Parròquia de Sant Jeroni - ALFARRASÍ COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Sant Roc (1)

(Referència 5008)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de les Campanes
    Diàmetre 62.5
    Altura del bronze 49
    Vora 7
    Pes aproximat 141
    FonedorROSES, HIJOS DE L. (ALBAIDA)
    Any fosa 1909
    Descripció La campana compta amb la següent inscripció al terç: "SAN ROQUE RUEGA PORNOSOTROS ANO 1909 (cenefa de triangles decorats)". Aquesta correctament escrita seria: "SAN ROQUE RUEGA POR NOSOTROS AÑO 1909". En ella indica l'advocació a la que està dedicada, junt a una súplica a Sant Roc, que deriva de les Lletanies dels Sants i està molt arrelada entre la religiositat popular per implorar la protecció d'un sant. Aquestes són unes de les súpliques més solemnes de l'Església i es canta en determinades celebracions litúrgiques i en especial en moments en que cal la protecció dels sants.
    Terç (T) (cordó)
    "SAN ROQUE RUEGA PORNOSOTROS ANO 1909 (cenefa de triangles decorats)"
    (cordó)
    (garlanda amb querubins)
    Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
    Mig peu (MP) (5 cordons)
    Peu (5 cordons)
    Tocs tradicionals de campanes Es voltejava des de la mateixa campanes i repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda al batall.
    Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament. Es toca manualment per a les festes.
    Truja Fusta Nova 2001 Técnica y artesanía.
    Estat original Comptaria amb truja de fusta de perfil tradicional valencià, així com una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
    Estat anterior Fins la restauració de l'any 2003 comptava amb truja de ferro de la casa Rosas de Torredonjimeno (Jaén), que estava conservada en mal estat i amb una forta oxidació per la continuada exposició als agents atmosfèrics. Tenia un motor de vol continu i un electromall trifàsic, que no imitaven els tocs tradicionals ni facilitaven el toc manual de la campana.
    Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en la Sala de les Campanes amb truja de fusta. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall, sistemes que imiten el toc tradicional i permeten els manuals. Finalment compta amb un batall ben lligat i repretat, reforçat a més amb cable de seguretat.
    Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall monofàsic.
    Intervencions La campana va ser fosa en l'any 1909, segurament a partir d'una anterior que es va badar. Els fonedors no deixaren en ella la marca de fàbrica, no obstant per les característiques formals es pot atribuir a la foneria de Hijos de L. Roses d'Atzeneta d'Albaida. La tipologia de lletra, la creu i la garlanda del terç són característiques d'aquesta foneria. Després de la benedicció es va pujar al campanar, quedant instal·lada amb truja de fusta. Entorn als anys 70 o 80 va ser mecanitzada, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un electromall trifàsic i motor de vol continu per tocar-la automàticament. Aquesta intervenció va ser realitzada per la casa Rosas.

    En l'any 2003 va ser baixada del campanar per iniciar els treballs de restauració a càrrec de 2001 Técnica y Artesanía. La campana es netejà per dins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil valencià. Finalment va ser pujada de nou al campanar i mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. Els treballs de restauració es van finançar amb subvenció de la Diputació de València.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
    Valoració Campana interessant. En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
    Notes

    Autors de la documentació

    • LLOP i BAYO, Francesc (23-12-2003)
    • ALEPUZ CHELET, Joan; RUIZ i ENGRA, Toni; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (06-02-2015)
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 13-07-2018
    19 Fotos

    Santa Bàrbera (2)

    (Referència 5009)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de les Campanes
    Diàmetre 76
    Altura del bronze 69
    Vora 8
    Pes aproximat 254
    Any fosa 1731
    Descripció La campana compta amb la següent inscripció al terç en llatí i espanyol: "IHS # MARIA # IOSEPH # S # BARBARA # ORA PRONOBIS # ANO # DE # I75I #". El 5 está invertit, com és habitual en aquella època. Aquesta correctament escrita seria: "IHS # MARIA # IOSEPH # SANCTA # BARBARA # ORA PRO NOBIS # AÑO # DE # 1751 #". La traducció de la mateixa seria: "JESUS MARIA JOSEP SANTA BARBERA PREGA PER NOSALTRES ANY DE 1731". En primer lloc té una invocació a la Sagrada Família, que es va popularitzar al segle XVIII. En molts casos, com és el de la present campana, serveix com a precedent de l'advocació a la que està dedicada la campana. Seguidament trobem la invocació a Santa Bàrbera, acompanyada per la pregaria: "prega per nosaltres". Es tracta d'una invocació que deriva de les Lletanies dels Sants, una de les més solemnes súpliques de l'Església Catòlica i que està molt arrelada entre la religiositat popular per implorar la protecció dels sants. En aquest cas es dirigeix a Santa Bàrbera, sent molt comú la seua protecció, ja que es considerada protectora contra les tronades i els mals atmosfèrics. Aquesta protecció resultava fonamental en una societat tradicionalment agrària, en la que la major part de veïns depen del camp.
    L'expressió ANNO DE té molt segurament el seu origen en el ANNO D, és a dir ANNO DOMINI, o ANY DEL SENYOR, que després es va convertir en ANY DE, bé per desconeixement del llatí, o bé per una secularització de la societat.
    Terç (T) (2 cordons)
    " IHS # MARIA # IOSEPH # S # BARBARA # ORA PRONOBIS # ANO # DE # I75I #" (El 5 invertit)
    (2 cordons)
    Mig (M) (00) (Creu amb pedestal i els tres claus de la Passió)
    (cordó)
    (cenefa vegetal)
    (cordó)
    (06) (Creu amb pedestal)
    Mig peu (MP) (3 cordons)
    Peu (2 cordons)
    Tocs tradicionals de campanes Es voltejava des de la mateixa campanes i repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda al batall.
    Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament. Es toca manualment per a les festes.
    Truja Fusta Nova 2001 Técnica y artesanía.
    Estat original Comptaria amb truja de fusta de perfil tradicional valencià, així com una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
    Estat anterior Fins la restauració de l'any 2003 comptava amb truja de ferro de la casa Murua de Vitoria (Euskadi), que estava conservada en mal estat i amb una forta oxidació per la continuada exposició als agents atmosfèrics. Tenia un motor de vol continu i un electromall trifàsic, que no imitaven els tocs tradicionals ni facilitaven el toc manual de la campana.
    Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en la Sala de les Campanes amb truja de fusta. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall, sistemes que imiten el toc tradicional i permeten els manuals. Finalment compta amb un batall ben lligat i repretat, reforçat a més amb cable de seguretat.
    Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall.
    Intervencions La campana va ser fosa en l'any 1731 per un mestre campaner anònim, el mateix que va fondre algunes de les campanes de l'Església parroquial de Teulada. Va ser beneïda i pujada a la torre després. Entorn als anys 70 del segle XX va ser mecanitzada, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un electromall trifàsic i motor de vol continu per tocar-la automàticament. Aquesta intervenció va ser realitzada per Murua de Vitoria (Euskadi).

