Catedral de Santa Maria - GIRONA (EL GIRONÈS) (CATALUNYA)

Campanes desaparegudes

L'Assumpta

(Referència 14570)

Diàmetre 140
Pes aproximat 1589
FonedorBARBERÍ (OLOT)
Any fosa 1940
Descripció Probablement la campana tenia la mateixa inscripció que la que la va substituir: "TU DECUS HUIUS ALMÆ SEDIS. TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI, O MARIA ASSUMPTA ET EXALTATA IN COELIS, TRAHE NOS POST TE SIGNUM GERUNDENSIS BASILICÆ PRIMUM POST SUMMAM RERUM SUBVERSIONEM B. M. V. ASSUMPTÆ AB EXCMO. ET RDMO. D. D. JOSEPHO CARTANA. EPISCOPO GERUNDEN DIE XVI MAII MCMXL CONSECRATUM / ECCLESIAM DEI PIO PAPA XII HISPANIAMQUE PRÆCLARISSIMO DUCE FRANCO REGENTIBUS." és a dir TU ETS L'ORNAMENT D'AQUESTA CATEDRAL TU ETS AQUELLA QUI DÓNA HONOR AL NOSTRE POBLE, OH MARÍA ASSUMPTA I EXALTADA EN ELS CELS, ATRAU-NOS DARRERE DE TU. AQUESTA CAMPANA QUE VA SER FETA PRIMERAMENT DESPRÉS DE LA REVOLTA I DEDICADA I CONSAGRADA A LA BENAVENTURADA MARE DE DÉU MARIA ASSUMPTA PER L'EXCEL·LENTÍSSIM I REVERENDÍSSIM DOCTOR EL SENYOR JOSEP CARTANA BISBE SENT PIO XII EL PAPA DE L'ESGLÉSIA DE DÉU I REGINT LES TERRES D'ESPAÑA EL MOLT PRECLAR CABDILL FRANCO.
Estat actual La campana va caure al carrer sense causar desgràcies personals durant la processó del Corpus Christi el 20-06-1946 i amb el mateix metall va ser refosa i beneïda el 28-10-1946.
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 20-06-2018
5 Fotos

Campanes actuals

La Campana dels Quarts (A)

(Referència 809)

Localització llanterna
Diàmetre 80
Altura del bronze 50
Vora 7
Pes aproximat 296
FonedorSERVA (GIRONA)
Any fosa 1712
Descripció La campana té una breu epigrafia: "# AVE # MARIA # SIN # PECADO # CONCEBIDA # # 171Z # # #" .
En la línia següent hi ha una Mare de Déu erecta amb Nen), un Calvari, un Sant Miquel i Sant Narcís, tots ells de factura gòtica. Davall de la Mare de Déu està l'escut del fonedor: un server - Sorbus domestica - amb dues campanes als costats i el text "SERVA"
La campana té nombrosos cordons, repartits per la superfície de dos en dos, així com per l'interior, cosa absolutament inusual, on hi ha cordons simples per tot el perfil.
Anses Les anses són singulars: quatre obertes, en forma de creu, amb cares als extrems, característiques de campanes fixes com aquesta.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons) /
"# AVE # MARIA # SIN # PECADO # CONCEBIDA # # I7IZ # # #" [CH2.5] /
(2 cordons) /
(garlanda floral)
(01) (Mare de Déu erecta amb Nen) (davall escut de fonedor: un server - Sorbus domestica - amb dues campanes als costats i el text) "SERVA" [CH]
(05) (Calvari)
(07) (Sant Miquel)
(11) (Sant Narcís) /
Mig (M) (2 cordons)
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (Cordó) / (garlanda) / cordó)
Tocs tradicionals de campanes La campana s'ha utilitzat sempre per al toc dels quarts, i no tenia altres mecanismes, com un batall intern, per a interpretar altres tocs.
Tocs actuals de campanes La campana toca els quarts del rellotge.
Truja Barra central de ferro serrada
Estat original Creiem que la campana estava col·locada de la mateixa manera que l'actual, amb l'excepció de l'eix central que la travessava, i es prolongava segurament fins a l'ànima de l'estàtua de la Fe, que Fa funcions de penell; no hem de descartar que fera, com en altres catedrals, de contrapès de la imatge giratòria. En aquest cas les quatre anses verticals i obertes no serien més que una decoració, sense funció sustentadora.
Estat anterior En la recollida de dades de 1989 la campana continuava tocant el pas dels quarts mitjançant la maça externa per gravetat.
Estat actual Encara que la campana té la maça original externa, que li donava la seua sonoritat històrica, ha sigut dotada d'un electromall, deixant separat i fora d'ús el primer. L'electromall actual pica un poc baix.
La campana està connectada a la terra del parallamps.
Igualment la campana es recolza d'un eix central serrat (que segurament continuava per damunt de la campana i arribava fins al suport de l'àngel) per davall i per damunt de quatre abraçadores que rodegen les quatre cares de les seves anses. Aquestes quatre fixacions semblen modernes i estarien relacionades amb el tall de l'eix.
Mecanismes de toc Electromall extern.
Intervencions La maça externa hi ha sigut separat i substituït per un electromall. Sembla probable que s'haja serrat l'eix central que travessa la campana
Actuacions urgents Ha de regular-se l'electromall de manera que percudisca al seu lloc.
Propostes Ha d'estudiar-se la reposició de la maça externa anterior, de manera que es recuperi el toc original de percussió per gravetat, encara que el mecanisme estigui controlat per un motor o un altre electromecànic. També ha d'estudiar-se la possibilitat de tornar a unir l'eix que travessa la campana amb aquell que penja de la imatge de la Fe.
Finalment i no menys important, han de tancar-se els vans, mitjançant una reixa d'acer inoxidable, prou transparent perquè no sigui vista, i prou atapeïda per a evitar que les aus passen o la puguin deformar. Com és evident la sala ha de ser accessible, mitjançant una porta al final de l'escala d'accés al cupulí.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a incloure la campana i la instal·lació original en l'Inventari General del Patrimoni Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 07-06-2007
34 Fotos

