| Data de construcció |
S. XVI |
---|
Descripció |
El temple parroquial compta amb una torre campanar, ubicada en un angle de la construcció, junt a la façana principal. Està construïda amb pedra i té dos cossos. El primer s'alça damunt d'un basament de sillars de pedra i compta amb dos trams d'idèntica factura: els angles de sillar, mentre que la resta del mur és de maçoneria i estan separats per una cornisa. Al segon tram trobem l'esfera del rellotge. Entre aquest cos i el de les campanes hi ha una cornisa de separació. El segon cos compta amb quatre finestres, sense decoració exterior, exceptuant unes motllures a la part alta i baix de la cornisa. El terrat està delimitat per una balustrada amb pinacles.
L'accés a la torre s'efectua des de l'interior del temple. L'escala és de caragol i en primer lloc permet accedir a la Caseta del Rellotge, que guarda la maquinària. Seguint l'escala arribem a la Sala de les Campanes, que està coberta per una volta de canó. En un dels angles trobem una escala que permet accedir al terrat. |
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Graffitti |
A la Caseta del Rellotge trobem alguns graffitti fets durant el segle XX pels campaners i persones encarregades del manteniment del rellotge. |
---|
Estat original |
Abans de la fosa del nou conjunt en 1959 les dos campanes disposaven de truja de fusta, de perfil tradicional local, així com dos maces que per mitjà de la maquinària del rellotge accionaven el toc de les hores. |
---|
Estat actual |
El campanar es troba en bon estat de conservació. A la Caseta del Rellotge es conserva la maquinària, que no està en funcionament. A més, en aquesta habitació trobem antics contrapesos, martells i demés elements que feien funcionar la maquinària i el toc de les hores.
Les campanes estan instal·lades amb truja de ferro a les finestres del segon cos. Estan mecanitzades amb motor de vol continu i a més les dos grans amb electromall monofàsic. La campana menor té un batall amb sistema de fixació rígida, que resulta extremadament perillosa, ja que pot causar el trencament de la batallera i la caiguda al carrer del batall. La resta de les campanes tenen cable lligat i reforçat amb cable de seguretat. Al centre de la Sala de les Campanes, entre unes bigues de fusta, està la matraca. L'estat de conservació es regular, ja que li falta manteniment i ha perdut uns quants martells. També es conserven peces de la truja de fusta de la Campana Gran a la mateixa Sala de les Campanes. |
---|
Campanes |
Compta amb un conjunt de quatre campanes. La menor està dedicada a la Mare de Déu, va ser fosa l'any 1997 i compta amb part de les inscripcions de l'anterior campana. La Tercera està dedicada a Sant Vicent, sant de gran devoció al poble. La Mitjana està dedicada a Santa Bàrbera. Aquestes dos campanes són de fabricació seriada, foses sense estar encarregades per al poble. Aquest procediment va ser habitual de la foneria Manclús. Quan encomanaren les campanes afegiren les inscripcions que tenen, incidint en la superfície del bronze. La gran, Bertomeu, es l'única campana que queda del conjunt anterior a la Guerra Civil. Va ser fosa l'any 1879. |
---|
Tocs tradicionals de campanes |
Els tocs tradicionals s'ordenaven en dos grups: els tocs horaris i els litúrgics. Els tocs de les hores eren interpretats amb les dos campanes grans, tocant per mitjà de maces accionades per la maquinària del rellotge. Les quatre campanes es voltejaven des de la mateixa Sala de les Campanes. Sembla que sols les dos grans es repicaven des dels peus del campanar, per mitjà de llargues cordes unides als batalls. |
---|
Tocs actuals de campanes |
Les dos campanes grans continuen tocant les hores, la Mitjana els quarts i la Gran les hores amb repetició. Les quatre campanes voltegen automàticament i les dos grans es repiquen per mitjà dels electromalls. |
---|
Intervencions |
El campanar és una construcció que podem datar del segle XVI, construït al mateix temps que l'església parroquial. Destaca per la senzillesa constructiva, fet que recorda el caràcter defensiu que tenien tradicionalment els campanars.
Durant la Guerra Civil (1936-1939) les dos campanes menors es llançarien des de la torre, ja Gran i la Mitjana quedaren al seu lloc. El motiu d'aquest fet possiblement es deu a aquestes dos campanes tocaren les hores. Entorn a 1959 la Mitjana es va badar, moment que es va aprofitar per fer noves campanes per al poble. La foneria de Salvador Manclús va fer un conjunt de tres campanes per a la torre, que es van beneir el 29 d'abril del mateix any, Diumenge de Pasqua. Després de la benedicció les campanes quedaren ubicades a les finestres del segon cos i instal·lades amb truja de ferro. La truja de fusta de la campana gran va ser canviada per altra metàl·lica, quedant les peces que formaven l'antiga truja a la mateixa Sala de les Campanes. La mateixa foneria va mecanitzar el conjunt, instal·lant quatre motors de vol continu i dos electromalls per a les dos grans. L'any 1997 es va badar la campana "Santa Maria" sent refosa per la foneria Rivera de Montehermoso (Cáceres). La nova campana es va instal·lar amb la truja i motor de l'anterior. |
---|
Propostes |
Vist l'estat en que es troba el conjunt, es deuria promoure la restauració i restitució de les truges de fusta. Els bronzes es deuen netejar per dins i fora, eliminant d'aquesta forma la brutícia acumulada al llarg dels anys. Com que de la truja de la campana gran es conserven alguns elements (menys el capçal), es deurien restaurar i reposar si fora possible. En cas contrari es deuria fer una nova truja de similar factura a aquesta. Les altres campanes deurien ser dotades de truges de fusta, seguint el model tradicional local. Els motors de vol continu es deurien renovar per altres d'impuls, que permeten el toc manual de la campana i imiten els tocs tradicionals. Finalment el batall de la campana menor des deu canviar per altre lligat. |
---|
AutorALEPUZ CHELET, Joan; SARRIó ANDRÉS, Pau [Documentació del campanar] (30-08-2012) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació del campanar i les campanes] (25-09-2015) |
|