Parròquia de Sant Joan Baptista - BENIARJÓ COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Senyalera, antiga de sant Marc (0)

(Referència 3261)

Localització Porta del campanar Diàmetre (en cm) 23 Altura del bronze 20 Vora 3 Pes aproximat (en quilos) 7 Any fosa 1700ca Descripció La campana compta amb una inscripció en majúscula : ‘‘✱ABEMARIA✱GRASIAP’’, que per falta d’espai i errors ortogràfics es traduiria així: ‘‘AVE MARIA GRATIA’’ és a dir (AVE MARIA PLENA DE GRÀCIA). A continuació trobem una imatge de la Mare de Déu del Pilar i per altra banda les claus de Sant Pere. Terç (T) (Un cordó) ‘‘✱ABEMARIA✱GRASIAP’’ Mig (M) (01) (Imatge de les claus de Sant Pere) (06) (Mare de Déu del Pilar) Mig peu (MP) (Tres cordons) Peu (Dos cordons) Tocs tradicionals de campanes Probablement mig vol per mitjà d'una corda unida a la ballesta. Truja Fusta Estat original La campana probablement comptava amb una ballesta al braç per al seu volteig. La truja era diferent a l'actual. Estat actual La campana es troba instal·lada damunt de la porta que dona accés al campanar. Compta amb una corda unida a una ballesta per fer-la sonar. Mecanismes de toc Manual Intervencions La campana fou traslladada al nou temple parroquial de Beniarjó als anys cinquanta quan es va decir tombar l’ermita de Sant Marc, al igual que l’església original. Molt de temps després, es va decidir restaurar la campana i quedà instal·lada sobre un suport de fusta ubicat damunt de la porta que dona accés al campanar. Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. Instal·lació La instal·lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet Notes És l´antiga campaneta de l´ermita de Sant Marc, edifici gòtic enderrocat cap el 1950. Al llibre "Entorn a Ausias March", ix una foto de la campaneta en la seua espadanya i una altra ja baixada, on es veu la ballesta incrustada al braç que tenia. (notes de Xavier Martín, 27/20/2003) Autors de la documentació MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000) OSA MILLÁN, Sergio [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (27-12-2019) Editor de la fitxa Sergio Osa Millán Actualització 23-07-2020 12 Fotos

La xicoteta (1)

(Referència 3260)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 48 Altura del bronze 38 Vora 4 Pes real (en quilos) 62 Fonedor MANCLÚS, SALVADOR Any fosa 1963 Descripció La campana té dos cordons al terç amb un espai buit i dos cordons més. Al mig trobem unes figures com una creu a l’exterior, un Cor de Jesús i la marca de fundició (FUNDICION / DE/ SALVADOR MANCLUS/ C. INDUSTRIA, 27/ VALENCIA) . Seguint, al mig peu de la campana trobem tres cordons els quals hi ha inscripció que fa referència als donants de la campana i al lloc de destinació juntament amb la data de fundició : ‘‘SIENDO PADRINOS MANUEL PORTA JORDA -E- ISABEL BORRAS MORANT’’ / BENIARJO V-V-MCMLXIII’’. El peu de la campana no conté cap cordó. Terç (T) (2 cordons) (2 cordons) Mig (M) (00) (Creu) (03) (Marca de fundició) (09) (Cor de Jesús) Mig peu (MP) (2 cordons) ‘‘SIENDO PADRINOS MANUEL PORTA JORDA -E- ISABEL BORRAS MORANT’’ (1 cordó) ‘‘BENIARJÓ V-V-MCMLXIII’’ (1 cordó) Tocs actuals de campanes La campana volteja i repica de forma automàtica. Truja Ferro Manclús. Estat anterior En la documentació de l’any 2000, la campana presentava un electromall trifàsic a les (09), posteriorment substituït per un electromall monofàsic. Estat actual La campana es troba instal·lada en una de les finestres de la sala de les campanes, amb una truja de ferro Manclús. Està mecanitzada amb un motor de volteig continu i un electromall monofàsic. A més, disposa d’un batall ben nugat amb cable de seguretat que evitaria la seua caiguda al carrer. Mecanismes de toc Motor de vol continu (03) i electromall monofàsic (09) Intervencions La campana fou adquirida per la parròquia de Sant Joan Baptista de Beniarjó en maig de l’any 1963 sufragada per un matrimoni del poble. Va ser beneïda eixe mateix any i va quedar instal·lada en el campanar , moment en què es va procedir a la mecanització del conjunt. En aquest cas, la campana va ser mecanitzada per Salvador Manclús, amb un motor de volteig continu i un electromall trifàsic. Propostes La instal·lació actual de l’instrument no afavoreix la conservació ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant caldria procedir a la seua restauració. Aquesta deuria de ser baixada amb una grúa adequada, per transportar-la fins als tallers de restauració on caldria netejar-la per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original perduda. A més, s’ha de canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Els mecanismes de volteig i repic cal renovar-los per altres que no dificulten el toc manual: un motor d'impulsos. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Notes Autors de la documentació MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000) OSA MILLÁN, Sergio [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (27-12-2019) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 22-02-2023 15 Fotos