La Quotidiana (1)

(Referència 552)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 84
Altura del bronze 75
Vora 9
Pes aproximat 343
FonedorBARBERÍ (OLOT)
Any fosa 1941
Descripció La campana presenta una llarga inscripció en llatí. En el mig té una representació dels quatre màrtirs sobre un altar; dues palmes encreuades, Sant Esteve i l'escut capitular on diu "SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ" és a dir SEGELL DEL CAPÍTOL DE L'ESGLÉSIA GIRONINA.
En el mig peu diu "TE MARTIRUM CANDIDATUS DÑE LAUDE EXERCITUS. AVE PRINCEPS MARTIRUM. QUATOR SANCTORUM MARTIRUM GERMANI, PAULINI JUSTURI ET CITII PATROCIO DICATA RITULIQUE ANTISTITIS BENEDICTIONE MENSE MAII MCMXLI. HONORIFICATA, PRO CLERO ET POPULO GERUNDEN QUOTIDIE ILLORUM PRÆSIDIUM INVOCO." que es pot interpretar com L'EXÈRCIT DE MÀRTIRS VESTITS DE BLANC ET LLOA. SALVE PRIMER DELS MÀRTIRS. DEDICADA A LA PROTECCIÓ DELS QUATRE SANTS MÀRTIRS GERMÀNIC, PAULÍ, JUST I ASCISI MITJANÇANT BENEDICCIÓ DEL BISBE EN EL MES DE MAIG DE 1941 VAIG SER HONRADA PEL CLERO I EL POBLE DE GIRONA ALS QUALS CRIDO CADA DIA PERQUÈ ES REUNEIXIN.
Finalment al peu diu "NEC FRUSTA IGITUR QUOTIDIANA NOMINOR" que pot significar PEL QUE M'ANOMENEN QUOTIDIANA. També hi figura la marca de fonedor: "BARBERI FUNDIDOR / OLOT"
Terç (T) (garlanda)
Mig (M) (00) (4 cossos de màrtirs sobre mesa d'altar) (03) (Dues palmes encreuades) (06) (Sant Esteve) (09) (Escut capitular) "SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ" [CH1]
Mig peu (MP) (00) "TE MARTIRUM CANDIDATUS DNE / LAUDE EXERCITUS" [CH2.5]
(06) "AVE PRINCEPS MARTIRUM" [CH2.5]
"QUATOR SANCTORUM MARTIRUM GERMANI, PAULINI JUSTURI ET CITII PATROCIO DICATA RITULIQUE ANTISTITIS / BENEDICTIONE MENSE MAII MCMXLI. HONORIFICATA, PRO CLERO ET POPULO GERUNDEN QUOTIDIE ILLORUM PRÆSIDIUM INVOCO." [CH2.5]
Peu (00) "NEC FRUSTA IGITUR QUOTIDIANA NOMINOR" [CH2.5]
(06) (marca de fàbrica) "BARBERI FUNDIDOR / OLOT" [CH1]
Prima Fa#4 -07
Hum La 3 +27
Tercera Si 4 -04
Quinta Fa 5 +40
Octava La 5 -41
Tocs tradicionals de campanes El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. No és improbable que aquesta campana petita no tingués un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades.
Tocs actuals de campanes El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat.
Truja Fusta model valencià
Estat original Probablement la campana va ser dotada del jou de fusta típic de BARBERÍ que tenia fins a la restauració. Ubicada originàriament en una finestra, va ser desplaçada fins una estructura interior, i sembla que només era oscil·lada i no tenia la possibilitat de quedar aturada invertida.
Estat anterior En 1989 seguia en l'estructura interior, encara que havia sigut dotada d'un mecanisme per a tocar mitjançant una maça externa.
Estat actual Es troba ubicada en la part baixa de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més agudes han de situar-se en la part més alta de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més petites han de situar-se igualment en la part superior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt.
Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura.
El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal.
Mecanismes de toc Electromall i motor MAMIAS d'impulsos
Intervencions L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell inferior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional.
Propostes Si es descarta la ubicació de la campana en la finestra - el que constitueix la proposta més coherent amb la tradició i la història de la catedral - la campana ha de ser ubicada en la part alta de l'estructura, per dos motius: pel seu so més agut (que s'expandeix millor des del més alt) i pel seu menor pes (que afecta menys la dinàmica de l'estructura).
La instal·lació ha de permetre que la campana es quedi invertida cap amunt entre "toc" i "toc", que pugui ser tocada manualment, i que a més pugui ser conservada sense problemes ni limitacions.
La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original.
El jou ha d'augmentar el seu contrapès, a l'estil tradicional, de manera que vingui a pesar entre 3/4 i 4/5 parts de la campana.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el balanceig (com ocorria amb el toc mitjançant soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, es posi el braç per a possibles tocs manuals amb una soga.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o fins i tot quelcom menor a la vora de percussió, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en cas de trencar-se, i que els cables tampoc facin malbé el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 20-06-2018
14 Fotos

