Catedral de la Purificació de la Mare de Déu - CIUTADELLA (BALEARS)

Campanes actuals

Campana dels quarts (A)

(Referència 5245)
Arxiu sonor de la campana

Localització Campanar del rellotge
Diàmetre 50
Pes aproximat 72
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2000
Descripció La campana porta una simple decoració: a la part de fora una creu amb pedestal; a la dreta l'anagrama del Jubileu "IUBILAEUM CHRISTUS HERI, HODIE, SEMPER A. D. 2000" en el qual A. D. vol dir ANNO DOMINI i que es pot traduir com JUBILEU 2000 - EL CRIST AHIR, AVUI I SEMPRE.
A la part interior posa "SERVENT DE DÉU JOAN HUGUET CARDONA ANY JUBILAR 2000" La utilització d'accents no és gens habitual en campanes.
A l'esquerra figura una marca d'empresa "FUNDICION DE SALVADOR MANCLUS C. INDUSTRIA, 37 VALENCIA - 11" La marca correspon a l'empresa instal·ladora, o millor dit, a l'antecessora de l'empresa instal·ladora, ara anomenada "INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. (SOCIETAT COOPERATIVA VALENCIANA) i ubicada a Rafelbunyol. La campana ha sigut fabricada, sense el menor dubte, per HERMANOS PORTILLA de Gajano (Cantabria) que solen posar la marca del instal·lador com si fos el fonedor.
Terç (T) (2 cordons) /
(2 cordons) /
(garlanda)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
(03) (Anagrama Jubileu) "IUBILAEUM / CHRISTUS HERI, / HODIE, SEMPER / A. D. 2000"
(06) "SERVENT DE DÉU / JOAN HUGUET CARDONA / ANY JUBILAR 2000"
(09) (marca de l'empresa instal·ladora) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA - 11"
Mig peu (MP) (2 cordons) /
(2 cordons)
Prima Mi 5 +47
Hum Sol 4 -37
Tercera La 5 +14
Octava Fa# 6 +18
Tocs actuals de campanes Quarts del rellotge
Truja Biga de ferro
Estat anterior En 1992 hi havia una campana de quarts antiga, desmuntada (ja que el rellotge només tocava les hores i les mitges)
Estat actual Electromall pica molt baix, amb perill de trencament de la campana.
El toc dels quarts és més lent que el toc de les hores.
Mecanismes de toc Electromall
Intervencions En 2000 fou instal·lada la campana i substituït el rellotge mecànic per un electrònic, que permetia el toc dels quarts.
Actuacions urgents Cal regular l'electromall, ja que podria trencar la campana.
Propostes Les campanes del rellotge haurien de ser reubicades, tant per acústica com per dinàmica, posant la dels quarts dalt i la de les hores baix. Ambdues campanes han de penjar de sengles bigues de fusta, per aïllar-les acústicament de la fàbrica del campanar, i ambdues han de ser dotades de malls externs per gravetat, per mantenir la sonoritat original dels rellotges.
Les campanes han de ser netejades, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida.
Les finestres de la sala han de cobrir-se de una xarxa metàl·lica fina, d'acer inoxidable, que impedeixi l'entrada d'ocells, que sigui resistent, però que al mateix temps no afecti ni acústicament ni visual.
Els ferratges utilitzats han de ser necessàriament d'acer inoxidable, degut a la proximitat de la mar.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.

Autors

  • BARBER MOLL, Antoni [Les campanes de la Catedral de Menorca] (14-02-2003)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (14-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 14-10-2016
15 Fotos

Campana del rellotge (B)

