Capella de la Mare de Déu de la Font - VILALLONGA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

Mare de Déu de la Font (refosa)

(Referència 14340)
Localització Desapareguda
Diàmetre (en cm) 72
Pes aproximat (en quilos) 216
Any fosa 1850 ca.
Descripció La campana possiblement fou fosa durant el segle XIX, ja que algunes visites pastorals de les últimes dècades del segle XVIII indiquen la presència al campanar de la capella d'un sol bronze, que segurament és l'actual campana menor. No obstant, l'instrument va haver de trencar-se als anys 1910 i al maig de 1918 va ser finalment refós per Vicente Domingo Roses Soler. L'hereva d'aquesta antiga campana, que tenia un pes de 25 arroves, és l'actual campana major, d'una grandària segurament idèntica.
Tocs tradicionals de campanes Com l'actual campana major, l'antiga segurament repicava per convocar a les celebracions ordinàries i voltejava amb motiu de les grans solemnitats anuals.
Truja Truja de fusta que, potser, va ser reaprofitada després de la seua refosa a 1918.

Autors de la documentació

  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana, mitjançant la documentació de l'arxiu parroquial] (23-07-2017)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 07-02-2018
Fotos

Campanes actuals

Mare de Déu de la Font (1)

(Referència 3276)

Localització Presbiteri
Diàmetre (en cm) 28
Altura del bronze 27
Vora 3
Pes aproximat (en quilos) 13
Any fosa 1728
Descripció Aquesta extraordinària campana històrica, de proporcions molt reduïdes, compta a la superfície del seu bronze amb unes completes inscripcions que esdevenen un excel·lent document que ens apropa als seus orígens. Així, al terç, trobem una inscripció mixta, en llatí i en castellà, on se'ns indica la data de fosa, així com algunes de les advocacions del bronze: "IHS ✱ MARIA ✱ IOSEPH ✱ ANO ✱ DE ✱ I7Z8 ✱". Un text summament habitual a les campanes dels segles XVII, XVIII, XIX i, fins i tot, a alguns bronzes de les primeres dècades del segle XX.
Centímetres més avall, al mig peu de la campana, podem llegir un text novament escrit en llengua castellana, que compta, d'una banda, amb nombrosos errors ortogràfics, que podrien ser mostra de l'analfabetisme del seu autor; i d'altra banda, amb algunes paraules unides, fruit segurament de les limitacions d'espai. D'aquesta manera llegim: "SIO ✱ DELABIRGEN ✱ DELA ✱ FVENETE ✱ DE ✱ BILLALONGA ✱". És a dir, "SOY DE LA VIRGEN DE LA FUENTE DE VILLALONGA", una inscripció que ens indica, segurament, l'advocació principal de la campana i, a més, ens prova la procedència de l'instrument.
Per últim, a la part central del seu bronze, la campana compta amb una bella creu sobre pedestal, constituïda pels mateixos motlles en forma d'asterisc que decoren les inscripcions i el peu de l'instrument. A més, als seus extrems, aquesta gran creu compte amb els tres claus, una de les "Arma Christi", és a dir, dels instruments de la Passió de Crist.
Terç (T) (Dos cordons)
"IHS ✱ MARIA ✱ IOSEPH ✱ ANO ✱ DE ✱ I7Z8 ✱"
(Dos cordons)
Mig (M) (Dos cordons)
(00) (Creu sobre pedestal)
Mig peu (MP) (Dos cordons)
"SIO ✱ DELABIRGEN ✱ DELA ✱ FVENETE ✱ DE ✱ BILLALONGA ✱"
(Tres cordons, l'inferior dels quals segurament va desaparèixer durant la fosa de la campana)
Peu (Cenefa basada en la repetició de motius ornamentals en morfologia d'asteriscs)
Tocs tradicionals de campanes Segurament, la campana tan sols era voltejada des de l'estança on se situa amb motiu de les grans solemnitats anuals.
Tocs actuals de campanes A la segona meitat del segle XX la truja original de la campana fou substituïda per una nova metàl·lica. No obstant, a diferència de la resta de bronzes de la torre, aquest instrument no fou mecanitzat i, d'aquesta manera, va caure en desús fins els nostres dies.
Truja Fusta ELECTRO RECAMP
Estat original La campana fou fosa a 1728 per part d'un fonedor ambulant que, amb bona probabilitat, podria ser el mateix autor anònim que dècades més tard, a 1772, fondria un morter que hui es conserva fragmentàriament a una col·lecció particular a la localitat castellonenca de Figueroles (l'Alcalatén). Després de la seua fosa a les rodalies del nucli urbà de Vilallonga, al bronze li seria instal·lada una truja de fusta que, potser, va conservar-se fins les últimes dècades del segle XX. Finalment, la campana seria pujada fins a l'espadanya amb què, possiblement, va comptar la capella de la Mare de Déu de la Font abans de la construcció del nou campanar a 1784.
