| | Descripció |
El Reial Monestir de la Saïdia, també Santa Maria de Gratia Dei, fou un monestir de l´orde del Cister fundat a la ciutat de València arran de la seua conquesta per part de Jaume I.
El Monestir de la Saïdia es trobava a la vora del riu Túria, al marge esquerra, en el que s´anomenava el Pla de la Saïdia, lloc aleshores fora de la ciutat i envoltat d´horta.
Una vegada acabada la guerra del Francés (1810) va caldre reedificar el monestir. Les obres s´encarregaren als arquitectes de la Reial Acadèmia de Sant Carles de València, Maties Llorens i Joaquim Tomás Sanz, aprovant-se els plans davant la Junta d´Arquitectura de l´Acadèmia el 1817. La primera pedra del nou convent es va col•locar al març de 1819, avançant les obres a bon ritme gràcies a aportacions de particulars, tant en metàl•lic com de materials. Els arquitectes van tindre l´encert d´incloure elements rescatats entre les ruïnes de l´antic convent en el nou.
La nova església del monestir no s´inaugurà fins 1879, obra de l'arquitecte Joaquim Tomàs, quan les principals estances del convent ja estaven acabades pràcticament.
L´edifici del monestir s´enderrocà, per segona vegada i definitivament, en els anys seixanta del segle XX i la comunitat es traslladà a Benaguasil.
(Informació de Wikipedia) |
|---|
| Campanes |
RUIZ DE LIHORY en la seua "Música en Valencia" diu que la Saïdia comptava amb 2 campanes. |
|---|
| Intervencions |
Salvador MANCLÚS, entre 1962 i 1963 va posar truges metàl·liques a les tres campanes amb cigonyal per tocar-les a distància.
Salvador MANCLÚS factura en febrer de 1965 dos martells i dos vols elèctrics, encara al Monestir de la Saïdia de València, però en desembre del mateix any ja revisa el sistema elèctric del nou monestir a Benaguasil. |
|---|
|
