Parròquia de Sant Llorenç Màrtir - ALBERIC (LA RIBERA ALTA) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Tiple, Jesús (1)

(Referència 4749)

Localització Sala de campanes
Diàmetre 64
Altura del bronze 63
Vora 6
Pes real 215
FonedorROSES, PASCUAL
Any fosa 1796
Descripció La campana presenta nombrosos errors epigràfics, que suposem fruit del desconeixement del fonedor. Diu en la part alta "ET UOCABIS NOUMEN EIVS JESVMDVCE CAP 2: AÑO I796 # "
En primer lloc és curiosa la confusió entre les "U" i les "V": habitualment encara escrivien el llatí amb totes les dues lletres com "V" però ací confonen la una per l'altra.
El text del que sembla procedir la frase seria Lc 1:31 "et vocabis nomen eius Iesum", que forma part de la salutació de l'àngel a Maria i li indica que "li posaràs de nom Jesús". Possiblement també confongueren el nom de l'evangelista, posant "DVCE" per LUCE (o LUCAM, segons on estiga escrit). Tampoc es tracta del capítol 2 sinó de l'1.
En el mig hi ha una creu amb pedestal a la part de fora i a la part de dins posa "RECTOR EL DOCTOR / MARIANO CAMPOS / CLAVARIO JOSEF / ORTIS I ORTISA"
L'autor és desconegut però té característiques semblants a la campaneta de senyals (de 1784). Podria tractar-se de Pasqual ROSES, ja que les creus són molt singulars, i característiques d'aquest fonedor, amb el pal llarg que arriba fins al peu del pedestal (i no a la part superior com fan tots els altres)
Terç (T) (2 cordons) /
"ET UOCABIS NOUMEN EIVS JESVMDVCE CAP 2: AÑO I796 # " /
(2 cordons)
Mig (M) (07) (creu amb pedestal)
(06) "RECTOR EL DOCTOR / MARIANO CAMPOS / CLAVARIO JOSEF / ORTIS I ORTISA"
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Estat anterior La campana tenia una truja de ferro de MANCLÚS vella. Mecanitzada: vol continu (09), electromall (03)
Estat actual La campana és de perfil gros, i per tant pesa prou més del que correspon per diàmetre (pes teòric: 152 quilos; pes real 215 quilos). En conseqüència és també més aguda i més sonora del que li correspondria.
Després de la restauració han posat una artística placa junt a la campana amb la inscripció "JESÚS / (Tiple) / Fosa l'any 1796 / Pes bronze: 215 kg. Pes total 380 kg."
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

Autors

  • MONTOLÍO TORÁN, David (25-08-2001)
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (22-05-2008)
  • LLOP i BAYO, Francesc (30-12-2008)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 05-05-2011
30 Fotos

Tercera o de Missa, Maria de la Concepció (2)

(Referència 4748)

Localització Sala de campanes
Diàmetre 89
Altura del bronze 76
Vora 7
Pes real 416
FonedorROSES, PASCUAL
Any fosa 1817
Descripció Del mateix autor que les altres campanes (senyals i de la sala). Podria tractar-se de Pasqual ROSES, ja que les creus són molt singulars, i característiques d'aquest fonedor, amb el pal llarg que arriba fins al peu del pedestal (i no a la part superior com fan tots els altres)
Anses Anses antropomorfes
Terç (T) (2 cordons)
"# MARIA DE LA # COИCEPCIOИ # AИO # I8I7 # " /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestas)
(06) (cartela) "HECHA SIE / NDO CURA / EL D. D. ANT / ONIO GRAU / Y CLAVARI / O JOSEF / ORTIZ"
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Estat anterior Es conservava, en una de les dependències del temple, el braç i el tros central de la truja de la campana, pintat de blau. En una primera impressió semblava que les truges d'Alberic havien sigut decorades d'aquell color, però les marques blaves no cobrien les parts dels ferratges, que conservaven restes d'almangra. També ha aparegut el capçal de fusta amb una anella de ferro, per alçar la campana o tocar-la a mig vol.
La campana fou mecanitzada amb una truja de ferro ROSES amb motor de vol continu (09) i electromall (03)
Estat actual Després de la restauració han posat una artística placa junt a la campana amb la inscripció "MARIA DE LA CONCEPCIÓ / (Tercera o de Missa) / Fosa l'any 1817 / Pes bronze: 416 kg. Pes total: 732 kg."
La restauració ha integrat el braç i la peça intermitja original de fusta de la truja vella. També es pensa integrar el capçal superior.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MONTOLÍO TORÁN, David (25-08-2001)
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (22-05-2008)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 13-02-2010
41 Fotos