Estat anterior A la primera presa de dades, al maig de l'any 2000, la campana tenia truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.. A juliol del 2017, algunes setmanes abans de la baixada de la campana de la torre, les dos rosques que unien el capçal de la truja metàl·lica al seu braç es trobaven en un deplorable estat de conservació que, als anys anteriors, havia obligat a unir ambdós peces amb cinta aïllant i diversos cables d'electricitat, per tal de garantir la seua estabilitat. Així mateix, la campana tenia pintades les seues anses amb la mateixa pintura blanca que decorava la truja i conservava el seu batall original pessigat, en un avançat estat de degradació. Per últim, l'instrument, que estava instal·lat al finestral del lateral dret del campanar, no comptava amb cap mecanisme per al seu toc automàtic.
Estat actual Ubicada en el presbiteri, ha sigut dotada d'un cigonyal extern, tot i que el més recomanabla hauria sigut una ballesta, per tocar-la a mig vol, com sempre feien les campanes de senyals.
Intervencions Durant la segona meitat del segle XX l'antiga truja de fusta de la campana fou substituïda per una nova, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida. No obstant això, per motius que desconeixem, a diferència de la resta de bronzes del campanar, aquest instrument no fou mecanitzat i així, va caure en desús. Però, malgrat el seu abandonament, el contrapés metàl·lic va degradar-se en gran mida i, finalment, en setembre de 2017, la campana fou baixada de la torre per tal de garantir la seua seguretat. En juliol de 2019 la campana estava als tallers d'Electrorecamp S.L. per a la seua restauració.
En 2021 durant la neteja de la campana va aparéixer una esquerda, que no afecta el seu so. Ha quedat instal·lada en un lateral del presbiteri amb un cigonyal, i sbustituïda en el campanar per una nova.
Actuacions urgents Proposem que els tocs tradicionals de Vilallonga siguen investigats, mitjançant la documentació arxivística conservada i les entrevistes als majors de la població. Amb els resultats de la recerca, a l'ordinador que gestiona els tocs de la capella podrien programar-se els antics repics i voltejos, per tal de recuperar un patrimoni immaterial d'alt valor històric. Fins i tot, amb motiu de les grans solemnitats anuals, aquestos antics tocs podrien interpretar-se de manera manual, per part d'una nova associació de campaners.
Propostes El mal estat en què es trobava la truja metàl·lica de la campana exigia, en primera instància i de manera urgent, retirar a l'instrument del seu finestral, per tal de garantir la seguretat d'aquest extraordinari bé patrimonial, així com dels vianants. La campana, però, hauria de ser sotmesa ara a un acurat procés de restauració que retornara a l'instrument els seus valors, materials i immaterials, originals. Amb aquest objectiu, caldria substituïr el contrapés metàl·lic per un nou de fusta, que seguira el perfil de l'original; netejar el bronze interior i exteriorment, amb l'objectiu de recuperar el seu timbre primigeni; canviar el batall original de la campana, en mal estat de conservació, per un de nou, conservant l'antiga peça, d'alt valor etnològic; i finalment, si és necessari per al seu ús, dotar la campana d'un motor d'impulsos, que reproduïra el volteig tradicional de l'instrument. No veiem recomanable, en canvi, dotar a la campana d'electromall, d'una banda perquè, segurament, aquest bronze mai va repicar; i d'altra banda, perquè podria afectar a la conservació d'un instrument històric de proporcions molt reduïdes.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada per a protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (23-07-2017)
  • OSA MILLÁN, Sergio (14-07-2021)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 11-06-2022
25 Fotos

