Parròquia de la Nativitat de la Mare de Déu - BENISSODA (LA VALL D'ALBAIDA) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Anna Maria (1)

(Referència 10593)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 40
Altura del bronze 36
Vora 4
Pes real 41
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1954
Descripció En primer lloc, compta amb la següent inscripció al terç, que indica el nom de la campana: # ANA MARIA #". Seguidament, baix d'aquesta, trobem una inscripció amb els donants: # A EXPENSAS DE LA FAMILIA FERRI BALLESTER". Ja al mig, està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA". Finalment al mig peu trobem el nom del poble i la data de fosa: "# BENISODA AÑO 1954 #".
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (cordó)
(00) "# ANA MARIA #"
(cordó)
"# A EXPENSAS DE LA FAMILIA FERRI BALLESTER"
(cordó)
(02) (04) (06) (08) (decoració vegetal)
Mig (M) (00) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA"
(03) (decoració vegetal amb corona timbrada"
(06) (Arma Christi amb núvol)
(09) (decoracions vegetals i imatge de la Immaculada)
Mig peu (MP) (sanefa vegetal)
(2 cordons)
(00) "# BENISODA AÑO 1954 #"
(2 cordons)
(sanefa vegetal)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que sols es voltejava.
Tocs actuals de campanes Volteja automàticament.
Truja Ferro Manclus Vella
Estat original Abans de la mecanització comptaria amb truja de fusta, instal·lada per la casa fonedora.
Estat actual Es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Disposa de truja de ferro i està mecanitzada amb motor de vol continu. A més compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) (motor de vol continu)
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1954 als tallers que la família Roses tenia establerts a Atzeneta d'Albaida. Va ser fosa junt a altra campana amb destí al mateix poble i pagada per la família Ferri Ballester. Una volta beneïda va quedar ubicada a la Sala de les Campanes. Als anys 70 va ser mecanitzada per la foneria de Salvador Manclús, que va canviar la truja de fusta per altra de ferro i instal·lar un motor de vol continu.
Propostes La instal·lació actual de la campana no té cap vinculació amb la tradició local ni ajuda a la conservació del bronze, per tant es deuria procedir a la restauració del conjunt. La campana es deuria baixar de la torre, netejant el bronze per dins i fora. La truja actual es deu canviar per altra de fusta, de perfil tradicional local, i el motor de vol renovar per altre d'impulsos.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes Està mal orientada (les Arma Christi deuen mirar cap a l'exterior).

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (14-03-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 23-03-2016
13 Fotos

Santa Bàrbera (2)

(Referència 11567)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 61
Altura del bronze 50
Vora 7
Pes aproximat 131
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció La campana compta, en primer lloc, amb les següents inscripcions al terç: "SANTA BARBARA / A EXPENSAS DE / Dn. CAMILO PORTA Y / Dn. CAMILO TORMO". En elles apareix l'advocació a la que està dedicada i el nom dels dos donants. Les inscripcions són incises, per tant s'afegiren quan la campana estava ja fosa. Al mig peu trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA". Finalment al peu trobem una inscripció, també incisa, amb el nom del poble i la data de fosa: "BENISODA 1940". Aquestes inscripcions són característiques entre les campanes foses en acabar la Guerra Civil (1936-1939), ja que durant aquesta centenars de campanes es retiraren dels campanars sense cap inventari. Com que les inscripcions no indicaven el lloc de procedència, la major part no es recuperaren en acabar el conflicte. Aquest fet determinà un canvi en les inscripcions, com va ser aquest el cas, on passaren a indicar el nom del poble.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (5 cordons)
(4 cordons)
Mig (M) (06) "SANTA BARBARA / A EXPENSAS DE / Dn. CAMILO PORTA Y / Dn. CAMILO TORMO"
Mig peu (MP) (5 cordons)
(06) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA".
Peu (06) "BENISODA 1940"
Tocs tradicionals de campanes Es repicaria manualment des dels peus de la torre per mitjà d'una llarga corda unida al batall i es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Manclús Vella.
Estat original Comptaria amb truja de fusta, instal·lada per la casa fonedora, així com una llarga corda unida al batall que arribava fins als peus de la torre.
Estat anterior Al mur hi han restes de la instal·lació d'un electromall trifàsic, que va ser instal·lat durant la mecanització.
Estat actual Es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Disposa de truja de ferro i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. A més compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu i electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1940 als tallers de la foneria de Manuel Roses Vidal del Grau de València. Ens trobem davant d'una campana industrial i de fabricació seriada, es a dir fosa abans de ser encarregada per a cap lloc, motiu pel qual les inscripcions són incises. Aquestes s'afegiren quan va ser destinada a Benissoda. La fosa del bronze va ser sufragada per Camilo Porta i Camilo Tormo.

