Catedral basílica de Santa Maria - GIRONA CATALUNYA

Campanes desaparegudes

"la de les excomunions, de l'interdicte o vedada"

"la petita o de l'oració"

"la peixatera"

"la quotidiana o nova Narcisa"

"la bramamorts"

Narcisa

"La dominical"

"L'Assumpta, Maria o Mare de Déu"

Sant Narcís i Sant Antoni "la capitular"

L'Assumpta

(Referència 14570)

Localització Cel·la de campanes Diàmetre (en cm) 140 Pes aproximat (en quilos) 1589 Fonedor BARBERÍ Any fosa 1940 Descripció Probablement la campana tenia la mateixa inscripció que la que la va substituir: "TU DECUS HUIUS ALMÆ SEDIS. TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI, O MARIA ASSUMPTA ET EXALTATA IN COELIS, TRAHE NOS POST TE SIGNUM GERUNDENSIS BASILICÆ PRIMUM POST SUMMAM RERUM SUBVERSIONEM B. M. V. ASSUMPTÆ AB EXCMO. ET RDMO. D. D. JOSEPHO CARTANA. EPISCOPO GERUNDEN DIE XVI MAII MCMXL CONSECRATUM / ECCLESIAM DEI PIO PAPA XII HISPANIAMQUE PRÆCLARISSIMO DUCE FRANCO REGENTIBUS." és a dir TU ETS L'ORNAMENT D'AQUESTA CATEDRAL TU ETS AQUELLA QUI DÓNA HONOR AL NOSTRE POBLE, OH MARÍA ASSUMPTA I EXALTADA EN ELS CELS, ATRAU-NOS DARRERE DE TU. AQUESTA CAMPANA QUE VA SER FETA PRIMERAMENT DESPRÉS DE LA REVOLTA I DEDICADA I CONSAGRADA A LA BENAVENTURADA MARE DE DÉU MARIA ASSUMPTA PER L'EXCEL·LENTÍSSIM I REVERENDÍSSIM DOCTOR EL SENYOR JOSEP CARTANA BISBE SENT PIO XII EL PAPA DE L'ESGLÉSIA DE DÉU I REGINT LES TERRES D'ESPAÑA EL MOLT PRECLAR CABDILL FRANCO. Estat actual La campana va caure al carrer sense causar desgràcies personals durant la processó del Corpus Christi el 20-06-1946 i amb el mateix metall va ser refosa i beneïda el 28-10-1946. Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 29-12-2022 5 Fotos

"la cloca de cridar als campaners"

Campanes actuals

Sants Germà, Paulí, Just i Sici ”la Quotidiana” (1)

(Referència 552) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes Diàmetre (en cm) 85 Altura del bronze 72 Vora 6.3 Pes aproximat (en quilos) 356 Fonedor BARBERÍ Any fosa 1941 Descripció AVE PRINCEPS MARTIRUM. Interpretació: Salvi príncep dels màrtirs. TE MARTIRUM CANDIDATUS DNE. LAUDE EXERCITUS Interpretació: L’exèrcit de màrtirs vestits de blanc et lloen Senyor. QUATUOR SANCTORUM MARTYRUM GERMANI, PAULINI, JUSTURI, ET CITII PATROCINIO DICATA RITUALIQUE ANTISTITIS BENEDICTIONE MENSE MAII MCMXLI, HONORIFICATA, PRO CLERO ET POPULO GERUNDEN QUOTIDIE ILLORUM PRÆSIDIUM INVOCO, NEC FRUSTA IGITUR QUOTIDIANA NOMINOR. Interpretació: Beneïda pel bisbe sota el patrocini dels quatre sants màrtirs Germà, Paulí, Just i Sici durant el mes de maig de 1941. Honorificada per el clero i el poble de Girona perquè els invoqui cada dia a les seves pregàries. Per aquest motiu m’anomenen Quotidiana. Marca de fàbrica: #BARBERI FUNDIDOR OLOT# Segell capitular: #+ SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ# Imatges: sepulcre dels quatre màrtirs gironins Germà, Paulí, Just i Sici; Sant Esteve Protomàrtir i 2 palmes creuades. Anses 7 Espatlla (H) 1 cordó Sanefa de fulles de parra dins roleus 1 cordó Terç (T) (03) Dues palmes de martiri creuades. (06) Sant Esteve protomàrtir vestit de diaca, amb una palma a la mà esquerra i un llibre amb les pedres a la dreta. (09) Escut capitular de girona: cercle amb la Mare de Déu i el nen Jesús al centre. Com a timbre el capell amb 2 cordons i 6 borles a cada costat. al volttant una creu patent