Verge de la Font (1)

(Referència 18934)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 41
Altura del bronze 32
Vora 5
Pes aproximat (en quilos) 40
FonedorRIVERA, CAMPANAS
Any fosa 2021
Terç (T) (2 cordons)
(cordó)
(06) "VERGE DE LA FONT"
(2 cordons)
(garlanda de triangles invertits)
Mig (M) (00) (creu de calvari)
(06) (Mare de Déu de la Font)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(06) "MAJORALESSES 2019-2021"
(cordó)
(2 cordons)
Peu (3 cordons)
Truja Fusta
Estat actual Truja de fusta nova, (09) (motor de volteig continu amb transmissió per cadena). Els coixinets no estan encastats en el mur sinó sobre suport metàl·lic extern; en cas de trencament dels eixos la campana cauria directament.
Intervencions Campana fosa per RIVERA i instal·lada per ERACSON.

Autors de la documentació

  • OSA MILLÁN, Sergio (14-07-2021)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 11-06-2022
1 Fotos

Maria Mare de l'Església (2)

(Referència 3275)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 47
Altura del bronze 45
Vora 5
Pes aproximat (en quilos) 60
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1965
Terç (T) (Cordó)
"MARIA MADRE DE LA IGLESIA."
(Cordó)
"FAMILIA ROSELLO MARTI."
(Cordó)
Mig (M) (00) (Creu sobre pedestal)
(03) (Pensament, habitual en les campanes dels Roses)
(06) (Monograma de Maria sobre núvols)
(09) (Marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA"
Mig peu (MP) (Dos cordons)
"VILLALONGA AÑO 1965."
(Dos cordons)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes Encara no sabem amb certesa si, a 1965, l'any de la fosa de la campana, el bronze fou dotat del motor de volteig continu que coneixem a l'actualitat; o si, en canvi, la mecanització de la torre es va produïr a les dècades següents. En qualsevol cas, segurament aquesta campana únicament voltejaria, des de la pròpia sala de les campanes, amb motiu de les grans solemnitats del calendari anual. No sembla probable que repicara, una tècnica de toc que pareix, fou reservada a la campana major.
Tocs actuals de campanes La campana volteja automàticament amb motiu de les grans solemnitats anuals, entre les que cal destacar, és clar, la festa de la Mare de Déu de la Font, titular de la capella i patrona de Vilallonga.
Truja Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.
Estat original La campana fou fosa a 1965 a la foneria que Germán Roses Martí regentava a Atzeneta d'Albaida. Com d'habitual en la producció campanera d'aquest fonedor, després de l'eixida dels forns de l'empresa, el nou bronze, costejat per la família vilallonguera dels Roselló Martí, fou dotat d'una truja metàl·lica amb el perfil característic dels Roses. Aquesta casa també seria la responsable, en una data encara desconeguda, de dotar de contrapesos metàl·lics a les altres dues campanes de la torre i d'electrificar les dos majors.
Estat anterior A la documentació realitzada a l'any 2000 la campana es trobava en un estat de conservació semblant a l'actual.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació. Instal·lat al finestral del lateral esquerre de la torre, el bronze encara conserva la instal·lació de la qual fou dotada a 1965, l'any de la seua fosa. És a dir, una truja de metàl·lica, que ara presenta abundant rovell i posa en perill la conservació de la campana, a la qual s'afegiria en aquesta data o als anys posteriors, un motor de volteig continu.
Mecanismes de toc Motor de vol continu a les (09).
Actuacions urgents Proposem que els tocs tradicionals de Vilallonga siguen investigats, mitjançant la documentació arxivística conservada i les entrevistes als majors de la població. Amb els resultats de la recerca, a l'ordinador que gestiona els tocs de la capella podrien programar-se els antics repics i voltejos, per tal de recuperar un patrimoni immaterial d'alt valor històric. Fins i tot, amb motiu de les grans solemnitats anuals, aquestos antics tocs podrien interpretar-se de manera manual, per part d'una nova associació de campaners.
Propostes Suggerim que la campana siga restaurada per tal de retornar a l'instrument els valors tradicionals, materials i immaterials, propis de Vilallonga. Amb aquesta finalitat, caldria substituïr el contrapés metàl·lic per un nou de fusta, que seguira el perfil de l'original; netejar el bronze interior i exteriorment, amb l'objectiu de recuperar el seu so primigeni; canviar el batall original de la campana per un de nou; i finalment, si és necessari per al seu ús, dotar la campana d'un motor d'impulsos, que reproduïra el volteig tradicional de l'instrument. No veiem recomanable, en canvi, dotar a la campana d'electromall, ja que segurament aquest bronze mai va repicar.
Valoració Campana interessant. Pot refondre
Instal·lació La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (23-07-2017)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 11-06-2022
14 Fotos

