Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA CATALUNYA

Campanes desaparegudes

La Concepció o Tèrcia

La Marlesa o Prima

La Marlesa o Prima

La Mercè o Sacristana

La Maria o Seny del Pont

La Babilònia

La Maria de la O o Seny Major

La Bàrbara o Seny de Girona

La Rafela

La Son

La Meuca

La Marieta I

La Marieta II

La Marieta III

Anònima

Campanes actuals

"La Meuca" (1)

(Referència 688) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes Diàmetre (en cm) 55 Altura del bronze 53 Vora 6 Pes aproximat (en quilos) 96 Fonedor MENEZO FALLA, BENIGNO Any fosa 1946 Descripció La campana té la següent epigrafia. En el terç la inscripció "MEUCA AVE MARIA PURISSIMA CABILDO CATEDRAL 1946" rodejada per dalt i per baix per dos cordons. La inscripció inclou tres llengües diferents (català, llatí, espanyol) i la seua interpretació és un tant delicada. La paraula "meuca" es refereix a "dona pública, dona lleugera" i era el nom tradicional o millor el malnom d'una de les campanes antigues, probablement perquè les campanes petites es mouen a qualsevol impuls, es deixen portar per qualsevol i atordeixen... Per tant, deixem la interpretació en "MEUCA - DÉU US GUARDI MARIA PURÍSSIMA - CAPÍTOL CATEDRAL". La campana mostra una creu en el mig a les 03 i una imatge de la Puríssima a les 09. Anses 3 Terç (T) (2 cordons) / "MEUCA AVE MARIA PURISSIMA CABILDO CATEDRAL 1946" [CH2] / (2 cordons) Mig (M) (03) (Creu amb pedestal) (09) (Puríssima) Mig peu (MP) (3 cordons) Peu (Cordó) Prima Si 4 +14 Hum Mib 4 -45 Tercera Fa 5 +09 Quinta Sol 5 +33 Octava Re 6 +23 Tocs tradicionals de campanes La campana tocava repicada, oscil·lada i deixant-la assentada, cap amunt, com era habitual en les catedrals catalanes. Açò es realitzava amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, que sovint era de fusta i al que estava lligada la corda, poguera continuar girant. Tocs actuals de campanes La campana toca a l'estil alemany, és a dir comença a oscil·lar i en els primers impulsos el batall, de gran longitud, percudeix en el costat baix de la campana. No obstant això, una vegada es mouen ambdós elements (campana i batall) amb la seva inèrcia característica, en el moment que la primera està més alta (a menys de 80º respecte a la vertical) el batall continua pujant i en aquell moment colpeja, en la part alta del bronze; al mateix temps comencen a baixar ambdós elements separats (campana i batall) pel que la campana sona sense deixar de moure's i sense tindre el fre del batall, per la qual cosa produeix una gran ressonància. En aquest cas hi ha poc control sobre el conjunt, ja que estan movent-se ambdós elements d'acord amb la llei del pèndol, i en relació amb la distància que hi ha entre l'eix i l'extrem en moviment (la massa no afecta el ritme d'oscil·lació, sinó la distància). L'electromall permet incloure la campana en diversos tocs, especialment el de difunts, encara que en 2004 s'ha programat perquè toqui els quarts d'hora del rellotge. Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat original La campana va ser fosa en 1946, per a completar el primer conjunt de quatre fet després de la guerra, l'any anterior. La campana estava dotada de jou de ferro i cigonyal, per voltejar-la amb una corda. De tot allò no queda cap resta. Estat anterior En 1989 la campana ja estava ubicada en l'estructura metàl·lica encara existent, i dotada d'un motor electromecànic per a l'oscil·lació a l'estil alemany. La campana estava dotada d'un electromall de molt baixa velocitat, per als tocs de difunts. Estat actual El gir d'1/4 de la campana posa en greu perill la seua conservació (les anses centrals es trenquen fàcilment si estan en paral•lel a l'eix de gir). Per altra banda els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions. Conservada regularment per CORREDERA i CARVAJAL d'Alcoletge. El motor BODET existent en 2004 permet un millor control electrònic de les oscil·lacions de la campana, sempre a l'estil alemany. L'electromall BODET existent en 2004 té una resposta molt més ràpida. Mecanismes de toc (03) motor BODET de ventat llançat; electromall - No hi ha cap mecanisme per al toc manual. Intervencions Entre 1989 (data de la primera replega de dades) i 2004 s'ha canviat el motor de mig vol, s'ha substituït l'electromall i s'han repintat tots els elements metàl•lics de jou i estructures. En 2004 s'ha proposat que aquesta campana toqui els quarts, en compte de la "Mònica", per a evitar que aquella continue augmentant la seva ruptura. Es tracta d'una solució provisional fins a la restauració del conjunt. Actuacions urgents La campana està mal muntada (la seva única ansa paral·lela al jou i no perpendicular) pel que no és res estrany que qualsevol dia es solti. En el cas poc encertat de mantenir la instal·lació actual (toc alemany) la campana hauria de girar-se un quart per seguretat de la seva ansa. De la mateixa manera s'haurien de reforçar i augmentar els ferratges de subjecció. Propostes Es proposa la restauració del conjunt de manera que la campana torni a tocar d'acord amb les tradicions catalanes. La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida. Haurà de ser dotada d'un jou de fusta, de forma tradicional, ubicat en un dels finestrals, en la part alta, i tindrà així mateix, a les 03, una palanca metàl·lica, de la grandària del diàmetre de la campana, amb el seu corresponent topall elàstic en el mur, per a deixar-la assentada mitjançant una llarga corda, que podrà col·locar-se per als tocs manuals. Igualment disposarà a les 09 del corresponent electromall i motor d'impulsos, que sigui capaç el primer de repicar a alta velocitat i el segon d'oscil·lar la campana a dues altures (mitjana i alta) i fins i tot de deixar la campana assentada, parada cap amunt entre toc i toc. La campana serà dotada del batall corresponent a la seva grandària, i que tindrà en el seu extrem un trau per a possibles tocs manuals. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. En el cas concret d'aquesta campana, l'única del campanar que només disposa d'una ansa de tres ulls, aquesta subjecció haurà de col·locar-se necessàriament perpendicular a l'eix de gir. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (18-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (26-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 04-02-2023 17 Fotos