Segona o de foc, Sant Llorenç (3)

(Referència 4747)

Localització Sala de campanes
Diàmetre 99
Altura del bronze 85
Vora 9
Pes real 594
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1980
Terç (T) (3 cordons) /
"SAN LORENZO AÑO 1.788" /
(3 cordons) /
(garlanda amb símbols al mig)
Mig (M) (00) (Crucifix)
(marca de fàbrica)
(06) "REFUNDIDA EN 1.980 / SIENDO CURA PARROCO / D. JOSE MUÑOZ GARCIA"
Mig peu (MP) (4 cordons)
Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA
Estat actual Després de la restauració han posat una artística placa junt a la campana amb la inscripció "SANT LLORENÇ / (Segona o de foc) / Fosa l'any 1989, substituïnt una campana de 1788 / Pes bronze: 594 kg. Pes total: 1.095 kg."
Mecanismes de toc Mecanitzada, motor de vol continu (09), electromall (03)
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors

  • MONTOLÍO TORÁN, David (25-08-2001)
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (22-05-2008)
  • LLOP i BAYO, Francesc (30-12-2008)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 12-08-2009
32 Fotos

Major, Sant Josep (4)

(Referència 4746)

Localització Sala de campanes
Diàmetre 129
Altura del bronze 106
Vora 10
Pes real 1233
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1956
Anses Anses deformes - amb forma de carasses
Espatlla (H) (Garlanda de fulles soltes)
Terç (T) (Cordó) /
"LLORA LAS PENAS + CANTO LAS FIESTAS + LLAMO A LOS FIELES + A LA MAYOR GLORIA DE DIOS. " /
(cordó) /
"IN HONOREM SANCTI IOSEPH AMEN # # # # # " /
(cordó) /
(garlanda amb motius eucarístics, de mala qualitat)
Mig (M) (00) (creu sobre núvol)
(03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA"
(06) (Mare de Déu dels Desemparats)
(09) (escut d'Alberic)
Mig peu (MP) (garlanda de caps d'àngels) /
(2 cordons) /
"DONATIVO POPULAR ALBERIQUE AÑO 1956." /
(2 cordons) /
(garlanda)
Peu (3 cordons)
Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA
Estat anterior Mecanitzada amb truja de ferro ROSES, motor de vol continu (09), electromall (03)
Estat actual Després de la restauració han posat una artística placa junt a la campana amb la inscripció "SANT JOSEP / (Major) / Fosa l'any 1956 / Pes bronze: 1.233 kg. Pes total: 2.121 kg."
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.

Autors

  • MONTOLÍO TORÁN, David (25-08-2001)
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (22-05-2008)
  • LLOP i BAYO, Francesc (30-12-2008)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 12-08-2009
50 Fotos

Campana de senyals (0)

(Referència 4750)

Localització Terrassa
Diàmetre 45
Pes aproximat 53
FonedorROSES, PASCUAL
Any fosa 1784
Descripció L'autor és desconegut però té característiques semblants a la campaneta de senyals (de 1784). Podria tractar-se de Pasqual ROSES, ja que les creus són molt singulars, i característiques d'aquest fonedor, amb el pal llarg que arriba fins al peu del pedestal (i no a la part superior com fan tots els altres)
Espatlla (H) (4 cordons)
Terç (T) (2 cordons) /
" # DEL ROSARIO # AИO I784 # # " /
(2 cordons) /
(garlanda de petites creus fetes amb quadrats decoratius)
Mig (M) (01) (creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Senyalera. Posteriorment els quarts del rellotge
Tocs actuals de campanes Senyalera.
Truja Penjada d'una biga de ferro
Estat original Antiga campaneta de senyals, ubicada en una espadanya, actualment desapareguda.
Estat anterior Campana dels quarts del rellotge
Estat actual L'ansa presenta nombrosos defectes de fosa, probalbment per un excés d'escòria. Igualment els textos són d'escassa llegibilitat.
Mecanismes de toc Motor ECAT de vol d'impulsos - Electromall ECAT - Ballesta per al toc manual
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

