Parròquia de Santa Anna - CASTELL DE CASTELLS COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

Sant Joaquim (refosa)

(Referència 1086)

Diàmetre (en cm) 38
Altura del bronze 31
Vora 4
Pes aproximat (en quilos) 32
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció Com és freqüent entre les campanes que van produir-se a la foneria de Manuel Roses Vidal aquesta es tractava d'una campana de sèrie, és a dir, d'una peça fosa juntament amb altres desenes de bronzes de característiques similars, sense una destinació necessàriament definida però en qualsevol cas assegurada, davant la falta generalitzada de bronzes als campanars conclosa la Guerra Civil. Per aquest motiu, en la falsa campana solament s'incloïen la marca de fàbrica, una creu de proporcions reduïdes, segurament idèntica a la de la campana de Santa Anna, i alguns cordons com a única decoració. I en el moment en què la campana era finalment adquirida, s'incidia en ella l'any de la compra i la inscripció que els compradors sol·licitaren. En aquesta ocasió, a petició de la parròquia de Castells el fonedor havia inscrit en el bronze, de dimensions molt reduïdes: "S. JOAQUIN CASTELL DE CASTELLS 1940".
Mig (M) (00) (Creu)
(06) "S. JOAQUIN / CASTELL DE CASTELLS / 1940" (incís)
(Tres cordones)
Mig peu (MP) (06) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
Tocs tradicionals de campanes Es limitava a participar en els voltejos, en què participaven totes les campanes de la torre, independentment de la classe de la festa.
Truja Truja de ferro de Salvador Manclús.
Estat original La campana va ser fosa en l'entorn de 1940 a la foneria de Manuel Roses Vidal, a la ciutat de València, juntament amb altres desenes de bronzes de característiques idèntiques. Davant la pèrdua quatre anys enrere de les seues antigues campanes, la parròquia de Castells va adquirir aquesta peça, juntament amb una altra major, que amb una inscripció inscrita en posterioritat a la seua fosa va dedicar a santa Anna, titular de la parròquia. Amb la seua destinació final definida, la campana degué ser dotada d'una truja de fusta, segurament per part de la mateixa foneria.
Estat anterior Durant les últimes dècades del segle XX la truja de fusta original de la campana fou substituïda per una altra metàl·lica, obra de la factoria campanera de Salvador Manclús, afincada al Grau de València. Probablement aquella intervenció fou el primer pas per a una electrificació que mai va arribar a consumar-se, ja que fins i tot amb el nou contrapés l'instrument va continuar sent tocat de manera manual.
En la documentació efectuada en 1999 la truja de ferro presentava rovell i la campana, badada, amb el so completament apagat i per això fora d'ús, continuava conservant un batall antic, potser el que li havia sigut donat en 1940. Finalment durant la restauració del conjunt, portada a terme l'any 2000 per l'empresa 2001 Técnica y Artesanía, la campana va ser refosa pels Hermanos Portilla. La nova campana resultant de la refosa copia, a manera testimonial, la inscripció de l'antiga.
Mecanismes de toc Fou fins a la seua refosa una campana manual, sense cap mecanisme més enllà dels accessoris que li permetien voltejar-la.
Valoració Campana sense cap valor, que podia refondre's després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (30-11-1999)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 14-02-2020
2 Fotos

Campanes actuals

Sant Joaquim (1)

