Parròquia de Sant Llorenç Màrtir - BENIRREDRÀ (COMUNITAT VALENCIANA)

Parròquia de Sant Llorenç Màrtir - BENIRREDRÀ COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Maria dels Àngels Imelda (1)

(Referència 3218)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	52
Altura del bronze	47
Vora	5
Pes aproximat (en quilos)	81
Fonedor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa	1941
Descripció	La campana té tres flors entre els cordons al terç i quatre garlandes. Al mig té una creu amb pedestal, el monograma de Maria i el de Jesús. Dalt i baix d'aquest últim hi ha unes inscripcions incises amb el nom de la campana i el del poble: "MARIA DE LOS ANGELES IMELDA / BENIRREDRA". El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant, acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble amb la intenció de poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. Finalment té una inscripció al mig peu amb la data de fosa i diverses flors: "✱ ✱ ✱ AÑO 1941 ✱ ✱".
Terç (T)	(2 cordons) (00) (03) (09) (flor) (2 cordons) (02) (04) (08) (10) (garlanda)
Mig (M)	(00) (creu) (03) (monograma de Maria) (06) "MARIA DE LOS ANGELES IMELDA" (incís) / (anagrama de Jesús) / "BENIRREDRA"
Mig peu (MP)	(2 cordons) "✱ ✱ ✱ AÑO 1941 ✱ ✱" (2 cordons)
Peu	(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	La campana es repicava manualment des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. També es voltejava manualment des de la sala de les campanes per a les principals festivitats.
Tocs actuals de campanes	Conserva els usos tradicionals.
Truja	Ferro Manclus vella
Estat original	Tenia una truja de fusta, segurament de perfil tradicional valencià i fabricada per la casa fonedora, així com diversos accessoris per al toc manual.
Estat actual	Està instal·lada amb truja de ferro a una de les finestres de la sala de les campanes. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat i una corda per repicar-la manualment des dels peus del campanar.
Mecanismes de toc	Corda al batall
Intervencions	La campana va ser fosa, amb la resta del conjunt, als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València) l'any 1941. És una de les poques campanes d'aquesta foneria amb les inscripcions incises, és a dir, afegides quan ja estava fosa. Per aquest motiu no estan en relleu i apareixen incises a la superfície de la campana. Combina algunes en relleu amb aquestes incises. Sols l'any de fosa està en relleu. Durant la dècada dels anys 60 del segle XX la foneria de Salvador va canviar la truja de fusta per altra de ferro.
Propostes	Caldria restaurar la campana per reposar la truja de fusta. Aquesta s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. No es recomana la seua mecanització.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. En cas de trencament pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals. Notes La inscripció està inscrita en les quatre campanes, cosa que indica que les campanes foren encomanades després de la seua fabricació, o bé que anaven destinades a un altre lloc, havent esborrat l'epigrafia original. En qualsevol cas l'any està en relleu i per tant és original. (nota de MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo). La documentació fotogràfica mostra que sols l'any de fosa d'aquesta campana està en relleu (nota de l'editor)
Autors de la documentació MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (04-05-2000) ALEPUZ CHELET, Joan; OSA MILLÁN, Sergio [Documentació de la campana] (10-08-2019) OSA MILLÁN, Sergio (10-08-2020)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	31-03-2020
	18 Fotos

Maria del Rosari (2)

