Parròquia de Sant Cristòfol de Benipeixcar - GANDIA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

La xicoteta (1)

(Referència 4685)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 57
Altura del bronze 50
Vora 6
Pes real (en quilos) 105
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1954
Descripció En primer lloc trobem la següent inscripció al terç: "BENIPEIXCAR AÑO MARIANO". En ella indica el nom del poble (fins l'any 1960 Benipeixcar va ser municipi) i a més trobem una inscripció commemorativa de l'Any Marià. Aquest es va celebrar en l'any 1954 amb motiu del primer centenari de la Definició Dogmàtica de la Inmaculada Concepció de la Mare de Déu, que Pius IX va definir en la Butlla Ineffabilis Deus (1854). Al mig està la marca de fàbrica, element habitual entre les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA". Finalment al mig peu trobem la següent inscripció, que fa referència a la fosa del conjunt de campanes: "EL AYUNTAMIENTO ACORDO HACER ESTAS CUATRO CAMPANAS EN SESION 8 DE JUNIO DE 1954."
Espatlla (H) (2 cordons)
(sanefa vegetal)
Terç (T) (cordó)
(06) "BENIPEIXCAR AÑO MARIANO"
(cordó)
(cordó)
(02) (04) (06) (10) (Cor de Jesús)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Monograma de Maria)
(06) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA"
(09) (imatge del Sagrat Cor de Jesús)
Mig peu (MP) (garlanda vegetal)
(2 cordons)
"EL AYUNTAMIENTO ACORDO HACER ESTAS CUATRO CAMPANAS EN SESION 8 DE JUNIO DE 1954."
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava manualment des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja automàticament.
Truja Ferro Roses
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Està mecanitzada amb motor de vol continu. Finalment compta amb un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no guarda relació amb la tradició local ni afavorix la correcta conservació de la campana.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu.
Intervencions El nou temple parroquial de Benipeixcar va ser dotat amb un conjunt de quatre campanes en l'any 1954. L'ajuntament va aprovar el 8 de juny la fosa de les campanes, que s'encarregaren a la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida. Aquesta campana va ser fosa durant el mes d'octubre, sent la menuda del conjunt. Junt a la resta de bronzes es va beneir i pujar al campanar el dia 19 de desembre de 1954. A la dècada dels anys 80 va ser mecanitzada per la casa Manclús de València la va mecanitzar amb un motor de vol continu.
Propostes seria recomanable procedir a la restauració de la campana. Aquesta es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i fora per eliminar la brutícia, recuperant així la sonoritat original. La truja es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i motor substituir per un d'impulsos.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (05-05-2000)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (20-02-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 13-02-2016
23 Fotos

Mare de Déu de Lourdes (2)

(Referència 4686)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 76
Altura del bronze 74
Vora 7
Pes real (en quilos) 201
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1954
Descripció En primer lloc trobem al terç la següent inscripció: "VIRGEN DE LOURDES". En ella indica l'advocació a la que està dedicada, que és la Mare de Déu de Lourdes. Baix d'aquesta trobem una inscripció amb donant i la data de fosa: "A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO DE BENIPEIXCAR AÑO MARIANO 1.955.". Seguidament al mig està la marca de fàbrica, element comú entre les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA". Finalment hi ha una inscripció, repartida entre el mig i el mig peu amb els noms del Cap de l'Estat Espanyol i el del Governador Civil de València: "# # SIENDO JEFE DEL ESTADO ESPAÑOL EL EXCMO. SR. D. FRANCISCO FRANCO BAHAMONDE. Y / "# GOBERNADOR CIVIL DE VALENCIA EL EXCMO. SR. D. DIEGO SALAS POMBO # # #".
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (cordó)
(06) "VIRGEN DE LOURDES" (cenefa de flors)
(cordó)
"A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO DE BENIPEIXCAR AÑO MARIANO 1.955."
(cordó)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Custòdia amb àngels orants)
(03) (Pensament)
(06) (Creu amb núvol)
(09) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA"
"# # SIENDO JEFE DEL ESTADO ESPAÑOL EL EXCMO. SR. D. FRANCISCO FRANCO BAHAMONDE. Y"
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# GOBERNADOR CIVIL DE VALENCIA EL EXCMO. SR. D. DIEGO SALAS POMBO # # #"
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Els vols es realitzarien des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Truja de ferro de Roses
Estat original Fins la mecanització dels anys 80 comptaria amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Finalment compta amb un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no guarda relació amb la tradició local ni afavorix la correcta conservació de la campana, per tant seria recomanable procedir a la restauració de la campana. Aquesta es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i fora per eliminar la brutícia, recuperant així la sonoritat original. La truja es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i els mecanismes de toc renovar per un motor d'impulsos i electromall monofàsic.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall trifàsic.
Intervencions A la campana figura com a any de fosa el 1955, no obstant està documentada la seua fosa per Germán Roses el 24 de agost de 1954 junt a altres tres per a Sueca, Masalavés i La Torre de València, campanes datades totes elles de 1954. Junt a la resta de bronzes fets per a la Parròquia de Benipeixcar, es va beneir i pujar al campanar el dia 19 de desembre de 1954. A la dècada dels anys 80 va ser mecanitzada per la casa Manclús de València la va mecanitzar amb un motor de vol continu i electromall trifàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (05-05-2000)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (20-02-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-06-2015
22 Fotos