(Referència 451)
Arxiu sonor de la campana

Localització Campanar del rellotge
Diàmetre 75
Altura del bronze 60
Vora 7
Pes aproximat 244
Any fosa 1950ca
Descripció La campana planteja diversos problemes. En primer lloc es tracta d'una campana llisa, sense a penes decoracions, i per tant característica de rellotge. No obstant hi ha diverses contradiccions: l'epigrafia, que indica "AYUNTAMIENTO DE CIUDADELA AÑO I896" no correspon a la data indicada, i seria més bé del segon terç del segle XX, cap a 1950. Tampoc l'escut correspon a l'Ajuntament de Ciutadella, i sembla més aviat un escut de la Comandància Marina Militar (té les tres lletres C M M junt a un àncora i una hèlix).
Es tracta per tant d'una campana anònima, probablement donada per la Comandància Militar (o potser aprofitant un canó o altre metall donat per l'esmentada comandància) i no fosa abans de 1940, tot i que la inscripció pot reproduir una campana anterior.
Mig (M) (00) (Escut) / "AYUNTAMIENTO / DE / CIUDADELA [CH2.5] / AÑO I896" [CH2]
Prima Re 6 +11
Hum Reb 5 +37
Tercera Fa 6 -32
Octava Sib 6 +16
Tocs tradicionals de campanes Hores del rellotge
Tocs actuals de campanes Hores del rellotge
Truja Bigues de ferro
Estat actual Mall exterior per gravetat pica massa baix (amb perill de trencament de la campana)
El toc dels quarts és més lent que el toc de les hores.
Mecanismes de toc Martell exterior per gravetat.
Actuacions urgents Cal regular el mall, ja que podria trencar la campana.
Propostes Les campanes del rellotge haurien de ser reubicades, tant per acústica com per dinàmica, posant la dels quarts dalt i la de les hores baix. Ambdues campanes han de penjar de sengles bigues de fusta, per aïllar-les acústicament de la fàbrica del campanar, i ambdues han de ser dotades de malls externs per gravetat, per mantenir la sonoritat original dels rellotges.
Les campanes han de ser netejades, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida.
Les finestres de la sala han de cobrir-se de una xarxa metàl·lica fina, d'acer inoxidable, que impedeixi l'entrada d'ocells, que sigui resistent, però que al mateix temps no afecti ni acústicament ni visual.
Els ferratges utilitzats han de ser necessàriament d'acer inoxidable, degut a la proximitat de la mar.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.

Autors

  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (30-09-1992)
  • BARBER MOLL, Antoni [Les campanes de la Catedral de Menorca] (14-02-2003)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (14-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 08-12-2016
18 Fotos

Sant Esteve (1)