(Referència 3217)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	72
Altura del bronze	64
Vora	6
Pes aproximat (en quilos)	216
Fonedor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa	1941
Descripció	La campana té tres flors entre els cordons al terç i una garlanda amb motius vegetals sols a l'exterior. Al mig té una creu amb pedestal, un escut nacional i la marca de fàbrica, element habitual a les campanes de fosa industrial: "FUNDICION / DE/ CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS./ SILLA (^VALENCIA)". També té al mig una inscripció, separada per una imatge de la Mare de Déu del Rosari, i amb la segona paraula al mig peu: "MARIA / ROSARIO!!!". Al mig peu trobem igualment una sanefa amb flors. Just baix disposa d'una inscripció incisa amb el nom de la campana, el del poble i l'any de fosa: "MARIA DE LA GLORIA SALVADORA/ BENIRREDRÀ 1941". El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant, acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble amb la intenció de poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. Al mig peu té cinc flors entre dos cordons.
Terç (T)	(2 cordons) (00) (02) (10) (flor) (2 cordons) (06) (garlanda religiosa)
Mig (M)	(00) (creu amb pedestal) (03) (escut nacional) (06) "MARIA" / (Mare de Déu del Rosari) (09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE/ CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS./ SILLA (^VALENCIA)" / (cordó)
Mig peu (MP)	(2 cordons) (sanefa amb flors) "ROSARIO!!!" (2 cordons) (06) "MARIA DE LA GLORIA SALVADORA/ BENIRREDRA 1941" (incís)
Peu	(3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	La campana es repica manualment des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. També es voltejava manualment des de la sala de les campanes per a les principals festivitats.
Tocs actuals de campanes	Corda al batall
Truja	Ferro Manclús vella
Estat original	Tenia una truja de fusta, segurament de perfil tradicional valencià i fabricada per la casa fonedora, així com diversos accessoris per al toc manual.
Estat actual	Està instal·lada amb truja de ferro a una de les finestres de la sala de les campanes. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat i una corda per repicar-la manualment des dels peus del campanar.
Mecanismes de toc	Corda al batall
Intervencions	La campana va ser fosa, amb la resta del conjunt, als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València) l'any 1941. És una de les poques campanes d'aquesta foneria amb les inscripcions incises, és a dir, afegides quan ja estava fosa. Per aquest motiu no estan en relleu i apareixen incises a la superfície de la campana. Combina algunes en relleu amb aquestes incises. Curiosament la disposició de les lletres en relleu i la Mare de Déu coincideixen amb les de la campana homònima de l'església parroquial d'Almàssera, fosa el mateix any. Durant la dècada dels anys 60 del segle XX la foneria de Salvador va canviar la truja de fusta per altra de ferro.
Propostes	Caldria restaurar la campana per reposar la truja de fusta. Aquesta s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. No es recomana la seua mecanització.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració	Campana interessant. En cas de trencament pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes	La inscripció està inscrita en les quatre campanes, cosa que indica que les campanes foren encomanades després de la seua fabricació, o bé que anaven destinades a un altre lloc, havent esborrat l'epigrafia original. En qualsevol cas l'any està en relleu i per tant és original. (nota de MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo). La documentació fotogràfica mostra que l'any de fosa d'aquesta campana no està en relleu, si no incisa com la resta. Sols està en relleu a la campana xicoteta (nota de l'editor)
Autors de la documentació MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (04-05-2000) ALEPUZ CHELET, Joan; OSA MILLÁN, Sergio [Documentació de la campana] (10-08-2019) OSA MILLÁN, Sergio (10-08-2020)
Editor de la fitxa	Sergio Osa Millán
Actualització	12-08-2020
	16 Fotos

Maria del Carme Roberta (3)

(Referència 3246)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	82
Altura del bronze	74
Vora	7
Pes aproximat (en quilos)	319
Fonedor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa	1941
Descripció	La campana té quatre flors entre els cordons al terç i una garlanda amb motius vegetals. Al mig disposa d'una creu, l'escut nacional i la marca de fàbrica, element habitual a les campanes de fosa industrial: "FUNDICION / DE/ CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS./ SILLA (^VALENCIA)". També al mig té diverses inscripcions incises, separades per un anagrama de Jesús. La primera indica el nom de la campana: "MARIA DEL CARMEN-ROBERTA". La segona té el nom del poble i l'any de fosa: "BENIRREDRA 1941". El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant, acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble amb la intenció de poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. Al mig peu té cinc flors entre dos cordons.
Terç (T)	(2 cordons) (02) (03) (09) (10) (flor) (2 cordons)
Mig (M)	(00) (creu) (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE/ CAMPANAS / DE / ROSES H^NOS./ SILLA (^VALENCIA)" (06) "MARIA DEL CARMEN-ROBERTA" (incís) / (anagrama de Jesús) / "BENIRREDRÁ 1941" (09) (escut d'España)
Mig peu (MP)	(2 cordons) (00) (02) (03) (09) (10) (flor) (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	La campana es repica manualment des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. També es voltejava manualment des de la sala de les campanes per a les principals festivitats.
Tocs actuals de campanes	Conserva els usos tradicionals.
Truja	Ferro Manclus
Estat original	Tenia una truja de fusta, segurament de perfil tradicional valencià i fabricada per la casa fonedora, així com diversos accessoris per al toc manual.
Estat actual	Està instal·lada amb truja de ferro a una de les finestres de la sala de les campanes. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat i una corda per repicar-la manualment des dels peus del campanar.
Mecanismes de toc	Corda al batall
Intervencions	La campana va ser fosa, amb la resta del conjunt, als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València) l'any 1941. És una de les poques campanes d'aquesta foneria amb les inscripcions incises, és a dir, afegides quan ja estava fosa. Per aquest motiu no estan en relleu i apareixen incises a la superfície de la campana. La disposició de les flors, deixant lliure una ampla zona entre els cordons, podria assenyalar que en un principi es pensava ubicar inscripcions a aquest espai, cosa que no es va fer. Durant la dècada dels anys 60 del segle XX la foneria de Salvador va canviar la truja de fusta per altra de ferro.
Propostes	Caldria restaurar la campana per reposar la truja de fusta. Aquesta s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. No es recomana la seua mecanització.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes	La inscripció està inscrita en les quatre campanes, cosa que indica que les campanes foren encomanades després de la seua fabricació, o bé que anaven destinades a un altre lloc, havent esborrat l'epigrafia original. En qualsevol cas l'any està en relleu i per tant és original. (nota de MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo). La documentació fotogràfica mostra que l'any de fosa d'aquesta campana no està en relleu, si no incisa com la resta. Sols està en relleu a la campana xicoteta (nota de l'editor)
Autors de la documentació MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo [Primera presa de dades] (27-04-2000) ALEPUZ CHELET, Joan; OSA MILLÁN, Sergio [Documentació de la campana] (10-08-2019) OSA MILLÁN, Sergio (10-08-2020)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	30-03-2020
	19 Fotos