    En l'any 2003 va ser baixada del campanar per iniciar els treballs de restauració a càrrec de 2001 Técnica y Artesanía. La campana es netejà per dins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil valencià. Finalment va ser pujada de nou al campanar i mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. Els treballs de restauració es van finançar amb subvenció de la Diputació de València.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
    Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
    Notes

    Autors de la documentació

    • LLOP i BAYO, Francesc (23-12-2003)
    • ALEPUZ CHELET, Joan; RUIZ i ENGRA, Toni; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (06-02-2015)
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 06-01-2021
    23 Fotos

    Maria de la Concepció (3)

    (Referència 5010)
  • Arxiu sonor de la campana

  • Localització Sala de les Campanes
    Diàmetre 99.5
    Altura del bronze 82
    Vora 9.5
    Pes aproximat 570
    FonedorROSES, JAIME
    Any fosa 1858
    Descripció La campana compta amb la següent inscripció al terç: "MARIA DE LA CONSEPCION AÑO 1858" (cenefa de triangles decorats). En ella indica l'advocació a la que està dedicada la campana, que és la Puríssima. El motiu d'aquesta advocació estaria vinculada amb la proclamació del Dogma de la Inmaculada, definit per Pius IX en la Butla Ineffabilis Deus en l'any 1854. A més trobem la data en que va ser fosa la campana.
    Anses Anses amb decoracions antropomorfes.
    Espatlla (H) (cordó)
    (cenefa de triangles decorats)
    Terç (T) (2 cordons)
    "MARIA DE LA CONSEPCION AÑO 1858" (cenefa de triangles decorats)
    (2 cordons)
    Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
    (06) (Cartela amb motius vegetals)
    Mig peu (MP) (5 cordons)
    Peu (2 cordons)
    Tocs tradicionals de campanes Es voltejava des de la mateixa campanes i repicava des dels peus del campanar amb una llarga corda al batall.
    Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament. Es toca manualment per a les festes.
    Truja Fusta Nova 2001 Técnica y artesanía.
    Estat original Comptaria amb truja de fusta de perfil tradicional valencià, així com una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
    Estat anterior Fins la restauració de l'any 2003 comptava amb truja de ferro de la casa Murua de Vitoria (Euskadi), que estava conservada en mal estat i amb una forta oxidació per la continuada exposició als agents atmosfèrics. Tenia un motor de vol continu i un electromall trifàsic, que no imitaven els tocs tradicionals ni facilitaven el toc manual de la campana.
    Estat actual Es troba instal·lada en la Sala de les Campanes amb truja de fusta. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall, sistemes que imiten el toc tradicional i permeten els manuals. Finalment compta amb un batall ben lligat i repretat, reforçat a més amb cable de seguretat.
    Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall.
    Intervencions La campana va ser fosa en l'any 1858, segurament en un corral del poble o un camp dels voltants. No està signada, no obstant sembla obra del campaner Jaime Roses, veí d'Atzeneta d'Albaida, ja que el tipus de lletra, els triangles decorats i la creu són característics d'aquests fonedor.Entorn als anys 70 del segle XX va ser mecanitzada, canviant la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un electromall trifàsic i motor de vol continu per tocar-la automàticament. Aquesta intervenció va ser realitzada per Murua de Vitoria (Euskadi).

    En l'any 2003 va ser baixada del campanar per iniciar els treballs de restauració a càrrec de 2001 Técnica y Artesanía. La campana es netejà per dins i fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil valencià. Finalment va ser pujada de nou al campanar i mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. Els treballs de restauració es van finançar amb subvenció de la Diputació de València. En 2014 es va badar i a finals del mateix any es va procedir a baixar-la del campanar per portar-la a soldar a la casa Lachenmeyer (Alemanya). El 25 de març de 2016 torna al campanar, quedant instal·lada de nou al seu lloc.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
    Valoració Campana interessant. En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
    Notes

    Autors de la documentació

    • LLOP i BAYO, Francesc (23-12-2003)
    • ALEPUZ CHELET, Joan; BOIX BOIX, José Andrés; RUIZ i ENGRA, Toni; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (06-02-2015)
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 13-07-2018
    28 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2022)
    campaners@hotmail.com
    : 09-08-2022
    Convertir a PDF