"La Marieta" (2)

(Referència 691) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes Diàmetre (en cm) 69 Altura del bronze 61 Vora 8 Pes aproximat (en quilos) 190 Fonedor MENEZO FALLA, BENIGNO Any fosa 1945 Descripció La campana té una breu epigrafia, en català, procedent segurament d'una campana anterior, el significat de la qual se'ns escapa: "AJUDA DEU I LA VERGE MARIA 1945". Igualment té en el mig una creu amb pedestal. Anses 7 Terç (T) (2 cordons) / "AJUDA DEU I LA VERGE MARIA 1945" [CH2] / (2 cordons) / (doble garlanda d'estels) Mig (M) (00) (creu) Mig peu (MP) (3 cordons) Peu (Cordó) Prima La 4 -27 Hum Reb 4 -35 Tercera Mib 5 -21 Quinta Fa 5 +39 Octava Do 6 -19 Tocs tradicionals de campanes La campana tocava repicada, oscil·lada i deixant-la assentada, cap amunt, com era habitual en les catedrals catalanes. Açò es realitzava amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, que sovint era de fusta i al que estava lligada la corda, poguera continuar girant. Tocs actuals de campanes La campana toca a l'estil alemany, és a dir comença a oscil·lar i en els primers impulsos el batall, de gran longitud, percudeix en el costat baix de la campana. No obstant això, una vegada es mouen ambdós elements (campana i batall) amb la seva inèrcia característica, en el moment que la primera està més alta (a menys de 80º respecte a la vertical) el batall continua pujant i en aquell moment colpeja, en la part alta del bronze; al mateix temps comencen a baixar ambdós elements separats (campana i batall) pel que la campana sona sense deixar de moure's i sense tindre el fre del batall, per la qual cosa produeix una gran ressonància. En aquest cas hi ha poc control sobre el conjunt, ja que estan movent-se ambdós elements d'acord amb la llei del pèndol, i en relació amb la distància que hi ha entre l'eix i l'extrem en moviment (la massa no afecta el ritme d'oscil·lació, sinó la distància). L'electromall permet incloure la campana en diversos tocs, especialment el de difunts. Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat original La campana va ser fosa per Benigno MENEZO FALLA en 1945, possiblement a la seva foneria de Barbastro (Aragó) formant part del primer conjunt de quatre fet després de la guerra. Com queda documentat per diverses fotografies familiars, la campana estava dotada de jou de ferro i cigonyal, per voltejar-la amb una corda. De tot allò no queda cap resta. Estat anterior En 1989 la campana ja estava ubicada en l'estructura metàl·lica encara existent, i dotada d'un motor electromecànic per a l'oscil·lació a l'estil alemany, sense altres mecanismes. Estat actual Els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions. Conservada regularment per CORREDERA i CARVAJAL d'Alcoletge. El motor BODET existent en 2004 permet un millor control electrònic de les oscil·lacions de la campana, sempre a l'estil alemany. L'electromall BODET existent en 2004 té una resposta molt ràpida. Mecanismes de toc (03) motor BODET de ventat llançat; electromall - No hi ha cap mecanisme per al toc manual. Intervencions Entre 1989 (data de la primera replega de dades) i 2004 s'ha canviat el motor de ventar, s'ha afegit un electromall i s'han repintat tots els elements metàl•lics de jou i estructures. Propostes Es proposa la restauració del conjunt de manera que la campana torni a tocar d'acord amb les tradicions catalanes. La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida. Haurà de ser dotada d'un jou de fusta, de forma tradicional, ubicat en un dels finestrals, en la part alta, i tindrà així mateix, a les 03, una palanca metàl·lica, de la grandària del diàmetre de la campana, amb el seu corresponent topall elàstic en el mur, per a deixar-la assentada mitjançant una llarga corda, que podrà col·locar-se per als tocs manuals. Igualment disposarà a les 09 del corresponent electromall i motor d'impulsos, que sigui capaç el primer de repicar a alta velocitat i el segon d'oscil·lar la campana a dues altures (mitjana i alta) i fins i tot de deixar la campana assentada, parada cap amunt entre toc i toc. La campana serà dotada del batall corresponent a la seva grandària, i que tindrà en el seu extrem un trau per a possibles tocs manuals. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (18-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (26-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 04-02-2023 20 Fotos

Crist (3)

