Parròquia dels Sants Joans - ESTIVELLA (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Cimbalet (0)

(Referència 2389)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 30
Pes aproximat 16
FonedorCALLEJA, DE LA
Any fosa 1764
Descripció La campana té aquesta inscripció amb nombrosos triangles que separen les paraules al terç: I HS M JOSEPH AÑO I ✱ 7 ✱ 6 ✱ 4. La inscripció completa seria: "IHS MARIA IOSEPH AÑO 1764". Aquesta té el nom de les tres persones de la Sagrada Família, un fet molt habitual a les campanes des del segle XVII fins al XX. El nom de Jesús apareix per mitjà de l'Anagrama de Crist o de Sant Bernardí, devoció predicada per aquest Sant al segle XV. També està l'any de fosa. Tant per la data com pels motius amb els quals compon la sanefa i el penjoll del mig, es podria atribuir la campana al fonedor de la Calleja.
Terç (T) (2 cordons)
"I HS (triangle decorat) M (triangle decorat) JOSEPH (triangle decorat) AÑO (dos triangles decorats) I ✱ 7 ✱ 6 ✱ 4"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu)
(cordó) / (04) (penjoll decorat)
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava manualment des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al cigonyal.
Tocs actuals de campanes Volteig automàtic.
Truja Truja de fusta nova
Estat original Estava situada al lloc que ocupa actualment i dotada amb un cigonyal i corda per voltejar-la des dels peus del campanar.
Estat actual Bon estat, batall modern de Portilla. Està situada a la volta de la sala de les campanes, penjada d'una estructura metàl·lica i mecanitzada amb motor d'impuls. La truja està pintada de color roig.
Mecanismes de toc (09) motor d'impuls
Intervencions Retirada del campanar en 1970 per ser instal·lada en una ermita, tornada al seu emplaçament en 1999. Es va dotar amb una truja nova de fusta, pintada posteriorment de color roig i mecanitzar amb motor d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els manuals.
Notes Fitxa revisada i actualitzada en 2002 per Casta Alujer. Inscripció documentada anteriorment: "JESUS MARIA JOSEPH AÑO 1764" ; M: creu.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-06-1999)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (2002)
  • CORRESA i MARÍN, Ignasi (03-02-2007)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (05-11-2019)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-04-2020
11 Fotos

La Xicoteta (1)

(Referència 11)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 66
Altura del bronze 55
Vora 6
Pes aproximat 166
FonedorCASES, VICENTE; SOLER CASES, JOSEPH
Any fosa 1821
Descripció Al terç trobem aquesta inscripció: "✱ ✱ ✱ SAN JOSEPH Y SAN ᗺLAS ✱ ✱ ✱". Aquesta indica les advocacions a les quals es dedica la campana, Sant Josep i Sant Blai, sants de gran devoció local. Baix d'aquesta està l'any de fundició: "AÑO 1821". Al mig té una creu amb pedestal.
Terç (T) (2 cordons) /
(quadrat decorat) "✱ ✱ ✱ SAN JOSEPH Y SAN ᗺLAS ✱ ✱ ✱" /
(2 cordons) /
(06) "AÑO I82I"
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Comptaria amb truja de fusta, així com una llarga corda unida al batall per tocar-la des dels peus del campanar.
Tocs actuals de campanes Toca a missa diaria. A més volteja de forma automàtica i es tocada manualment en dies festius.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat original Era l'encarregada d'avisar dels torns de reg dels horts a la gent del poble a més voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes i possiblement es repicava des dels peus de la torre amb llargues cordes.
Estat anterior Des de la mecanització comptava amb truja de ferro de la casa Manclús i estava mecanitzada amb motor de vol continu i martell. Després de la restauració de 1999 va quedar instal·lada amb truja de fusta, motor d'impulsos i electromall. Fins a la segona restauració comptava amb una truja clevillada i prou descompensada en relació amb el pes de la campana. Des de 1999 tenia una truja de fusta CLOCK-O-MATIC en substitució d'aquesta i estava mecanitzada amb motor d'impuls i electromall. La truja tenia els mateixos problemes que la resta de campanes de la torre de clavills i falta de pes. El batall no estava lligat a la manera tradicional, sinó amb una tira de cuiro gruixut que es fa fort amb quatre caragols de rosca. Finalment la campana presentava un clevill a les 06 que va motivar el inici dels treballs de restauració del conjunt.
Estat actual Es troba en un bon estat, instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià a la sala de les Campanes. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Presenta un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls (09) electromartell monofàsic
Intervencions L'any 1821 va ser fosa, segurament per trencament de l'anterior, al poble i beneïda el 30 de juny de 1821 junt amb la "Grossa", actuant com a padrins el capità retirat Francisco Lluesma i la seua muller Vicenta Cabañés. Els seus autors eren els campaners Vicente Cases i el seu nebot Josep Soler i Cases, cobrant 40 lliures i 20 per aliments com a pagament per les dos campanes.
A mitjans del segle XX la Casa Manclús la va mecanitzar, substituint la truja de fusta per altra de ferro. En 1999 va ser restaurada, instal·lant una nova truja de CLOCK-O-MATIC i sent de nou mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Per segona volta va ser restaurada l'any 2011 per ELECTROCAMP S.L. substituint aquesta truja per una altra de fusta de perfil valencià i netejant la campana per dins i fora. Tornà al poble i junt amb la resta del joc de campanes es va beneir la restauració el diumenge 27 de març de 2011. Va ser instal·lada la setmana posterior.
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit. No obstant caldria incloure la campana en l'Inventari General de Béns Mobles de la Generalitat Valenciana degut al seu interés.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Existeix l'acta de benedicció d'aquesta campana a l'arxiu parroquial (vore fotos).

