Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - LUCENA DEL CID COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

Stma. Trinitat (refosa)

(Referència 1839)

Diàmetre (en cm) 95
Altura del bronze 75
Vora 10
Pes aproximat (en quilos) 496
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1969
Terç (T) M: (00)creu, (03) relleu de Mare de Deu, (06) SANTISIMA TRINIDAD/ LUCENA DEL CID/ REFUNDIDA EN OCTUBRE 1969, (09) marca de fàbrica de SALVADOR MANCLÚS VALENCIA .
Truja Truja de ferro de Manclús
Estat actual Deficient estat de conservació, perd material la campana per la corona, no volteja. Pendent de refun
Mecanismes de toc Motor de vol continu i electromall en (03), presenta martell a corda en (09)
Valoració Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Notes

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-05-1998)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 16-11-2020
2 Fotos

Campanes actuals

Maria, senyalera (0)

(Referència 1835)

Localització Espadanya a la façana
Diàmetre (en cm) 25
Altura del bronze 20
Vora 3
Pes aproximat (en quilos) 9
Any fosa 1650ca
Descripció La campana té aquesta inscripció en llatí al terç, situada entre cordons: "AVEMARIA GRATIAPENA". Aquesta és un fragment de la salutació que l'arcàngel Sant Gabriel dirigeix a la Mare de Déu al passatge de l'Anunciació que narra l'evangelista Sant Lluc (Llc 1, 28). Complet seria: "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS TECUM". En valencià es tradueix així: "DÉU US GUARD, PLENA DE LA GRÀCIA DEL SENYOR, ELL ÉS AMB VÓS". Per altra banda apareix la paraula "GRACIA" en lloc de "GRATIA", segurament per una confusió amb les llengües vulgars. Al mig té una creu de calvari, tres cordons al mig peu i altres dos al peu.
Terç (T) (2 cordons)
"AVEMARIA GRATIAPENA"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu de calvari)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es tocava de forma oscil·lada des de l'interior del temple amb la finalitat de coordinar alguns tocs de campanes amb els oficis celebrats a l'església.
Truja Fusta antiga
Estat actual L'estat de conservació és regular estat, ubicada a l'espadanya que corona la façana principal de l'església. La truja és de fusta de reduïdes proporcions, a restaurar i el batall antic. Aquest té una bola molt més grossa de l'habitual, pròpia d'una campana de senyals. Hi ha una palanca a la part superior amb un cable que servien per a tocar-la des del temple.
Mecanismes de toc (00) ballesta dalt de la truja, per a tocar des de dins del temple a mig vol.
Propostes La instal·lació és tradicional i s'ha de conservar i restaurar en la mesura de les possibilitats. Si l'estat de conservació de la truja no garanteix la conservació del conjunt, es podria canviar per altra nova que imite el perfil de l'antiga. Per altra banda, tot i que es recomana conservar el toc manual, es podria mecanitzar amb motor d'impuls però sol per a tocar-la a mig vol.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre es tocs manuals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-05-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (01-11-2020)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 07-04-2021
13 Fotos

Campana d'eixida a missa (0)

(Referència 17507)

Localització Presbiteri
Diàmetre (en cm) 18
Altura del bronze 16
Vora 2
Pes aproximat (en quilos) 3
Any fosa 1874
Descripció Té una senzilla inscripció al terç, situada entre cordons, amb el municipi i l'any de fosa: "LLUCENA AÑO 1874". Al mig disposa d'una creu de calvari i presenta diversos cordons al mig peu.
Terç (T) (cordó)
"LLUCENA AÑO 1874"
(cordó)
Mig (M) (00) (creu de calvari)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Es tocava de forma oscil·lada amb una corda al batall per a l'inici de les misses i altres celebracions litúrgiques.
Truja Fusta antiga
Estat actual La campana està instal·lada a un lateral del presbiteri, sobre la porta que el comunica amb la sagristia. Té una truja de fusta fixada a la campana amb unes falques i una palanca per oscil·lar-la.
Mecanismes de toc (06) palanca
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Documentació de la campana] (01-11-2020)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 06-01-2021
9 Fotos

De quarts (A)

(Referència 1836)