(Referència 690) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes Diàmetre (en cm) 75 Altura del bronze 65 Vora 9 Pes aproximat (en quilos) 244 Fonedor MENEZO FALLA, BENIGNO Any fosa 1945 Descripció La campana té una inscripció en el terç, en llatí i espanyol, en dues línies: "CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNATC CHRISTUS IMPERAT CHRISTUS AB OMNIMALO TEMPESTATIVO NOS DEFENDAT AMEN ANO 1945". En ambdós llengües hi ha defectes de composició, que han d'entendre's com "CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNAT CHRISTUS IMPERAT CHRISTUS AB OMNI MALO TEMPESTATIVO NOS DEFENDAT AMEN - AÑO 1945", açò és CRIST VENÇ, CRIST REINA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL PRODUÏT PER LES TEMPESTES AMÉN - ANY 1945". Habitualment l'expressió solia escriure's en grec i llatí, és a dir XPS VINCIT, XPS REGNTA, XPS AB OMNI MALO NOS DEFENDAT. La paraula TEMPESTATIVO no es troba en altra campana. Sembla que aquesta oració procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII en França, i molt posteriorment utilitzades com himne oficial de la Ràdio Vaticana en el segle XX. En la línia següent hi ha una garlanda d'estrelles dobles (una damunt de l'altra), una decoració molt usual dels MENEZO, completada per una creu en el mig. Anses 7 Terç (T) (2 cordons) / "CHRISTUS VINCIT CHRISTUS REGNATC CHRISTUS IMPERAT CHRISTUS AB OMNIMALO" / (cordó) / "TEMPESTATIVO NOS DEFENDAT AMEN ANO 1945" [CH2] / (cordó) / (garlanda doble d'estels) / (cordó) Mig (M) (00) (creu amb pedestal) Mig peu (MP) (3 cordons) Peu (Cordó) Prima Sol 4 -26 Hum Sib 3 -38 Tercera Do 5 +14 Quinta Mib 5 -45 Octava La 5 +42 Tocs tradicionals de campanes La campana tocava repicada, oscil·lada i deixant-la assentada, cap amunt, com era habitual en les catedrals catalanes. Açò es realitzava amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, que sovint era de fusta i al que estava lligada la corda, poguera continuar girant. Tocs actuals de campanes La campana toca a l'estil alemany, és a dir comença a oscil·lar i en els primers impulsos el batall, de gran longitud, percudeix en el costat baix de la campana. No obstant això, una vegada es mouen ambdós elements (campana i batall) amb la seva inèrcia característica, en el moment que la primera està més alta (a menys de 80º respecte a la vertical) el batall continua pujant i en aquell moment colpeja, en la part alta del bronze; al mateix temps comencen a baixar ambdós elements separats (campana i batall) pel que la campana sona sense deixar de moure's i sense tindre el fre del batall, per la qual cosa produeix una gran ressonància. En aquest cas hi ha poc control sobre el conjunt, ja que estan movent-se ambdós elements d'acord amb la llei del pèndol, i en relació amb la distància que hi ha entre l'eix i l'extrem en moviment (la massa no afecta el ritme d'oscil·lació, sinó la distància). L'electromall permet incloure la campana en diversos tocs, especialment el de difunts. Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat original La campana va ser fosa per Benigno MENEZO FALLA en 1945, possiblement a la seva foneria de Barbastro (Aragó) formant part del primer conjunt de quatre fet després de la guerra. Com queda documentat per diverses fotografies familiars, la campana estava dotada de jou de ferro i cigonyal, per voltejar-la amb una corda. De tot allò no queda cap resta. Estat anterior En 1989 la campana ja estava ubicada en l'estructura metàl·lica encara existent, i dotada d'un motor electromecànic per a l'oscil·lació a l'estil alemany, sense altres mecanismes. Estat actual Els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions. Conservada regularment per CORREDERA i CARVAJAL d'Alcoletge. El motor BODET existent en 2004 permet un millor control electrònic de les oscil·lacions de la campana, sempre a l'estil alemany. L'electromall BODET existent en 2004 té una resposta molt ràpida. Mecanismes de toc (03) motor BODET de ventat llançat; electromall - No hi ha cap mecanisme per al toc manual. Intervencions Entre 1989 (data de la primera replega de dades) i 2004 s'ha canviat el motor de ventar, s'ha afegit un electromall i s'han repintat tots els elements metàl•lics de jou i estructures. Propostes Es proposa la restauració del conjunt de manera que la campana torni a tocar d'acord amb les tradicions catalanes. La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida. Haurà de ser dotada d'un jou de fusta, de forma tradicional, ubicat en un dels finestrals, en la part alta, i tindrà així mateix, a les 03, una palanca metàl·lica, de la grandària del diàmetre de la campana, amb el seu corresponent topall elàstic en el mur, per a deixar-la assentada mitjançant una llarga corda, que podrà col·locar-se per als tocs manuals. Igualment disposarà a les 09 del corresponent electromall i motor d'impulsos, que sigui capaç el primer de repicar a alta velocitat i el segon d'oscil·lar la campana a dues altures (mitjana i alta) i fins i tot de deixar la campana assentada, parada cap amunt entre toc i toc. La campana serà dotada del batall corresponent a la seva grandària, i que tindrà en el seu extrem un trau per a possibles tocs manuals. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (18-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (26-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 04-02-2023 21 Fotos

