| | Data de construcció |
Traçat entorn a 1785, 1798-1898 |
|---|
| Autors de la documentació |
Vicente Gascó |
|---|
| Descripció |
La façana principal compta amb dos torres de idèntica factura, que enmarquen la façana. Són de planta quadrada i tres cossos que segueixen els models del barroc valencià del segle XVIII, adaptades al gust neoclàssic. El primer compta amb unes moldures integrades en la traça de la façana, sobre aquest està el segon, amb un basament que sustenta les quatre pilastres toscanes que trobem per cada cara entre les finestres de les campanes. El tercer cos és un templet amb dos trams de similar factura, el primer amb arcs en diagonal i un segon amb aletons. Finalment trobem una coberta a quatre aigües i creu. El interior de la torre esquerra compta amb una escala "a la castellana" que permet pujar fins la Sala de les Campanes. Abans d'arribar a aquesta està la caseta del rellotge. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Estat anterior |
Les campanes insta·lades en 1941 comptaven amb truja de fusta de la casa Roses, posiblement amb algunes peces de formigó. A més per tocar-les arribaven llarges cordes des dels batalls fins als peus del campanar. La campana menuda comptava amb cigonyal. |
|---|
| Estat actual |
Exteriorment els dos campanars es troben en un bon estat. Per contra el Campanar Dret es troba ple runes, restes d'instal·lacions i cables solts. Aquests es deurien retirar de la Sala de les Campanes. Per un altra banda quatre de les campanes compten amb truges de ferro de la casa Manclús, mentre que una compta amb truja de fusta i motor d'impulsos. Seria recomanable restaurar el conjunt de campanes, baixant-les per netejar-les per dins i fora, reposar les truja de fusta i mecanitzar-les de nou amb motor d'impulsos, que permeten tocar-les manualment i a més imiten els tocs tradicionals. |
|---|
| Campanes |
Compta amb un total de cinc campanes, ubicades quatre al Campanar Esquerre i una al Dret. Al primer està la dedicada a la Nativitat del Baptista fosa per Salvador Manclús en 1952, dos dels Hnos Roses de Silla de 1941 (Sant Miquel i la del Crist) i l'Assumpció dels Hnos Portilla de 2007. Al Campanar Dret trobem la campana gran, fosa en 1994 també pels Hnos Portilla. |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Les tres campanes foses en acabar la Guerra Civil es voltejaven des de la mateixa Sala de les Campanes, segurament a mans i la menuda a cigonyal. Per repicar i altres tocs més senzills comptaven amb llargues cordes que anaven des dels batalls de les campanes fins als peus del campanar |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
La mecanització actual permet el vol automàtic de les cinc campanes, mentre que les quatre grans a més repiquen. |
|---|
| Intervencions |
Entorn a 1785 es va decidir la reedificació del temple parroquial, encarregant les traces al arquitecte academicista Vicente Gascó, un dels màxims representants en Valencia de l'arquitectura neoclàsica, propugnada per l'Academia de Sant Carles. El projecte original seguia el esperit clasicista, disposant en la façana principal de dues torres de igual factura, que ja no tenien el protagonisme dels campanars barrocs, sino que amb una funció secundaria formaven part integrant de la façana. No contemplava la construcció de un remat, com era habitual, per tal de donar tot el protagonisme a la cúpula.
La idea de alçar dos torres estava en consonància amb els valors d'equilibri, armonia i proporició que la Academia va defendre. És una constant en el moment en que es traça el temple i veiem la seua plasmació en altres esglésies com el Temple de València o el projectes de Gilabert per Paterna o els Escolapis de València. Sembla que les limitacions econòmiques no van fer posible la construcció de la torre dreta, alçada un segle després (1898).
En 1936 les anteriors campanes varen ser destruïdes durant l'incendi del temple i per tal de plenar de nou el campanar en 1941 es van encarregar tres campanes. D'aquestes la més menuda es va substituir per un altra nova en 1952. L'any 1971 la casa Manclús va mecanitzar les tres campanes existents, substituïnt les truges de fusta per altres de ferro i mecanitzant-les amb motor de vol continu i martells. En aquest any, a més es va fer una campana nova, dedicada a l'Assumpció. En 1994 per conmemorar el segon centenari del temple parroquial es va fer una campana nova, la més gran del conjunt, que es va ubicar al Campanar Dret.
La campana dedicada a l'Assumpció es va badar en 2006, sent baixada del campanar per la seua refosa. Industrias Manclús es va encarregar de instal·lació de la campana nova, dotada de truja de fusta, electromalls i motor d'impulsos.
El rellotge del campanar fou desmuntat i netejat i es mostra en l'exposició permanent del Castell de Riba-roja de Túria. |
|---|
| AutorMOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (10-07-1993) CALATAYUD, José Vicente (05-01-2008) SÁNCHEZ RAMÓN, Ignacio (22-06-2008) |
|
