| Data de construcció |
1740ca |
|---|
| Autors de la documentació |
Francesc Albert (mestre d'obres) |
|---|
| Descripció |
El campanar està situat a un lateral de la façana principal. El primer cos està integrat dins del volum de la façana. Està construït amb sillars de pedra als cantons i maçoneria a la resta del mur. A més té dos finestres per il·luminar l'escala interior de la torre. Entre aquest cos i el segon hi ha una transició, ja que el segon és de planta octogonal. És tot de pedra treballada en sillars. L'exterior del segon cos està ordenat amb un basament que serveix de base per a les pilastres toscanes que emmarquen les finestres d'arc de mig punt. Les pilastres sustenten la cornisa que remata el campanar. De les finestres sols tres están obertes i preparades per tindre campanes. La torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes, poc abans hi ha una habitació amb la maquinària del rellotge.
A la part més alta de la façana principal del temple hi ha una espadanya, construïda amb sillars de pedra. Té una finestra amb arc de mig punt emmarcat per aletons i rematat per dos pedres que imiten un frontó. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Estat anterior |
Fins a l'any 2016 les campanes conservaren la instal·lació tradicional amb truges de fusta de perfil tradicional local, diferent del valencià i d'altres poblacions veïnes. Aquestes presentaven algunes modificacions, especialment i rodaments, datables al segle XX. Les tres estaven mecanitzades amb electromalls monofàsics. Disposaven de batalls lligats. |
|---|
| Estat actual |
Es troben les campanes en regular estat de conservació, producte de la destructora intervenció patida l'any 2016 que va destruir les instal·lacions tradicionals. Tenen truges de ferro de la foneria Manclús, reaprofitades d'altres campanes, que substitueixen unes de fusta de perfil tradicional local. Estan mecanitzades amb electromall monofàsic. Tenen batall lligat, però no reforçats amb cable de seguretat.
|
|---|
| Campanes |
La torre té un conjunt de tres campanes, actualment en precari estat per la desastrosa intervenció de l'any 2016. La més xicoteta va ser fosa l'any 1950 i originalment estava destinada per al poble de Castelserás (Bajo Aragón, Teruel). La mitjana és la més antiga de les tres i data de l'any 1685. Prové de l'antic campanar i va ser ubicada al nou quan es va construir. La gran data de l'any 1853. És una campana característicament industrial i de fabricació seriada, fosa als tallers de la foneria d'Isidoro Pallés de Barcelona. El bronze es va fondre abans de l'adquisició, per aquest motiu no té inscripcions i disposa de diverses inscripcions genèriques. |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Les campanes es voltejaven manualment des de la sala de les campanes. També interpretaven tocs horaris. Segurament també es repicaven de forma manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Les campanes sols res repiquen automàticament. Voltegen de forma manual algunes festes. També interpreten tocs horaris de forma automàtica. |
|---|
| Intervencions |
El campanar va ser construït al llarg de la dècada dels anys 40 del segle XVIII en substitució d'altre anterior. Tot i que es va contractar en un primer moment la construcció de la torre amb l'obrer Vicent Cardona, finalment el campanar va ser construït pel mestre d'obres d'Albocàsser Francesc Albert. Les campanes quedaren instal·lades al campanar posteriorment.
L'any 2016 una intervenció feta per Industrias Manclús va destruir la instal·lació tradicional de les tres campanes. Les truges de fusta original de perfil tradicional local van ser brutalment canviades per altres de ferro, segurament reaprofitades d'altres campanes. Aquesta intervenció no va comptar amb l'obligatori permís de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià, previst a la Llei del Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998) en ser l'edifici un Bé de Rellevància Local i per tant un immoble protegit.
Aquesta destrucció patrimonial, habitual entre els anys 50 i 80 del segle XX, suposa un greu retrocés per a la conservació i restauració de les campanes al nostre territori. No sols no s'ha considerat el valor patrimonial de la instal·lació tradicional, ni per part dels propietaris de la campana ni de l'empresa que ha fet la intervenció, sinó que a més s'ha actuat de forma contrària a la llei i sense consulta a tècnics especialistes del camp del patrimoni cultural. |
|---|
| Propostes |
La destrucció patrimonial patida per les campanes és, afortunadament, reversible. En primer lloc cal recuperar les antigues truges de fusta de perfil tradicional local, restaurar-les i col·locar-les de nou a les campanes. En cas que no s'haguera guardat les truges de fusta originals es deuen fer unes noves de proporcions idèntiques a les antigues, ja que està documentat l'estat de les campanes previ a la destrucció de les instal·lacions tradicionals. Es poden mecanitzar les campanes amb un motor d'impuls.
|
|---|
| AutorMARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (08-05-2000) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de l'estat previ a la destrucció de les instal·lacions tradicionals] (10-03-2016) |
