Parròquia de Santa Anna - (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Santa Anna (1)

(Referència 12466)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 50
Altura del bronze 40
Vora 4
Pes aproximat 72
FonedorROSES, HIJOS DE L. (ALBAIDA)
Any fosa 1909
Descripció La campana compta amb la següent inscripció al terç en espanyol: "SANT ANA 1909". Aquesta correctament escrita seria: "SANTA ANA 1909". En ella indica la inscripció a la que està dedicada, Santa Anna, la titular del temple parroquial. A més indica la data de fosa.
Terç (T) (4 cordons)
(cenefa de triangles decorats) "SANT ANA 1909"
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (cenefa de cordons)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que sols es voltejava manualment des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja automàticament.
Truja Ferro Manclús Nova.
Estat original Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià, instal·lada en la mateixa finestra que ocupa actualment.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de ferro de Manclús. Està mecanitzada amb motor de vol continu i compta amb batall lligat. L'estat actual de la campana no afavoreix la correcta conservació de la peça ni té cap vinculació amb la tradició local. Per tant, es deuria promoure la restauració de la mateixa, baixant-la del campanar per netejar-la per dins i fora. La truja actual es deu canviar per altra de fusta de perfil valencià i finalment el mecanisme de toc renovar per un motor d'impulsos, que permeta tocar manualment la campana i imiten l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu
Intervencions Va ser fosa en l'any 1909, com indiquen les inscripcions. La campana no està signada, no obstant es pot atribuir a la foneria de Hijos de L. Roses, instal·lada en Albaida, La creu, els triangles decorats i la tipologia de lletra són comuns en les campanes fetes per aquesta foneria. Després de fosa va ser beneïda i pujada al campanar. Durant la dècada dels anys 80 es va canviar la truja de fusta original per altra de ferro, instal·lant a més un motor de vol continu per voltejar-la automàticament. D'aquests treballs es va encarregar Salvador Manclús del Grau de València.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interesant, en cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan; CLIMENT ORTS, Josep Miquel; RUIZ i ENGRA, Toni; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (06-02-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-05-2015
10 Fotos

Santa Maria (2)

(Referència 11535)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 73
Altura del bronze 61
Vora 4
Pes real 221
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa 1953
Descripció La campana compta amb la següent inscripció al terç en llatí: "# SANTA MARIA ORA PRONOBIS #". Aquesta correctament escrita seria: "# SANTA MARIA ORA PRO NOBIS #". La traducció de la mateixa al valencià seria: "SANTA MARIA PREGA PER NOSALTES". En ella es sol·licita la protecció de la Mare de Déu i és una aclamació molt habitual entre la religiositat popular per implorar la protecció dels sants. Aquesta té origen en les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més solemnes de l'Església. Al mig està la marca de fàbrica: "BTAROSES / ADZANETA". Compta amb abreviatures i correctament escrita és: "BAUTISTA ROSES / ADZANETA". Es tracta d'una marca poc usual en aquest fonedor, que acostumava a posar el nom complet indicant a més la província. Al mig peu trobem aquesta inscripció: "# REFUNDIDA EL AÑO 1953 MONTICHELVO #". En ella indica que la campana es va refondre en l'any 1953, a més del nom del poble. El fer d'indicar el nom del lloc per al que va ser fosa es deu a la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939). Durant aquesta es retiraren dels campanars centenars de bronzes, sense cap control ni inventari, fet que no va permetre recuperar-les a partir de 1939 al no indicar-ho les inscripcions. Per aquest motiu es va convertir en molt habitual el fet d'indicar el nom del poble.
Espatlla (H) (cordó)
(02) (04) (08) (10) (triangle decorat)
Terç (T) (cordó)
(cordó)
(06) "# SANTA MARIA ORA PRONOBIS #"
(cordó)
(garlanda amb motius catòlics)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal i àngels)
(03) (imatge de la Mare de Déu)
(06) (marca del fonedor) "BTAROSES / ADZANETA"
(09) (medalló amb creu i àngels)
(sanefa amb pensaments i motius catòlics)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(06) "# REFUNDIDA EL AÑO 1953 MONTICHELVO #"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall de la campana i voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. Possiblement es tocara al mig vol per als difunts.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Toca al mig vol per als difunts.
Truja Ferro Manclús Nova.
Estat original Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià, instal·lada en la mateixa finestra que ocupa actualment. Disposava a més d'una llarga corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Des de la mecanització disposava d'un electromall trifàsic, de lenta resposta i que ja ha estat canviat per un altre monofàsic.
Estat actual La campana es troba instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic, comptant a més amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat, així com soquet. L'estat actual de la campana no afavoreix la correcta conservació de la peça ni té cap vinculació amb la tradició local. Per tant, es deuria promoure la restauració de la mateixa, baixant-la del campanar per netejar-la per dins i fora. La truja actual es deu canviar per altra de fusta de perfil valencià i finalment el motor de vol continu per un d'impulsos, que permeta el toc manual de la campana i imite l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu i electromall, (09) mig vol.
Intervencions Entorn a l'any 1953 es deuria badar l'anterior campana, possiblement fosa amb les altres conservades. Eixe any es va baixar del campanar per refondre-la als tallers de Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida, resultant una nova de 221kg. Aquesta es deuria instal·lar amb la truja de l'anterior. Durant la dècada dels anys 80 es va canviar la truja de fusta original per altra de ferro, instal·lant a més un motor de vol continu, electromall trifàsic i un mig vol per tocar-la automàticament. D'aquests treballs es va encarregar Salvador Manclús del Grau de València. Entorn a 2002 Electrorecamp S.L. va canviar l'electromall per altre monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • ELECTRORECAMP S.L (04-06-2002)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; CLIMENT ORTS, Josep Miquel; RUIZ i ENGRA, Toni; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (06-02-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-06-2017
17 Fotos