La Dominical (2)

(Referència 554)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 105
Altura del bronze 113
Vora 12
Pes aproximat 670
FonedorBARBERÍ, HIJO DE ESTEBAN (OLOT)
Any fosa 1941
Descripció La campana té la següent decoració en el mig: una creu en el part exterior, un escut d'Espanya a la dreta, un Cor de Jesús a la part interior i un escut capitular a l'esquerra, amb la inscripció següent: "SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ", és a dir SEGELL DEL CAPÍTOL DE L'ESGLÉSIA GIRONINA.
En el mig exterior diu en llatí "FULGET CRUCIS MISTERIUM FUGITE PARTES ADVERSE" o sigui BRILLA EL MISTERI DE LA CREU, FUGIU ELS ENEMICS mentre que en el mig interior diu "DUM SONITUS TRANSIT PER NUBILA MENTES ET CORDA FIDELIUM SALVET, DNE PROTECTIO TUA SEMPITERNA" que pot interpretar-se lliurement com MENTRE EL SOROLL DE LES TEMPESTATS TRAVESSA ELS ENNUVOLATS, QUE LES MENTS I ELS CORS DELS TEUS FIDELS SE SALVIN, OH SENYOR, PER LA TEVA PROTECCIÓ CONSTANT.
En el mig peu posa "DOMINICALES SIGNUM NUNCUPOR SANCTISSIMO DOMINO NOSTRO SALVATORI ET REDEMPTORI HUMANI GENERUS DICATUM AC SACRATUM A RVDMO. PRÆSULE D. D. JOSEPHO CARTANA." que vol dir AQUESTA CAMPANA DOMINICAL VA SER DEDICADA I CONSAGRADA AL NOSTRE SALVADOR I REDEMPTOR DEL GÈNERE HUMÀ PEL REVERENDÍSSIM BISBE DOCTOR EL SENYOR JOSEP CARTANA i segueix al peu "MENSE MAII MCMXLI" EL MES DE MAIG DE 1941. En la part oposada està la marca de fàbrica "FUNDICION DE CAMPANAS H. DE E. BARBERI EN OLOT MEDALLA DE ORO"
Terç (T) (garlanda)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Escut España)
(06) (Cor de Jesús)
(09) (Escut capitular) "SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ" [CH1]
(00) "FULGET CRUCIS MISTERIUM / FUGITE PARTES ADVERSE" [CH2.5]
(06) "DUM SONITUS TRANSIT PER NUBILA MENTES ET CORDA / FIDELIUM SALVET, DNE PROTECTIO TUA SEMPITERNA" [CH2.5]
Mig peu (MP) "DOMINICALES SIGNUM NUNCUPOR SANCTISSIMO DOMINO NOSTRO SALVATORI ET REDEMPTORI HUMANI GENERUS DICATUM AC SACRATUM A RVDMO. PRÆSULE D.D. JOSEPHO CARTANA." [CH2.5]
Peu (00) "MENSE MAII MCMXLI" [CH2.5]
(06) (marca de fàbrica) "FUNDICION DE CAMPANAS / H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO" [CH1]
Prima Fa 4 -36
Hum Sol 3 -13
Tercera La 4 -15
Quinta Mib 5 +09
Octava Fa# 5 +17
Tocs tradicionals de campanes El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. Aquesta campana tenia un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades.
Tocs actuals de campanes El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat.
Truja Fusta model valencià
Estat original Probablement la campana va ser dotada del jou de fusta típic de BARBERÍ que tenia fins a la restauració. Ubicada originàriament en una finestra, va ser desplaçada fins al centre de l'estructura interior central, i podia quedar aturada invertida mitjançant un topall metàl·lic sobre el qual es recolzava el "braç" o palanca de volteig.
Estat anterior En 1989 seguia en l'estructura interior, encara que havia sigut dotada d'un mecanisme per a tocar mitjançant una maça externa.
Estat actual Es troba ubicada en la part alta de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més greus han de situar-se en la part més baixa de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més grans han de situar-se igualment en la part inferior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt.
Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura.
El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal.
Mecanismes de toc Electromall i motor MAMIAS d'impulsos
Intervencions L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell superior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional.
Propostes Si es descarta la ubicació de la campana en la finestra - el que constitueix la proposta més coherent amb la tradició i la història de la catedral - la campana ha de ser ubicada en la part baixa de l'estructura, per dos motius: pel seu so més greu (que s'expandeix millor des del més baix) i pel seu major pes (que afecta menys la dinàmica de l'estructura).
La instal·lació ha de permetre que la campana es quedi invertida cap amunt entre "toc" i "toc", que pugui ser tocada manualment, i que a més pugui ser conservada sense problemes ni limitacions.
La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original.
El jou ha d'augmentar el seu contrapès, a l'estil tradicional, de manera que vingui a pesar entre 3/4 i 4/5 parts de la campana.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el balanceig (com ocorria amb el toc mitjançant soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, es posi el braç per a possibles tocs manuals amb una soga.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o fins i tot quelcom menor a la vora de percussió, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en cas de trencar-se, i que els cables tampoc facin malbé el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes El difícil accés a la campana ha impedit, en 2004, la verificació de l'epigrafia i altres trets culturals de la campana.