Localització Remat del campanar
Diàmetre (en cm) 60
Altura del bronze 50
Vora 7
Pes aproximat (en quilos) 125
Any fosa 1740
Descripció Té quatre cordons al terç, repartits en dos grups de dos. Entre aquests hi ha una inscripció en llatí: "✱ ✱ ✱ IHS✱MARIA✱IOSEPH✱S✱BARBARA✱ORAPROИOBIS". La inscripció té el nom de les tres persones de la Sagrada Família que apareixen freqüentment a les campanes des del segle XVII fins al XX i, com és el cas, sovint precedeixen l'advocació a la qual està dedicada la campana. Aquesta és Santa Bàrbera que apareix acompanyada per una senzilla oració que procedeix de la Lletania dels Sants. La inscripció es tradueix així: "JESÚS, MARIA I JOSEP SANTA BÀRBERA PREGA PER NOSALTRES". Al mig hi ha una creu de calvari amb tres claus i aquesta inscripció: "✱ ECCE CRVCEM DOMIИI + FVGITE PARTES ATVERSE ✱". És un frament d'un text més extens que complet seria: "ECCE CRUCEM DOMINI. FUGITE PARTES ADVERSAS. VICIT LEO DE TRIBU JUDA, RADIX DAVID. ALELUYA". En valencià es pot traduir així: "ESTA ÉS LA CREU DEL SENYOR, FUGIU ELS ENEMICS. VA VÉNCER EL LLEÓ DE LA TRIBU DE JUDÁ, DE L'ESTIRP DE DAVID. AL·LELUIA". És una antífona del Breviari de la festivitat de l'Exaltació de la Santíssima Creu, i també s'utilitza en el responsori de la Invenció de la Santíssima Creu. La tradició popular diu que Sant Antoni va donar una oració a una pobra dona que buscava ajuda contra les temptacions del dimoni. Sixto V, papa franciscà, va fer esculpir l'oració anomenada també lema de Sant Antoni en la base de l'obelisc que va manar erigir en la Plaça Sant Pere a Roma. La seua font és l'Apocalipsi (Ap 5:5). S'ha interpretat com una invocació per la protecció del territori, tant espiritual com físic, demanant que per la força de la creu s'allunyen els enemics: tronades, malalties, etc. Al mig peu hi ha tres cordons i aquesta inscripció: "✱ A И O ✱ I 7 4 0 ✱". Finalment hi ha dos cordons al peu.
Terç (T) (2 cordons)
"✱ ✱ ✱ IHS✱MARIA✱IOSEPH✱S✱BARBARA✱ORAPROИOBIS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) "✱ ECCE CRVCEM DOMIИI" (Creu de calvari) "FVGITE PARTES ATVERSE ✱"
Mig peu (MP) (3 cordons)
(00) "✱ A И O ✱ I 7 4 0 ✱"
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Exclusivament horaris. Possiblement es va plantejar durant un temps com a campana de quarts i hores i d'aquesta forma disposaren dos maces horàries exteriors a diferent altura, buscant així una sonoritat diferent per a cada toc.
Tocs actuals de campanes Toca els quarts.
Truja Bigues de fusta.
Estat anterior L'any 1998 l'estat de conservació de la campana era regular i estava penjada de forma deficient. Les maces horàries estaven ubicades en el sentit contrari a l'actual, en la cara de la creu.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Està instal·lada al centre del remat del campanar, la seua ubicació tradicional del campanar i fixada a unes bigues de fusta. Té dos maces horàries exteriors. Una està disposada per a colpejar un poc més baix del terç i altra al mig peu. Sols funciona aquesta última.
Mecanismes de toc Presenta dos martells mecànics per als quarts, en ús el que pega bé.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-05-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (01-11-2020)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 08-01-2021
19 Fotos

Gloria (1)

(Referència 1837)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 70
Altura del bronze 55
Vora 9
Pes aproximat (en quilos) 199
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1969
Descripció La campana té quatre cordons al terç, agrupats de dos en dos. També al terç hi ha una garlanda amb motius vegetals i religiosos. Al mig hi ha un crucifix, una imatge de la Mare de Déu del Pilar i aquesta inscripció: "GLORIA / LUCENA DEL CID / REFUNDIDA EN OCTUBRE 1969". Esta indica el nom de la campana, el del poble i afegeix un text al·lusiu a la seua refosa. També al mig està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA". Al mig peu hi ha quatre cordons i un més gruix.
Terç (T) (2 cordons)
(2 cordons)
(garlanda amb motius vegetals i triangles decorats)
Mig (M) (00) (crucifix)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
(06) "GLORIA / LUCENA DEL CID / REFUNDIDA EN OCTUBRE 1969"
(09) (Mare de Déu del Pilar)
Mig peu (MP) (4 cordons)
(cordó gruix)
Tocs actuals de campanes Repic manual i volteig automàtic.
Truja Ferro MANCLÚS vella
Estat actual Està en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria Manclús. Té un electromall trifàsic, una maça horària (no està en funcionament) i un martell manual amb un cable que serveix per a repicar-la manualment des dels peus de la torre. Presenta també un motor de vol continu. El batall està lligat i dotat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu i electromall trifàsic, (09) martell manual
Propostes La instal·lació actual no reprodueix la tradicional ni facilita el toc manual de la campana, per tant, seria recomanable procedir a la seua restauració, baixant-la de la torre per netejar-la per dins i fora. La truja actual de ferro es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional idèntic al que tenia la campana major (conservada a la cripta de la l'església parroquial). Igualment s'ha de renovar la mecanització amb un motor d'impuls i un electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-05-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (01-11-2020)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 12-08-2021
15 Fotos