Mare de Déu dels Desamparats (3)

(Referència 4687)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 91
Altura del bronze 74
Vora 9
Pes real (en quilos) 443
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1954
Descripció En primer lloc trobem al terç la següent inscripció: "MADRE DE LOS DESAMPARADOS". En ella indica l'advocació a la que està dedicada, que és la Mare de Déu dels Desamparats. Seguidament al mig trobem el nom de les autoritats religioses del moment: "SUMO PONTIFICE S. S. PIO XII / ARZOBISPO EL EXCMO. SR. D. MARCELINO OLAECHEA / ARCIPRESTE D. JOSE CÀNOVAS PALLARÈS / CURA PARROCO D. JOSE CARBO LLORET". També al mig està la marca de fàbrica, element comú entre les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA".

Al mig peu trobem la següent inscripció: "A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO DE BENIPEIXCAR AÑO MARIANO 1954". En ella indica que la campana va ser financiada per l'Ajuntament (fins 1960 Benipeixcar va ser municipi), l'any de fosa i a més trobem una inscripció commemorativa de l'Any Marià. Aquest es va celebrar en l'any 1954 amb motiu del primer centenari de la Definició Dogmàtica de la Inmaculada Concepció de la Mare de Déu, que Pius IX va definir en la Butlla Ineffabilis Deus (1854).
Espatlla (H) (cordó)
(garlanda vegetal)
Terç (T) (garlanda vegetal)
(cordó)
(cordó)
(06) "MADRE DE LOS DESAMPARADOS"
(cordó)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Monograma de Maria)
(06) (Mare de Déu dels Desamparats) / "SUMO PONTIFICE S. S. PIO XII / ARZOBISPO EL EXCMO. SR. D. MARCELINO OLAECHEA / ARCIPRESTE D. JOSE CÀNOVAS PALLARÈS / CURA PARROCO D. JOSE CARBO LLORET"
(09) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA"
(garlanda vegetal)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(06) "A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO DE BENIPEIXCAR AÑO MARIANO 1954."
(2 cordons)
(garlanda vegetal i de querubins)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Els vols es realitzarien des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Ferro de Roses
Estat original Fins la mecanització dels anys 80 comptaria amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Finalment compta amb un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no guarda relació amb la tradició local ni afavorix la correcta conservació de la campana, per tant seria recomanable procedir a la restauració de la campana. Aquesta es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i fora per eliminar la brutícia, recuperant així la sonoritat original. La truja es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i els mecanismes de toc renovar per un motor d'impulsos i electromall monofàsic.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall trifàsic.
Intervencions El nou temple parroquial de Benipeixcar va ser dotat amb un conjunt de quatre campanes en l'any 1954. L'ajuntament va aprovar el 8 de juny la fosa de les campanes, que s'encarregaren a la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida. Aquesta campana va ser fosa durant el mes d'octubre, sent la mitjana del conjunt. Junt a la resta de bronzes es va beneir i pujar al campanar el dia 19 de desembre de 1954. A la dècada dels anys 80 va ser mecanitzada per la casa Manclús de València la va mecanitzar amb un motor de vol continu i electromall trifàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (05-05-2000)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (20-02-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-06-2015
19 Fotos