Sant Joan Baptista (2)

(Referència 3259)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 70 Altura del bronze 62 Vora 6 Pes aproximat (en quilos) 199 Any fosa 1814 Descripció La campana té al terç la següent inscripció: ‘‘✱ ✱SAИJVAN ✱ BAVTISTA ✱ AИO I8I4 ✱ ✱’’ En aquesta s’indica l’advocació de la campana i la data de fundició . En aquest cas, Sant Joan Baptista, és el nom que rep el titular de la parròquia de Beniarjó i segurament se li atribueix aquest nom a la campana per ser la major del conjunt , època en que sols existia una espadanya sobre l’església original i existien dos campanes. Així mateix, la campana és la més antiga del conjunt existent i sobrevivent a la guerra civil, per tant trobem elements simbòlics en campanes , com la creu que està ubicada en la part central de la campana. Aquesta creu posseeix unes similituds amb les decoracions d’altres creus gravades en campanes , obra dels campaners Roses, ja que coincideix amb el model de decoracions. De tota manera no es pot verificar del tot ja no indica fonedor i per tant no es pot atribuir a cap autor perquè no és clarament cert. Terç (T) (2 cordons) ‘‘✱ ✱SAИJVAИ ✱ BAVTISTA ✱ AИO I8I4 ✱ ✱’’ (2 cordons) Mig (M) (00) (Creu amb pedestal) Mig peu (MP) (5 cordons) Peu (2 cordons) Tocs tradicionals de campanes És possible que es llimitara al repic a distància amb una corda desde baix i per a les grans solemnitats seria voltejada desde la sala de campanes. Tocs actuals de campanes La campana volteja i repica de forma automàtica. Truja Truja de ferro Manclús vella. Estat original Probablement estava instal·lada en l'espadanya de l’anterior església amb una truja de fusta. Malgrat la destrucció de l’antic temple parroquial de Beniarjó per substituir-lo per un d’estil més modern, va comportar la construcció d’un nou campanar on la campana fou traslladada, quedant instal·lada en la finestra de la cara oest. Estat anterior En la documentació de l’any 2000, la campana estava en un semblant estat de conservació. Presentava dos elctromalls trifàsics. Estat actual La campana està instal·lada en una de les finestres de la sala de les campanes, amb truja de ferro Manclús. Disposa d’un motor de volteig continu i dos electromalls (un en desús) i altre monofàsic. També, compta amb un batall ben nugat amb cable de seguretat per evitar la seua caiguda. Mecanismes de toc Motor de vol continu (03) i electromall monofàsic. Electromall trifàsic en desús a les (09) Intervencions La campana va ser traslladada al campanar actual degut a la destrucció de l’antic temple amb la intenció de substituir-lo per un d’estil arquitectònic més modern, on el bronze estava ubicat en l’espadanya amb la seua truja de fusta. Una vegada al campanar, l’any 1963 dos families sufragaren dos campanes noves , moment en què es va mecanitzar el conjunt a càrrec de Salvador Mancús. En 2020 s’ha substituit l'antic electromall un nou monofàsic CLOCK-O-MATIC. L'anterior picava molt baix amb perill de rotura. Actuacions urgents Propostes La instal·lació actual de l’instrument no afavoreix la conservació ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant caldria procedir a la seua restauració de la campana. Aquesta deuria de ser baixada amb una grúa adequada , per a transportar-la fins als tallers de restauració per a netejar-la per dins i per fora, amb l'objectiu de recuperar la sonoritat original. A més, s’ha de canviar la truja de ferro per altra de fusta a l'estil valencià. També cal renovar els mecanismes per altres que no dificulten el toc manual: motor de volteig d'impulsos. Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000) OSA MILLÁN, Sergio [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (27-12-2019) Editor de la fitxa Sergio Osa Millán Actualització 31-07-2020 15 Fotos

Pepita (3)