(Referència 614)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 53
Altura del bronze 46
Vora 6
Pes aproximat 86
FonedorDIEZ, MOISÉS (PALENCIA)
Any fosa 1920ca
Descripció La campana, de quatre anses en creu, és característica d'una producció industrial i seriada, de campanes de rellotge. Per tant fou probablement reutilitzada després de la destrucció de les campanes anteriors en 1936. Fins i tot l'absència d'una de les anses, substituïda per un cargol industrial, indicaria un llançament violent des d'un campanar ja que, com és sabut, les campanes que cauen solen trencar una o diverses anses, conservant generalment la seva sonoritat.
La inscripció és característica de l'empresa fabricant i indica, com s'ha dit, una producció seriada, i per tant sense relació amb el lloc de destinació. Diu en la part de fora "MOISES DIEZ PALENCIA" i en la de dins "HOC SIGNO VINCES". Per baix d'aquesta hi ha un crucifix, mentre que a la part exterior, per baix de la marca de fàbrica hi ha una referència, habitual en aquesta empresa (en la qual el número indica la campana produïda, i la lletra la sèrie, és a dir el tipus de perfil: "2226-A"
L'expressió llatina fou replegada per EUSEBI DE CESÀREA en la seva Vida de Constantí, en relació a la batalla de Pont Milvio contra MAGENCI. Era el dia 27 d'octubre de l'any 312. Constantí mirà al cel i hi va veure el senyal de la creu amb la inscripció "IN HOC SIGNO VINCES" que es pot traduir com AMB AQUEST SENYAL VENCERÀS. Durant la nit, diversos somnis li recomanaren a marcar els seus legionaris amb aquesta creu, la qual cosa va fer i li va permetre tenir una victòria contundent i definitiva sobre el seu adversari. Aforismos
La campana té al peu diverses creus incises, probablement set (no totalment verificades per la brutícia que cobreix el bronze) i associades segurament a la cerimònia de la benedicció de la campana, fins i tot per remarcar un possible canvi de valor, des d'un ús civil (rellotge) fins a un ús eclesial (campana per al culte).
Anses Anses en creu (sols 4) - L'ansa de (00) substituïda per un trepan en el bronze i un cargol industrial.
Espatlla (H) (Cordó) /
(4 fulles d'acant)
Terç (T) (Cordó) /
(00) "MOISES DIEZ PALENCIA"
(06) "HOC SIGNO VINCES" /
(cordó) /
(garlanda de raïms) /
(cordó) /
(00) "2226-A" [tota l'epigrafia CH1.8]
Mig (M) (06) (crucifix 11 x 7)
Mig peu (MP) (Garlanda) /
(cordó) /
(garlanda)
Peu (7 creus incises repartides al llarg de la campana)
Prima Mi 5 -19
Hum Fa# 4 -40
Tercera Lab 5 +13
Octava Fa 6 +25
Tocs tradicionals de campanes Participava en diversos tocs: volteig amb l'altra petita 2 minuts per a les misses de diumenges i festes; toc de mort amb les tres altres campanes, amb l'electromall i volteig també amb les altres quatre per a les festes majors i extraordinàries.
Tocs actuals de campanes No pot tocar degut a les condicions de conservació.
Truja Ferro MANCLÚS vella
Estat anterior En 1992 la campana, molt bruta, tenia el mateix motor continu actual així com un electromall trifàsic.
Estat actual Els ferratges que uneixen la campana al jou estan molt rovellats, i el motor bloquejat. En el moment de documentar la campana estava en una inusual posició vertical. En conseqüència hi ha nombrosos excrements de coloms dintre la campana.
En una de les conservacions van pintar el jou de roig i les anses de verd sense protegir el bronze que està cobert de taques de pintura.
L'electromall pica una mica baix. En la bobina posa "TESAN S. L. / 0480003-9".
Campana mal orientada (la creu cap a dins).
El batall massa curt, pica una mica dalt. Un dels cables de seguretat està solt des de fa temps, i no sols no evitaria la caiguda del mall, sinó que ha marcat el bronze, desfigurant el so i el metall.
El suport de l'electromall nou ha sigut pintat una volta instal·lat, amb la qual cosa hi ha taques de pintura en el mur.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu (09) electromall monofàsic
Intervencions Substitució en 1980 de les instal·lacions anteriors per una mecanització MANCLÚS amb jous de ferro, motors continus i electromalls trifàsics.
Posteriorment s'ha canviat l'electromall per un altre monofàsic, de resposta més ràpida i de menor grandària.
Actuacions urgents La campana no deu tocar-se, en les condicions actuals, per cap pretext.
Propostes La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques tradicionals, que determinin la seva forma tradicional de tocar.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti el volteig en els dos sentits, per crear una major diversitat sonora. També serà dotada d'electromall per els senyals de difunts. Aquest motor i la seva roda corresponent així com l'electromall s'instal·laran a les 09, de manera que no impedisquen possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada per assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti.
La campana haurà d'orientar-se a la manera tradicional, és a dir amb la creu cap a fora.
Els ferratges utilitzats han de ser necessàriament d'acer inoxidable, degut a la proximitat de la mar.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.

Autors

  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (30-09-1992)
  • BARBER MOLL, Antoni [Les campanes de la Catedral de Menorca] (14-02-2003)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (14-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 14-10-2016
40 Fotos

Sant Joan, la del cor (2)

