| Localització | Espadanya |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 33 |
| Pes aproximat (en quilos) | 21 |
| Fonedor | GARCÍA, CRISTOBAL |
| Any fosa | 1791 |
| Terç (T) |
(2 cordons) / "LA INMACVLADA CONCEPSION ✱ " / (cordó) / "DE MRIA SANTISSIMA ANO I79I" / (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (creu amb pedestal) (06) (diversos símbols marians: lluna, xiprer, palmera) |
| Mig peu (MP) | (3 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes |
El bronze va ser fos a les acaballes del segle XVIII per acomplir les funcions de campana de senyals de la parròquia. Allà seria tocada, segurament a mig vol, per assenyalar les misses resades i les funcions litúrgiques (rosaris, exposicions del Santíssim, etc.) diàries. A més, amb ella s'assenyalaria als campaners els moments de la litúrgia en què havien de tocar. En ser traslladada a l'espadanya de les escoles, la campana començà a ser voltejada, per regir la vida de la comunitat conventual. |
| Tocs actuals de campanes | En desús. |
| Truja | Truja de fusta de perfil valencià. |
| Estat original |
Com va apuntar Xavier Raga, la campana va ser fosa el 1791, indubtablement, per Cristóbal García, un fonedor d'origens desconeguts que va estar especialment actiu als territoris de l'Horta de València durant les últimes dècades del segle XVIII i els primers anys de la centúria següent. Un autor que, potser, va signar les seues obres, indiferentment, amb el seu nom complet o, senzillament, amb el seu cognom, García; mentre fonia altres campanes sense signatura, com aquesta de Massanassa o la "xicoteta" de Picanya (1783). El primer destí d'aquesta campana fou l'espadanya setcentista que va haver abans de la guerra sobre la façana de la parròquia de Sant Pere, des d'on va acomplir les funcions de campana de senyals. D'ací que, en 1999, a instàncies dels Campaners de Massanassa es fonguera a la foneria càntabra dels Hermanos Portilla una rèplica de la campana, per ser instal·lada a la recent recuperada espadanya. Però el ben cert és que, el 1926, en ser fundades les escoles de Sant Josep i Sant Andreu, la senyalera de la parròquia havia sigut traslladada fins a la propera espadanya del col·legi. De fet, de manera fortuïta, aquest trasllat va possibilitar que la campana no fora destruïda en l'estiu de 1936, com ho varen ser les campanes de la parròquia. |
| Estat actual | En bon estat, instal·lada a l'espadanya de les escoles amb una truja de fusta, possiblement de confecció recent. |
| Mecanismes de toc | Cigonyal per al volteig manual des de l'interior de la capella de les escoles. |
| Intervencions | Va ser restaurada en 1997 pels Campaners de Massanassa. Dos anys més tard, en 1999, va fondre's una rèplica de la campana, per ser situada a l'espai on va estar situada aquesta en els seus orígens, l'espadanya de la parròquia. Per realitzar la còpia, Xavier Raga va extraure sengles motlles en escaiola i cera. El primer està exposat al cor de la parròquia, mentre que el segon el conserva l'empresa 2001 Técnica y Artesanía en la seua col·lecció. Aquesta campana de cera fou exposada en la fira ARPA de Valladolid, en maig de 2012. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal·lació és tradicional, cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Actualització | 18-04-2020 |
| 16 Fotos | |