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-06-1999)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (2002)
  • CORRESA I MARÍN, Ignasi (18-02-2007)
  • LLOP i BAYO, Francesc (25-11-2010)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (27-03-2011)
  • BUIGUES METOLA, Marcos (11-08-2012)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (18-05-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-04-2020
25 Fotos

La del torn (2)

(Referència 12)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 88
Altura del bronze 68
Vora 9
Pes aproximat 395
FonedorCANOBAS, MANUEL
Any fosa 1851
Descripció Compta en el terç amb la següent inscripció: "✱DEDICADA✱ALOS✱SANTOS ✱MARTIRES✱/ DE✱LA✱PIEDRA". Aquesta fa al·lusió a l'advocació a la qual està dedica la campana, els Sants Abdó i Senén, coneguts com els Sants de la Pedra. Al mig entre la creu trobem l'any de fosa "AÑO / 1851". La creu sembla copiada d'una campana més antiga, possiblement del segle XVIII, i al pal llarg té una imatge de Sant Josep i altra dels Sants de la Pedra. També al mig té una sanefa amb motius vegetals i dos sargantanes.
Terç (T) (2 cordons)
"✱DEDICADA✱ALOS✱SANTOS ✱MARTIRES✱"
(2 cordons)
(00) "DE✱LA✱PIEDRA"
(cordó)
Mig (M) (00) "AÑO (Creu amb pedestal) 1851"
(03) (Sant Josep)
(09) (Sants de la Pedra)
(sanefa amb decoracions vegetals)
(03) (09) (sargantanes)
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (2 cordons)
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Era l'encarregada d'avisar dels torns de reg dels horts a la gent del poble a més voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes i repicava des dels peus de la torre amb llargues cordes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica de forma automàtica. És també tocada de forma manual en dies festius
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat original Comptaria amb truja de fusta, així com una llarga corda unida al batall per tocar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Des de la mecanització comptava amb truja de ferro de la casa Manclús i estava mecanitzada amb motor de vol continu i martell. Després de la restauració de 1999 va quedar instal·lada amb truja de fusta, motor d'impulsos i electromall. Fins a la segona restauració comptava amb una truja clevillada i prou descompensada en relació amb el pes de la campana. Des de 1999 tenia una truja de fusta CLOCK-O-MATIC en substitució d'aquesta i estava mecanitzada amb motor d'impuls i electromall. La truja tenia els mateixos problemes que la resta de campanes de la torre de clavills i falta de pes.
Estat actual Es troba en un bon estat, instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià a la sala de les Campanes. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Presenta un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls (09) electromartell monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa en 1851 per Manuel Cánovas de València als horts de la Duquessa d'Almodóvar i batejada el 24 d'octubre del mateix any. Les seues decoracions, la tipologia de lletra i la creu permeten apuntar que es tracta de la refosa d'alguna campana anterior del segle XVIII. A mitjans del segle XX la Casa Manclús la va mecanitzar, substituint la truja de fusta per altra de ferro. En 1999 va ser restaurada, instal·lant una nova truja de CLOCK-O-MATIC i sent de nou mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Per segona volta va ser restaurada l'any 2011 per ELECTROCAMP S.L. substituint aquesta truja per una altra de fusta de perfil valencià i netejant la campana per dins i fora. Tornà al poble i junt amb la resta del joc de campanes es va beneir la restauració el diumenge 27 de març de 2011. Va ser instal·lada la setmana posterior.
Protecció La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els manuals.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes Existeix l'acta de benedicció d'aquesta campana a l'arxiu parroquial (vore fotos).

