Parròquia de Sant Josep - LA POBLA DE FARNALS (L'HORTA NORD) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes desaparegudes

Juana Bautista (desapareguda)

(Referència 12060)
Diàmetre 60
Pes real 125
FonedorROSAS, JAIME; MORENO, VICENTE
Any fosa 1907
Intervencions La campana va ser fosa en 1907 per tal de completar el joc de campanes de la parròquia a càrrec dels campaners Jaime Roses i Vicente Moreno. Va ser sufragada per la Sra. Juana Bautista Civera Sales i beneïda el dia 3 d'octubre del mateix any. Suposem que va desaparèixer en 1936.
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 10-07-2014

Maria Vicenta (Refosa)

(Referència 3498)
Diàmetre 94
Pes aproximat 481
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1941
Terç (T) M:(00)creu

barroca,(06)MARIA VICENTA/ PUEBLA DE FARNALS/ 1941/marca de fàbrica,FUNDICION/DE/MANUEL ROSES VIDAL/HIJO DE M

ROSES SANTOS/VALENCIA.
Valoració , Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació , La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 22-08-2014

Campanes actuals

Maria del Rosari (1)

(Referència 3713)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 63
Altura del bronze 53
Vora 9
Pes aproximat 145
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1957
Descripció En primer lloc trobem al mig la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA"; i junt a aquesta la següent inscripció: "MARIA DEL ROSARIO / PUEBLA DE FARNALS 1941 / REFUNDIDA EN ABRIL 1957". Les dos primeres segurament copien les inscripcions de la campana anterior, iguals a les de la campana gran, mentre que la última correspon amb la refundició. Aquestes inscripcions són incises, afegides quan ja estava fosa i es va encarregar per al poble. El fet que les inscripcions indiquen el nom del poble va ser un fet constant al finalitzar la Guerra Civil, durant la qual centenars de campanes es baixaren dels campanar sense cap control ni inventari i per tant moltes no tornaren als llocs originals per no indicar-ho les inscripcions. Per evitar aquest fet el nom del poble per al que estaven destinades es va afegir a partir de 1939.
Terç (T) (4 cordons)
(garlanda amb motius catòlics)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA"
(06) "MARIA DEL ROSARIO / PUEBLA DE FARNALS 1941 / REFUNDIDA EN ABRIL 1957"
(09) (Inmaculada Concepció)
Mig peu (MP) (cordó)
(2 cordons)
(cordó)
(garlanda vegetal)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que antigament tan sols era voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes, ja que els mecanismes per passar les cordes i tocar des dels peus del campanar tan sols compten amb tres forats, possiblement corresponents a les tres campanes grans.
Tocs actuals de campanes La campana volteja i repica automàticament, guardant aquests tocs poca relació amb els tradicionals.
Truja Ferro Roses
Estat original Sembla que després de la refosa conservà la truja de fusta de l'anterior campana, adaptada a la nova.
Estat anterior Des de la seua mecanització comptaria amb motor de vol continu per al vol automàtic. Aquest ha estat substituït.
Estat actual La campana es troba instal·lada a la Sala de les Campanes en un regular estat. Comta amb truja de ferro i està mecanitzada amb electromall i motor de vol continu. El batall està ben lligat i reforçat a més amb cable de seguretat. Seria recomanable iniciar els treballs de restauració, que permeteren recuperar el estat original de la campana. Aquesta deuria ser baixada del campanar per ser netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta i tornant la campana a la torre per mecanitzar-la de nou amb motor d'impulsos, imitant els tocs tradicionals i permetent els manuals.
Mecanismes de toc (03) motor d'impulsos, (09) electromall
Intervencions L'any 1957 es va trencar l'anterior campana, fosa en 1941 per Manuel Roses Vidal amb les altres campanes de la torre. Aquesta es va baixar del campanar per refondre-la als tallers de Salvador Manclús, tot i que realment es va substituir la anterior per una nova. L'actual es un bon exemple de la fabricació industrial, ja que estava fosa previament al seu encàrrec, motiu que explica que les inscripcions siguen incises.