Maria Llorença (4)

(Referència 3245)

Localització	Sala de les campanes
Diàmetre (en cm)	100
Altura del bronze	84
Vora	7
Pes aproximat (en quilos)	579
Fonedor	ROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa	1941
Descripció	La campana té una flor entre els cordons al terç i una garlanda amb motius vegetals. Al mig disposa d'una creu, l'escut nacional i la marca de fàbrica, element habitual a les campanes de fosa industrial: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^nos / SILLA (VALENCIA)". També al mig té diverses inscripcions incises, separades per un monograma de Maria. La primera indica el nom de la campana: "MARIA LORENZA DE SAN LORENZO MARTIR". La segona indica que es fa sufragar amb donatius dels feligresos, el nom del rector i algunes de les expressions santes que apareixien a algunes campanes: "CONSTRUIDA POR SUSCRIPCIÓN POPULAR / Siendo Cura Parroco DON LORENZO MAFÉ I MIRET/ CONVOCÓ A LOS FIELES, ALEGRÓ SUS FIESTAS Y LLORO POR SUS DIFUNTOS". Al mig peu disposa d'una inscripció amb el nom del poble i l'any de fosa: "BENIRREDRA 1941". El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant, acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble amb la intenció de poder-les recuperar si es repetia aquesta situació.
Terç (T)	(2 cordons) (03) flor) (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals)
Mig (M)	(00) (creu) (03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES H^nos / SILLA (VALENCIA)" (06) "MARIA LORENZA DE SAN LORENZO MARTIR" / (monograma de Maria) / "CONSTRUIDA POR SUSCRIPCIÓN POPULAR / Siendo Cura Parroco DON LORENZO MAFÉ I MIRET/ CONVOCÓ A LOS FIELES, ALEGRÓ SUS FIESTAS Y LLORO POR SUS DIFUNTOS" (09) (escut nacional)
Mig peu (MP)	(2 cordons) (2 cordons) (06) "BENIRREDRA 1941"
Peu	(2 cordons) (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	La campana es repica manualment des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. També es voltejava manualment des de la sala de les campanes per a les principals festivitats.
Tocs actuals de campanes	Conserva els usos tradicionals.
Truja	Ferro Manclus vella
Estat original	Tenia una truja de fusta, segurament de perfil tradicional valencià i fabricada per la casa fonedora, així com diversos accessoris per al toc manual.
Estat actual	Està instal·lada amb truja de ferro a una de les finestres de la sala de les campanes. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat i una corda per repicar-la manualment des dels peus del campanar.
Mecanismes de toc	Corda al batall
Intervencions	La campana va ser fosa, amb la resta del conjunt, als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València) l'any 1941. És una de les poques campanes d'aquesta foneria amb les inscripcions incises, és a dir, afegides quan ja estava fosa. Per aquest motiu no estan en relleu i apareixen incises a la superfície de la campana. Durant la dècada dels anys 60 del segle XX la foneria de Salvador va canviar la truja de fusta per altra de ferro.
Propostes	Caldria restaurar la campana per reposar la truja de fusta. Aquesta s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional valencià. No es recomana la seua mecanització.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes	La inscripció està inscrita en les quatre campanes, cosa que indica que les campanes foren encomanades després de la seua fabricació, o bé que anaven destinades a un altre lloc, havent esborrat l'epigrafia original. En qualsevol cas l'any està en relleu i per tant és original. (nota de MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo). La documentació fotogràfica mostra que l'any de fosa d'aquesta campana no està en relleu, si no incisa com la resta. Sols està en relleu a la campana xicoteta (nota de l'editor).
Autors de la documentació MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo [Primera presa de dades] (04-05-2000) ALEPUZ CHELET, Joan; OSA MILLÁN, Sergio [Documentació de la campana] (10-08-2019) OSA MILLÁN, Sergio (10-08-2020)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	30-03-2020
	18 Fotos