allisada i la inscripció: “SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ”. Segell capitular de l’església gironina. (12) Arqueta amb les relíquies dels quarte sants màrtirs de girona Germà, Paulí, Just i Sici. Mig (M) (02-10) TE MARTIRUM CANDIDATUS DNE. (02-10) LAUDE EXERCITUS. (07-05) AVE PRINCEPS MARTIRUM. Mig peu (MP) 1 cordó (11-01) QUATUOR SANCTORUM MARTYRUM GERMANI, PAULINI, JUSTURI, ET CITII PATROCINIO DICATA RITUALIQUE ANTISTITIS 1 cordó (11-01) BENEDICTIONE MENSE MAII MCMXLI, HONORIFICATA, PRO CLERO ET POPULO GERUNDEN QUOTIDIE ILLORUM PRÆSIDIUM INVOCO, 1 cordó Peu (02-10) NEC FRUSTA IGITUR QUOTIDIANA NOMINOR. (06)(marca de fàbrica): Inscripció “BARBERI / FUNDIDOR / OLOT” dins un marc rectangular. 2 cordons Prima La 2 -44 Hum Si 1 -13 Tercera Do# 3 +24 Quinta Mi 3 -16 Octava La# 3 -47 Tocs tradicionals de campanes El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. No és improbable que aquesta campana petita no tingués un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades. Tocs actuals de campanes El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat. Truja Fusta model valencià. Estat original Ubicada originàriament en una finestra, va ser desplaçada fins una estructura interior, i sembla que només era oscil·lada i no tenia la possibilitat de quedar aturada invertida. Estat anterior En 1989 seguia en l'estructura interior, encara que havia sigut dotada d'un mecanisme per a tocar mitjançant una maça externa. Estat actual Es troba ubicada en la part baixa de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més agudes han de situar-se en la part més alta de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més petites han de situar-se igualment en la part superior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt. Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura. El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal. Mecanismes de toc Electromall i motor MAMIAS d'impulsos Intervencions L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell inferior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional. Propostes Si es descarta la ubicació de la campana en la finestra - el que constitueix la proposta més coherent amb la tradició i la història de la catedral - la campana ha de ser ubicada en la part alta de l'estructura, per dos motius: pel seu so més agut (que s'expandeix millor des del més alt) i pel seu menor pes (que afecta menys la dinàmica de l'estructura). La instal·lació ha de permetre que la campana es quedi invertida cap amunt entre "toc" i "toc", que pugui ser tocada manualment, i que a més pugui ser conservada sense problemes ni limitacions. La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original. El jou ha d'augmentar el seu contrapès, a l'estil tradicional, de manera que vingui a pesar entre 3/4 i 4/5 parts de la campana. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el balanceig (com ocorria amb el toc mitjançant soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, es posi el braç per a possibles tocs manuals amb una soga. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o fins i tot quelcom menor a la vora de percussió, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en cas de trencar-se, i que els cables tampoc facin malbé el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 20-10-2022 23 Fotos