(Referència 3007)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 38
Pes aproximat (en quilos) 32
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2000
Terç (T) (Dos cordones)
(06) "SAN JOAQUIN"
(Dos cordones)
(Sanefa vegetal)
Mig (M) (00) (Creu sobre pedestal)
(06) "CASTELL DE CASTELLS / 1940 / REFUNDIDA EL AÑO 2000"
(09) (Marca de fàbrica) "Hnos. Portilla / GAJANO / CANTABRIA / * Abel Portilla * / me fecit / Nº 56 (caragol)"
Mig peu (MP) (Quatre cordons agrupats per parelles)
Tocs tradicionals de campanes Per herència de la seua predecessora, a aquesta campana li correspon limitar-se a voltejar junt amb la resta de bronzes de la torre.
Tocs actuals de campanes Tot i estar equipada amb un electromall, la campana es limita a voltejar, tal i com li correspon tradicionalment.
Truja Truja de fusta nova, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
Estat original Fou fosa l'any 2000, en el context de la restauració de les campanes, per la foneria dels germans Portilla de Gajano (Cantàbria). Aquesta nou bronze va fondre's en substitució de l'anterior campana menor, a la qual se li havia obert un badat que apagava per complet la seua sonoritat. Després de la seua fosa va ser equipada de la truja, el batall i els mecanismes de toc automàtic que encara hui conserva, per part de l'empresa valenciana 2001 Técnica y Artesanía.
Estat actual En bon estat. Està instal·lada a un dels finestrals de la sala de campanes, equipada d'una truja de fusta de perfil tradicional valencià i d'un motor de volteig per impulsos i d'un electromall com a mecanismes de toc automàtic.
Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos i electromall a les (09).
Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (30-11-1999)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. (29-12-2017)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 16-02-2020
8 Fotos

Santa Anna (2)

(Referència 1087)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 50
Altura del bronze 42
Vora 6
Pes aproximat (en quilos) 72
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció Davant la carestia generalitzada de campanes conclosa la Guerra Civil i les dificultats econòmiques a què la societat espanyola de la postguerra s'enfrontava, algunes foneries com la gestionada per Manuel Roses Vidal a la ciutat València van optar per la producció massiva de campanes en sèrie, sense cap decoració més enllà d'alguns cordons, d'una creu i, és clar, de la marca de fàbrica. A aquestos elements encara se sumaven, entre els cordons del terç i en l'àrea central del bronze, unes franges buides i ressaltades, en l'interior de les quals serien inscrits, eliminant metall, els textos que la parròquia compradora del bronze sol·licitara. Aquest és el cas d'aquesta campana, produïda sense una torre de destí definida i poc després comprada per la parròquia de Castells, que decidirà inscriure en ella: "SANTA ANA / CASTELL DE CASTELLS / 1940".
Terç (T) (Dos cordons)
(06) "SANTA ANA (incís)"
(Tres cordons)
Mig (M) (00) (Creu sobre pedestal)
(06) "CASTELL DE CASTELLS / 1940 (incís)"
Mig peu (MP) (Quatre cordons)
(06) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana prenia part en els repics festius i de difunts, és a dir, en aquells que s'interpretaven des de la sala de campanes, ja que no disposava de cordell per repicar des de la base del campanar. Participava també, junt amb la resta del conjunt, dels voltejos de les festes i era l'encarregada d'anunciar amb el seu volteig en solitari la mort i el soterrament dels albats. Finalment, prenia part dels mig vols que seguien als repics de morts.
Tocs actuals de campanes Els mecanismes de toc automàtic han sigut programats per reproduir els rics tocs tradicionals amb què compta la població.
Truja Truja de fusta nova, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
Estat original Davant la pèrdua de les antigues campanes quatre anys enrere, l'any 1940 la parròquia va comprar a la foneria de Manuel Roses Vidal dos campanes de dimensions reduïdes, per sumar-les a l'únic bronze que, tot i haver-se badat en els espolis de la guerra, havia sobreviscut als atacs de 1936. Les dos campanes adquirides aquell any eren campanes seriades, sense cap inscripció, a les quals van haver-se d'incidir en gelat les inscripcions que la parròquia de Castells va demanar a la foneria en comprar-les. Els mateixos autors de la campana degueren ser els encarregats de confeccionar la nova truja de fusta al bronze.
Estat anterior Durant un període relativament breu, entre una data indeterminada de la segona meitat del segle XX i la restauració de l'any 2000, la campana va disposar d'una truja de ferro de la foneria valenciana de Salvador Manclús. No obstant això, en la presa de dades de 1999 va ser documentada la presència en la campana d'un batall més antic que la truja, que segurament es corresponia amb l'instal·lat en l'instant de la seua fosa. Així mateix, encara que la subtitució de la truja pogué ser el primer pas per a una futura electrificació, paradoxalment, aquesta no va consumar-se fins que la campana va ser restaurada.
Estat actual En bon estat. Està instal·lada a un dels finestrals de la sala de campanes, equipada d'una truja de fusta de perfil tradicional valencià i d'un motor de volteig per impulsos i d'un electromall com a mecanismes de toc automàtic.
Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos i electromall a les (09).
Intervencions L'any 2000 la campana va ser restaurada per la recent fundada 2001 Técnica y Artesanía. La intervenció va limitar-se a substituir la truja metàl·lica amb què comptava la campana per una altra de fusta de perfil valencià i a instal·lar, per primera vegada en la breu història de l'instrument, mecanismes de toc automàtic d'última generació, com eren un motor de volteig continu i un electromall. Amb la col·laboració d'alguns veïns, el nou ordinador de gestió dels tocs va ser programat per reproduir els senyals tradicionals de Castells.
Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (30-11-1999)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. (29-12-2017)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 17-02-2020
7 Fotos