Pau (2)

(Referència 1838)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 75
Altura del bronze 60
Vora 8
Pes aproximat (en quilos) 244
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1939
Descripció La campana té aquesta inscripció al terç amb el seu nom: "✱ ✱ ✱ PAZ ✱ ✱". També al terç hi ha quatre cordons i altres quatre garlandes. Al mig té una creu radiant, l'escut nacional, l'anagrama de Jesús i la marca de fábrica: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA)". Al mig peu, entre cordons, té aquesta inscripció: "✱ ✱ LUCENA DEL CID. LIBERACIÓN 12-6-39 ✱". El fet d'indicar el nom del poble és típic dels anys posteriors a la Guerra Civil, durant la qual centenars de campanes van ser despenjades de les torres. Acabat el conflicte, centenars de campanes no van poder retornar a les seues respectives torres, motiu pel qual és comú en aquesta època indicar el poble al qual es destina la campana. Al mig peu hi ha altres quatre cordons.
Terç (T) "✱ ✱ ✱ PAZ ✱ ✱"
(4 cordons)
(02) (04) (08) (10) (garlanda)
Mig (M) (00) (creu radiant)
(03) marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA)"
(06) (anagrama de Jesús)
(09) (escut nacional)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"✱ ✱ LUCENA DEL CID. LIBERACIÓN 12-6-39 ✱"
(2 cordons)
Peu (4 cordons)
Tocs actuals de campanes Repic manual i volteig automàtic.
Truja Truja de ferro de Manclús
Estat actual Està en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria Manclús. Té un electromall trifàsic, una maça horària (no està en funcionament) i un martell manual amb un cable que serveix per a repicar-la manualment des dels peus de la torre. Presenta també un motor de vol continu. El batall està lligat i dotat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu i electromall trifàsic, (09) martell manual
Intervencions Entorn de la dècada dels anys 70 la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar. La truja de fusta es canvià per altra de ferro i la dotaren amb motor de vol continu i martell manual. Posteriorment es va instal·lar un electormall trifàsic.
Propostes La instal·lació actual no reprodueix la tradicional ni facilita el toc manual de la campana, per tant, seria recomanable procedir a la seua restauració, baixant-la de la torre per netejar-la per dins i fora. La truja actual de ferro es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional idèntic al que tenia la campana major (conservada a la cripta de la l'església parroquial). Igualment s'ha de renovar la mecanització amb un motor d'impuls i un electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-05-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (01-11-2020)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 12-08-2021
20 Fotos

Santíssima Trinitat (3)

(Referència 17508)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 97
Altura del bronze 79
Vora 9
Pes aproximat (en quilos) 528
FonedorRIVERA, CAMPANAS
Any fosa 2003
Descripció La campana té al terç quatre cordons, distribuïts en dos grups de dosm entre els quals hi ha una inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada la campana: "SANTISIMA TRINIDAD". També al terç hi ha una garlanda amb triangles decorats i campanes. Al mig té una creu de calvari radiant, una imatge de la Santíssima Trinitat i la marca de fàbrica: "RIVERA / ME FECIT / MONTEHERMOSO (CACERES) / ESPAÑA". Al mig peu repeteix la divisió de cordons del terç, com també ho fa al peu, i hi ha una inscripció amb el nom del poble i l'any de fosa: "LUCENA DEL CID AÑO 2003".
Terç (T) (2 cordons)
(06) "SANTISIMA TRINIDAD"
(2 cordons)
(garlanda amb triangles decorats i campanes)
Mig (M) (00) (creu de calvari radiant)
(06) (Santíssima Trinitat)
(09) (marca de fàbrica) "RIVERA / ME FECIT / MONTEHERMOSO (CACERES) / ESPAÑA"
Mig peu (MP) (2 cordons)
(06) "LUCENA DEL CID AÑO 2003"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs actuals de campanes Repic manual i volteig automàtic.
Truja Ferro Manclús vella
Estat actual Està en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria Manclús. Té un electromall trifàsic i un martell manual amb un cable que serveix per a repicar-la manualment des dels peus de la torre. Presenta també un motor de vol continu.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu i electromall trifàsic, (09) martell manual
Intervencions Refosa l'anterior campana l'any 2003. Es va instal·lar amb la truja i accessoris de l'anterior campana en lloc de dotar-la amb truja de fusta i motor d'impuls.
Propostes La instal·lació actual no reprodueix la tradicional ni facilita el toc manual de la campana, per tant, seria recomanable procedir a la seua restauració, baixant-la de la torre per netejar-la per dins i fora. La truja actual de ferro es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional idèntic al que tenia la campana major (conservada a la cripta de la l'església parroquial). Igualment s'ha de renovar la mecanització amb un motor d'impuls i un electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-05-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Documentació de la campana] (01-11-2020)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 12-08-2021
12 Fotos