Santíssim Salvador "la Dominical" (2)

(Referència 554) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes Diàmetre (en cm) 107 Altura del bronze 83 Vora 8.0 Pes aproximat (en quilos) 709 Fonedor BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN Any fosa 1941 Descripció DUM SONNITUS TRANSIT PER NUBILA MENTES ET CORDA FIDELIUM SALVET, DNE PROTECTIO TUA SEMPITERNA Interpretació: Que el Senyor et protegeixi eternament mentre el so d’aquesta campana transiti per les ments tristes i salvi els cors del fidels. #FULGET CRUCIS MISTERIUM FUGITE PARTES ADVERSÆ.# Interpretació: Resplendeix el misteri de la creu, fugiu enemics! #DOMINICALE SIGNUM NUNCUPOR SANCTISSIMO DOMINO NOSTRO SALVATORE ET REDEMPTORI HUMANI GENERIS DICATUM AC SACRATUM A RVDMO. PRÆSULE D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ MENSE MAII MCMXLI.# Interpretació: Seré la campana que propagui els vots de Déu els diumenges. Anomenada i Consagrada al nostre Santíssim Senyor Salvador i Redemptor dels homes pel Reverendíssim bisbe el Doctor En Josep Cartañà durant el mes de maig de 1941. Marca de fàbrica: #FUNDICION DE CAMPANAS DE H DE E BARBERI EN OLOT MEDALLA DE ORO# Segell capitular #+ SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECLESIÆ# Imatges: Creu llatina, Escut d’Espanya franquista i Sagrat Cor de Jesús. Anses 7 Espatlla (H) 1 cordó Sanefa de motius vegetals 1 cordó Terç (T) (03) Cercle amb l’escut d’Espanya franquista envoltat per l’àguila. (06) Jesús salvador i redemptor amb els braços oberts. (09) Escut capitular de Girona: cercle amb la Mare de Déu i el nen Jesús al centre. Com a timbre el capell amb 2 cordons i 6 borles a cada costat. Al voltant una creu patent allisada i la inscripció: “SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ”. Segell capitular de l’església gironina. (12) Creu de perfil flordelisat Mig (M) (08-04) DUM SONNITUS TRANSIT PER NUBILA MENTES ET CORDA (08-04) FIDELIUM SALVET, DNE PROTECTIO TUA SEMPITERNA (01-11) FULGET CRUCIS MISTERIUM (01-11) FUGITE PARTES ADVERSÆ. Mig peu (MP) 2 cordons (11-01) DOMINICALE SIGNUM NUNCUPOR SANCTISSIMO DOMINO NOSTRO SALVATORE ET REDEMPTORI HUMANI GENERIS DICATUM AC SACRATUM A RVDMO. PRÆSULE D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ 1 cordó Peu (01-11) MENSE MAII MCMXLI. (06)(marca de fàbrica): El·lipse amb la inscripció: “ FUNDICION DE CAMPANAS / DE / H DE E BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO ”. Al centre, la medalla de l’exposició universal de Barcelona de 1888 per les dues cares: a l’anvers, Alfons XIII amb la seva mare regent i la llegenda: “EXPOSICION UNIVERSAL DE BARCELONA. 1888”; al revers, dos àngels, un tocant una trompeta, i una vista dels edificis de l’exposició. Prima Fa 1 -40 Hum Sol 0 -21 Tercera La 1 -17 Quinta Re# 2 +12 Octava Fa# 2 +16 Tocs tradicionals de campanes El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. Aquesta campana tenia un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades. Tocs actuals de campanes El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat. Truja Fusta model valencià. Estat original Ubicada originàriament en una finestra, va ser desplaçada fins al centre de l'estructura interior central, i podia quedar aturada invertida mitjançant un topall metàl·lic sobre el qual es recolzava el "braç" o palanca de volteig. Estat anterior En 1989 seguia en l'estructura interior, encara que havia sigut dotada d'un mecanisme per a tocar mitjançant una maça externa. Estat actual Es troba ubicada en la part alta de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més greus han de situar-se en la part més baixa de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més grans han de situar-se igualment en la part inferior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt. Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura. El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal. Mecanismes de toc Electromall i motor MAMIAS d'impulsos Intervencions L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell superior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional. Propostes Si es descarta la ubicació de la campana en la finestra - el que constitueix la proposta més coherent amb la tradició i la història de la catedral - la campana ha de ser ubicada en la part baixa de l'estructura, per dos motius: pel seu so més greu (que s'expandeix millor des del més baix) i pel seu major pes (que afecta menys la dinàmica de l'estructura). La instal·lació ha de permetre que la campana es quedi invertida cap amunt entre "toc" i "toc", que pugui ser tocada manualment, i que a més pugui ser conservada sense problemes ni limitacions. La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original. El jou ha d'augmentar el seu contrapès, a l'estil tradicional, de manera que vingui a pesar entre 3/4 i 4/5 parts de la campana. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el balanceig (com ocorria amb el toc mitjançant soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, es posi el braç per a possibles tocs manuals amb una soga. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o fins i tot quelcom menor a la vora de percussió, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en cas de trencar-se, i que els cables tampoc facin malbé el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Notes El difícil accés a la campana ha impedit, en 2004, la verificació de l'epigrafia i altres trets culturals de la campana. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 16-10-2022 20 Fotos