(Referència 699)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 74
Altura del bronze 60
Vora 7
Pes aproximat 235
FonedorMESTRES, MANUEL (BARCELONA)
Any fosa 1941
Descripció La campana té una senzilla epigrafia, segurament procedent en part de campana anterior.
En la part superior posa "CHRISTUS VINCIT" que podem traduir com EL CRIST VENÇ, sol formar part d'una frase molt més llarg, que procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII a França i molt posteriorment utilitzades com himne oficial de Radio Vaticana en el segle XX.
Al mig exterior hi ha una creu amb pedestal i a l'interior posa "SAN JUAN BAUTISTA / 19 ENERO 1941"
Al mig peu figura la marca de fàbrica "FUNDIDA POR M. MESTRES BARCELONA" que correspon a MANUEL MESTRES.
Terç (T) (2 cordons) /
(2 cordons) /
(06) "CHRISTUS VINCIT"
Mig (M) (00) (creu amb pedestal 32 x 21)
(06) "SAN JUAN BAUTISTA / 19 ENERO 1941"
Mig peu (MP) (06) (marca de fàbrica) "FUNDIDA POR M. MESTRES BARCELONA" [Tota l'epigrafia CH2.5] /
(2 cordons) /
(2 cordons)
Peu (3 cordons)
Prima Do 5 +07
Hum Re 4 -39
Tercera La 5 +06
Octava Mi 6 +19
Tocs tradicionals de campanes Entrada al cor de dilluns a dissabte a les 09:00: la campana sona voltant durant 3 minuts amb una petita pausa cada minut. Aquest toc convocava els preveres i fidels a la missa major.
Participava en diversos tocs amb les altres campanes: volteig amb l'altra petita 2 minuts per a les misses de diumenges i festes; toc de mort amb les tres altres campanes, amb l'electromall i volteig també amb les altres quatre per a les festes majors i extraordinàries.
Tocs actuals de campanes No pot tocar degut a les condicions de conservació.
Truja Ferro MANCLÚS vella
Estat anterior En 1992 la campana, molt bruta, tenia el mateix motor continu actual així com un electromall trifàsic.
Estat actual La xarxa metàl·lica que estava posada en la part superior de la sala per evitar l'entrada de coloms, al caure, i moure's probablement pel vent, ha marcat el bronze de la campana.
Campana molt bruta per excrements de coloms.
Els ferratges que uneixen la campana al jou estan molt rovellats.
Batall molt rovellat amb un sol cable de seguretat trencat, pica alt. Marques del cable en la campana.
L'electromall pica una mica baix. En la bobina posa "TESAN S. L. / 0480003-9".
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu (09) electromall monofàsic
Intervencions Substitució en 1980 de les instal·lacions anteriors per una mecanització MANCLÚS amb jous de ferro, motors continus i electromalls trifàsics.
Posteriorment s'ha canviat l'electromall per un altre monofàsic, de resposta més ràpida i de menor grandària.
Actuacions urgents La campana no deu tocar-se, en les condicions actuals, per cap pretext.
Propostes La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques tradicionals, que determinin la seva forma tradicional de tocar.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti el volteig en els dos sentits, per crear una major diversitat sonora. També serà dotada d'electromall per els senyals de difunts. Aquest motor i la seva roda corresponent així com l'electromall s'instal·laran a les 09, de manera que no impedisquen possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada per assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti.
La campana haurà d'orientar-se a la manera tradicional, és a dir amb la creu cap a fora.
Els ferratges utilitzats han de ser necessàriament d'acer inoxidable, degut a la proximitat de la mar.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.

Autors

  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (30-09-1992)
  • BARBER MOLL, Antoni [Les campanes de la Catedral de Menorca] (14-02-2003)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (14-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 14-10-2016
25 Fotos

Sant Antoni (3)