La grossa (4)

(Referència 1840)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 115
Altura del bronze 90
Vora 12
Pes aproximat (en quilos) 881
Any fosa 1740
Descripció Té quatre cordons al terç, repartits en dos grups de dos. Entre aquests hi ha una inscripció en llatí i espanyol: "IHS ✱ MARIA ✱ IOSEPH ✱ И ✱ S✱ DELOS AИGELES ✱ S ✱ HERMOLAO ✱ M ✱ ✱ S ✱ MIGVLE". Completa seria: "IHS MARIA IOSEPH NUESTRA SEÑORA DE LOS ÁNGELES SAN HERMOLAO MÁRTIR Y SAN MIGUEL". La inscripció té el nom de les tres persones de la Sagrada Família que apareixen freqüentment a les campanes des del segle XVII fins al XX i, com és el cas, sovint precedeixen les advocaciosn a la quals està dedicada la campana. Al mig té una sanefa amb motius vegetlas, gran creu patriarcal amb tres claus, una creu de calvari més xicoteta i aquesta inscripció amb diverses autoritats municipals i l'any de fosa: "HIZOSE SIENDO RETOR / EL DOTOR MOSEN MIGV / EL SANGVESA I ALCAL / DE INACIO NEBOT REGI / DORES IACINTO ✱ BACI / ERO JOSEPH DVGET ✱ I / JAIME NEGRE ✱ ✱ / ✱ AИO I 7 4 0".
Terç (T) (2 cordons)
(sanefa amb estreles) "IHS ✱ MARIA ✱ IOSEPH ✱ И ✱ S✱ DELOS AИGELES ✱ S ✱ HERMOLAO ✱ M ✱ ✱ S ✱ MIGVLE"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu patriarcal amb tres claus)
(06) (creu de calvari)
(cordó)
(sanefa amb motius vegetals)
(cordó)
(06) "HIZOSE SIENDO RETOR / EL DOTOR MOSEN MIGV / EL SANGVESA I ALCAL / DE INACIO NEBOT REGI / DORES IACINTO ✱ BACI / ERO JOSEPH DVGET ✱ I / JAIME NEGRE ✱ ✱ / ✱ AИO I 7 4 0"
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava manualment des de la mateixa sala de les campanes. Segurament es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Repic manual i volteig automàtic. Toca les hores.
Truja Ferro de Manclús vella
Estat original Estava instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional local, amb algunes diferències respecte del tradicional valencià. Bona part de la truja i els ferratges es guarden a la cripta de l'església parroquial. Tindria també accessoris per al toc manual i una corda al batall per a repicar-la manualment des dels peus del campanar.
Estat actual Està en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria Manclús. Té un electromall trifàsic, una maça horària (no està en funcionament) i un martell manual amb un cable que serveix per a repicar-la manualment des dels peus de la torre. Presenta també un motor de vol continu. El batall és de canya de plàstic i té un cable de seguretat.
Mecanismes de toc Motor de vol continu i electromall trifàsic (03), maça de les hores (04), martell exterior manual (09)
Intervencions Entorn de la dècada dels anys 70 la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar. La truja de fusta es canvià per altra de ferro i la dotaren amb motor de vol continu i martell manual. Posteriorment es va instal·lar un electormall trifàsic.
Propostes La instal·lació actual no reprodueix la tradicional ni facilita el toc manual de la campana, per tant, seria recomanable procedir a la seua restauració, baixant-la de la torre per netejar-la per dins i fora. La truja actual de ferro es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional idèntic al de l'antiga (conservada a la cripta de la l'església parroquial). Igualment s'ha de renovar la mecanització amb un motor d'impuls i un electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-05-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (01-11-2020)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 08-01-2021
25 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 24-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 58 Visitants: 58 Usuaris: 0