Puríssima i Sant Marc (4)

(Referència 692) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes Diàmetre (en cm) 86 Altura del bronze 78 Vora 9 Pes aproximat (en quilos) 368 Fonedor MENEZO FALLA, BENIGNO Any fosa 1945 Descripció La campana presenta una breu inscripció, que utilitza el llatí i l'español i indica, l'autor de les cinc campanes litúrgiques: "MATER PURISSIMA ORA PRO NOBIS. SANCTE MARCE ORA PRONOBIS 1945. FUNDIDAS POR MENEZO", que cal interpretar com MARE PURÍSSIMA PREGUEU PER NOSALTRES. SANT MARC PREGUEU PER NOSALTRES (ANY) 1945. FOSES PER (ELS) MENEZO (DE MERUELO). Presenta, com les altres del mateix any (les quatre majors) una segona línia adornada amb dobles estrelles (una sobre l'altra), una creu en el mig i tres cordons en el mig peu. Anses 7 Terç (T) (2 cordons) / "MATER PURISSIMA ORA PRO NOBIS. SANCTE MARCE ORA PRONOBIS 1945. FUNDIDAS POR MENEZO" [CH2] / (2 cordons) / (doble garlanda d'estels) Mig (M) (00) (creu) Mig peu (MP) (3 cordons) Peu (Cordó) Prima Mi 4 +38 Hum Lab 3 -26 Tercera Sib 4 +36 Quinta Reb 5 -45 Octava Sol 5 +01 Tocs tradicionals de campanes La campana tocava repicada, oscil·lada i deixant-la assentada, cap amunt, com era habitual en les catedrals catalanes. Açò es realitzava amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, que sovint era de fusta i al que estava lligada la corda, poguera continuar girant. Tocs actuals de campanes La campana toca a l'estil alemany, és a dir comença a oscil·lar i en els primers impulsos el batall, de gran longitud, percudeix en el costat baix de la campana. No obstant això, una vegada es mouen ambdós elements (campana i batall) amb la seva inèrcia característica, en el moment que la primera està més alta (a menys de 80º respecte a la vertical) el batall continua pujant i en aquell moment colpeja, en la part alta del bronze; al mateix temps comencen a baixar ambdós elements separats (campana i batall) pel que la campana sona sense deixar de moure's i sense tindre el fre del batall, per la qual cosa produeix una gran ressonància. En aquest cas hi ha poc control sobre el conjunt, ja que estan movent-se ambdós elements d'acord amb la llei del pèndol, i en relació amb la distància que hi ha entre l'eix i l'extrem en moviment (la massa no afecta el ritme d'oscil·lació, sinó la distància). L'electromall permet incloure la campana en diversos tocs, especialment el de difunts. Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat original La campana va ser fosa per Benigno MENEZO FALLA en 1945, possiblement a la seva foneria de Barbastro (Aragó) formant part del primer conjunt de quatre fet després de la guerra. Com queda documentat per diverses fotografies familiars, la campana estava dotada de jou de ferro i cigonyal, per voltejar-la amb una corda. De tot allò no queda cap resta. Estat anterior En 1989 la campana ja estava ubicada en l'estructura metàl·lica encara existent, i dotada d'un motor electromecànic per a l'oscil·lació a l'estil alemany, sense altres mecanismes. Estat actual Els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions. Conservada regularment per CORREDERA i CARVAJAL d'Alcoletge. El motor BODET existent en 2004 permet un millor control electrònic de les oscil·lacions de la campana, sempre a l'estil alemany. L'electromall BODET existent en 2004 té una resposta molt ràpida. Mecanismes de toc (03) motor BODET de ventat llançat; electromall - No hi ha cap mecanisme per al toc manual. Intervencions Entre 1989 (data de la primera replega de dades) i 2004 s'ha canviat el motor de ventar, s'ha afegit un electromall i s'han repintat tots els elements metàl•lics de jou i estructures. Propostes Es proposa la restauració del conjunt de manera que la campana torni a tocar d'acord amb les tradicions catalanes. La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida. Haurà de ser dotada d'un jou de fusta, de forma tradicional, ubicat en un dels finestrals, en la part alta, i tindrà així mateix, a les 03, una palanca metàl·lica, de la grandària del diàmetre de la campana, amb el seu corresponent topall elàstic en el mur, per a deixar-la assentada mitjançant una llarga corda, que podrà col·locar-se per als tocs manuals. Igualment disposarà a les 09 del corresponent electromall i motor d'impulsos, que sigui capaç el primer de repicar a alta velocitat i el segon d'oscil·lar la campana a dues altures (mitjana i alta) i fins i tot de deixar la campana assentada, parada cap amunt entre toc i toc. La campana serà dotada del batall corresponent a la seva grandària, i que tindrà en el seu extrem un trau per a possibles tocs manuals. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (18-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (26-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 04-02-2023 17 Fotos

Jesús, Maria, Santa Bàrbara i Tots Sants; "la Bàrbara" (5)