Autors de la documentació

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004)
Editor CIURANA i ABELLÍ, Blai
Actualització 29-07-2019
5 Fotos

La Capitular (3)

(Referència 555)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 118
Altura del bronze 100
Vora 13
Pes aproximat 951
FonedorBARBERÍ, HIJO DE ESTEBAN (OLOT)
Any fosa 1941
Descripció La campana té en el mig la marca de fàbrica "FUNDICION DE CAMPANAS H. DE E. BARBERI EN OLOT MEDALLA DE ORO" on H. DE E. significa HIJOS DE ESTEBAN BARBERÍ.
Té també un Sant Narcís en la part exterior; l'Escut de Girona a la dreta, un Escut Episcopal a la part interior i a l'esquerra l'Escut capitular amb el text ""SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ" és a dir SEGELL DEL CAPÍTOL DE L'ESGLÉSIA GIRONINA.
En el mig peu té una inscripció en llatí de complexa interpretació: "TUTA SIS SEMPER PER EUM GERUNDARUM ARVA PINGUESCANT INGRESSUM ET INGRESSUM CAPITULARIUM NUNCIO. RELEVENTUR ÆGRI, PAX SIT IN ÆVUM CAPITULI CATHEDRALIS GERUNDEN AC S. NARCISSI NOMINE SOLEMNIQUE BENEDICTIONE AB EPISCOPO D.D. JOSEPHO CARTANA MENSE MAII MCMXLI IMPERTITA, EXULTEO QUAM TUMVIS ALITER DOLEAM CUM PRÆCEDENTEM CAPITULAREM AB IMPIIS TURBIS CONTRITAM VOCIS GRAVITATE ET SONORITATE VIX ÆMULARI VALEAM." que podria interpretar-se molt lliurement com PER LA DEDICACIÓ AL NOM DE SANT NARCÍS DESPRÉS DE LA BENEDICCIÓ SOLEMNE DEL BISBE DOCTOR EL SENYOR JOSEP CARTANA IMPARTIDA EN EL MES DE MAIG DE 1941, QUE PEL SANT ARRIBI LA PROTECCIÓ ALS CAMPS, CREIXIN ELS PRODUCTES DE LA TERRA, ES DESENVOLUPIN ELS CONREUS I ES DONI LA PAU ALS MAJORS I TAMBÉ AL CAPÍTOL DE LA CATEDRAL GIRONINA. ENS ALEGREM DESPRÉS DEL DOLOR DELS ANTERIORS CAPITULARES FERITS PER LES TURBES IMPIES PER LA DESAPARICIÓ D'AQUELLA CAMPANA VEU GREU I SONORA QUE VOLEM REPRODUIR.
Terç (T) (garlanda)
(00) (Sant Narcí)
(03) (Escut de Girona)
(06) (Escut Episcopal)
(09) (Escut capitular) "SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ" [CH1]
Mig (M) (06) (marca de fàbrica) "FUNDICION DE CAMPANAS / H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO" [CH1]
Mig peu (MP) "TUTA SIS SEMPER PER EUM GERUNDARUM ARVA PINGUESCANT INGRESSUM ET INGRESSUM CAPITULARIUM NUNCIO. / RELEVENTUR ÆGRI, PAX SIT IN ÆVUM / CAPITULI CATHEDRALIS GERUNDEN AC S. NARCISSI NOMINE SOLEMNIQUE BENEDICTIONE AB EPISCOPO D.D. JOSEPHO CARTANA MENSE MAII MCMXLI IMPERTITA, EXULTEO / QUAM TUMVIS ALITER DOLEAM CUM PRÆCEDENTEM CAPITULAREM AB IMPIIS TURBIS CONTRITAM VOCIS GRAVITATE ET SONORITATE VIX ÆMULARI VALEAM." [CH2.5]
Prima Re 4 -39
Hum Fa 3 -01
Tercera Fa# 4 +48
Quinta Reb 5 +14
Octava Mi 5 -03
Tocs tradicionals de campanes El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. Aquesta campana tenia un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades.
Tocs actuals de campanes El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat.
Truja Fusta model valencià
Estat original Probablement la campana va ser dotada del jou de fusta típic de BARBERÍ que tenia fins a la restauració. Ubicada originàriament en una finestra, va ser desplaçada fins al centre de l'estructura interior central, i podia quedar aturada invertida mitjançant un topall metàl·lic sobre el qual es recolzava el "braç" o palanca de volteig.
Estat anterior En 1989 seguia en l'estructura interior, encara que havia sigut dotada d'un mecanisme per a tocar mitjançant una maça externa.
Estat actual Es troba ubicada en la part alta de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més greus han de situar-se en la part més baixa de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més grans han de situar-se igualment en la part inferior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt.
Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura.
El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal.
Mecanismes de toc Electromall i motor MAMIAS d'impulsos
Intervencions L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell superior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional.
Propostes Si es descarta la ubicació de la campana en la finestra - el que constitueix la proposta més coherent amb la tradició i la història de la catedral - la campana ha de ser ubicada en la part baixa de l'estructura, per dos motius: pel seu so més greu (que s'expandeix millor des del més baix) i pel seu major pes (que afecta menys la dinàmica de l'estructura).
La instal·lació ha de permetre que la campana es quedi invertida cap amunt entre "toc" i "toc", que pugui ser tocada manualment, i que a més pugui ser conservada sense problemes ni limitacions.
La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original.
El jou ha d'augmentar el seu contrapès, a l'estil tradicional, de manera que vingui a pesar entre 3/4 i 4/5 parts de la campana.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el balanceig (com ocorria amb el toc mitjançant soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, es posi el braç per a possibles tocs manuals amb una soga.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o fins i tot quelcom menor a la vora de percussió, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en cas de trencar-se, i que els cables tampoc facin malbé el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes El difícil accés a la campana ha impedit, en 2004, la verificació de l'epigrafia i altres trets culturals de la campana.

