^VA # ANO # 1817"
(cordó)
(cordó)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall de la campana i voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat original Comptava fins la mecanització de finals del segle XX amb truja de fusta de perfil tradicional valencià, feta possiblement quan es va fondre la campana. Tenia també una llarga corda que des del batall passava pel centre del campanar fins arribar als peus del mateix.
Estat anterior Fins la restauració de l'any 2003 estava en regular estat de conservació, ubicada a la seva finestra de la Sala de les Campanes amb truja de ferro Roses. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic per tocar-la automàticament, mecanismes que no imitaven els tocs tradicionals i tampoc la possibilitat de tocar manualment. Per últim la creu estava mal orientada, ja que mirava cap a dins el lloc de cap a fora.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall, sistemes que imiten el toc tradicional i permeten els manuals. Finalment compta amb un batall ben lligat i repretat, reforçat a més amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa en l'any 1817 com indiquen les inscripcions. En elles no trobem el nom del fonedor, no obstant aquest deu ser un membre de la família Roses, que vivien a la comarca i comptaven amb fama com a fonedors de campanes. En 1936 es va salvar de la destrucció durant la Guerra Civil segurament pel fet de tocar les hores.

En 1970 la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va canviar-li la truja de fusta per altra de ferro, sense arribar a mecanitzar-la. Possiblement es va automatitzar en 1987 quan la casa Manclús del Grau de València va refondre una de les campanes. L'any 2003 va ser baixada del campanar i traslladada als tallers d'Electrorecamp S.L. per procedir a la seua neteja i instal·lació d'una nova truja de fusta de perfil valencià. Finalment va quedar instal·lada a la Sala de les Campanes i es mecanitzà amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. Durant aquesta intervenció a més es canviaren les anses, segurament danyades per altres postisses, així com la batallera.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • BALLESTER I GANDIA, Rafel; GÓMEZ i SOLER, Sergi (28-02-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; BOIX BOIX, José Andrés; RUIZ i ENGRA, Toni; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (06-02-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 10-02-2024
9 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 89 Visitants: 89 Usuaris: 0