Sant Narcís "la Capitular" (3)

(Referència 555) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes Diàmetre (en cm) 120 Altura del bronze 102 Vora 9.9 Pes aproximat (en quilos) 1001 Fonedor BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN Any fosa 1941 Descripció TUTA SIS SEMPER PER EUM GERUNDA, ARVA PINGUESCANT, RELEVERUNT ÆGRI, PAX SIT IN ÆVUM. Interpretació: Assistiu sempre que us plagui aquesta ciutat de Girona, s’evitin les sequeres, siguin guarides les malalties i la pau perduri eternament. INGRESSUM ET EGRESSUM CAPITULARIUM NVNCIO Interpretació: Anuncio les entrades i sortides capitulars. CAPITULI CATHED. GERUNDEN. AC. S. NARCISSI NOMINE SOLEMNIQUE BENEDICTIONE AB EPISCOPO D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ MENSE MAII MCMXLI IMPERTITA, EXULTO, QUANTUMVIS, ALITER DOLEAM CUM PRÆCEDENTEM CAPITULAREM, AB IMPIIS TURBIS CONTRITAM. VOCIS GRAVITATE ET SONORITATE VIX ÆMULARI VALEAM. Interpretació: Beneïda solemnement per el bisbe el Doctor En Josep Cartañà com a campana capitular de la catedral de Girona, i sota el nom de Sant Narcís durant el mes de maig de 1941. Que el so d’aquesta campana ens alegri després de veure amb dolor com es va trencar impiadosament l’antiga campana capitular greu i sonora. Marca de fàbrica: #FUNDICION DE CAMPANES H DE E BARBERÍ EN OLOT MEDALLA DE ORO# Segell capitular: #SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECLESIÆ# Imatges: Escut episcopal, Escut de Girona i Sant Narcís. Anses 7 Espatlla (H) (06)(marca de fàbrica): El·lipse amb la inscripció: “ FUNDICION DE CAMPANAS / DE / H DE E BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO ”. Al centre, la medalla de l’exposició universal de Barcelona de 1888 per les dues cares: a l’anvers, Alfons XIII amb la seva mare regent i la llegenda: “EXPOSICION UNIVERSAL DE BARCELONA. 1888”; al revers, dos àngels, un tocant una trompeta, i una vista dels edificis de l’exposició. 1 cordó Sanefa de roleus vegetals 1 cordó Terç (T) Sanefa descendent amb flors i fulles (03) Escut del bisbe Josep Cartañà. Rodó quarterat: Al flanc destre del cap uns xiprers i una casa; al flanc sinistre del cap una creu grega; al flanc destre de la punta la lletra tau i ondat; al flanc sinistre de la punta una espiga; al cor un escut amb unes balances; al cap una mitra. (06) Cartel·la amb Sant Narcís de Girona amb el bàcul a mà dreta i el llibre a l’esquerra. (09) Escut comtal de Girona. (12) Escut capitular de Girona: cercle amb la Mare de Déu i el nen Jesús al centre. Com a timbre el capell amb 2 cordons i 6 borles a cada costat. al voltant una creu patent allisada i la inscripció: “SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ”. Segell capitular de l’església gironina. Mig (M) (08-04) TUTA SIS SEMPER PER EUM GERUNDA, ARVA PINGUESCANT, (01-11) INGRESSUM ET EGRESSUM CAPITULARIUM NVNCIO 1 cordó (07-05) RELEVERUNT ÆGRI, PAX SIT IN ÆVUM. 1 cordó Mig peu (MP) 1 cordó (05-07) CAPITULI CATHED. GERUNDEN. AC. S. NARCISSI NOMINE SOLEMNIQUE BENEDICTIONE AB EPISCOPO D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ MENSE MAII MCMXLI IMPERTITA, EXULTO, 1 cordó (05-07) QUANTUMVIS, ALITER DOLEAM CUM PRÆCEDENTEM CAPITULAREM, AB IMPIIS TURBIS CONTRITAM. VOCIS GRAVITATE ET SONORITATE VIX ÆMULARI VALEAM. Peu 1 cordó Sanefa de roleus vegetals 1 cordó Prima Re 1 -39 Hum Fa 0 -10 Tercera Sol 1 -48 Quinta Do# 2 +18 Octava Mi 2 -6 Tocs tradicionals de campanes El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. Aquesta campana tenia un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades. Tocs actuals de campanes El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat. Truja Fusta model valencià. Estat original Ubicada originàriament en una finestra, va ser desplaçada fins al centre de l'estructura interior central, i podia quedar aturada invertida mitjançant un topall metàl·lic sobre el qual es recolzava el "braç" o palanca de volteig. Estat anterior En 1989 seguia en l'estructura interior. Estat actual Es troba ubicada en la part alta de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més greus han de situar-se en la part més baixa de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més grans han de situar-se igualment en la part inferior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt. Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura. El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal. Mecanismes de toc Electromall i motor MAMIAS d'impulsos Intervencions L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell superior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional. Propostes Si es descarta la ubicació de la campana en la finestra - el que constitueix la proposta més coherent amb la tradició i la història de la catedral - la campana ha de ser ubicada en la part baixa de l'estructura, per dos motius: pel seu so més greu (que s'expandeix millor des del més baix) i pel seu major pes (que afecta menys la dinàmica de l'estructura). La instal·lació ha de permetre que la campana es quedi invertida cap amunt entre "toc" i "toc", que pugui ser tocada manualment, i que a més pugui ser conservada sense problemes ni limitacions. La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original. El jou ha d'augmentar el seu contrapès, a l'estil tradicional, de manera que vingui a pesar entre 3/4 i 4/5 parts de la campana. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el balanceig (com ocorria amb el toc mitjançant soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, es posi el braç per a possibles tocs manuals amb una soga. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o fins i tot quelcom menor a la vora de percussió, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en cas de trencar-se, i que els cables tampoc facin malbé el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Notes El difícil accés a la campana ha impedit, en 2004, la verificació de l'epigrafia i altres trets culturals de la campana. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 24-01-2024 17 Fotos