Autors de la documentació

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004)
Editor CIURANA i ABELLÍ, Blai
Actualització 29-07-2019
10 Fotos

L'Assumpta (4)

(Referència 556)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 140
Altura del bronze 107
Vora 13
Pes aproximat 1589
FonedorBARBERÍ, HIJO DE ESTEBAN (OLOT)
Any fosa 1946
Descripció La campana té la següent epigrafia i decoracions: en el mig, a la part de fora, una Immaculada, a la dreta un Escut d'España, en la part interior la marca de fàbrica "FUNDICION DE CAMPANAS / H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO" on H. DE E: significa HIJOS DE ESTEBAN mentre que en l'esquerra hi ha repartits tres escuts: un de Girona, un altre episcopal i l'Escut capitular on diu "SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ" açò és SEGELL DEL CAPÍTOL DE L'ESGLÉSIA GIRONINA.
En el mig peu hi ha una llarga inscripció llatina: "TU DECUS HUIUS ALMÆ SEDIS. TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI, O MARIA ASSUMPTA ET EXALTATA IN COELIS, TRAHE NOS POST TE SIGNUM GERUNDENSIS BASILICÆ PRIMUM POST SUMMAM RERUM SUBVERSIONEM B. M. V. ASSUMPTÆ AB EXCMO. ET RDMO. D. D. JOSEPHO CARTANA. EPISCOPO GERUNDEN DIE XVI MAII MCMXL CONSECRATUM / ECCLESIAM DEI PIO PAPA XII HISPANIAMQUE PRÆCLARISSIMO DUCE FRANCO REGENTIBUS. DIE XX JUNII MCMXLVI INFAUSTO EVENTO CONTRITUM. EX EODEM METALLO FABREFACTUM ET ITERUM SOLEMNI BENEDICTIONE. DONATUM DIE XXVIII MENSIS OCTOBRIS EJUSDEM ANNI".
Es pot interpretar aquest text com TU ETS L'ORNAMENT D'AQUESTA CATEDRAL TU ETS AQUELLA QUI DÓNA HONOR AL NOSTRE POBLE, OH MARÍA ASSUMPTA I EXALTADA EN ELS CELS, ATRAU-NOS DARRERE DE TU. AQUESTA CAMPANA QUE VA SER FETA PRIMERAMENT DESPRÉS DE LA REVOLTA I DEDICADA I CONSAGRADA A LA BENAVENTURADA MARE DE DÉU MARIA ASSUMPTA PER L'EXCEL·LENTÍSSIM I REVERENDÍSSIM DOCTOR EL SENYOR JOSEP CARTANA BISBE SENT PIO XII EL PAPA DE L'ESGLÉSIA DE DÉU I REGINT LES TERRES D'ESPAÑA EL MOLT PRECLAR CABDILL FRANCO, VAIG SER DESTRUÏDA PER UN DESGRACIAT ESDEVENIMENT EL DIA 20 DE JUNY DE 1946. VAIG SER FABRICADA AMB EL MATEIX METALL I DESPRÉS D'ALLÒ SOLEMNEMENT BENEÏDA I OFERIDA EL DIA 28 D'OCTUBRE DEL MATEIX ANY.
L'inici del text prové de l'Antic Testament "Tu gloria Jerusalem, tu laetitia, Israel, tu honorificentia populi nostri" (Judith 15, 10): TU ETS LA GLÒRIA DE JERUSALEM, TU ETS L'ALEGRIA D'ISRAEL, TU ETS L'HONRA DEL NOSTRE POBLE. La frase forma part del TOTA PULCHRA ES, un cant anònim del XIV, que utilitza diversos textos bíblics associats a Maria.
Espatlla (H) (garlanda floral)
Terç (T) (garlanda floral)
Mig (M) (00) (Immaculada)
(04) (Escut España)
(06) (marca de fàbrica) "FUNDICION DE CAMPANAS / H. DE E. BARBERI EN OLOT / MEDALLA DE ORO" [CH1]
(07) (Escut de Girona)
(10) (Escut episcopal)
(11) (Escut capitular) "SIGILLUM CAPITULI GERUNDENSIS ECCLESIÆ" [CH1]
Mig peu (MP) "TU DECUS HUIUS ALMÆ SEDIS. TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI, O MARIA ASSUMPTA ET EXALTATA IN COELIS, TRAHE NOS POST TE / SIGNUM GERUNDENSIS BASILICÆ PRIMUM POST SUMMAM RERUM SUBVERSIONEM B. M. V. ASSUMPTÆ AB EXCMO. ET RDMO. D. D. JOSEPHO CARTANA. EPISCOPO GERUNDEN DIE XVI MAII MCMXL CONSECRATUM / ECCLESIAM DEI PIO PAPA XII HISPANIAMQUE PRÆCLARISSIMO DUCE FRANCO REGENTIBUS. DIE XX JUNII MCMXLVI INFAUSTO EVENTO CONTRITUM. EX EODEM METALLO FABREFACTUM ET ITERUM SOLEMNI BENEDICTIONE. DONATUM DIE XXVIII MENSIS OCTOBRIS EJUSDEM ANNI"
Prima Do 4 +05
Hum Reb 3 -26
Tercera Mib 4 -14
Quinta La 4 +38
Octava Do 5 -09
Tocs tradicionals de campanes El toc tradicional d'aquestes campanes consistia en l'oscil·lació controlada arribant fins i tot a aturar la campana cap amunt, i combinant el toc d'unes i altres. Aquesta campana tenia un topall per a aturar-la invertida. També s'utilitzava per a diverses repicades.
