| Localització | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 51 |
| Altura del bronze | 44 |
| Vora | 4 |
| Pes aproximat (en quilos) | 77 |
| Fonedor | ROSES, VICENTE |
| Any fosa | 1770 |
| Descripció | La campana té diverses inscripcions al terç. La primera és a més enigmàtica: "✱ JPHJON ✱". Semblen diverses sigles o inicials i les tres primeres podrien correspondre amb el nom llatí "JOSEPH" (Josep). Seguidament té la data de fosa: "✱ ANO 1770. Finalment trobem aquesta inscripció: "✱ AVE MARIA". Aquesta es correspon amb les primeres paraules de l'Ave Maria, l'oració més popular de les dirigides a la Mare de Déu, que podem traduir com: "ET SALUDE MARIA". És una variant del text narrat per l'evangelista Lluc (Lc, 1:28), que inclou el nom de Maria (no present al relat evangèlic, però si a l'oració). |
| Terç (T) |
(cordó) (06) "✱ JPHJON ✱" (cordó) (06) "✱ ANO 1770 ✱ AVE MARIA" (cordó) |
| Mig (M) |
(00) (creu) (cordó) |
| Peu | (4 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa sala de les campanes. |
| Tocs actuals de campanes |
Es volteja per a la romeria a l'ermita. |
| Truja | Fusta nova de perfil idèntic a l'antiga. |
| Estat original |
Fins a l'any 2003 va conservar la instal·lació tradicional. Aquesta tenia una truja de fusta de perfil tradicional valencià, molt desgastada pel pas del temps i una maça exterior per interpretar els tocs horaris. Els rodaments, amb coixinet de fusta, descansaven sobre els murs de la torre. Disposava d'una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre. |
| Estat actual | Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Té una truja de fusta nova, idèntica a l'antiga. Els rodaments també són nous per facilitar el volteig. Té batall lligat però no està reforçat amb cable de seguretat. |
| Mecanismes de toc | Toc manual |
| Intervencions | La campana va ser fosa l'any 1770. No indica el nom del fonedor, no obstant l'anàlisi dels elements decoratius i tipus de lletra utilitzada ens remeten a les campanes foses per Vicent Roses, fonedor de Benissoda. La campana, una volta fosa, seria beneïda i pujada al campanar. És molt semblant a la campana gran d'Alcàntera de Xúquer, atribuïda també a Vicent Roses i del mateix any. L'any 2003 va ser restaurada, baixant-la del campanar per iniciar els treballs. Es va canviar la truja de fusta per altra nova, idèntica a l'anterior. També es canviaren els rodaments i ferratges. |
| Propostes |
Cal reforçar el batall amb un cable de seguretat per evitar la seua caiguda en cas de trencament. |
| Protecció |
Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 23-08-2018 |
| 10 Fotos | |