(Referència 670)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 106
Altura del bronze 85
Vora 11
Pes aproximat 690
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1980
Descripció La campana té una senzilla epigrafia, segurament procedent en part de campana anterior.
En la part superior posa "SAN ANTONIO" i baix hi ha una garlanda amb medalles i diversos símbols, disposats aleatòriament: anagrama de Crist (XP), anagrama de Jesús (JHS), monograma de Maria (MA), i altres, habituals en aquesta foneria.
En el mig, a la part exterior, està la marca de fàbrica, inhabitualment escrita en lletres en compte d'utilitzar un segell. Hi posa "FUNDICION DE SALVADOR MANCLUS C. INDUSTRIA. 37 VALENCIA" on cal interpretar C. com "CALLE"
A la part interior hi ha una gran creu i als dos costats posa "CRISTUS" + "VINCIT" mentre que al peu hi ha "ABRIL DE 1.941" (+) "REFUNDIDA 1.980" La puntuació per als anys (no normativa) és habitual en aquesta foneria. La inscripció llatina hauria de ser escrita "CHRISTUS VINCIT", que podem traduir com EL CRIST VENÇ, sol formar part d'una frase molt més llarg, que procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII a França i molt posteriorment utilitzades com himne oficial de Radio Vaticana en el segle XX.
Terç (T) (2 cordons) /
(06) "SAN ANTONIO" [CH4.5] /
(2 cordons) /
(garlanda amb medalles i diversos símbols, disposats aleatòriament: anagrama de Crist (XP), anagrama de Jesús (JHS), monograma de Maria (MA), i altres, habituals en aquesta foneria)
Mig (M) (00) (marca de fàbrica "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA. 37 / VALENCIA"
(06) "CRISTUS" (creu de 32 x 20) "VINCIT" /
"ABRIL DE 1.941" (creu) "REFUNDIDA 1.980" [tots els caràcters CH3]
Mig peu (MP) (4 cordons)
Prima Mi 4 +27
Hum Mi 3 -29
Tercera Sol 4 +30
Quinta Si 4 +16
Octava Fa 5 -33
Tocs tradicionals de campanes Oració del matí (07:30 en estiu i 08:00 en hivern); Àngelus o de mig dia (12:00) i Ave Maria o del vespre (19:30 hivern i 20:00 estiu): 9 tocs, amb un espai més llarg cada tres tocs.
També participa en diversos tocs: toc de mort amb les tres altres campanes, amb l'electromall i volteig també amb les altres quatre per a les festes majors i extraordinàries.
Tocs actuals de campanes No pot tocar degut a les condicions de conservació.
Truja Ferro MANCLÚS vella
Estat anterior En 1992 la campana, molt bruta, tenia el motor continu de volteig així com un electromall trifàsic.
Estat actual Campana molt bruta per excrements de coloms.
Els ferratges que uneixen la campana al jou estan molt rovellats.
L'electromall picava una mica baix. El suport de l'antic electromall trifàsic no està desmuntat, i tampoc està instal·lat l'electromall nou.
Batall molt rovellat amb un sol cable de seguretat. Marques de l'altre cable en la campana.
Grafit en interior campana "COJINETES": per motiu tècnic?
Campana mal orientada (la creu cap a dins).
Mecanismes de toc (03) motor de vol d'impulsos
Intervencions Substitució en 1980 de les instal·lacions anteriors per una mecanització MANCLÚS amb jous de ferro, motors continus i electromalls trifàsics.
Posteriorment es va canviar l'electromall per un altre monofàsic, de resposta més ràpida i de menor grandària (posteriorment desmuntat) així com el motor de volteig continu per un altre d'impulsos, probablement sense frenada.
Actuacions urgents La campana no deu tocar-se, en les condicions actuals, per cap pretext.
Propostes La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques tradicionals, que determinin la seva forma tradicional de tocar.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti el volteig en els dos sentits, per crear una major diversitat sonora. També serà dotada d'electromall per els senyals de difunts. Aquest motor i la seva roda corresponent així com l'electromall s'instal·laran a les 09, de manera que no impedisquen possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada per assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti.
La campana haurà d'orientar-se a la manera tradicional, és a dir amb la creu cap a fora.
Els ferratges utilitzats han de ser necessàriament d'acer inoxidable, degut a la proximitat de la mar.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.

Autors

  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (30-09-1992)
  • BARBER MOLL, Antoni [Les campanes de la Catedral de Menorca] (14-02-2003)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (14-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 14-10-2016
34 Fotos

Santa Maria de les Victòries (4)