Tocs actuals de campanes El toc actual es limita a l'oscil·lació de la campana sense arribar a l'horitzontal. Per a això ha sigut dotada d'un batall major de l'habitual que percudeix i rebota fins que arriba al costat oposat.
Truja Fusta model valencià
Estat original Probablement la campana va ser dotada del jou de fusta típic de BARBERÍ que tenia fins a la caiguda en 1946. Després li van posar el jou metàl·lic que encara existeix a la torre, adaptat a una campana fabricada sense anses. Darrere d'aqueixa refosa de la campana es va reordenar el conjunt de manera que ja no estaven directament ubicades en les finestres, romanent en unes estructures interiors de formigó fins a la restauració. A pesar del jou metàl·lic la campana podia quedar aturada invertida mitjançant un límit metàl·lic sobre el qual es recolzava el "braç" o palanca de volteig.
Estat anterior En 1989 seguia en l'estructura interior, encara que havia sigut dotada d'un mecanisme per a tocar mitjançant una maça externa.
Es conserva en la sala el jou de ferro original on posa " TOMAS - SOLES / Y CA GERONA / 1946".
Estat actual La campana no té anses, i està foradada per fixar-la al jou. Es tracta d'una solució industrial, habitual en els anys 40, per abaratir costos de producció, sense afectar la sonoritat de la campana.
Es troba ubicada en la part alta de l'estructura de fusta nova. Des d'un punt de vista acústic es tracta d'una mala solució ja que les campanes més greus han de situar-se en la part més baixa de l'estructura. Des d'un punt de vista dinàmic es tracta també d'una mala solució, ja que les campanes més grans han de situar-se igualment en la part inferior, per afectar menys a la dinàmica del conjunt.
Com no ha sigut protegida, i tampoc ha sigut netejada, té múltiples taques de la pintura de protecció de la fusta tant dels jous com de l'estructura.
El jou que imita la forma dels valencians (encara que no el perfil, que seria troncocònic invertit) està desequilibrat, i la campana només pot oscil·lar sense arribar a l'horitzontal.
Mecanismes de toc Electromall i motor MAMIAS d'impulsos
Intervencions L'actuació més recent ha consistit en el seu desplaçament al nivell superior de l'estructura de fusta. La ubicació del motor a un costat i de l'electromall a l'altre, així com la falta d'accessoris, impedeixen quasi completament, en condicions ordinàries, el toc manual, i no reprodueix el toc tradicional.
Propostes Si es descarta la ubicació de la campana en la finestra - el que constitueix la proposta més coherent amb la tradició i la història de la catedral - la campana ha de ser ubicada en la part baixa de l'estructura, per dos motius: pel seu so més greu (que s'expandeix millor des del més baix) i pel seu major pes (que afecta menys la dinàmica de l'estructura).
La instal·lació ha de permetre que la campana es quedi invertida cap amunt entre "toc" i "toc", que pugui ser tocada manualment, i que a més pugui ser conservada sense problemes ni limitacions.
La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original.
El jou ha d'augmentar el seu contrapès, a l'estil tradicional, de manera que vingui a pesar entre 3/4 i 4/5 parts de la campana.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti tant el balanceig (com ocorria amb el toc mitjançant soga) com la detenció de la campana cap amunt entre toc i toc. Aquest motor i la seva roda corresponent, així com un electromall ràpid, per als repics i altres senyals, s'instal·laran a les 09, de manera que a les 03, es posi el braç per a possibles tocs manuals amb una soga.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada o fins i tot quelcom menor a la vora de percussió, per a assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpegi en cas de trencar-se, i que els cables tampoc facin malbé el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes El difícil accés a la campana ha impedit, en 2004, la verificació de l'epigrafia i altres trets culturals de la campana.