Campana dels quarts (A)

(Referència 16754)

Localització	Tercer cos del campanar
Diàmetre (en cm)	40
Pes aproximat (en quilos)	37
Fonedor	ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa	1920ca
Descripció	Documentada parcialment des del carrer, s'adverteixen diverses sanefes i garlandes, principalment amb motius vegetals, al terç, mig i mig peu. Al mig té una creu i s'adverteix parcialment la data de fosa, que podria correspondre amb 1929. Les garlandes permeten plantejar com a autors de la campana als Hermanos Roses de València.
Terç (T)	(2 cordons) (sanefa amb estreles) (2 cordons)
Mig (M)	(00) (creu) / "AÑO 1929" / (garlanda)
Mig peu (MP)	(2 cordons) (sanefa) (2 cordons) (garlanda)
Tocs tradicionals de campanes	Tocava els quarts.
Tocs actuals de campanes	No es toca.
Truja	Biga de ferro
Estat anterior	La maça horària estava connectada amb la maquinària del rellotge per mitjà de diverses transmissions.
Estat actual	Està situada al primer nivell del tercer cos de la torre, fixada a unes bigues de ferro. Té una maça horària exterior fora d'ús.
Mecanismes de toc	(00) maça horària fora d'ús
Propostes	Caldria recuperar els usos tradicionals de la campana. Seria recomanable dotar la maça amb un motor de tir que accionara els tocs horaris.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per altra campana.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan; OSA MILLÁN, Sergio (10-08-2019) OSA MILLÁN, Sergio (13-12-2019) OSA MILLÁN, Sergio (10-08-2020)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	10-05-2020
	3 Fotos

Campana de les hores (B)

(Referència 16753)

Localització	Tercer cos del campanar
Diàmetre (en cm)	50
Pes aproximat (en quilos)	72
Fonedor	ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa	1929ca
Descripció	Documentada parcialment des del carrer, s'adverteixen diverses sanefes i garlandes, principalment amb motius vegetals, al terç, mig i mig peu. Al mig té un anagrama de Jesús, una creu i s'adverteix parcialment la data de fosa, que podria correspondre amb 1929. Les garlandes permeten plantejar com a autors de la campana als Hermanos Roses de València.
Terç (T)	(2 cordons) (sanefa amb estreles) (2 cordons) (garlanda amb flors)
Mig (M)	(03) (Creu amb pedestal) "AÑO 1929" (07) (anagrama de Jesús)
Mig peu (MP)	(2 cordons) (sanefa amb estreles) (2 cordons) (garlanda amb flors)
Tocs tradicionals de campanes	Tocava les hores.
Tocs actuals de campanes	No es toca
Truja	Biga de ferro
Estat anterior	La maça horària estava connectada amb la maquinària del rellotge per mitjà de diverses transmissions.
Estat actual	Està situada al primer nivell del tercer cos de la torre, fixada a unes bigues de ferro. Té una maça horària exterior fora d'ús.
Mecanismes de toc	(00) maça exterior
Propostes	Caldria recuperar els usos tradicionals de la campana. Seria recomanable dotar la maça amb un motor de tir que accionara els tocs horaris.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan; OSA MILLÁN, Sergio (10-08-2019) OSA MILLÁN, Sergio (13-12-2019) OSA MILLÁN, Sergio (10-08-2020)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	10-05-2020
	3 Fotos