Santa Maria "l'Assumpta" (4)

(Referència 556) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes Diàmetre (en cm) 137 Altura del bronze 110 Vora 9.2 Pes aproximat (en quilos) 1489 Fonedor BARBERÍ, HIJOS DE ESTEBAN Any fosa 1946 Descripció < TU DECUS HUIUS ALMÆ SEDIS, TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI, O MARIA ASSUMPTA ET EXALTATA IN COELIS, TRAHE NOS POST TE > Interpretació: Tu ets l’ornament d’aquesta seu, tu honor del nostre poble, oh Maria Assumpta i exaltada al Cel, atrau-nos darrere teu. SIGNUM GERUNDENSIS BASILICÆ PRIMUM POST SUMMAM RERUM SUBVERSIONEM, B. M. V. ASSUMPTÆ AD EXCMO. ET RDMO. D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ EPISCOPO GERUNDEN. DIE XVI MAII MCMXL CONSECRATUM Interpretació: Primera campana de la basílica gironina posterior a la gran destrucció. Consagrada a la Santíssima Verge Maria Assumpta per el bisbe de Girona l’Excel·lentíssim i Reverendíssim Doctor En Josep Cartañà el dia 16 de maig del 1940. ECCLESIAM DEI PIO PAPA XII HISPANIAMQUE PRÆCLARISSIMO DUCE FRANCO REGENTIBUS, DIE XX JUNII MCMXLVI INFAUSTO EVENTU CONTRITUM, EX EODEM METALO FABREFACTUM, ET ITERU SOLEMNI BENEDICTIONE DONATUM DIE XXVIII MENSIS OCTOBRIS EJUSDEM ANNI. Interpretació: Regint l’església de Déu el Papa Pius XII i Espanya l’egreguíssim Francisco Franco. El dia 20 de juny de 1946 vaig ser destruïda per un funest succés. Posteriorment vaig ser refeta amb el mateix metall i solemnement beneïda el dia 28 d’octubre del mateix any. Marca de fàbrica: #FUNDICION DE CAMPANES H DE E BARBERÍ EN OLOT MEDALLA DE ORO# Segell capitular #SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECLESIÆ# Imatges: Mare de Déu Assumpta, Escut d’Espanya franquista, Escut gironí. Anses 0 Espatlla (H) 1 cordó Sanefa vegetal amb medallons decorats amb un Crismó. Terç (T) Sanefa descendent amb flors i fulles. Mig (M) (02) Escut capitular de Girona: cercle amb la Mare de Déu i el nen Jesús al centre. Com a timbre el capell amb 2 cordons i 6 borles a cada costat. al voltant una creu patent allisada i la inscripció: “SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ”. Segell capitular de l’església gironina. (04) Escut d’Espanya franquista envoltat per l’àguila. (06)(marca de fàbrica): El·lipse amb la inscripció: “FUNDICION DE CAMPANAS / DE / H DE E BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO ”. Al centre, la medalla de l’exposició universal de Barcelona de 1888 per les dues cares: a l’anvers, Alfons XIII amb la seva mare regent i la llegenda: “EXPOSICION UNIVERSAL DE BARCELONA. 1888”; al revers, dos àngels, un tocant una trompeta, i una vista dels edificis de l’exposició. (08) Antic escut provincial de Girona. (10) Escut del bisbe Josep Cartañà. Rodó quarterat: Al flanc destre del cap uns xiprers i una casa; al flanc sinistre del cap una creu grega; al flanc destre de la punta la lletra tau i ondat; al flanc sinistre de la punta una espiga; al cor un escut amb unes balances; al cap una mitra. (12) Immaculada Concepció damunt un núvol subjectada per dos àngels, vestida amb túnica i mantell, amb les mans damunt el pit. Mig peu (MP) (05-07) < TU DECUS HUIUS ALMÆ SEDIS, TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI, O MARIA ASSUMPTA ET EXALTATA IN COELIS, TRAHE NOS POST TE > 1 cordó (05-04) SIGNUM GERUNDENSIS BASILICÆ PRIMUM POST SUMMAM RERUM SUBVERSIONEM, B. M. V. ASSUMPTÆ AD EXCMO. ET RDMO. D. D. JOSEPHO CARTAÑÁ EPISCOPO GERUNDEN. DIE XVI MAII MCMXL CONSECRATUM 1 cordó (05-047 ECCLESIAM DEI PIO PAPA XII HISPANIAMQUE PRÆCLARISSIMO DUCE FRANCO REGENTIBUS, DIE XX JUNII MCMXLVI INFAUSTO EVENTU CONTRITUM, EX EODEM METALO FABREFACTUM, ET ITERU SOLEMNI BENEDICTIONE 1 cordó (05-047) DONATUM DIE XXVIII MENSIS OCTOBRIS EJUSDEM ANNI. Peu 1 cordó Sanefa de roleus vegetals 1 cordó Prima Do 1 +6 Hum Do# 0 -32 Tercera Mib 1 -14 Quinta La 1 +35 Octava Do 2 -1 Tocs tradicionals de campanes El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. Aquesta campana tenia un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades. Tocs actuals de campanes El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat. Truja Fusta model valencià Estat original Probablement la campana va ser dotada del jou de fusta típic de BARBERÍ que tenia fins a la caiguda en 1946. Després li van posar el jou metàl·lic que encara existeix a la torre, adaptat a una campana fabricada sense anses. Darrere d'aqueixa refosa de la campana es va reordenar el conjunt de manera que ja no estaven directament ubicades en les finestres, romanent en unes estructures interiors de formigó fins a la restauració. A pesar del jou metàl·lic la campana podia quedar aturada invertida mitjançant un límit metàl·lic sobre el qual es recolzava el "braç" o palanca de volteig. Estat anterior En 1989 seguia en l'estructura interior. Es conserva en la sala el jou de ferro original on posa " TOMAS - SOLES / Y CA GERONA / 1946". Estat actual La campana no té anses, i està foradada per fixar-la al jou. Es tracta d'una solució industrial, habitual en els anys 40, per abaratir costos de producció, sense afectar la sonoritat de la campana. Es troba ubicada en la part alta de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més greus han de situar-se en la part més baixa de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més grans han de situar-se igualment en la part inferior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt. Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura. El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal. Mecanismes de toc Electromall i motor MAMIAS d'impulsos Intervencions L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell superior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional. Propostes Si es descarta la ubicació de la campana en la finestra - el que constitueix la proposta més coherent amb la tradició i la història de la catedral - la campana ha de ser ubicada en la part baixa de l'estructura, per dos motius: pel seu so més greu (que s'expandeix millor des del més baix) i pel seu major pes (que afecta menys la dinàmica de l'estructura). La instal·lació ha de permetre que la campana es quedi invertida cap amunt entre "toc" i "toc", que pugui ser tocada manualment, i que a més pugui ser conservada sense problemes ni limitacions. La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original. El jou ha d'augmentar el seu contrapès, a l'estil tradicional, de manera que vingui a pesar entre 3/4 i 4/5 parts de la campana. La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el balanceig (com ocorria amb el toc mitjançant soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, es posi el braç per a possibles tocs manuals amb una soga. Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o fins i tot quelcom menor a la vora de percussió, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en cas de trencar-se, i que els cables tampoc facin malbé el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Notes El difícil accés a la campana ha impedit, en 2004, la verificació de l'epigrafia i altres trets culturals de la campana. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 24-01-2024 33 Fotos

Santa Maria i Sant Benet "el Bombo o la Beneta" (B)