Autors

  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (27-03-2006)
  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (22-05-2008)
  • LLOP i BAYO, Francesc (30-12-2008)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 13-02-2010
21 Fotos

Campanó dels quarts (A)

(Referència 5768)

Localització Terrassa
Diàmetre 60
Pes real 80
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2010
Terç (T) (2 cordons) /
(03) (creueta de cinc estreles)
(09) (clavell) /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal i dos com a palmeres als peus)
(06) (escut de dos lleons rampants envoltant un castell) /
(2 cordons)
Peu (Cordó) /
"(creu) LA CREU ES PER A MI SALUT # A LA CREU ADORE RENDIT # LA CREU ES EL MEU REFUGI # GUARDE'M DEU PER SA VIRTUT # ANY MMX (creu) # (beta decorada) # (beta decorada) # " /
(cordó)

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc (12-02-2010)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 15-03-2010
14 Fotos

Campanó de les Hores (B)

(Referència 6187)

Localització Terrassa
Diàmetre 85
Pes aproximat 233
Any fosa 1742
Descripció La campana porta una coneguda oració de protecció: " # VADE RETRO SATANA # NVMQVAM SVADEAS MIHI # VANA SVNT # MALA # QVE LIBAS # IPSE VENENVM BIBAS # ANNO # I742 # "
La frase forma part de l'anomenada Benedicció de Sant Benet: "Crux Sancti Patris Benedicti. Crux Sancta Sit Mihi Lux Non Draco Sit Mihi Dux Vade Retro Satana Numquam Suade Mihi Vana Sunt Mala Quae Libas Ipse Venena Bibas" que podem traduir com "Creu del Sant Pare Benet. La Santa Creu siga la meua llum, no siga el dimoni mon guia. Aparta't, Satanàs! No suggerisques coses vanes, maldat és el que brindes, beu tu mateix el verí." La seua difusió va començar probablement en la regió de Baviera cap a l'any 1647. En aquella època, durant el procés judicial seguit a unes fetilleres, aquestes van declarar que no havien pogut danyar a la pròxima Abadia de Metten, perquè estava protegida pel signe de la Santa Creu. En el dit monestir es van trobar pintures amb representacions de la Creu junt amb les inicials que acompanyen hui a la Medalla. Però les misterioses lletres no van poder ser interpretades fins que en un manuscrit de la biblioteca es va trobar la imatge de Sant Benet i l'oració composta per les inicials. En realitat, un manuscrit anterior (segle XIV), que encara es conserva, procedent d'Àustria, pareix haver sigut l'origen de la imatge i de l'oració. En el segle XVII un important autor la va tindre per supersticiosa, degut justament als enigmàtics caràcters que acompanyen a la imatge. Però, l'any 1742 el papa Benet XIV va decidir aprovar l'ús de la Creu-Medalla de Sant Benet, i va manar que l'oració usada per a beneir-la s'incorporara al Ritual Romà. La Medalla de San Benito
Justament el campanó està datat aquest mateix any. Està ornat per una sèrie de cordons així com per una creu flanquejada de dos xiprers, en un monotip, trobada en altres campanes que pressumim d'un mateix fonedor encara anònim.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
Mig (M) (2 cordons)
Mig peu (MP) (creu flanquejada per dos xiprers - monotip) /
(cordó) /
" # VADE RETRO SATANA # NVMQVAM SVADEAS MIHI # VANA SVNT # MALA # QVE LIBAS # IPSE VENENVM BIBAS # ANNO # I742 # " (completat amb tires de decoració i estels alternats) /
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Toc de les hores
Tocs actuals de campanes Toc de les hores
Estat anterior La biga inferior tocava el bronze quan vibrava
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.

Autors

  • 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (27-03-2006)
  • LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2008)
  • LLOP i BAYO, Francesc (30-12-2008)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 03-01-2009
50 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 16-07-2019
    Convertir a PDF