(Referència 3290)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 91 Altura del bronze 77 Vora 8 Pes real (en quilos) 456 Fonedor ROSES ATZENETA Any fosa 1960 Descripció La campana compta al terç amb la següent inscripció, on s’indica el nom de la campana: ‘‘PEPITA’’.A continuació, trobem el nom dels donants de la campana: ‘‘SIENDO PADRINOS JOSE ANDRES MORANT LLINARES Y PEPITA MORANT BARBER’’. Respecte a les figures hi ha una custòdia ,pensaments, la marca de fundició ( ‘‘ROSES / ADZANETA / VALENCIA”) i Sant Josep. Al mig peu trobem tres cordons amb decoracions, després dos garlandes on figura el nom de destinació de la campana juntament amb l’any de fundició: ‘‘BENIARJO AÑO 1960’’. Tot seguit hi han dos garlandes decoratives. Per últim al peu trobem tres cordons. Terç (T) (1 cordó) (06) ‘‘✱ PEPITA ✱’’ (1 cordó) ‘‘✱ SIENDO PADRINOS JOSE ANDRES MORANT LLINARES Y PEPITA MORANT BARBER ✱’’ (1 cordó) (Garlandes amb motius vegetals i eucarístics) Mig (M) (00) (Custòdia) (03) (Pensament) (06) (Sant Josep) (09) (Marca de fundició) Mig peu (MP) (2 cordons) ‘‘✱ BENIARJÓ AÑO 1960 ✱’’ (2 cordons) (Garlandes) Peu (3 cordons) Tocs tradicionals de campanes En un principi la campana seria voltejada desde la sala de campanes. No sembla tindre accesoris per al repic manual. Tocs actuals de campanes Automàtics. Truja Ferro Roses Estat original Estat anterior En la documentació de l’any 2000 la campana presentava un electromall trifàsic. Estat actual Està instal·lada en una de les finestres de la sala de les campanes, amb truja de ferro Roses. Disposa d’un motor de volteig continu i un electromall monofàsic. També té un batall ben nugat amb cable de seguretat. Mecanismes de toc Motor de vol continu i electromall monofàsic (03) Intervencions La campana va ser fosa el 1960 en la foneria dels Roses d’Atzeneta d’Albaida amb l’objectiu de completar el joc de campanes existent. Durant aquell mateix any seria beneïda i pujada al campanar, quedant instal·lada en una de les finestres de la sala de les campanes (Sud). És probable que en 1963 aproximadament, Salvador Manclús portara a terme la mecanització del conjunt. Propostes La instal·lació actual de l’instrument no garanteix la correcta conservació, per tant es deu procedir a la seua restauració. Cal netejar-la per dins i per fora per recuperar la sonoritat original perduda. A més, s’ha de canviar la truja de ferro per altra de fusta d'estil valencià i s'han de renovar els mecanismes de toc automàtic per altres que faciliten el toc manual: un motor de volteig d'impulsos. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Notes Autors de la documentació MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000) OSA MILLÁN, Sergio [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (27-12-2019) Editor de la fitxa Sergio Osa Millán Actualització 31-07-2020 19 Fotos

Patrocinio (4)

(Referència 3289)

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 105 Altura del bronze 90 Vora 9 Pes real (en quilos) 665 Fonedor MANCLÚS, SALVADOR Any fosa 1963 Descripció La campana té al terç la següent inscripció on indica el nom de la campana: ‘‘PATROCINIO’’. Al mig trobem els noms dels donants de la campana junt amb les autoritats religioses: ‘‘DONADA POR D. MANUEL PORTA JORDÁ/ Y D. PATROCINIO PEIRO BENAVENT/ PADRINOS: D. RAMÓN PORTA Dª ISABEL MILLET/ SIENDO CURA D. FERNANDO PEIRO MORATAL’’. També trobem elements característics de campanes com una crucifix, la marca de fundició (FUNDICION / DE/ SALVADOR MANCLUS/ C. INDUSTRIA, 27/ VALENCIA) ; i finalment la Mare de Déu del Carme. Al mig peu figura el nom de la destinació de la campana junt a l’any de fundició: ‘‘BENIARJÓ 1963’’. Terç (T) (2 cordons) (06) ‘‘PATROCINIO’’ (3 cordons) (Garlandes amb motius religiosos) Mig (M) (00) (Creu) (03) (Marca de fundició) (06) ‘‘DONADA POR D. MANUEL PORTA JORDÁ/ Y D. PATROCINIO PEIRO BENAVENT/ PADRINOS: D. RAMÓN PORTA Dª ISABEL MILLET/ SIENDO CURA D. FERNANDO PEIRO MORATAL / BENIARJO 1963’’ (09) (Mare de Déu del Carme) Mig peu (MP) (5 cordons) (1 cordó) Tocs actuals de campanes Automàtics. Truja Ferro Manclús. Estat anterior En la documentació de l’any 2000, la campana comptava amb un electromall trifàsic. Estat actual Instal·lada en una de les finestres de la sala de les campanes, amb una truja de ferro Manclús. Està mecanitzada amb un motor de volteig continu i un electromall monofàsic. A més, disposa d’un batall ben nugat amb cable de seguretat. Mecanismes de toc Motor de vol continu (03) i electromall monofàsic (09) Intervencions La campana fou adquirida per la parròquia de Sant Joan Baptista de Beniarjó en maig de l’any 1963, sufragada per un matrimoni del poble. Posteriorment va tindre lloc l'acte de benedicció junt a una altra de menors dimensions. És probable que durant la seua instal·lació al campanar es procedira a la mecanització del conjunt. En aquest cas, s'electrificà amb un motor de volteig continu i un electromall trifàsic. Propostes La instal·lació actual no afavoreix la correcta conservació de la campana, per això cal procedir a la seua restauració. Ha de ser baixada amb una grúa adequada, per transportar-la als tallers de restauració on deu ser netejada per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original perduda. També s’ha de canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Els mecanismes cal renovar-los per altres que no dificulten el toc manual de la campana: un motor de volteig d'impulsos. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Notes Autors de la documentació MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000) OSA MILLÁN, Sergio [Documentació fotogràfica i actualització de la fitxa] (27-12-2019) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 22-02-2023 14 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

© Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-04-2024

Convertir a PDF

Connectats: 69 Visitants: 69 Usuaris: 0