| | Data de construcció |
1680-1703 |
|---|
| Descripció |
Campanar de planta rectangular, sala de campanes amb els cantons axaflanats (molt barroc). La terraça està rematada per una
balaustrada de pedra amb florons en els cantons, i el templet o llinterna de 2 cossos i planta quadrada, on trobem les campanes
horàries. Com a remat hi ha un gran floró de bronze amb el penell amb un cavall i la tradicional creu de remat. |
|---|
| Protecció |
Bé d'Interés Cultural amb la categoria de monument R-I-51-0004393, de 18 de gener de 1999.
En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser autoritzades expressament per la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte dels treballs. |
|---|
| Graffitti |
Tant a l'escala com a les dos estances del campanar (la sala del rellotge i la sala de campanes) hi ha una gran quantitat de grafits a les parets. Els més antics que em pogut documentar es troben a la del rellotge, i estan datats el més antic en 1860 (darrere del qual estan les inicials J.F.) i altres dos en 1906 i 1926, entre alguns altres que a l'igual que a la sala de campanes no estan datats. L'últim dels mencionats, datat en 1926, esta fet sobre morter tendre el que indicaria la data en què es va lluïr aquesta sala.
Ja a la sala de campanes hi ha nombrosos grafits, el més antic d'ells datat en 1940, que l'hem trobat repetit a la sala del rellotge i a aquesta. Però especialment trobem grafits de les últimes dècades, sobretot dels tocs manuals que s'han realitzat en els últims anys. |
|---|
| Estat actual |
Regular, s'hauria de restaurar sobretot per l'interior. Tot i que la torre compta amb un cert manteniment que a nivell sobretot d'igiene fa que tinga una bona conservació, algunes parts del campanar com l'escala de caragol d'accés al remat (clausurada per motius de seguretat) estan en una situació bastant delicada i s'hauria d'intervindre sobre elles. |
|---|
| Campanes |
L'antic joc de campanes, destruït l'any 1936, va ser construit en 1740-1747.
En l'actualitat el campanar de la Basílica compta amb un conjunt total de nou campanes, repartides en tres conjunts ben diferenciats. El primer d'ells el trobem a la sala de campanes amb les cinc campanes litúrgiques, totes elles restaurades l'any 2000 i foses en conjunt l'any 1940 pels Roses de Silla, a pesar que la tercera fora posteriorment refosa l'any 1968 per Salvador Manclús. Però és a l'interior de la sala entre dos biques i a una altura potser massa escassa per la propagació del seu so, on trobem la peça més antiga dels conjunts del campanar, el "tiplet", una xicoteta campana barroca datada en 1767 i restaurada en 2013. Va ser fins el seu transllat al campanar durant la segona meitat del segle XX, la campana de senyals de la Basílica i va estar ubicada a l'espadanya que encara avui corona la coberta del temple.
Escales amunt, al segon pis del remat trobem el segon conjunt, el dels campanons horaris, de propietat municipal. Ambdos històrics, datat el dels quarts en 1825 i el de les hores en 1838, estan actualment fora d'ús i en un mal estat de conservació. Les seues funcions tradicionals de marcar el pas del temps les han absorvit de manera errònia les dos campanes menors del conjunt litúrgic.
Ja per últim a la sagristia trobem la Maria, una altra interessant campana històrica datada en 1797, que tot i la creença de que fou la campana de senyals, sembla (a falta de corroborar-se i tal i com ens asseguren també algunes fonts parroquials) que no fou aquest temple el seu lloc original sinó que fou duta des d'un altre lloc, en un moment i per uns motius que desconeixem. En l'actualitat compleix la funció de campana d'eixida de missa mitjançant el seu balanceig. |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Durant les festes de la Mare de Déu de la Salut, celebrades cada 7 i 8 de setembre i declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat, es realitzen els dos tocs tradicionals més coneguts a la població, que afortunadament avui en dia han recuperat el seu toc manual, raó per la qual formen part del reconeixement de la UNESCO:
El primer d'ells és l'anomenada "Nit del retorn", un conjunt de vols realitzats a cada hora entre les dotze de la nit i les set del matí de la matinada entre el 6 i el 7 de setembre. Conta la tradició a Algemesí que després de la troballa de la Mare de Déu a la morera, se la van endur a Alzira tres voltes però la Mare de Déu tornava a Algemesí, i les campanes complien la funció de mantindre alerta el poble.
La Nit dona inici a les dotze amb el toc d'Ànimes que a l'igual que la resta dels tocs d'oració a Algemesí, no sabem fins a quin punt tradicionals, es fa amb tres batallades seguides repetides tres vegades en una separació d'un res d'un Ave Maria i sis més a la quarta vegada. Només acabar aquest primer toc comença el primer vol del retorn en què campana per campana, de menor a major s'alça, enrotlla la corda i tira una primera "desfeta". A l'arribar a la campana major es fa el mateix però fent una "desfeta" a cada campana en el sentit invers. Per acabar aquest primer vol de la nit, al toc en solitari de la campana menor s'uneixen totes les altres per fer un primer vol general, vol que es repeteix a cada hora exceptuant la primera part del vol en solitari de cada campana que sols es torna a repetir a l'últim vol, a les set del matí.
Hores més tard, el mateix dia 7 de setembre en acabar les vespres, es fa l'altre dels tocs al que ens referim, el repic de la "xiribia". Aquest repic junt a altres tocs valencians com l'Ave Maria "replicà" de Vila-real, té origen al "repic" de la Catedral de València, arreplegat per primera vegada de forma escrita i com el coneixem en l'actualitat, a la Consueta d'Herrera (1705), i amb el que la "xiribia" i els demés tocs als que ens referiem en anterioritat comparteix característiques comuns.
El toc d'Algemesí comença amb dotze "trancs" que s'acceleren a mesura que avancen, després dels quals de dos campanes en dos campanes i de menor a major primerament, i després al contrari van repicant entre elles. A l'acabar cada "diàleg" es fa un "tranc" sempre precedit de una batallada de la campana (2). En acabar l'últim la campana esmentada anteriorment repica en solitari per tancar el toc.
A més, els tocs més senzills eren realitzats des de la base del campanar (junt a la porta principal del temple) on avui encara es conserven els forats pels que passaven les cordes de les cinc campanes, i pels que encara passa la corda per voltejar el "tiplet", que durant els tocs manuals al campanar encara compleix la seua funció tradicional (tot i que fora del seu lloc) d'avisar als campaners dels moments en els que han de tocar durant les celebracions a la Basílica. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Els tocs son majoritàriament automàtics, però a les festes més importants del poble les sis campanes son tocades manualment pels Campaners d'Algemesí. |
|---|
| Intervencions |
Les campanes foren restaurades per Manclús l'any 2000 amb un resultat regular de la intervenció, especialment en allò referit a l'excés de pes en les trujes de les tres campanes majors i a la instal·lació dels mecanismes de toc automàtic, que encara avui limiten i dificulten el toc manual de les cinc campanes. |
|---|
| Notes |
Documentació de les campanes:
MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (06-11-2000) |
|---|
| AutorLLOP i BAYO, Francesc (15-06-1989) MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (27-10-2000) SARRIÓ ANDRÉS, Pau (08-09-2012) |
|