Santa Bàrbara (3)

(Referència 1088)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 62
Altura del bronze 54
Vora 7
Pes aproximat (en quilos) 138
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1951
Descripció La campana és segurament el fruit d'una fosa en sèrie, un procediment freqüent en la indústria de Salvador Manclús. De fet, durant la seua fosa a la campana només se la va dotar d'alguns elements de caràcter genèric, com són alguns cordons i sanefes, la marca de fàbrica, una creu exterior i un anagrama marià, poc coherent amb la dedicació de l'instrument. I sense cap mena de dubte la inscripció va ser incidida posteriorment a la fosa de la campana, en una àrea que durant la fosa s'hauria deixat lliure de manera expressa, per tal que els futurs compradors de la peça introduïren en ella els textos que desitjaren. Sembla improbable, doncs, que la campana es tracte del fruit de la refosa de l'antiga major. És més versemblant la possibilitat que l'antic bronze, l'existència del qual està suficientment provada, fora retirat del campanar i substituït per una nova campana, que no sembla aprofitar el material de l'anterior.
Terç (T) (Tres cordons)
(Garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA"
(06) "SANTA BÁRBARA / 8 DICIEMBRE 1951 / SIENDO ALCALDE D. ANGEL CARRERES / CURA ECÓNOMO D. MIGUEL PORTOLÉS"
(09) (anagrama de Maria)
Mig peu (MP) (Tres cordons)
(Sanefa geomètrica)
Tocs tradicionals de campanes La campana prenia part en els repics dominicals, festius i de difunts, que s'interpretaven majoritàriament des de la base del campanar, amb les cordes que descendien des dels batalls de les dos majors. Participava també, junt amb la resta del conjunt, dels voltejos de les festes i dels mig vols que seguien als repics de morts. Com la seua predecessora, la campana va tocar els senyals del rellotge fins que el 1981 va ser adquirida la nova campana "grossa".
Tocs actuals de campanes Els mecanismes de toc automàtic han sigut programats per reproduir els rics tocs tradicionals amb què compta la població.
Truja Truja de fusta nova, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
Estat original Segons algunes fonts orals, aquest bronze és el fruit de la refosa de l'antiga campana major, també dedicada a santa Bàrbara, però d'una grandària lleugerament superior a la nova. En l'estiu de 1936 l'antiga campana va ser llançada a la plaça de l'església juntament amb les dos menors, badant-se en la caiguda. Però fins i tot així, dies més tard alguns veïns van prendre la determinació de retornar-la al campanar i allà va ser penjada d'una biga, per tocar els senyals del rellotge i alertar, si esqueia, de qualsevol alarma. Tanmateix, badada, l'antiga campana va ser retirada del campanar i probablement substituïda (que no estrictament refosa) per una nova en els últims mesos de 1951. A diferència de les campanes menors, després de la seua fosa aquesta degué ser proveïda de la truja metàl·lica amb què va comptar fins a la restauració del 2000. Però fins i tot així, la campana va mantindre el toc manual fins a aquella última intervenció.
Estat actual En bon estat. Està instal·lada a un dels finestrals de la sala de les campanes, proveïda d'una truja de fusta de perfil tradicional valencià i com a mecanismes de toc, d'un motor de volteig per impulsos i un electromall.
Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos i electromall a les (09).
Intervencions L'any 2000 la campana va ser restaurada per la recent fundada 2001 Técnica y Artesanía. La intervenció va limitar-se a substituir la truja metàl·lica amb què comptava la campana per una altra de fusta de perfil valencià i a instal·lar, per primera vegada en la breu història de l'instrument, mecanismes de toc automàtic d'última generació, com eren un motor de volteig continu i un electromall. Amb la col·laboració d'alguns veïns, el nou ordinador de gestió dels tocs va ser programat per reproduir els senyals tradicionals de Castells.
Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (30-11-1999)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. (29-12-2017)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 17-02-2020
9 Fotos

