Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Vicent Ferrer - ALGÍMIA D'ALFARA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 868)
Data de construcció 1760-69
Autors de la documentació Joan Mercé i Nicolau Minguet
Descripció Torre que respon a la tipologia habitual de campanar barroc valencià, amb cos de campanes decorat amb pilastres geminades i un cornisament denticulat a la terrassa, rematat amb un edícle amb quatre contraforts als cantons, coronant-se amb llinterna en cupulí recobert de teules vidriades i penell de forja. És d´una certa elevació construida en rajola vista.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Graffitti La torre té diversos graffittis a l'interior, la major part d'ells fets de forma incisa a l'interior de l'escala, la caseta del rellotge i la sala de les campanes.
Estat original Les campanes disposaven de truges de fusta de perfil tradicional valencià i pintades d'almagra. Part d'aquestes truges, així com ferratges i rodaments es guarden al mateix campanar. La maquinària del rellotge estava connectada a les campanes per interpretar els tocs horaris i a més, com a mínim les dos grans tenien llargues cordes unides als batalls per repicar-les des dels peus del campanar.
Estat actual L'estat de conservació del campanar és bo. La falta d'una trapa que tanque l'escala de la torre fa que l'aigua es filtre per aquest nivell i hi haja humitats. El rellotge està parat i a la sala es guarden diverses peces, algunes d'interés (ferratges i la maneta per donar corda a la maquinària. Al nivell que queda entre l'antic pis de la sala de les campanes i el nou es guarden diverses peces de les truges antigues, així com altres elements que no tenen interés.

La campana gran està dotada amb truja de fusta de perfil semblant al valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Les altres dos campanes estan dotades amb truges de ferro i mecanitzades amb motor de vol continu i electromall monofàsic.
Campanes La torre té un conjunt de tres campanes. La més xicoteta data de l'any 1681 i és l'única conservada de l'antic conjunt. Té diversos elements iconogràfics que ens permeten relacionar-la amb el fonedor Lluís Castañer, autor de diverses campanes entre les quals trobem la Bàrbera de la Catedral de València el mateix any que aquesta campana. La mitjana, dedicada a Sant Vicent Ferrer, data de 1966 i va ser refosa als tallers de la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida. La gran està dedicada a la Mare de Déu dels Desemparats i és de l'any 2003.
Tocs tradicionals de campanes Les campanes interpretaven tocs horaris. Les tres es voltejaven des de la mateixa sala de les campanes. La Maria es feia servir per al toc del torn que regulava els canvis de les tandes de rec als horts. Sembla que les dos campanes grans es repicaven des dels peus del campanar per mitjà d'una corda unida als respectius batalls.
Tocs actuals de campanes Les tres campanes es repiquen i voltegen de forma automàtica.
Intervencions El 14 de febrer de 1768 la Junta general "determinó proseguir la hobra del campanario" i el 26 de juny de 1769 "se ajustó la obra del campanario" amb els mestres d´obra esmentats dalt per 450 lliures. La Junta General de 8 d´octubre de 1769 va decidir acabar el campanar. També en la documentació trobem una nota sobre una campana, possiblement la gran, feta pel mestre campaner Vicent Roses de Benissoda el 1786 ( aquesta campana o va ser destruïda a la guerra o refosa) i una altra nota que diu: " El 9 d´octubre de 1895 es beneïa la nova campana, degut a que, ya por mucho tiempo, había en la torre de esta Yglesia una campana rota e inutilizada, habiéndola al presente hecho nueva y de mayor peso (podria referir-se a la campana anterior, o una altra). Encara es troben abandonades restes de les antigues truges de fusta baix de la sala de campanes. (nota de F. Xavier Martín)

Al segle XX es varen fer dos obres a l'interior del campanar. La primera es pot datar (per un grafiti) en l'any 1909 i es correspon amb la construcció de la caseta del rellotge que custodia la maquinària horària. La segona és la construcció d'un nou terra a la sala de les campanes, elevat aproximadament un metre més respecte de l'anterior (que es va conservar). A més al voltant dels anys 70 es mecanitzaren les campanes i canviaren les truges de la gran i la xicoteta. Els treballs fets per la foneria de Salvador Manclús es completaren amb la motorització de les campanes amb motors de vol continu i electromalls trifàsics (aquests últims mecanismes sols per a les dos grans).

Prèviament a aquesta intervenció, la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida havia refós la campana dedicada a Sant Vicent Ferrer. La Gran va ser refosa posteriorment a la mecanització en dos ocasions: 1989 per la foneria Rosas i 2003 per Hermanos Portilla. Durant l'última refosa Industrias Manclús va dotar la nova campana amb truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià i la mecanitzà amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Propostes Cal restaurar les dos campanes que encara tenen truges de ferro. Aquestes truges s'han de canviar per altres de fusta de perfil tradicional local i els motors de vol continu per altres d'impuls.
Autor
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades de les campanes] (01-01-1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (13-11-2002)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i actualització de les fitxes de les campanes] (30-09-2018)
  • Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    JUAN VIDAL, FranciscoLos campanarios valencianos de la segunda mitad del siglo XVIII (Parte I)1999
    5 Fotos
    Fitxes de les campanes
    Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 12-10-2018

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    La gran (refosa)ROSAS, HIJO DE MANUEL198995496

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Sala de les campanesMaria, la de l'Aigua (1)CASTAÑER, LLUÍS16815177
    Sala de les campanesSant Vicent Ferrer (2)ROSES ATZENETA196689409
    Sala de les campanesSanta Maria dels Desemparats (3)PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)200391436

    Rellotges

    Rellotge mecànic (1)


    Desaparegut Parat

    Data de construcció 1784
    Descripció Consta en documentació que el 25 d´octubre de 1784 es comprà un rellotge al monestir de Portaceli per 126 lliures, 9 sous i 2 diners.
    Editor de la fitxa MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier
    Actualització 11-04-2000
    Fotos
    Rellotge mecànic (2)


    Existent Parat

    AutorODOBEY, PAUL ET FILS
    Empresa de mantenimentTENA, GONZALO
    Data de construcció 1909
    Descripció Maquinaria mecànica de rellotge sense ús. Un graffitti a la sala de les campanes diu: "TENA / SEGORBE / 25 de Octubre de 1909". Aquest ens permet datar el rellotge en aquesta data. Sembla que TENA és l'instal·lador i la casa francesca ODOBEY els fabricants.

    Autors de la documentació

    • MARTÍN NOGUERA, F. X. [Primera presa de dades] (2002)
    • ALEPUZ CHELET, Joan [Actualització de la fitxa] (30-09-2018)
    Actualització 12-10-2018
    2 Fotos
    Inventari general de rellotges
  • ALGÍMIA D'ALFARA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar a la pàgina anterior
  • Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus
    Generalitat Valenciana
    © Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus
    Conselleria d' Educació, Investigació, Cultura i Esport - Generalitat Valenciana (2024)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Última modificació: 28-03-2024
    Convertir a PDF