Maria de la Font (3)

(Referència 3274)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 72
Altura del bronze 62
Vora 5
Pes aproximat (en quilos) 216
FonedorROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA)
Any fosa 1918
Descripció Aquesta campana compta a la superfície del seu bronze amb una completa inscripció que esdevé un extraordinari document que ens apropa als seus orígens. Així, al terç de l'instrument, podem llegir: "MARIA DE LA FUENTE SIENDO ALCALDE BARTOLOME PAVIA Y JUEZ ONOFRE SASTRE Y CURA D. ELISEO URIOS". Un text on se'ns indica el nom de les principals figures de la Vilallonga de l'època que, més avall, al mig peu, es completa amb la data de fosa: "AÑO 1918". Acompanyant a aquestes inscripcions apareixen una gran quantitat de motius ornamentals de caràcter fonamentalment vegetal i floral, que cal posar en correspondència amb l'estètica modernista de la València del moment.
Terç (T) (Dos cordons)
"MARIA DE LA FUENTE SIENDO ALCALDE BARTOLOME PAVIA Y JUEZ ONOFRE SASTRE Y CURA D. ELISEO URIOS"
(Dos cordons amb molta separació)
(Garlanda vegetal de caire modernista)
Mig (M) (00) (Creu de gran senzillesa alçada sobre un ric pedestal amb motius vegetals i florals d'un caràcter fortament modernista)
(03) (Monograma de Maria portat per dos àngels)
(06) (Mare de Déu amb el Xiquet en braços coronada per una garlanda floral)
(09) (Marca de fàbrica amb l'escut d'Espanya envoltat per la inscripció del fonedor, quasi il·legible) "FUNDICIÓN DE CAMPANAS DE VICENTE DOMINGO ROSES / VALENCIA / CAMINO TRANSITS JUNTO Ctra MADRID"
Mig peu (MP) (06) "AÑO 1918"
(Garlandes florals)
(Quatre cordons emparellats amb xicotets motius florals al centre)
(Garlandes florals que connecten amb les superiors mitjançant les flors dels cordons, creant bells efectes ondulants)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes El bronze era voltejat des de la pròpia sala on se situa amb motiu de les grans solemnitats anuals, entre les quals destaca, és clar, la festa de la Mare de Déu de la Font, titular de la capella i patrona de Vilallonga. A més, alguns elements conservats a la torre evidencien que aquesta era, potser, l'única campana que comptava amb una llarga corda per repicar des de la base del campanar. Aquesta tècnica de toc era emprada, segurament, per convocar al veïnat a les celebracions que, setmanalment, tenien lloc a la capella. I possiblement, com de costum a les nostres terres, aquestos actes eren convocats amb tres repics constants de gran senzillesa, conclosos amb un colp, dos o tres, depenent de la senyal de què es tractara.
Tocs actuals de campanes La campana volteja automàticament amb motiu de les grans solemnitats anuals, entre les que cal destacar, és clar, la festa de la Mare de Déu de la Font, titular de la capella i patrona de Vilallonga. Igualment, malgrat l'electrificació aquest bronze continua sent l'encarregat de convocar a les celebracions quotidianes a la capella, mitjançant el seu repic automàtic.
Truja Truja metàl·lica, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.
