| Localització | Cel·la de les campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 56 |
| Altura del bronze | 47 |
| Vora | 6 |
| Pes aproximat (en quilos) | 102 |
| Any fosa | 1550ca |
| Descripció | La campana té anses simples i tres cordons a l'espatlla. Seguidament, al terç hi ha dos grups de dos cordons i entre ells aquesta inscripció en grec: "+AGIOS⁑OTHEOS⁑AGIOS⁑ISTHIIROS⁑AGIOS⁑ANATHOS". Es traca d'un fragment del Trisagi que canta en forma de triple lloança la santitat, fortaleça i immortalitat de Déu i que, fins a la reforma litúrgica de 1970, formava part dels improperis que es cantaven durant el descobriment de la creu a la celebració vespertina. L'himne és més antic i es coneix com a mínim des del Concili de Calcedonia (451). El ext de la campana conté diverses errades i correctament caldria haver escrit: "AGIOS O THEOS, AGIOS ISKYROS AGIOS ATHANATOS ELEISON IMAS". Es tradueix així: "SANT DÉU, SANT FORT, SANT IMMORTAL TINGUEU PIETAT DE NOSALTRES". Seguidament hi ha dos imatges de la Maiestas Domini (Crist majestat) i la Mare de Déu. Baix d'aquestes trobem dos grups de dos cordons i entre ells repeteix tantes vegades com cap (cinc) l'expressió "te⁑deum⁑laudamus". Aquestes són les primeres paraules de l'himne homònim, emprat a la litúrgia catòlica com a acció de gràcies i es tradueixen com a: "A VÓS DÉU US LLOEM". Tradicionalment era atribuït a Sant Ambròs de Milà i Sant Agustí, però segurament és obra de Nicetas, bisbe de Remesiana (segle IV). Al mig hi ha dos creus de calvari que están formades amb fragments del text amb el Te Deum i al mig peu hi ha cinc cordons. Finalment, al peu hi ha una sanefa amb motius vegetals, ubicada entre cordons. |
| Espatlla (H) | (3 cordons) |
| Terç (T) |
(2 cordons) "+AGIOS⁑OTHEOS⁑AGIOS⁑ISTHIIROS⁑AGIOS⁑ANATHOS" (2 cordons) (00) (06) (Maiestas Domini) (03) (09) (Mare de Déu) (2 cordons) "te⁑deum⁑laudamus⁑te⁑deum⁑laudamus⁑te⁑deum⁑laudamus⁑te⁑deum⁑laudamus⁑te⁑deum⁑laudamus" (2 cordons) |
| Mig (M) |
(00) (06) (creu de calvari amb fragments de "te deum laudamus") |
| Mig peu (MP) | (3 cordons) |
| Peu |
(cordó) (sanefa amb motius vegetals) (cordó) |
| Tocs tradicionals de campanes | Sembla que tradicionalment sols es repicava amb una corda unida al batall. |
| Tocs actuals de campanes | Repic automàtic. Toca els quarts. |
| Truja | Jou antic de fusta. |
| Estat actual | Està situada a una de les finestres de la cel·la de les campanes. Conserva la instal·lació tradicional amb un jou de fusta i uns ferratges senzills amb passador, així com un batall. Està mecanitzada amb electormall monofàsic. |
| Mecanismes de toc | Corda al batall, (09) electromall |
| Propostes | La instal·lació de la campana es tradicional i cal conservar-la. En cap cas s'admetrà en canvi de la instal·lació sense causa justificada. En cas de restauració cal conservar la truja de fusta de i sols s'admetrà el seu canvi per una nova de similars proporcions. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. |
| Valoració | Cal incoar expedient per declarar-la Bé d'Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 17-11-2021 |
| 28 Fotos | |