(Referència 810) Arxiu sonor de la campana

Localització Cel·la de campanes Diàmetre (en cm) 190 Altura del bronze 178 Vora 21 Pes aproximat (en quilos) 3971 Fonedor SENYER, ANTONI I BARTOMEU Any fosa 1573 Descripció +uerbucarofactuest+ethabitauit+inobis+xpsuincit+xpsimperat+xpsregnat+xpsab+omnimaloettepestatenosdefendat Expansió: + uerbum caro factum est + et habitauit + in nobis + christus uincit + christus imperat christus regnat + christus ab + omni malo et tempestate nos defendat. Interpretació: El verb es feu carn i habità en nosaltres. Crist venç, impera, regna i ens defensi de tot mal i tempesta. +sanctamaria+orapronobis+sanctebenedicteorapronobis+solideo+{ho}noretgloria+presidenteillvstrissimobenedictodetoccoepiscopo+gervnde+capitvlvmmefecit+annoanativitatedni+m+d+lxxiii Expansió: + sancta maria + ora pro nobis + sancte benedicte ora pro nobis + soli deo + honor et gloria + presidente illvstrissimo benedicto de tocco episcopo + gervnde + capitvlvm mefecit + anno a nativitate d(omi)ni + m + d + lxxiii. Interpretació: Santa Maria prega per nosaltres. Sant Benet prega per nosaltres només a Déu amb honor i glòria. Presidint l’il·lustríssim Benet de Tocco, bisbe de Girona, el capítol em a fer l’any del naixement del senyor de 1573. anthonivs+seyer+etbartholomevsfil+dicti+a+mefaciebant+p+cxxxmun$ Expansió: anthonivs + se(n)yer + et bartholomevsfil + dicti + anno + me faciebant + pondus + cxxxm un(ciæ)$. Interpretació: Antoni Senyer i el seu fill Bartomeu em van fer l’any esmentat. Pes 130000 unces (4332,9kg). Imatges: 3 Verges amb el nen Jesús, dos calvaris, 2 Sants Miquels, cordó amb #avemaria#, dues campanes (segell dels Senyer), 2 Joans de Patmos, 4 tipus de creus de calvari. Anses 7 Les anses tenen una fina decoració vegetal. Espatlla (H) 3 cordons (12-12) +uerbucarofactuest+ethabitauit+inobis+xpsuincit+xpsimperat+xpsregnat+xpsab+omnimaloettepestatenosdefendat 3 cordons Terç (T) (02 i 10) Cartel·la amb sant Miquel Arcàngel vestit amb armadura, amb un escut a la mà esquerra, matant un drac amb una llança. (04 i 08) Cartel·la amb el Calvari: Jesús crucificat al centre amb la Mare de Déu i Sant Joan al peu de la creu. (06 i 12) Cartel·la amb la Mare de Déu dreta amb el Nen Jesús en braços. 2 cordons (12-12) +sanctamaria+orapronobis+sanctebenedicteorapronobis+solideo+{ho}noretgloria+presidenteillvstrissimobenedictodetoccoepiscopo+gervnde+capitvlvmmefecit+annoanativitatedni+m+d+lxxiii 2 cordons (06 i 12) Campana amb jou envoltada de decoració vegetal. Mig (M) 2 cordons “Sanefa de rosetes sobre fons reticulat representant un cinyell amb la seva sivella. A la punta del cinyell la inscripció (Gòtica minúscula): “ave maria” Mig peu (MP) (06) Creu de calvari amb pedestal de 5 graons, decorada amb sanefa de rosetes damunt un fons reticulat. En els pals, la inscripció (gòtica minúscula): “AVE MARIA” (05 i 07) Joan de Patmos, assegut davant un faristol, escrivint l’Evangeli; a cada costat del pedestal de la creu de calvari. (08-04) anthonivs+seyer+etbartholomevsfil+dicti+a+mefaciebant+p+cxxxmun$ (08) Cartel·la amb la Mare de Déu dreta, amb corona, amb el Nen Jesús en braços. Peu 9 cordons. 3 cordons Sanefa amb motius vegetals 3 cordons Prima Sib 3 +10 Hum Do 3 +22 Tercera Mib 4 +24 Octava Do 5 +44 Tocs tradicionals de campanes La campana s'utilitzava tant per al toc d'hores com per a altres senyals, i fins i tot tocs diaris, festius i de difunts, la qual cosa la converteix en una notable excepció respecte a les altres campanes horàries, i més encara en una torre com aquesta que comptava amb unes deu campanes per als tocs de la catedral. Tocs actuals de campanes Hores del rellotge, difunts, festa, Ave Maria, consagració. Truja 6 bigues de roure. Estat original La campana fou ubicada en la part alta de la sala de campanes, fixa, per tocar les hores. En cert moment, des de fa uns quants segles, es va incloure en els tocs diaris i extraordinaris de la Catedral. La utilització de la campana de les hores per als tocs ordinaris és absolutament inusual, sobre tot en un campanar amb tantes campanes, mentre que poques vegades s'utilitza la campana horària per a tocs extraordinaris. Estat anterior En 1989 la campana tenia una certa brutícia, pròpia del pas dels segles. En aquell moment era llegible, tot i que la seva ubicació elevada dificultava l'acostament. Es tocava tant per a les hores com per als tocs diaris i extraordinaris de la Catedral (de manera manual). Mecanismes de toc Braç hidràulic que tira del batall, martell elèctric extern. Intervencions La campana es troba en el seu lloc actual des de la construcció del campanar durant la segona meitat del segle XVIII. La campana presenta una ferida externa i dues d'internes en sentit perpendicular als sistemes de toc actuals, produïdes durant els dos primers segles de vida del bronze. El 2003 el batall va ser desconnectat i únicament s'utilitzava el mall extern. el 2007 el mall extern va ser substituït per un electromartell molt més petit que emet un so estrident. El 2018 el batall va ser mecanitzat amb un braç hidràulic per al toc horari; amb la finalitat de millorar la qualitat del so i reduïr la intensitat entre la 1 i les 6 de la nit. Propostes La campana hauria de ser accessible en el seu conjunt, modificant la petita tarima auxiliar Instal·lada després de la restauració, que per les seves dimensions i forma es converteix en una espècie de tornaveu. Seria recomanable instal·lar una estructura de relliga o un altre material resistent i al mateix transparent al pas dels sons, que permeti rodejar i contemplar, sense perill, una campana tan bella com aquesta, així com accedir a la seva conservació. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Notes Segons la fórmula matemàtica per calcular el pes d'una campana el Bombo pesa 3971kg; però degut al gruix i a l'agudesa de la seva veu creiem que pot arribar als 5000kg. Segons Josep Calzada i Oliveras el pes és de 4800kg. La campana porta inscrit el pes en unces, 130000, sens dubte una xifra rodona orientativa (4332,9kg). Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (03-07-2018) CIURANA I ABELLÍ, Blai (16-08-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 13-03-2023 134 Fotos

