| | Data de construcció |
Aproximadament entre 1748 i 1760 |
|---|
| Descripció |
La torre campanar, de rajoleria i de base quadrada, es situa en el costat de l’epístola. Consta de tres cossos: el primer cos, mes auster amb bandes horitzontals que separen els trams; el segon o cos de campanes presenta buits de mig punt emmarcats per parelles de pilastres toscanes; arquitrau i cornisa per passar al remat amb buits de mig punt, pilastres, columnes, petits frontons curvilinis i remat de templet.
(Informació de Pista Administración Local) |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Estat actual |
La torre està en un bon estat de conservació, pintada en la seua cara exterior amb una vistosa policromia, en espacial el remat. Tan sols la base de l'escala compta amb alguns trastos ya que fa les funcions de magatzem. Les cuatre campanes compten amb truja de fusta i estan mecanitzades amb motor d'impulsos i electromall. |
|---|
| Campanes |
Compta amb un total de quatre campanes, ubicades totes al segon cos del campanar. La més menuda es dedica a Santa Maria Magdalena, refosa en 1943, als tallers dels Hnos ROSES de Silla. La tercera es la Maria Inmaculada, que planteja dos posibles datesdata de fundició: 1811 o 1817. Aquesta última xifra està indicada com 1 en la campana, no obstant el fet que a la resta de la data apareix en número 1 apareix com a I (la i majúscula) fa pensar que posiblement fora utilitzada com a un 7, indicant per tant la data de 1817. Sembla obra d'un membre de la família ROSES i refosa d'alguna campana més antiga. Les dos grans, més la campana d'eixir a missa es van fondre a Cantabria als tallers dels Hnos PORTILLA de Gajano: la mitjana de la torre dedicada a la Santa Creu (patrona de Favara) i la Mare de Déu dels Àngels (antiga titular del temple amb Sant Antoni), mentre que la gran al titular, Sant Antoni i Sant Llorenç, que era titular de l'antiga parròquia de l'Alcudiona, situada prop de Favara i despoblada des de fa temps. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Els tocs són automàtics, amb el repic i vol de les quatre campanes amb diferents combinacions. |
|---|
| Intervencions |
La primitiva església medieval comptava amb una espadanya, i aquesta amb una única campana, de la que sabem que va ser refosa l'any 1642 segons anota el administrador parroquial Juan Mulet. Per la cronologia sembla factible que el autor de la campana fora el mateix que el que va fondre la campana menuda de Fortaleny, ja que les dos compten amb un anagrama de Crist igual. Quan la campana de Favara es va refondre en 1817 es va copiar a la nova. La visita pastoral que el arquebisbe de València, D. Martín López de Ontiveros en 1663 confirma que l'església comptava amb una campana, al igual que al inventari efectuat en 1684.
L'any 1748 es van inciar les obres de construcció del nou temple parroquial, alçat gràsies al patrocini de D. Miguel Escrivá i per continuar amb elles van contractar al mestre d'obres Cristobal Sales, natural de València, que les va acabar en 1760. Suposem que baix la seua direcció es va construir el campanar, com a mínim fins el nivell de les campanes, ja que en 1760 es va pujar la campana antiga a la torre de nova. Igualment a la visita pastoral realitzada en 1767 per D. Andrés Mayoral consta que aquest va regalar una campana de dos arrobes y setze lliures de pes, citant un altra visita de 1769 les dos campanes de la torre, més una d'eixir a missa. La documentació parroquial fa constar com entre 1788 y 1789 van ser refoses les campanes, detallant com la primera es va refodre en Alzira per Francisco GUILLEM i Antonio VICENTE GALANTA, comprant algeps en Simat de la Valldigna i Cullera. Un any després es va pujar a la torre l'altra campana, suposem que obra dels mateixos campaners. Cap d'aquestes es conserva actualment, ja que una va ser refosa en 1817 i la menuda va tindre un altra refosa en 1899, quan el rector de Favara demana permís al Arquebisbat de València per beneir la campana regalada per l'Ajuntament, sent refosa de nou en 1943 per la casa Hnos ROSES de Silla (València).
Les campanes van ser restaurades en juliol de 2007 per ELECTRORECAMP S.L., moment en que es va afegir una nova fosa per Hnos Portilla de Gajano (Cantabria), més gran que les existents. Les dos del campanar es van baixar per ser netejades i substituir la truja de ferro per altres de fusta de perfil tradicional valencià. Les tres campanes es van mecanitzar amb motors d'impulsos i electromalls. Els Hnos. Portilla van fondre en 2010 la actual campana gran, instal·lada per la mateixa empresa i una campaneta per marcar el inici de la missa.. |
|---|
| Notes |
Informació procedent de: FERRI CHULIÓ, A. de Sales; Historia de la Parroquia de Sant Antonio Abad de Favara. Parròquia de Sant Antoni, Favara, 1992. |
|---|
| AutorBUIGUES METOLA, Marcos (29-10-2007) ALEPUZ CHELET, Joan; PASCUAL TOMÁS, Juan Enrique [Documentació del campanar i les campanes] (10-01-2014) |
|