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-06-1999)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (2002)
  • CORRESA i MARÍN, Ignasi (18-02-2007)
  • LLOP i BAYO, Francesc (25-11-2010)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (27-03-2011)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (18-05-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-04-2020
33 Fotos

La Mitjana (3)

(Referència 13)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 89
Altura del bronze 68
Vora 9
Pes aproximat 408
FonedorCALLEJA, DE LA
Any fosa 1764
Descripció En el terç compta amb la següent inscripció en llatí i espanyol: "S✱MARIA✱Y✱S✱BARBARA✱ORATE✱PRONOBIS✱ ANO ✱ I ✱ 7 ✱ 6 ✱ 4", que correctament escrita seria: "SANTA MARIA Y SANTA BARBARA ORATE PRO NOBIS AÑO 1764" i que podem traduir com: "SANTA MARIA I SANTA BARBERA PREGUEU PER NOSALTRES". Aquestes senzilles invocacions a la Mare de Déu i Santa Bàrbera, patrona dels campaners deriven de la Lletania dels Sants, oració cantada en determinades celebracions de l'Església per suplicar intercessió dels Sants. Al mig té una sanefa amb diversos motius, tres sargantanes i una creu amb pedestal i tres claus. Aquests motius són idèntics als de la campana major de l'església parroquial de Gátova i permeten relacionar la campana amb el fonedor que figura a aquesta segona.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons) /
"S✱MARIA✱Y✱S✱BARBARA✱ORATE✱PRONOBIS✱ ANO ✱ I ✱ 7 ✱ 6 ✱ 4" /
(cordó) /
(garlanda de triangles invertits) /
(07) (sargantana)
Mig (M) (00) (creu) /
(cordó) /
(garlanda) /
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Vols manuals des de la sala de les campanes i repics des dels peus de la torre.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica de forma automàtica. És també tocada de forma manual alguns dies festius.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat original Comptaria amb truja de fusta, així com una llarga corda unida al batall per tocar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Des de la mecanització comptava amb truja de ferro de la casa Manclús i estava mecanitzada amb motor de vol continu i martell. Després de la restauració de 1999 va quedar instal·lada amb truja de fusta, motor d'impulsos i electromall. Fins a la segona restauració comptava amb una truja clevillada i prou descompensada en relació amb el pes de la campana. Des de 1999 tenia una truja de fusta CLOCK-O-MATIC en substitució d'aquesta i estava mecanitzada amb motor d'impuls i electromall. La truja tenia els mateixos problemes que la resta de campanes de la torre de clavills i falta de pes.
Estat actual Es troba en un bon estat, instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià a la sala de les Campanes. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Presenta un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls (09) electromartell monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa en 1764 amb el Cimbalet, possiblement pel mateix fonedor de la campana gran de Gátova, que signa aquesta campana com a "DE LA CALLEJA". Presenta una rica decoració vegetal amb diversos motius i tres sargantanes, fet que indica que és una campana refosa, ja que aquesta era una forma d'indicar-ho. A mitjans del segle XX la Casa Manclús la va mecanitzar, substituint la truja de fusta per altra de ferro. En 1999 va ser restaurada, instal·lant una nova truja de CLOCK-O-MATIC i sent de nou mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Per segona volta va ser restaurada l'any 2011 per ELECTROCAMP S.L. substituint aquesta truja per una altra de fusta de perfil valencià i netejant la campana per dins i fora. Tornà al poble i junt amb la resta del joc de campanes es va beneir la restauració el diumenge 27 de març de 2011. Va ser instal·lada la setmana posterior.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes Campana de só regular, gangosa.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-06-1999)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (2002)
  • CORRESA i MARÍN, Ignasi (31-01-2007)
  • LLOP i BAYO, Francesc (25-11-2010)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (27-03-2011)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (18-05-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-04-2020
30 Fotos