(Referència 689) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes Diàmetre (en cm) 95 Altura del bronze 83 Vora 10 Pes aproximat (en quilos) 496 Fonedor MENEZO FALLA, BENIGNO Any fosa 1945 Descripció La campana presenta una inscripció únicament en llatí: "JESUS MARIA SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS OMNES SANCTI ET SANCTAE DEI INTERCEDITE PRO NOBIS 1945" és a dir JESÚS MARIA SANTA BÀRBARA PREGUEU PER NOSALTRES TOTS ELS SANTS I SANTES DE DÉU INTERCEDIU PER NOSALTRES (ANY) 1945. Compta amb les mateixes decoracions que les altres campanes: la inscripció precedida i seguida per dos cordons; una altra línia decorada únicament amb estrelles dobles (una damunt de l'altra), la creu en el mig i tres cordons més en el mig peu. Anses 7 Terç (T) (2 cordons) / "JESUS MARIA SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS OMNES SANCTI ET SANCTAE DEI INTERCEDITE PRO NOBIS 1945" [CH2] / (2 cordons) / (doble garlanda d'estels) Mig (M) (00) (creu 26 x 14) Mig peu (MP) (3 cordons) Peu (Cordó) Prima Mib 4 -45 Hum Fa# 3 +41 Tercera La 4 +07 Quinta Si 4 +29 Octava Fa# 5 +10 Tocs tradicionals de campanes La campana tocava repicada, oscil·lada i deixant-la assentada, cap amunt, com era habitual en les catedrals catalanes. Açò es realitzava amb llargues cordes així com amb topalls que impedien que el braç o palanca, que sovint era de fusta i al que estava lligada la corda, poguera continuar girant. Tocs actuals de campanes La campana toca a l'estil alemany, és a dir comença a oscil·lar i en els primers impulsos el batall, de gran longitud, percudeix en el costat baix de la campana. No obstant això, una vegada es mouen ambdós elements (campana i batall) amb la seva inèrcia característica, en el moment que la primera està més alta (a menys de 80º respecte a la vertical) el batall continua pujant i en aquell moment colpeja, en la part alta del bronze; al mateix temps comencen a baixar ambdós elements separats (campana i batall) pel que la campana sona sense deixar de moure's i sense tindre el fre del batall, per la qual cosa produeix una gran ressonància. En aquest cas hi ha poc control sobre el conjunt, ja que estan movent-se ambdós elements d'acord amb la llei del pèndol, i en relació amb la distància que hi ha entre l'eix i l'extrem en moviment (la massa no afecta el ritme d'oscil·lació, sinó la distància). L'electromall permet incloure la campana en diversos tocs, especialment el de difunts. Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat original La campana va ser fosa per Benigno MENEZO FALLA en 1945, possiblement a la seva foneria de Barbastro (Aragó) formant part del primer conjunt de quatre fet després de la guerra. Com queda documentat per diverses fotografies familiars, la campana estava dotada de jou de ferro i cigonyal, per voltejar-la amb una corda. De tot allò no queda cap resta. Estat anterior En 1989 la campana ja estava ubicada en l'estructura metàl·lica encara existent, i dotada d'un motor electromecànic per a l'oscil·lació a l'estil alemany. La campana estava dotada d'un electromall de molt baixa velocitat de resposta, per als tocs de difunts. Estat actual Els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions. Conservada regularment per CORREDERA i CARVAJAL d'Alcoletge. El motor BODET existent en 2004 permet un millor control electrònic de les oscil·lacions de la campana, sempre a l'estil alemany. L'electromall BODET existent en 2004 té una resposta molt ràpida. Mecanismes de toc (03) motor BODET de ventat llançat; electromall - No hi ha cap mecanisme per al toc manual. Intervencions Entre 1989 (data de la primera replega de dades) i 2004 s'ha canviat el motor de ventar, s'ha afegit un electromall i s'han repintat tots els elements metàl•lics de jou i estructures. Propostes Es proposa la restauració del conjunt de manera que la campana torni a tocar d'acord amb les tradicions catalanes. La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida. Haurà de ser dotada d'un jou de fusta, de forma tradicional, ubicat en un dels finestrals, en la part alta, i tindrà així mateix, a les 03, una palanca metàl·lica, de la grandària del diàmetre de la campana, amb el seu corresponent topall elàstic en el mur, per a deixar-la assentada mitjançant una llarga corda, que podrà col·locar-se per als tocs manuals. Igualment disposarà a les 09 del corresponent electromall i motor d'impulsos, que sigui capaç el primer de repicar a alta velocitat i el segon d'oscil·lar la campana a dues altures (mitjana i alta) i fins i tot de deixar la campana assentada, parada cap amunt entre toc i toc. La campana serà dotada del batall corresponent a la seva grandària, i que tindrà en el seu extrem un trau per a possibles tocs manuals. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser bastant elàstica de manera que el batall no reboti. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (18-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (26-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 04-02-2023 26 Fotos

La Mònica, Campana dels Quarts (A)