Als anys 70 va ser mecanitzada per la foneria de Salvador Manclús, que va canviar la truja de fusta per altra de ferro i instal·lar un motor de vol continu.
Propostes La instal·lació actual de la campana no té cap vinculació amb la tradició local ni ajuda a la conservació del bronze, per tant es deuria procedir a la restauració del conjunt. La campana es deuria baixar de la torre, netejant el bronze per dins i fora. La truja actual es deu canviar per altra de fusta, de perfil tradicional local, i el motor de vol renovar per altre d'impulsos.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (14-03-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-03-2016
8 Fotos

Sant Domènec (3)

(Referència 11570)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 63
Altura del bronze 52
Vora 7
Pes aproximat 145
FonedorDENCAUSSE, JUAN (BARCELONA)
Any fosa 1891
Descripció En primer lloc compta amb la següent inscripció al terç, que indica l'advocació a la que està dedicada: "SANTO DOMINGO DE GUZMAN". Seguidament trobem el nom del donant i la data de fosa: "A EXPENSAS DE D. JUAN BAUTISTA TORMO Y FERRI AÑO 1891".
Anses (Anses decorades amb caps de lleons)
Espatlla (H) (cordó)
(garlanda vegetal)
Terç (T) (2 cordons)
(00) "SANTO DOMINGO DE GUZMAN"
(cordó)
(sanefa vegetal)
(cordó)
(00) "A EXPENSAS DE D. JUAN BAUTISTA TORMO Y FERRI AÑO 1891"
(2 cordons)
Mig (M) (06) (Creu)
Mig peu (MP) (cordó)
Peu (3 cordons)
(cordó gruix)
Tocs tradicionals de campanes Es repicaria manualment des dels peus de la torre per mitjà d'una llarga corda unida al batall i es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Manclús Vella.
Estat original Comptaria amb truja de fusta, així com una llarga corda unida al batall que arribava fins als peus de la torre.
Estat actual Es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Disposa de truja de ferro (molt oxidada) i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. A més compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu i electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1891, segurament a causa del trencament d'una més antiga. Es va dedicar a Sant Domènec, fundador dels Pares Predicadors (dominics), sant de gran veneració al poble. La fosa de la campana va ser pagada per Juan Bautista Tormo i Ferri. No indica el nom del fonedor, no obstant sembla obra de Juan Dencausse, fonedor industrial de Barcelona, ja que presenta elements ornamentals semblants als utilitzats per aquest fonedor. Als anys 70 va ser mecanitzada per la foneria de Salvador Manclús, que va canviar la truja de fusta per altra de ferro i instal·lar un motor de vol continu.
Propostes La instal·lació actual de la campana no té cap vinculació amb la tradició local ni ajuda a la conservació del bronze, per tant es deuria procedir a la restauració del conjunt. La campana es deuria baixar de la torre, netejant el bronze per dins i fora. La truja actual es deu canviar per altra de fusta, de perfil tradicional local, i el motor de vol renovar per altre d'impulsos.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (14-03-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-03-2016
15 Fotos

Sant Joan Baptista (4)

(Referència 10592)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 77
Altura del bronze 65
Vora 7
Pes real 269
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1954
Descripció Compta en primer lloc amb la següent inscripció al terç, que indica l'advocació a la que està dedicada: "# SAN JUAN BAUTISTA #". Seguidament, també al terç, porta una inscripció al·lusiva a la seua fosa: "# # RESTAURADA EN 1954 (raïm) # #". Al mig compta amb la marca de fábrica: "ROSES ADZANETA". Baix d'aquesta hi ha una inscripció incisa que indica el nom del donant: "A EXPENSAS DE D. / : RAFAEL BORDERIA PBRO :". Aquestes últimes són incises i per tant, afegides posteriorment a la fosa de la campana. Finalment al mig peu trobem el nom del poble: "BENISODA".
Terç (T) (cordó)
(06) "# SAN JUAN BAUTISTA #"
(cordó)
(06) "# # RESTAURADA EN 1954 (raïm) # #"
(cordó)
(sanefa amb motius eucarístics i flors)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Escut de la Custòdia de Terra Santa)
(06) (marca de fàbrica) "ROSES ADZANETA" / "A EXPENSAS DE D. / : RAFAEL BORDERIA PBRO :"
(09) (imatge de Sant Josep)
Mig peu (MP) (sanefa de flors i triangles decorats)
(2 cordons)
(06) (raïm) "BENISODA" (raïm)
(2 cordons)
(garlanda de triangles decorats)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicaria manualment des dels peus de la torre per mitjà d'una llarga corda unida al batall i es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Toca hores i quarts.
Truja Ferro Manclus Vella
Estat original Comptaria amb truja de fusta, instal·lada per la casa fonedora, així com una llarga corda unida al batall que arribava fins als peus de la torre.
Estat actual Es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Disposa de truja de ferro (molt oxidada) i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. A més compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu i electromall monofàsic.
Intervencions Entorn a l'any 1954 es va badar la campana gran de la parròquia, motiu pel qual va ser baixada de la torre i portada fins Atzeneta d'Albaida, on la Casa Roses la va refondre. Desconeixem la data de fosa de l'anterior campana, sols que pesava uns 260 kg. La refosa va ser pagada pel prevere Rafael Borderia i la nova campana es va beneir solemnement a una estructura de fusta decorada amb flors abans de ser pujada a la torre. Als anys 70 va ser mecanitzada per la foneria de Salvador Manclús, que va canviar la truja de fusta per altra de ferro i instal·lar un motor de vol continu.
Propostes La instal·lació actual de la campana no té cap vinculació amb la tradició local ni ajuda a la conservació del bronze, per tant es deuria procedir a la restauració del conjunt. La campana es deuria baixar de la torre, netejant el bronze per dins i fora. La truja actual es deu canviar per altra de fusta, de perfil tradicional local, i el motor de vol renovar per altre d'impulsos.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (14-03-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-03-2016
13 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 23-09-2019
    Convertir a PDF