Autors de la documentació

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004)
Editor CIURANA i ABELLÍ, Blai
Actualització 29-07-2019
18 Fotos

La Beneta; el Bombo (B)

(Referència 810)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 190
Altura del bronze 140
Vora 21
Pes aproximat 3971
FonedorSEVER, ANTONI
Any fosa 1574
Descripció A pesar del perillós acostament a la campana (ubicada en la part alta de la sala) seria possible documentar-la i verificar unes inscripcions que estan mal transcrites, i que uns autors han anat copiant a altres sense accedir a la peça original. No obstant això, la intensa capa d'excrements que cobreix la campana impedeix no sols la lectura, sinó la verificació de dades a partir de les nombroses (i inútils) fotografies que documenten la totalitat d'uns textos de què només hem pogut endevinar els següents elements.
En la part superior es pot llegir " ... regnat xps ab + omni malo et tempestate nos def...". La frase completa seria "xps vincit xps regnat xps ab omni malo et tempestate nos defendat" tot i que haurien d'haver escrit "xpistos vincit, xpistos regnat, xpistos ab omni malo et tempestate nos defendat", o sigui CRIST REGNA, CRIST ENS DEFENSI DE TOT MAL I TEMPESTAT. Hi ha quatre relleus: dues vegades la Crucifixió, una Mare de Déu erecta amb Nen i un Sant Miquel.
Per davall hi ha una altra línia, també en minúscula gòtica, encara que de grandària menor, i molt més incompleta: " ... maria + ora pro nobis + sancte benedicte + ora pro nobis + soli deo hon... ilustrissimo ben ... o de tocco episcopo + gerun ... e capitulum ecc..." que es pot interpretar provisionalment com (SANTA) MARIA PREGA PER NOSALTRES + SANT BENET PREGA PER NOSALTRES + NOMÉS A DÉU HON(OR I GLÒRIA) ... IL·LUSTRÍSSIM BEN(ET?) DE TOCCO BISBE GIRONÍ I EL CAPÍTOL DE LA ESGL(ÉSIA)...
En el mig hi ha l'acostumada garlanda amb decoració vegetal i corretja a l'extrem de la qual figurarà probablement "ave maria". D'altra banda la presència d'una creu és característica de les campanes amb epigrafia gòtica però del segle XVI (fins i tot hi ha alguna del principi del XVII). Als seus peus hi figura el nom de l'autor o autors, dels que poc hem pogut transcriure: " ... bartholomeus ... cti + a me fac..." BARTOMEU... EM VA FER...
Anses Les anses tenen una fina decoració vegetal.
Terç (T) "... regnat xps ab + omni malo et tempestate nos def..." [mg3.5] /
(00) (Crucifixió) (06) (Crucifixió) (09) (Mare de Déu amb Nen) (11) (Sant Miquel) /
" ... maria + ora pro nobis + sancte benedicte + ora pro nobis + soli deo hon... ilustrissimo ben ... o de tocco episcopo + gerun ... e capitulum ecc..." [mg1]
Mig (M) (garlanda amb decoració vegetal i corretja)
Mig peu (MP) (00) (creu) /
" ... bartholomeus ... cti + a me fac..." [mg1]
Prima Sib 3 +10
Hum Do 3 +22
Tercera Mib 4 +24
Octava Do 5 +44
Tocs tradicionals de campanes La campana s'utilitzava tant per al toc d'hores com per a altres senyals, i fins i tot tocs diaris, festius i de difunts, la qual cosa la converteix en una notable excepció respecte a les altres campanes horàries, i més encara en una torre com aquesta que comptava amb unes deu campanes per als tocs de la catedral.
Tocs actuals de campanes La campana toca tant les hores com els altres senyals, exclusivament a través de la gran maça externa, de toc únic i lent (que no permet modificació de volum o de ritme)
Truja Biga de fusta i ferratges originals
Estat original La campana fou ubicada en la part alta de la sala de campanes, fixa, per tocar les hores. En cert moment, des de fa uns quants segles, es va incloure en els tocs diaris i extraordinaris de la Catedral.
La utilització de la campana de les hores per als tocs ordinaris és absolutament inusual, sobre tot en un campanar amb tantes campanes, mentre que poques vegades s'utilitza la campana horària per a tocs extraordinaris.
Estat anterior En 1989 la campana tenia una certa brutícia, pròpia del pas dels segles. En aquell moment era llegible, tot i que la seva ubicació elevada dificultava l'acostament. Es tocava tant per a les hores com per als tocs diaris i extraordinaris de la Catedral (de manera manual).
Estat actual La campana és, en l'actualitat, i després de les obres de restauració del campanar, una de les campanes amb més brutícia de totes les catedrals de l'Estat Español. Els excrements dels coloms, dipositats especialment en el terç i el mig peu, fan il•legible la seva epigrafia, així com acceleren el procés de degradació del bronze.
Mecanismes de toc Motor que tira de la maça externa original per gravetat
Intervencions En els últims temps no s'ha actuat sobre la campana. Fins i tot s'ha mantingut la maça original per al toc de les hores, mogut mitjançant un motor trifàsic. D'aquesta manera s'ha conservat la sonoritat original dels tocs horaris. No obstant això, la utilització d'aquest mecanisme per als altres senyals que la campana ha realitzat des de sempre és un greu error acústic i rítmic, tant perquè no es poden fer altres tocs més ràpids, quant que la sonoritat és diferent si la campana és percudida per dins i per fora.
Actuacions urgents A molt curt termini ha d'evitar-se que les aus continuen niuant junt i sobre la campana, per a evitar que els seus excrements continuen augmentant el dany en una campana tan valuosa.
Propostes La campana ha de netejar-se, no sols llevant per mitjans mecànics la capa de brutícia, sinó aplicant un doll suau d'arena humida, tant per dins com per fora de la campana, de manera que no sols quedi neta sinó que pugui recuperar la seva sonoritat original. Aquell moment serà l'adequat per a documentar a fons l'epigrafia, decoracions i imatges de la campana.
La maça externa ha de seguir tocant exclusivament les hores, mentre que ha de dotar-se al batall (que haurà de ser novament lligat) d'un mecanisme semblant a l'utilitzat en campanes de grandària semblant a les catedrals de Murcia o de Sevilla, i que tira del batall, permetent regular la velocitat i intensitat dels tocs. Aquest mecanisme permet igualment que s'enganxi una soga al seu extrem per a possibles tocs manuals.
La campana ha de ser accessible en el seu conjunt, modificant la petita tarima auxiliar Instal·lada després de la restauració, que per les seves dimensions i forma es converteix en una espècie de tornaveu. Seria recomanable instal·lar una estructura de relliga o un altre material resistent i al mateix transparent al pas dels sons, que permeti rodejar i contemplar, sense perill, una campana tan bella com aquesta, així com accedir a la seva conservació.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 08-12-2016
62 Fotos