Poc després la casa Roses va realitzar els treball de mecantizació, substituint la truja de fusta per altra de ferro i instal·lar un motor de vol continu per tocar la campana automàticament. Aquest ha estat substituït per altre d'impulsos, intervenció que sembla obra de Industrias Manclús, que a més a instal·lat un electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (23-07-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 22-08-2014
18 Fotos

Felisa (2)

(Referència 3767)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 88
Altura del bronze 66
Vora 9
Pes aproximat 395
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1964
Descripció Primerament trobem al terç el nom de la campana: "# # FELISA # #", en homenatge a Sant Feliu Màrtir, venerat a l'església. Baix d'aquesta continua: "# # SIENDO CURA PARROCO D. MIGUEL CALATAYUD MOLINA #", que era el rector de la parròquia en el moment de refondre la campana. Al mig continua amb la marca de fàbrica: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA" i al mig peu trobem la data de refosa i el nom del poble: "# # # REFUNDIDA EL AÑO 1964 # PUEBLA DE FARNALS # # ". El fet que les inscripcions indiquen el nom del poble va ser un fet constant al finalitzar la Guerra Civil, durant la qual centenars de campanes es baixaren dels campanar sense cap control ni inventari i per tant moltes no tornaren als llocs originals per no indicar-ho les inscripcions. Per evitar aquest fet el nom del poble per al que estaven destinades es va afegir a partir de 1939. Per un altra banda continua amb la costum de deixar constància del capellà que va encarregar la refosa.
Espatlla (H) (02) (04) (08) (10) (decoració vegetal)
Terç (T) (cordó)
(06) "# # FELISA # #"
(cordó)
(06) "# # SIENDO CURA PARROCO D. MIGUEL CALATAYUD MOLINA #"
(cordó)
(garlanda amb motius eucarístics)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA"
(06) (monograma de Maria)
(09) (pensament)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(06) "# # # REFUNDIDA EL AÑO 1964 # PUEBLA DE FARNALS # # "
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que tradicionalment era voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes, mentre que per als repics es tocava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes La campana volteja i repica automàticament, guardant aquests tocs poca relació amb els tradicionals.
Truja Ferro Roses
Estat actual La campana es troba instal·lada a la Sala de les Campanes, amb truja de ferro i en un estat regular. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, sense reproduir els tocs tradicionals ni facilitar els manuals. Vist l'estat d'aquesta instal·lació seria recomanable inciar els treballs de restauració per ser netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta i tornant la campana a la torre per mecanitzar-la de nou amb motor d'impulsos, imitant els tocs tradicionals i permetent els manuals.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall.
Intervencions L'any 1964 es va trencar l'anterior campana, fosa en 1941 per Manuel Roses Vidal amb les altres campanes de la torre. Aquesta es va baixar del campanar per refondre-la a càrrec de la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida, sent beneïda i pujada al campanar de nou. Es va instal·lar amb la truja de ferro actual, obra de la mateixa casa, així com mecanitzar el conjunt, amb motor de vol continu i martell. Posteriorment Industrias Manclús ha instal·lat un electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (23-07-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 06-09-2014
29 Fotos

Maria Vicenta (3)

(Referència 12085)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 91
Altura del bronze 66
Vora 9
Pes aproximat 436
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 2004
Descripció Compta la campana amb aquesta inscripció, que utilitza part de les inscripcions de l'anterior campana, afegint les dades referents a la nova: "MARIA VICENTA DEL BEATO VICENTE IZQUIERDO MARTI / SANT MIQUEL / PUEBLA DE FARNALS / 1941 / REFUNDIDA EN 2004 / POR LA FAMILIA / FONTESTAD - GIL". Junt aquesta trobem la marca del instal·lador: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA", ja que el seu fonedor és la casa Hnos Portilla de Gajano (Cantabria).
Terç (T) (2 cordons)
(2 cordons)
(garlanda de triangles decorats)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) "MARIA VICENTA DEL BEATO VICENTE IZQUIERDO MARTI / SANT MIQUEL / PUEBLA DE FARNALS / 1941 / REFUNDIDA EN 2004 / POR LA FAMILIA / FONTESTAD - GIL"
(09) (marca del instal·lador) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA"
Mig peu (MP) (2 cordons)
(2 cordons)
Peu (cordó)
(2 cordons)
Tocs actuals de campanes La campana volteja i repica automàticament, guardant aquests tocs poca relació amb els tradicionals.
Truja Ferro Roses
Estat actual La campana es troba instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de ferro i en un estat regular. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, sense reproduir els tocs tradicionals ni facilitar els manuals. Vist l'estat d'aquesta instal·lació seria recomanable inciar els treballs de restauració per ser netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta i tornant la campana a la torre per mecanitzar-la de nou amb motor d'impulsos, imitant els tocs tradicionals i permetent els manuals.
Mecanismes de toc (09) motor de vol continu, electromall
Intervencions L'anterior campana, fosa per Manuel Roses Vidal en 1941, també es va trencar en l'any 2004. Aquesta va ser baixada del campanar per refondre-la i malgrat que la marca de la campana correspon a Manclús, la campana és dels Hnos Portilla de Gajano (Cantabria), sent Manclús en encarregat de desmontar l'antiga i pujar la refosa. Està especialment dedicada al que va ser rector de la parròquia i màrtir en 1936, encarregant-se de pagar-la la família Fontestad Gil.