(Referència 560) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes del rellotge Diàmetre (en cm) 89 Altura del bronze 75 Vora 6 Pes real (en quilos) 448,5 Fonedor BARROT, MESTRE NICOLAU Any fosa 1486 Descripció La campana té una complexa epigrafia en minúscula gòtica, de la qual tan sols el nom del fonedor està en català; la resta en llatí amb una abreviatura grega. Posa "(Ecce Homo) xps # rex # uenit # i # pace # deus # ho # fcs # est + mete& # saata # spotanea # honore # do # et # patie # libtoe&º " / "anno # dni # mº # ccccº # lxxxviº # (Calvari) # fuit # factum # cimbalum # hoc (santa màrtir) # per # mr& # nicolau # barrot # xxii idu # " Es tracta potser de la campana de factura gòtica que hem documentat amb més abreviatures i més decoracions. Les abreviatures s'hi indiquen tant amb un senyal damunt algunes lletres (vocals o consonants) com amb una mena de 2 (que representem amb "&") que correspon a una terminació. La interpunció " # " està formada por tres punts superposats. La inscripció s'hauria d'haver escrit "xpistos rex venit in pace deus homo factus est + mentem sanctam spontaneam honorem deo et patrie liberationem - anno domini mcccclxxxvi - fuit factum cimbalum hoc per magister nicolau barrot xxii idu" que podem traduir com CRIST VA VENIR EN PAU. DÉU S'HA FET HOME. AMB VOLUNTAT PIADOSA I LLIURE (TOCO) PER HONOR DE DÉU I PER ALLIBERAR LA PÀTRIA. L'ANY DEL SENYOR 1486 FOU FETA AQUESTA PETITA CAMPANA PEL MESTRE NICOLAU BARROT. La part final és encara més difícil d'interpretar: EL DIA 13 DELS IDUS que indica una data, però manca el mes. Els quatre "º" tenen diverses imatges minúscules - 1 cm de diàmetre - : (línia superior): Mare de Déu?; (línia inferior) imatge no reconeguda; Sant Jordi; Mare de Déu amb Nen). Totes les lletres són minúscules, tot i que les "a" semblen més aviat majúscules. / Per baix hi ha un Ecce Homo, una bellíssima Santa Màrtir i una Crucifixió per sota de la qual hi ha un sol amb cara humana. En el mig peu apareix un animal, gens fàcil de reconèixer, que persegueix un altre, més fàcil d'identificar com un conill, ambdós de pocs mil·límetres de grandària. Anses Decorades Terç (T) (Cordó) / (00) (Ecce Homo) " xps # rex # uenit # i # pace # deus # ho # fcs # est + mete& # saata # spotanea # honore # do # et # patie # libtoe&º " / (cordó) / (garlanda) / "anno # dni # mº # ccccº # lxxxviº # (09) (Calvari) # fuit # factum # cimbalum # hoc (03) (santa màrtir) # per # mr& # nicolau # barrot # xxii idu # " [mg4] (El & representa un signe semblant a un 2, de major volum que les altres lletres amb unes corbes semblants al dígit i invertides respecte a una 's' allargada; correspon a l'abreviatura d'una terminació. La interpunció "#" està formada por tres punts superposats. Els quatre "º" tenen diverses imatges minúscules - 1cm diàmetre - : (línia superior): Mare de Déu?; (línia inferior) imatge no reconeguda; Sant Jordi; Mare de Déu amb Nen). Totes les lletres minúscules, tot i que les "a" semblen més aviat majúscules. / (2 cordons) / (09) (sol) Mig (M) (2 cordons) / (3 cordons) Mig peu (MP) (03) (dos animalets un darrere l'altre, de 1 cm aproximadament; el perseguit és un conill) / (3 cordons, el superior més gruixut) Peu (Cordó) / (garlanda vegetal) / (cordó) Prima Sol 4 -08 Hum Re 3 +13 Tercera Mib 5 -21 Octava Fa 5 -06 Tocs tradicionals de campanes Aquest timbre s'ha reservat sempre i exclusivament per al toc dels quarts del rellotge. Tocs actuals de campanes La campana tocava regularment els quarts del rellotge fins que en 2004 vam recomanar que es desconnectàs, per a evitar que l'esquerda augmentara a causa dels tocs repetits (156 al cap del dia, 56.940 en un any normal). Truja Biga de ferro fixa Estat original La campana, d'estranya forma i sonoritat, va ser construïda per a marcar el pas dels quarts d'hora. Manca, fins i tot, de batallera, per la qual cosa mai va tindre batall intern, i es percudia des de l'exterior. Aqueix ús, cridem-li "civil" va ser el motiu de la seua conservació en 1936. Penjava segurament d'una biga de fusta i estaria en una posició elevada, però de tot allò no queda cap resta. Estat anterior En 1989 ja havia sigut desplaçada de la seva posició a una biga metàl·lica, ubicada tan sols a dos metres sobre el sòl de la sala, i era percudida amb un motor trifàsic que movia un mall extern. Probablement en aquell moment encara no estava esquerdada. Estat actual Falta una de les anses, des d'antic. En la segona visita de 2004 vam confirmar allò que abans havia sigut una sospita: la campana estava esquerdada des de feia algun temps (hi ha taques d'aigua que ha passat a través de l'esquerda). Probablement la ruptura s'ha produït a causa de la utilització d'un mall massa gran per a una campana molt fina. La campana està fixada sols amb dues abraçadores en forma d'u, fetes per vareta roscada i doblada, una perillosa fixació a causa de la fragilitat d'aquest material una volta doblat, així com per l'existència de sols quatre punts de fixació: en el moment de fallar un dels quatre cauria la campana. Mecanismes de toc Electromall interior Intervencions En temps recents (cap al 2000) es va substituir l'electromall mogut per motor trifàsic de la instal·lació de GUIXÀ per un altre electromall BODET de corrent monofàsic. Mentre que el primer estava ubicat a les 03 i percudia per fora, el segon toca per dins i a les 09, en una zona pròxima a l'esquerda, sense que pugui deduir-se en aquest moment que hi haja relació de causa / efecte entre el mecanisme actual i el trencament. Actuacions urgents Aquesta campana requereix l'actuació més urgent de totes les altres. Ha de restaurar-se, per soldadura, per una empresa competent, alemanya o francesa. Sense aquesta actuació no ha de tornar a tocar. Aquesta soldadura permetrà la recuperació de la sonoritat original de la campana, ara perduda. Propostes La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original. El jou de fusta ha de ser reposat, és a dir una biga de fusta convenientment calculada i protegida, que aïlli la campana de tota l'estructura metàl·lica que la rodeja i que modifica radicalment la seua sonoritat. Ha d'instal·lar-se en la posició més alta possible de la sala de campanes del rellotge, per a expandir millor el seu so agut. El toc ha de realitzar-se únicament i exclusivament mitjançant un mall exterior, que pot ser actuat mitjançant mitjans electromecànics, però percudint sempre per gravetat, i quedant separat de la campana després del toc. En cap cas ha de ser dotada d'electromall extern. Tampoc ha d'utilitzar-se per a un altre toc que no siguin els quarts, preferentment de dia i de nit. No obstant això, i a causa del seu extraordinari interés epigràfic i decoratiu, seria convenient que aquesta campana fora accessible, mitjançant una plataforma, que servira al seu torn d'accés per al manteniment dels mecanismes de la gran campana de les hores. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar-la Bé Moble d'Interés Cultural. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Notes Possiblement es tracti de la campana gòtica més i millor decorada de tot l'Estat. Com a objecte és sens dubte la campana més interessant de Catalunya, mentre que la seva sonoritat peculiar ens recorda el seu únic i exclusiu ús original: el pas del temps, sempre assenyalat amb campanes de diferent so. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (18-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05-06-2004) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 26-09-2022 151 Fotos