Mare de Déu de l'Assumpció (4)

(Referència 4688)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 113
Altura del bronze 91
Vora 10
Pes real (en quilos) 993
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1954
Descripció En primer lloc trobem al terç la següent inscripció: "SANTA MARIA DE LA ASUNCIÓN". En ella indica l'advocació a la que està dedicada, que és la Mare de Déu de l'Assumpció. Seguidament al mig està la marca de fàbrica, element comú entre les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA". A continuació i també al mig, figuren els noms de les autoritats municipals de l'any 1954: "SIENDO ALCALDE D. JOSÈ PASCUAL ROMERO FERRANDIS / Tte ALCALDE D. FRANCISCO SAN ROSENDO MALONDA / CONCEJALES D. FRANCISCO COSTA ESTRUCH / D. FEDERICO PEIRÒ GAVILA / D. FRANCISCO ROMERO MARTI / D. VICENTE PEIRÒ MORANT / JUEZ D. JOAQUIN GORRITA CLIMENT / SECRETARIO D. JOSE MARIA BORDAS JULVE".

Al mig peu trobem la següent inscripció: "# A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO DE BENIPEIXCAR AÑO MARIANO 1954 #". En ella indica que la campana va ser financiada per l'Ajuntament (fins 1960 Benipeixcar va ser municipi), l'any de fosa i a més trobem una inscripció commemorativa de l'Any Marià. Aquest es va celebrar en l'any 1954 amb motiu del primer centenari de la Definició Dogmàtica de la Inmaculada Concepció de la Mare de Déu, que Pius IX va definir en la Butlla Ineffabilis Deus (1854).
Espatlla (H) (2 cordons)
(garlanda vegetal)
Terç (T) (cordó)
(cenefa de flors)
(cordó)
"SANTA MARIA DE LA ASUNCION:"
(cordó)
(garlanda amb motius catòlics)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal i àngels)
(03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA"
(06) "SIENDO ALCALDE D. JOSÈ PASCUAL ROMERO FERRANDIS / Tte ALCALDE D. FRANCISCO SAN ROSENDO MALONDA / CONCEJALES D. FRANCISCO COSTA ESTRUCH / D. FEDERICO PEIRÒ GAVILA / D. FRANCISCO ROMERO MARTI / D. VICENTE PEIRÒ MORANT / JUEZ D. JOAQUIN GORRITA CLIMENT / SECRETARIO D. JOSE MARIA BORDAS JULVE"
(09) (Monograma de Maria)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO DE BENIPEIXCAR AÑO MARIANO 1954 #"
(2 cordons)
(cenefa vegetal i amb querubins)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Els vols es realitzarien des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Ferro Roses
Estat original Fins la mecanització dels anys 80 comptaria amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Finalment compta amb un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La instal·lació actual no guarda relació amb la tradició local ni afavorix la correcta conservació de la campana, per tant seria recomanable procedir a la restauració de la campana. Aquesta es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i fora per eliminar la brutícia, recuperant així la sonoritat original. La truja es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i els mecanismes de toc renovar per un motor d'impulsos i electromall monofàsic.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall trifàsic.
Intervencions El nou temple parroquial de Benipeixcar va ser dotat amb un conjunt de quatre campanes en l'any 1954. L'ajuntament va aprovar el 8 de juny la fosa de les campanes, que s'encarregaren a la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida. Aquesta campana va ser fosa el 10 de d'octubre i sembla que la intenció era de fer-la d'uns 800kg, resultant poeu més gran del que es pensaven. Junt a la resta de bronzes es va beneir i pujar al campanar el dia 19 de desembre de 1954. A la dècada dels anys 80 va ser mecanitzada per la casa Manclús de València la va mecanitzar amb un motor de vol continu i electromall trifàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (05-05-2000)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (20-02-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 09-06-2015
22 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 102 Visitants: 102 Usuaris: 0