La nova va ser instal·lada tal qual estava de l'anterior, quan deuria haver estat substituïda la truja de ferro per una de fusta, de perfil tradicional i mecanitzada amb motor d'impulsos. És més, possiblement la instal·lació actual es la causa del trencament de la vella campana.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARIT, Pau (23-07-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 06-09-2014
14 Fotos

Maria Josefa (4)

(Referència 3499)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 103
Altura del bronze 83
Vora 10
Pes aproximat 633
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1941
Descripció Primerament trobem al terç el nom de la campana: "MARIA JOSEFA", i baix el del poble i la data de fundició: "PUEBLA DE FARNALS 1941". Al mig continua amb aquesta inscripció: "SIENDO CURA PA / RROCO D V GAL / MEZ ALEIXANDRE / ALCALDE D E JU / AN SORO TENIENTE / D S ORTIZ BERNES". Finalment al mig peu està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA". Aquestes inscripcions són característiques del moment en que es va fer la campana, ja que els efectes de la Guerra Civil determinaren molt les inscripcions de les noves campanes a partir de 1939.Tant el nom de la campana, com el fet de indicar les inscripcions el nom de les autoritats locals i el nom del pobe es poden relacionar amb la pèrdua de les campanes en 1936. Habitualment eren llançades del del mateix campanar o requisades sense cap inventari ni control, motiu per el qual no retornaren als campanars en acabar el conflicte. Per evitar aquesta situació el nom del poble apareix sempre en les campanes i habitualment acompanyat, com en aquest cas, de les autoritats del lloc.
Anses Anses antropomorfes
Terç (T) (cenefa de cordons)
(cordó)
(07) "MARIA JOSEFA"
(cordó)
(2 cordons)
(07) "PUEBLA DE FARNALS 1941"
Mig (M) (07) "SIENDO CURA PA / RROCO D V GAL / MEZ ALEIXANDRE / ALCALDE D E JU / AN SORO TENIENTE / D S ORTIZ BERNES"
Mig peu (MP) (5 cordons)
(06) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
Peu (3 cordons)
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que tradicionalment era voltejada des de la mateixa Sala de les Campanes, mentre que per als repics es tocava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes La campana volteja i repica automàticament, guardant aquests tocs poca relació amb els tradicionals.
Truja Ferro Manclús
Estat original Suposem que comptaria amb truja de fusta de la casa fonedora, a més possiblement també algunes parts serien de formigó.
Estat actual La campana es troba instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de ferro i en un estat regular. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, sense reproduir els tocs tradicionals ni facilitar els manuals. Vist l'estat d'aquesta instal·lació seria recomanable inciar els treballs de restauració per ser netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta i tornant la campana a la torre per mecanitzar-la de nou amb motor d'impulsos, imitant els tocs tradicionals i permetent els manuals.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, electromall
Intervencions Del joc de campanes encarregat en 1941 tan sols es conserva aquesta campana, la més gran del conjunt. Va ser fosa als tallers de Manuel Roses Vidal, del Grau de València i portada al poble per la seua benedicció i pujada al campanar. La truja, a diferència de les altres, és de la casa Manclús, ja que no va ser substituïda la primitiva de fusta en 1962 per la casa Roses. Quan es mecanitzà el conjunt es va instal·lar la truja de ferro i mecanitzar per part de Manclús.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; MARTÍNEZ TAMARTIT, Pau (23-07-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 06-09-2014
16 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 16-07-2019
    Convertir a PDF