Campana dels quarts (a)

(Referència 5765)
Arxiu sonor de la campana

Localització sala de la catedral
Diàmetre 17
Pes aproximat 3
Descripció Anepígrafa
Prima Re 7 +15
Hum Re 6 +49
Tercera Fa 7 -40
Quinta Sib 4 -46
Octava Re 8 +34
Tocs tradicionals de campanes Tocava els quarts del rellotge, dins de la catedral, durant el dia i la nit.
Tocs actuals de campanes La campana ha sigut substituïda per l'antiga de les hores, que ara toca els quarts (mentre que aquesta roman en silenci)
Truja Biga de fusta i ferratges originals
Estat original La campana s'utilitzava per a tocar els quarts del rellotge dins de la catedral, en connexió amb el rellotge mecànic de la torre. Precisament per aquest ús es va conservar durant la guerra civil (mentre que totes les campanes d'ús litúrgic van ser desmuntades i foses).
Estat actual La campana es troba extremadament bruta i solta a la seua instal·lació original.
Mecanismes de toc Maça externa per gravetat, desconnectada.
Intervencions La campana ha sigut desconnectada i ara no toca, perquè segons diuen sonava poc dins del temple.
Propostes La campana ha de continuar sonant els quarts del rellotge, dins de la catedral. Si es considera que "sona poc" (encara que aquest ha sigut el seu paper durant els últims segles) podria ser substituïda per un altre conjunt de campanes majors i actuals. No obstant aquesta seria una actuació poc seriosa i respectuosa amb els valors històrics, culturals i tècnics del conjunt. En aquest cas podria restaurar-se i abaixar-se, junt amb la seua companya, al Museu de la catedral.
No obstant sembla que el seu paper lògic i el seu valor patrimonial és continuar sonant el pas del temps dins del temple, per la qual cosa cal netejar-la, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original, i restaurar tot el conjunt de biga de fusta i mecanismes per al toc per que segueixin percudint-la exteriorment i per gravetat, com ha passat en els últims segles.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 24-10-2016
2 Fotos

Campana de les hores (b)

(Referència 5766)
Arxiu sonor de la campana

Localització sala de la catedral
Diàmetre 30
Pes aproximat 16
FonedorMARRO, BARTOMEU
Any fosa 1500ca
Descripció La capa de pols i brutícia impedeix llegir amb exactitud la inscripció en minúscules gòtiques, on sembla llegir-se " ... fecit ... bartholomeo ... marro... ". Hi ha també un possible escut.
Terç (T) (Cordó) /
" ... fecit ... bartholomeo ... marro ... " /
(cordó) /
(escut?)
Mig (M) (Cordó)
Peu (2 cordons)
Prima Fa 6 +10
Hum Fa 5 +06
Tercera Lab 6 +48
Octava Fa# 7 +16
Tocs tradicionals de campanes Tocava les hores del rellotge, dins de la catedral, durant el dia i la nit.
Tocs actuals de campanes La campana toca els quarts (mentre que la que feia aquest toc roman en silenci)
Truja Biga de fusta i ferratges originals
Estat original La campana s'utilitzava per a tocar les hores del rellotge dins de la catedral, en connexió amb el rellotge mecànic de la torre. Precisament per aquest ús es va conservar durant la guerra civil (mentre que totes les campanes d'ús litúrgic van ser desmuntades i foses).
Estat actual La campana presenta un perfil ondulat, característic de les campanes de rellotge o de senyals.
Extrema brutícia - La campana ha sigut dotada d'un enorme electromall per augmentar la sonoritat, que posa al bronze en immediat i greu perill de destrucció.
Mecanismes de toc Electromall desproporcionat tipus CARESA - Maça original per gravetat extern, desconnectada.
Intervencions La campana tocava originalment les hores, i ara està connectada per tocar els quarts, mentre que el toc de la campana gran de les hores ressona dintre la catedral.
Actuacions urgents Ha de paralitzar-se immediatament el toc d'aquesta campana amb l'actual electromall, propi d'una campana deu vegades major.
S'ha de recordar que aquesta és probablement la campana més antiga de la catedral, i que el seu paper original, durant segles, ha sigut el toc de les hores del rellotge, sense que semblés llavors que "sonava poc".
Propostes La campana ha de continuar sonant les hores del rellotge, dins de la catedral. Si es considera que "sona poc" (encara que aquest ha sigut el seu paper durant els últims segles) podria ser substituïda per un altre conjunt de campanes majors i actuals. No obstant aquesta seria una actuació poc seriosa i respectuosa amb els valors històrics, culturals i tècnics del conjunt. En aquest cas podria restaurar-se i abaixar-se, junt amb la seua companya, al Museu de la catedral.
No obstant sembla que el seu paper lògic i el seu valor patrimonial és continuar sonant el pas del temps dins del temple, per la qual cosa cal netejar-la, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original, i restaurar tot el conjunt de biga de fusta i mecanismes per al toc per que segueixin percudint-la exteriorment i per gravetat, com ha passat en els últims segles.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio (15-07-1989)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-06-2004)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 24-10-2016
18 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 28-10-2020
    Convertir a PDF