Ave Maria, campanó dels Quarts (A)

(Referència 809) Arxiu sonor de la campana

Localització cupulí Diàmetre (en cm) 79 Altura del bronze 52 Vora 5.0 Pes aproximat (en quilos) 285 Fonedor SERVA (GIRONA) Any fosa 1712 Descripció *+AVE*MARIA*SIN*PECADO*CONCEBIDA* *171Z** Imatges: Santa Maria, Sant Narcís, Sant Miquel Arcàngel, Calvari i creu de calvari. Marca de fàbrica: #SERVA# Anses 4 Les anses són singulars: quatre obertes, en forma de creu, amb cares als extrems, característiques de campanes fixes com aquesta. Espatlla (H) 3 cordons (03) Creu de calvari. (03-05) * + AVE * MARIA * SIN * PECADO * CONCEBIDA * * 171Z ** (05-03) Sanefa de motius vegetals. 1 cordó Terç (T) 2 cordons (03) Cartel·la amb el Calvari: Jesús crucificat al centre amb la Mare de Déu i Sant Joan al peu de la creu. (06) Cartel·la amb sant Miquel vestit amb armadura, amb un escut a la mà esquerra, matant un drac amb una llança. (09) Cartel·la amb Sant Narcís, amb mitra, beneint amb la mà dreta i un llibre a l’esquerra. (12) Cartel·la amb la Mare de Déu dreta amb el Nen Jesús en braços. Mig (M) 2 cordons Mig peu (MP) 2 cordons (12) Làmina hexagonal amb un escut amb la figura d’una servera i el seu fruit, la serva, i la inscripció “SERVA”. A banda i banda de l’escut una campana. Peu 2 cordons 1 cordó Sanefa de motius vegetals. 3 cordons Prima La 2 -36 Hum La# 1 +33 Tercera Do 3 -11 Quinta Mi 3 -10 Octava La# 3 -39 Tocs tradicionals de campanes La campana s'ha utilitzat sempre per al toc dels quarts, i no tenia altres mecanismes, com un batall intern, per a interpretar altres tocs. Tocs actuals de campanes La campana toca els quarts del rellotge. Truja Barra central de ferro serrada Estat original Creiem que la campana estava col·locada de la mateixa manera que l'actual, amb l'excepció de l'eix central que la travessava, i es prolongava segurament fins a l'ànima de l'estàtua de la Fe, que Fa funcions de penell; no hem de descartar que fera, com en altres catedrals, de contrapès de la imatge giratòria. En aquest cas les quatre anses verticals i obertes no serien més que una decoració, sense funció sustentadora. Estat anterior En la recollida de dades de 1989 la campana continuava tocant el pas dels quarts mitjançant la maça externa per gravetat. Estat actual Encara que la campana té la maça original externa, que li donava la seua sonoritat històrica, ha sigut dotada d'un electromall, deixant separat i fora d'ús el primer. L'electromall actual pica un poc baix. La campana està connectada a la terra del parallamps. Igualment la campana es recolza d'un eix central serrat (que segurament continuava per damunt de la campana i arribava fins al suport de l'àngel) per davall i per damunt de quatre abraçadores que rodegen les quatre cares de les seves anses. Aquestes quatre fixacions semblen modernes i estarien relacionades amb el tall de l'eix. Mecanismes de toc Electromall extern. Intervencions La maça externa hi ha sigut separat i substituït per un electromall. Sembla probable que s'haja serrat l'eix central que travessa la campana Actuacions urgents Ha de regular-se l'electromall de manera que percudisca al seu lloc. Propostes Ha d'estudiar-se la reposició de la maça externa anterior, de manera que es recuperi el toc original de percussió per gravetat, encara que el mecanisme estigui controlat per un motor o un altre electromecànic. També ha d'estudiar-se la possibilitat de tornar a unir l'eix que travessa la campana amb aquell que penja de la imatge de la Fe. Finalment i no menys important, han de tancar-se els vans, mitjançant una reixa d'acer inoxidable, prou transparent perquè no sigui vista, i prou atapeïda per a evitar que les aus passen o la puguin deformar. Com és evident la sala ha de ser accessible, mitjançant una porta al final de l'escala d'accés al cupulí. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a incloure la campana i la instal·lació original en l'Inventari General del Patrimoni Cultural. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022) CIURANA I ABELLÍ, Blai; PALLÀS I MARIANI, Xavier (16-08-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 14-10-2022 51 Fotos

Campana dels quarts (a)