Santa Anna (3)

(Referència 5061)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 92
Altura del bronze 79
Vora 9
Pes aproximat 451
FonedorROSES, HIJOS DE L. (ALBAIDA)
Any fosa 1908
Descripció La campana compta amb la següent inscripció al terç en espanyol: "Sta ANA 1908". Aquesta correctament escrita seria: "SANTA ANA 1908". En ella indica la inscripció a la que està dedicada, Santa Anna, la titular del temple parroquial. A més indica la data de fosa
Terç (T) (3 cordons)
(cordó)
(5 cordons)
(garlanda amb querubins)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(08) "Sta ANA 1908"
Mig peu (MP) (5 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall de la campana i voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. Possiblement es tocara al mig vol per als difunts.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Toca al mig vol per als difunts.
Truja Ferro Manclús Nova.
Estat original Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià, instal·lada en la mateixa finestra que ocupa actualment. Disposava a més d'una llarga corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Des de la mecanització disposava d'un electromall trifàsic, de lenta resposta i que ja ha estat canviat per un altre monofàsic.
Estat actual La campana es troba instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic, comptant a més amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat, així com soquet. L'estat actual de la campana no afavoreix la correcta conservació de la peça ni té cap vinculació amb la tradició local. Per tant, es deuria promoure la restauració de la mateixa, baixant-la del campanar per netejar-la per dins i fora. La truja actual es deu canviar per altra de fusta de perfil valencià i finalment el motor de vol continu per un d'impulsos, que permeta el toc manual de la campana i imite l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall monofàsic i mig vol.
Intervencions Va ser fosa en l'any 1909, com indiquen les inscripcions. La campana no està signada, no obstant es pot atribuir a la foneria de Hijos de L. Roses, instal·lada en Albaida, La creu, els triangles decorats i la tipologia de lletra són comuns en les campanes fetes per aquesta foneria. Després de fosa va ser beneïda i pujada al campanar. Durant la dècada dels anys 80 es va canviar la truja de fusta original per altra de ferro, instal·lant a més un motor de vol continu, electromall trifàsic i un mig vol per tocar-la automàticament. D'aquests treballs es va encarregar Salvador Manclús del Grau de València. Entorn a 2002 Electrorecamp S.L. va canviar l'electromall per altre monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • ELECTRORECAMP S.L (04-06-2002)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; CLIMENT ORTS, Josep Miquel; RUIZ i ENGRA, Toni; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (06-02-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 24-05-2015
10 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 04-12-2020
    Convertir a PDF