"la Silvestra"; Campana de les hores (B)

(Referència 666) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes del rellotge Diàmetre (en cm) 200 Altura del bronze 148 Vora 26 Pes aproximat (en quilos) 4632 Fonedor ADAM, JOAN Any fosa 1418 Descripció Les anses estan decorades i acabades amb urpes. La campana presenta una epigrafia gòtica minúscula molt neta, però sense separació entre les paraules: "+ xps rex uetn i pace deus ho factus est + xps vincit xps regnat xps inpeart xps ab omni malo nos defendat fuit factu per magistru iohanm adam aº d i mº ccºcc xº viiiº i mense april " amb unes L majúscules, que haurien d'haver escrit com "xpistos (o christos) rex venit in pace deus homo factus est + xpistos vincit xpistos regnat xpistos imperat xpistos ab omni malo nos defendat. fuit factum per magistrum johanem adam anno domini mccccxviii primus mense april", és a dir CRIST VA VENIR EN PAU - DÉU S'HA FET HOME + CRIST VENÇ CRIST REGNA CRIST IMPERA CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL - VAIG ÉSSER FETA PEL MESTRE JOAN ADAM L'ANY DEL SENYOR DE 1418 EL PRIMER DIA DEL MES D'ABRIL". En la línia següent estan Sant Miquel, una Mare de Déu erecta amb Nen repetida per dues vegades, entre les quals hi han dues vegades també la figura de l'Ecce Homo. Després està Sant Silvestre seient, damunt del qual hi posa "silvestre", per tant el nom de la campana seria "Silvestre" i no pas Silvestra com és anomenada habitualment. En la part del mig hi figura l'escut de Lleida repetit quatre vegades i per sota una cinta amb "te deum laudamus" que vol dir "A VÓS DEU LLOEM". En una cinta que penja d'un nus hi figura "ave maria", és a dir "DÉU VOS GUARDI MARIA". Finalment en el peu hi ha una garlanda vegetal en la qual hi apareixen, irregularment distribuïdes, una dotzena de lletres "s", sense aparent connexió amb els textos més alts. Daniel VILARRÚBIAS i CUADRAS apunta que podria significar "s(anctus), s(anctus), s(anctus).." és a dir l'antiga invocació del Trisagi, utilitzada també en el prefaci de la missa, que correspon a les paraules dels àngels que rodegen a Déu, segons Isaïes 6:3 ("Cridaven l'un a l'altre: --Sant, sant, sant és el Senyor de l'univers, tota la terra és plena de la seva glòria. ") i també, amb modificacions, segons l'Apocalipsi 4,8 ("Cada un dels quatre vivents tenia sis ales, i estaven plens d'ulls que miraven tot al voltant i cap al tron. Nit i dia no paraven de repetir: «Sant, sant, sant és el Senyor, Déu de l'univers, el qui era, el qui és i el qui ve.» "). Aquesta interpretació tendria sentit, fins i tot amb relació amb el "te Deum laudamus" escrit més avant, però és la primera vegada que la documentem en una campana. Anses 7 anses decorades i acabades amb urpes. Terç (T) (3 cordons) / " + xps rex uetn i pace deus ho factus est + xps uincit xps regnat xps inpeart xps ab omni malo nos defendat fuit factu per magistru iohanm adam aº d i mº ccºcc xº uiiiº i mense april" [mg4 - les L són majúscules - sense separació entre les paraules] / (3 cordons) / (00) (Sant Miquel) (01) (Mare de Déu erecta amb Nen) (04:30) (Ecce Homo) (08:30) (Ecce Homo) (10) (Mare de Déu erecta amb Nen) (3 cordons) / "te deum laudamus" (diverses vegades) / (3 cordons) Mig (M) (11) "siluestre" / (Sant Silvestre sedent) (Escut Lleida 11 x 11) (repetit quatre vegades) / (cinturó amb nus: a l'extrem d'una beta solta posa "aue maria") Mig peu (MP) La campana presenta en el mig peu el típic reforçament gruixut de les campanes gòtiques més antigues: (2 cordons) / (reforçament) / (2 cordons) Peu Garlanda, en mig de la qual apareixen unes dotze "s", sense aparent connexió amb l'escrit dalt Prima Do# 4 +26 Hum La 2 -07 Tercera Fa# 4 -21 Octava Si 4 -33 Tocs tradicionals de campanes La campana s'emprava per a tocar les hores del rellotge i, en casos realment extraordinaris, es repicava el seu batall. Tocs actuals de campanes En l'actualitat (2008) la campana no sols toca les hores del rellotge (sense repetició) sinó que també oscil·la, a la manera alemanya, per a certes festivitats anuals. Aquest ús suposa una contradicció amb els seus orígens i la seva història: la campana va ser concebuda com a campana del rellotge (per això ostenta l'escut de la "Paeria de Lleida" o Ajuntament de Lleida) i romania