(Referència 5765) Arxiu sonor de la campana

Localització Finestró sobre el trifori Diàmetre (en cm) 17 Altura del bronze 11 Vora 1.4 Pes aproximat (en quilos) 3 Fonedor FEXES, JOAN Any fosa 1550ca Descripció Anepígrafa. Anses 1 Prima Re 7 +15 Hum Re 6 +49 Tercera Fa 7 -40 Quinta Sib 4 -46 Octava Re 8 +34 Tocs tradicionals de campanes Tocava els quarts del rellotge, dins de la catedral, durant el dia i la nit. Tocs actuals de campanes La campana ha sigut substituïda per l'antiga de les hores, que ara toca els quarts (mentre que aquesta roman en silenci) Truja Biga de fusta i ferratges originals Estat original La campana s'utilitzava per a tocar els quarts del rellotge dins de la catedral, en connexió amb el rellotge mecànic de la torre. Precisament per aquest ús es va conservar durant la guerra civil (mentre que totes les campanes d'ús litúrgic van ser desmuntades i foses). Estat anterior Penjada dins la nau en uns suports de fusta encara existents. Mecanismes de toc Maça externa per gravetat, desconnectada. Intervencions La campana ha sigut desconnectada i ara no toca, perquè segons diuen sonava poc dins del temple. Propostes La campana ha de continuar sonant els quarts del rellotge, dins de la catedral. Si es considera que "sona poc" (encara que aquest ha sigut el seu paper durant els últims segles) podria ser substituïda per un altre conjunt de campanes majors i actuals. No obstant aquesta seria una actuació poc seriosa i respectuosa amb els valors històrics, culturals i tècnics del conjunt. En aquest cas podria restaurar-se i abaixar-se, junt amb la seua companya, al Museu de la catedral. No obstant sembla que el seu paper lògic i el seu valor patrimonial és continuar sonant el pas del temps dins del temple, per la qual cosa cal netejar-la, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original, i restaurar tot el conjunt de biga de fusta i mecanismes per al toc per que segueixin percudint-la exteriorment i per gravetat, com ha passat en els últims segles. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Notes Fonedor atribuït. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (16-08-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 07-08-2023 5 Fotos

Campana de les hores (b)

(Referència 5766) Arxiu sonor de la campana

Localització Finestró sobre el trifori Diàmetre (en cm) 24 Altura del bronze 14 Vora 1.9 Pes aproximat (en quilos) 8 Fonedor FEXES, JOAN Any fosa 1550ca Descripció bartholomeo maccoi mefabricari fecit Escut, Santa Maria i Creu de Calvari. Anses 1 Terç (T) bartholomeo maccoi mefabricari fecit Prima Fa 6 +10 Hum Fa 5 +06 Tercera Lab 6 +48 Octava Fa# 7 +16 Tocs tradicionals de campanes Tocava les hores del rellotge, dins de la catedral, durant el dia i la nit. Tocs actuals de campanes La campana toca els quarts (mentre que la que feia aquest toc roman en silenci) Truja Biga de fusta i ferratges originals Estat original La campana s'utilitzava per a tocar les hores del rellotge dins de la catedral, en connexió amb el rellotge mecànic de la torre. Precisament per aquest ús es va conservar durant la guerra civil (mentre que totes les campanes d'ús litúrgic van ser desmuntades i foses). Estat anterior Penjada dins la nau en uns suports de fusta encara existents. Estat actual La campana presenta un perfil ondulat, característic de les campanes de rellotge o de senyals. La campana ha sigut dotada d'un enorme electromall per augmentar la sonoritat, que posa al bronze en immediat i greu perill de destrucció. Mecanismes de toc Electromall desproporcionat tipus CARESA - Maça original per gravetat extern, desconnectada. Intervencions La campana tocava originalment les hores, i ara està connectada per tocar els quarts, mentre que el toc de la campana gran de les hores ressona dintre la catedral. Actuacions urgents Ha de paralitzar-se immediatament el toc d'aquesta campana amb l'actual electromall, propi d'una campana deu vegades major. S'ha de recordar que aquesta és probablement la campana més antiga de la catedral, i que el seu paper original, durant segles, ha sigut el toc de les hores del rellotge, sense que semblés llavors que "sonava poc". Propostes La campana ha de continuar sonant les hores del rellotge, dins de la catedral. Si es considera que "sona poc" (encara que aquest ha sigut el seu paper durant els últims segles) podria ser substituïda per un altre conjunt de campanes majors i actuals. No obstant aquesta seria una actuació poc seriosa i respectuosa amb els valors històrics, culturals i tècnics del conjunt. En aquest cas podria restaurar-se i abaixar-se, junt amb la seua companya, al Museu de la catedral. No obstant sembla que el seu paper lògic i el seu valor patrimonial és continuar sonant el pas del temps dins del temple, per la qual cosa cal netejar-la, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original, i restaurar tot el conjunt de biga de fusta i mecanismes per al toc per que segueixin percudint-la exteriorment i per gravetat, com ha passat en els últims segles. Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural. Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004) CIURANA I ABELLÍ, Blai (05-10-2012) CIURANA I ABELLÍ, Blai (16-08-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 07-08-2023 31 Fotos

Tintinacle

(Referència 19855)
	Localització Museu Diàmetre (en cm) 9.4 Descripció Anepígrafa. Anses 1 Truja Truja de fusta. Mecanismes de toc Corda per vogar. Notes Campana de llautó. Autors de la documentació CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 17-10-2022 3 Fotos

Campaneta d'eixida de missa

(Referència 19856) Arxiu sonor de la campana

Localització Presbiteri Diàmetre (en cm) 15 Altura del bronze 12 Pes aproximat (en quilos) 2 Descripció Anepígrafa. Anses 1 Prima Mib 3 -38 Hum Mib 2 -1 Tercera Solb 3 +39 Quinta Sib 3 +12 Octava Mi 4 -26 Truja Truja de fusta per vogar. Mecanismes de toc Cadena per vogar. Autors de la documentació CIURANA I ABELLÍ, Blai (08-08-2022) Editor de la fitxa CIURANA I ABELLÍ, Blai Actualització 17-10-2022 1 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

© Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 20-04-2024

Convertir a PDF

Connectats: 81 Visitants: 81 Usuaris: 0