Estat original La campana, hereva d'un bronze anterior, fou fosa a 1918 a la foneria que l'atzenetí Vicente Domingo Roses Soler regentava al camí de Tránsitos de la ciutat de València. Juntament amb el nou bronze, als tallers de l'empresa fou forjat un nou batall que, segurament, és el que hui coneixem. Pel que fa a la truja, possiblement fou reutilitzat el contrapés de la campana anterior.
Després de la seua eixida dels forns d'aquesta empresa, el bronze fou beneït el 26 de maig d'aquell any, diumenge de la Santíssima Trinitat, a la plaça de la capella.
Estat anterior A la documentació realitzada a l'any 2000 la campana es trobava en un estat de conservació semblant a l'actual.
Estat actual L'estat de conservació de la campana no és l'adeqüat per a una peça d'aquest interés. L'instrument, que penja del finestral principal de la torre, encara conserva la truja metàl·lica, així com el motor de vol continu i l'electromall trifàsic, de què fou proveïda a la segona meitat del segle XX. No obstant, fruit del pas del temps, aquestes instal·lacions, que posen en perill la conservació de l'instrument, es troben en un avançat grau de degradació.
Mecanismes de toc Motor de vol continu a les (09) i electromall trifàsic a les (03).
Intervencions A una data encara indeterminada de la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida, que a 1965 havien fos la campana mitjana, varen electrificar l'instrument amb un motor de vol continu i un electromall trifàsic per repicar. I com d'habitual, per fer-ho, la truja de fusta original de la campana fou substituïda per una nova metàl·lica, amb el perfil habitual de l'empresa.
Actuacions urgents Proposem que els tocs tradicionals de Vilallonga siguen investigats, mitjançant la documentació arxivística conservada i les entrevistes als majors de la població. Amb els resultats de la recerca, a l'ordinador que gestiona els tocs de la capella podrien programar-se els antics repics i voltejos, per tal de recuperar un patrimoni immaterial d'alt valor històric. Fins i tot, amb motiu de les grans solemnitats anuals, aquestos antics tocs podrien interpretar-se de manera manual, per part d'una nova associació de campaners.
Propostes Suggerim que la campana siga restaurada per tal de retornar a l'instrument els valors, materials i immaterials, originals. Amb aquesta finalitat, caldria substituïr el contrapés metàl·lic per un nou de fusta, que seguira el perfil de l'original; netejar el bronze interior i exteriorment, amb l'objectiu de recuperar la seua sonoritat originària; canviar el batall original de la campana per un de nou, conservant l'antic; i finalment, si és necessari per al seu ús, dotar la campana d'un motor d'impulsos i d'un electromall, que reproduïren els repics i voltejos tradicionals de la capella de Vilallonga, sense impedir possibles tocs manuals.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (23-07-2017)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 11-06-2022
26 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 20-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 81 Visitants: 80 Usuaris: 1 - francesc