La Grossa (4)

(Referència 14)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 108
Altura del bronze 85
Vora 8
Pes aproximat 729
FonedorCASES, VICENTE; SOLER CASES, JOSEPH
Any fosa 1821
Descripció Compta amb aquesta simple inscripció al terç: "LA SANTA CRVZ Y LA PVRYSYMA CONCEPCYON". Aquesta correctament escrita seria: "LA SANTA CRUZ Y LA PURISIMA CONCEPCIÓN", indicant per tant les dos advocacions de la campana. Baix d'aquesta trobem l'any de fosa: "AÑO 1821". Al mig té una creu amb pedestal.
Terç (T) (2 cordons) /
"LA SANTA CRVZ Y LA PVRYSYMA CONCEPCYON" /
(2 cordons) /
(03) "AÑO I82I"
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Vols manuals des de la sala de les campanes i repics des dels peus de la torre.
Tocs actuals de campanes Toca les hores i a més de volteja i repica de forma automàtica. És també tocada de forma manual alguns dies festius.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat original Comptaria amb truja de fusta així com una llarga corda unida al batall per tocar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Des de la mecanització comptava amb truja de ferro de la casa Manclús i estava mecanitzada amb motor de vol continu i martell. Després de la restauració de 1999 va quedar instal·lada amb truja de fusta, motor d'impulsos i electromall. Fins a la segona restauració comptava amb una truja clevillada i prou descompensada en relació amb el pes de la campana. Des de 1999 tenia una truja de fusta CLOCK-O-MATIC en substitució d'aquesta i estava mecanitzada amb motor d'impuls i electromall. La truja tenia els mateixos problemes que la resta de campanes de la torre de clavills i falta de pes.
Estat actual Es troba en un bon estat, instal·lada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià a la sala de les Campanes. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Presenta un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls, (9) electromall monofàsic.
Intervencions L'any 1821 va ser fosa, segurament per trencament de l'anterior, al poble i beneïda el 30 de juny de 1821 junt amb la "Xicoteta", actuant com a padrins el capità retirat Francisco Lluesma i la seua muller Vicenta Cabañés. Els seus autors eren els campaners Vicente Cases i el seu nebot Josep Soler i Cases, cobrant 40 lliures i 20 per aliments com a pagament per les dos campanes.

A mitjans del segle XX la Casa Manclús la va mecanitzar, substituint la truja de fusta per altra de ferro. En 1999 va ser restaurada, instal·lant una nova truja de CLOCK-O-MATIC i sent de nou mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. Per segona volta va ser restaurada l'any 2011 per ELECTROCAMP S.L. substituint aquesta truja per una altra de fusta de perfil valencià i netejant la campana per dins i fora. Tornà al poble i junt amb la resta del joc de campanes es va beneir la restauració el diumenge 27 de març de 2011. Va ser instal·lada la setmana posterior.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes Só molt greu, defectuosa de fundició. Existeix a l'arxiu parroquial l'acta de benedicció on figuren els seus constructors, Vicente Cases i Joseph Soler Cases (vore fotos).

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-06-1999)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (2002)
  • CORRESA i MARÍN, Ignasi (31-01-2007)
  • LLOP i BAYO, Francesc (25-11-2010)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (27-03-2011)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (18-04-2012)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-04-2020
26 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 20-01-2021
    Convertir a PDF