(Referència 671)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 125
Altura del bronze 84
Vora 14
Pes aproximat 1131
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1980
Descripció La campana té una senzilla epigrafia, segurament procedent en part de campana anterior.
En la part superior posa "SANTA MARIA DE LAS VICTORIAS" i baix hi ha una garlanda amb medalles i diversos símbols, disposats aleatòriament: anagrama de Crist (XP), anagrama de Jesús (JHS), monograma de Maria (MA), i altres, habituals en aquesta foneria.
En el mig, a la part exterior, està la marca de fàbrica, inhabitualment escrita en lletres en compte d'utilitzar un segell. Hi posa "FUNDICION DE SALVADOR MANCLUS C. INDUSTRIA. 37 VALENCIA" on cal interpretar C. com "CALLE"
A la part interior hi ha una gran creu i als dos costats posa "CRISTUS" + "VINCT" mentre que al peu hi ha "ABRIL 1.941 REFUNDIDA EN 1.980" La puntuació per als anys (no normativa) és habitual en aquesta foneria. La inscripció llatina hauria de ser escrita "CHRISTUS VINCIT", que podem traduir com EL CRIST VENÇ, sol formar part d'una frase molt més llarg, que procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII a França i molt posteriorment utilitzades com himne oficial de Radio Vaticana en el segle XX.
Terç (T) (2 cordons) /
(06) "SANTA MARIA DE LAS VICTORIAS" [CH4.5] /
(4 cordons) /
(garlanda amb medalles i diversos símbols, disposats aleatòriament: anagrama de Crist (XP), anagrama de Jesús (JHS), monograma de Maria (MA), i altres, habituals en aquesta foneria)
Mig (M) (00) (marca de fàbrica "FUNDICION / DE / SALVADOR / MANCLUS / C. INDUSTRIA. 37 / VALENCIA"
(06) "CRISTUS" (creu de 32 x 20) "VINCIT" /
"ABRIL 1.941 / REFUNDIDA EN 1.980" [tots els caràcters CH3]
Mig peu (MP) (4 cordons)
Prima Reb 4 -39
Hum Re 3 +13
Tercera Fa 4 -46
Quinta Lab 4 +41
Octava Re 5 -14
Tocs tradicionals de campanes El toc de queda a les 21:00 l'hivern i a les 22:00 a l'estiu. És un toc cada 20 segons, fins a un total de 24 tocs.
El toc de missa es fa un quart d'hora abans de cada missa. Són 40 tocs molt seguits de la campana grossa, "Santa Maria", els dies feiners.
També participa en diversos tocs: toc de mort amb les tres altres campanes, amb l'electromall i volteig també amb les altres quatre per a les festes majors i extraordinàries.
Tocs actuals de campanes No pot tocar degut a les condicions de conservació.
Truja Ferro MANCLÚS vella
Estat anterior En 1992 la campana, molt bruta, tenia el motor continu de volteig així com un electromall trifàsic.
Estat actual Hi ha una reixa a manera de balcó per l'exterior de la finestra, probablement per a protegir els campaners. Degut a l'alçada del jou de ferro (més elevat que el de fusta) la reixa ha degut ser retallada per que passi el jou.
Campana molt bruta per excrements de coloms.
Els ferratges que uneixen la campana al jou estan molt rovellats.
L'electromall picava una mica baix. El suport de l'antic electromall trifàsic no està desmuntat, i tampoc està instal·lat l'electromall nou.
Batall molt rovellat amb un sol cable de seguretat. Marques de l'altre cable en la campana.
Campana mal orientada (la creu cap a dins).
Mecanismes de toc (03) motor de vol d'impulsos
Intervencions Substitució en 1980 de les instal·lacions anteriors per una mecanització MANCLÚS amb jous de ferro, motors continus i electromalls trifàsics.
Posteriorment es va canviar l'electromall per un altre monofàsic, de resposta més ràpida i de menor grandària (posteriorment desmuntat) així com el motor de volteig continu per un altre d'impulsos, probablement sense frenada.
Actuacions urgents La campana no deu tocar-se, en les condicions actuals, per cap pretext.
Propostes La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per recuperar la sonoritat original, mitjançant doll d'arena humida.
Ha d'instal·lar-se amb jou de fusta, de característiques tradicionals, que determinin la seva forma tradicional de tocar.
La campana ha de ser motoritzada amb un motor d'impulsos que permeti el volteig en els dos sentits, per crear una major diversitat sonora. També serà dotada d'electromall per els senyals de difunts. Aquest motor i la seva roda corresponent així com l'electromall s'instal·laran a les 09, de manera que no impedisquen possibles tocs manuals.
Igualment ha de ser dotada del batall corresponent, d'una grandària adequada per assegurar la seva conservació. El batall haurà de ser dotat de cables de seguretat, per a evitar la seva caiguda en casos de ruptura, fixat de manera que no colpege en trencar-se, i que els cables tampoc danyin el bronze. De cap manera s'unirà a la batallera mitjançant una articulació rígida, ja que aquestes arranquen l'anella interior. L'articulació haurà de ser prou elàstica de manera que el batall no reboti.
La campana haurà d'orientar-se a la manera tradicional, és a dir amb la creu cap a fora.
Els ferratges utilitzats han de ser necessàriament d'acer inoxidable, degut a la proximitat de la mar.
Com és més que probable que el jou de fusta sigui més curt que l'actual, la reixa exterior de seguretat es podrà reposar fins al seu nivell original.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument així com els tocs tradicionals.

Autors

  • CALVETE HERNÁNDEZ, Pascual (1991)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (30-09-1992)
  • BARBER MOLL, Antoni [Les campanes de la Catedral de Menorca] (14-02-2003)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (14-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 14-10-2016
41 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 25-02-2020
    Convertir a PDF