Assumpció de Nostra Senyora (4)

(Referència 1089)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 79
Altura del bronze 65
Vora 8
Pes aproximat (en quilos) 285
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1981
Descripció Ens trobem davant d'una nova campana fosa en una de les nombroses sèries que anualment produïa la foneria de Salvador Manclús. En aquesta ocasió, la campana va eixir dels forns amb una garlanda vegetal al terç, alguns cordons, la marca del fonedor i un crucifix exterior. En ser adquirida el 1981 per la parròquia de Castells a la campana li van ser afegides les inscripcions, en què figura l'any de la compra, l'advocació final de la peça i els seus benefactors. I així, al terç va incidir-se "ASUNCION", mentre que a l'àrea central del bronze va inscriure's: "CASTELL DE CASTELLS 1981 / A EXPENSAS DEL PUEBLO".
Terç (T) (Dos cordons)
(06) "ASUNCION" (incís)
(Dos cordons)
(Garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Crucifix)
(06) "CASTELL DE CASTELLS 1981 / A EXPENSAS DEL PUEBLO" (incís)
(09) (Marca del fonedor)
Mig peu (MP) (Quatre cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana prenia part en tots els repics, ja foren diaris, dominicals, festius o de difunts, que s'interpretaven majoritàriament des de la base del campanar, amb les cordes que descendien des dels batalls de les dos majors. Participava també, junt amb la resta del conjunt, dels voltejos de les festes i dels mig vols que seguien als repics de morts.
Tocs actuals de campanes Els mecanismes de toc automàtic han sigut programats per reproduir els rics tocs tradicionals amb què compta la població.
Truja Truja de fusta nova, obra de 2001 Técnica y Artesanía.
Estat original Segons algunes fonts orals, la fosa de la nova campana major va desencadenar-se arran de la substitució de l'antiga "grossa", badada en els espolis de 1936, per un bronze de menors proporcions l'any 1951. La necessitat, doncs, d'una campana de majors proporcions per al conjunt, va propiciar la compra en 1981 d'un bronze a la foneria de Salvador Manclús. Després de la seua fosa, la mateixa foneria dotaria a la campana d'un contrapés metàl·lic i d'un rudimentari batall, reforçat amb fils d'aram, que encara conservava en la presa de dades de 1999.
Estat actual En bon estat. Està instal·lada a un dels finestrals de la sala de les campanes, proveïda d'una truja de fusta de perfil tradicional valencià i com a mecanismes de toc, d'un motor de volteig per impulsos i un electromall.
Mecanismes de toc Motor de volteig per impulsos a les (03) i electromall a les (09).
Intervencions L'any 2000 la campana va ser restaurada per la recent fundada 2001 Técnica y Artesanía. La intervenció va limitar-se a substituir la truja metàl·lica amb què comptava la campana per una altra de fusta de perfil valencià i a instal·lar, per primera vegada en la breu història de l'instrument, mecanismes de toc automàtic d'última generació, com eren un motor de volteig continu i un electromall. Amb la col·laboració d'alguns veïns, el nou ordinador de gestió dels tocs va ser programat per reproduir els senyals tradicionals de Castells.
Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (30-11-1999)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. (29-12-2017)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 17-02-2020
10 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 77 Visitants: 76 Usuaris: 1 - servidor