fixa. Aquesta és una de les causes de la seva conservació, ja que de manera general una campana percudida dura més segles que una que volteja o que oscil·la. El segon motiu, històric, és el seu ús exclusiu com a campana del rellotge, la qual cosa va motivar la seva preservació en 1936, mentre que altres campanes de la torre, tan antigues com ella, eren baixades i destinades a ser foses "per a canons". Truja Biga de ferro GUIXÀ Estat original La campana "Silvestra", com campana de les hores, estava fixa i era tocada amb un gran mall extern, tot i que tenia un batall intern per alguns tocs extraordinaris. Estat anterior En 1989 la campana ja havia sigut instal·lada en mig d'una estructura metàl·lica elàstica, i dotada de motor mecànic d'impulsos per brandar-la a l'estil llançat. Estava dotada igualment de dos malls externs per gravetat: un connectat al rellotge mecànic per al toc de les hores, i l'altre a un motor trifàsic per a escassos senyals com algú toc de morts. La instal·lació subvertia l'ús de la campana (històricament ubicada en una sala diferent perquè s'utilitzava per a coses diferents), canviava els tocs (de ser fixa la campana passava a ser brandada) i així i tot impedia tota classe de toc manual, inconcebible en el projecte de mecanització i de substitució dels tocs catalans per altres alemanys. Estat actual Els ferratges de subjecció (sols 2 U) són insuficients i insegurs, sobre tot en cas de trencament d'alguna de les subjeccions. Conservada regularment per CORREDERA i CARVAJAL d'Alcoletge. L'antic motor electromecànic instal•lat per GUIXÀ així com l'electromall es troben desmuntats i dipositats en el terra de la mateixa sala de campanes del rellotge. L'electromall nou pica massa baix (uns 10 cm per sota del punt exterior de percussió) amb cert perill de trencament de la campana. Afortunadament pica des d'una distància petita degut a la desviació del mecanisme. Mecanismes de toc 2 motors de ventar - 2 electromalls (un per gravetat inutilitzat) Intervencions La campana, que estava fixa com li correspon a les campanes del rellotge, fou mecanitzada i disposada per tocar a l'estil alemany, en el moment de l'actuació de GUIXÀ. En temps recents el primer motor mecànic d'impulsos ha sigut substituït per dos motors d'impulsos electrònics instal·lats per CORREDERA i CARVAJAL, qui també ha substituït l'antic electromall motoritzat per altre monofàsic. Actuacions urgents La campana no ha d'oscil·lar mai, ni tan sols pels motius més greus o importants. Va ser concebuda com a campana fixa, i com a campana fixa ha de romandre. Propostes La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original. El jou de fusta ha de ser reposat, és a dir una biga de fusta convenientment calculada i protegida, que aïlli la campana de tota l'estructura metàl·lica que la rodeja i que modifica radicalment la seua sonoritat. Aquesta biga s'ubicarà a la major altura possible, i de la mateixa penjàs la campana dels quarts, que ha de ser accessible per a la seua contemplació, i per a la conservació dels mecanismes d'ambdues campanes. El toc ha de realitzar-se únicament i exclusivament mitjançant un mall exterior, que pot ser actuat mitjançant mitjans electromecànics, però percudint sempre per gravetat, i quedant separat de la campana darrere del toc. En cap cas ha de ser dotada d'electromall extern. Tampoc ha d'utilitzar-se per a un altre toc que no siguen les hores, preferentment de dia i de nit, i sense repetició. Podria ser dotada d'un batall interior, de mesures adequades per a ser tocat manualment amb corda, en casos realment extraordinaris (acabament de la restauració de la Seu Vella, entrada de segle...) Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar-la Bé Moble d'Interés Cultural. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; LLOP i BAYO, Francesc (18-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2004) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (05-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (26-04-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 04-02-2023 237 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

© Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 06-05-2024

Convertir a PDF

Connectats: 39 Visitants: 39 Usuaris: 0