| | Data de construcció |
Iniciat en 1947, 1960-1965 |
|---|
| Autors de la documentació |
Juan Segura del Lago |
|---|
| Descripció |
Campanar de planta rectangular situada als peus del temple. Arranca amb un basament de pedra i mamposteria, deixant pas al primer cos, sense decoracions i amb una gran finestra per il·luminar l'escala perimetral. El segon cos correspon amb el de les Campanes, decorat al exterior amb cuatre pilastres per costar i un entaulament amb cuatre òculs per a les esferes del rellotge que deixa pas a la cornisa. El tercer cos compta amb una balustrada amb pinàculs i un un remat típic dels campanars valencians barrocs, remanat el mateix un templet amb la veleta.
|
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Graffitti |
La sala de les campanes conté diversos graffittis moderns |
|---|
| Estat anterior |
Fins les darreres intervencions al campanar les campanes estaven en un regular estat de conservació, instal·lades les tres del 1993 a la Sala de les Campanes amb truja de ferro de la casa Portilla i mecanitzades amb motor de vol continu i electromall. En el mateix estat estava una de les menudes, la Maria del Rosari. Per un altra banda la denominada José Rafael estava ubicada al interior del temple, conservant la truja de ferro i amb un clevill al mig. |
|---|
| Estat actual |
L'estat actual de les campanes és desigual. En primer lloc a l'antic Baptisteri es conserva la campana denominada Jose Vicente, sense la truja de ferro. A la Sala de les Campanes trobem el conjunt fos en 1993, estant la menor d'aquestes amb la instal·lació dels anys 90 i actualment paralitzada per problemes amb l'estabilitat dels eixos. Les altres dos campanes compten amb truges de fusta de perfil tradicional valencià i estan mecanitzades amb motor d'impulsos i electromall. A més compten amb ballesta per al seu toc manual. Finalment al tercer cos estan les dos campanes del segle XIX, instal·lades amb truja de fusta i mecanitzades amb motor d'impulsos. |
|---|
| Campanes |
En 1886 va ser fosa la primera campana per l'Ermita de les Ventes, obra de Pedro Palacios, que vivia al Barri. Aquesta es va salvar de la destrucció de 1936 i en 1946 va els Roses de Silla van fondre una altra, el José Vicente, quedant les dos campanes ubicades a l'espadanya.
Amb l'inici de les obres del nou temple el rector D. Joaquín Barberá va voler dotar al projecte de un joc de 15 campanes, representant els misteris del Rosari (en aquell moment encara eren 15) com a homenatge a la patrona, la Mare de Déu del Rosari. Fins i tot es va signar el contracte amb el fonedor Manuel Tormo, però les limitacions econòmiques van aparcar la idea, per tal de seguir amb les obres de l'església. Quan es va alçar la torre van promoure un segon projecte, aquesta vegada de tres campanes de 1000, 500 i 300 kg, per la fundició Industrias Manclús, que tampoc es va realitzar. El campanar va rebre dos campanes en els anys posteriors: Mater Dolorosa, fosa per Hnos Roses de Silla en 1965 i la Maria del Rosari, fosa en 1876 per al Mas de la Casa Blanca i donada per la comunitat de regants homònima a la parròquia.
A principis de la década dels 90 tres de les campanes es trobaven badades, encarregant el entonces rector D. Vicent Climent la un nou projecte a Hnos Portilla. D'aquest es van fer les tres campanes grans en 1993, mentre que de les antigues la Maria del Rosari va completar el joc, la gran va ser aprofitada com a material per les campanes noves i les altres dos es van guardar en una capella.
En 2008 es van iniciar els treballs de restauració de les campanes escomençant per la Gran (2008), la Maria del Rosario i José Rafael (2009), la Mitjana (2010); aquestes últimes amb ajudes de la Diputació Provincial. Queden pendents de restauració dos campanes. |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Fins 1993 el toc de les campanes va ser exclusivament manual. Als llibres de fàbrica es documenten des de 1939 els pagaments per la corda per tocar la campana, cobrant el sacristà en decembre de cada any per tocar-la. En el moment de construir la torre les campanes van ser dotades de cigonyal i martells manuals, encarregant-se el sagristà junt a alguns escolans del seu toc des del peu de la torre. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
En 1993 es van mecanitzar les noves campanes, fet que va canviar els antincs tocs. En 2007 es va substituir el ordinador que controlava els tocs programant-se altres de nous, més en consonància amb els anteriors i adaptant-se a la realitat de la parròquia. Es van programar diferents tocs de missa (fira, fira major, festiu, solemnitat i precepte) tocs de difunt i aniversari, quedant reservat el vol de les tres campanes grans per les solemnitats. |
|---|
| Intervencions |
L'antiga ermita de les Ventes, construida al segle XIX, tenia una sencilla espadanya amb tres finestres i dos campanes. Greument danyada durant la Guerra Civil i a causa del increment de població de les Ventes el entonces rector D. Joaquín Barberá va promoure la construcció del nou temple parroquial (1947-1957). El projecte original tenia previst la construcció de dos campanars simètrics, dels quals sols es va alçar la torre oest. El primer cos es va alçar junt al temple parroquial entre 1947 i 1957, realitzant el arquitecte un nou proyecte per acabar la torre oest en 1960 i que definitivament es va rematar en 1965, gràsies a les aportacions dels veïns, així com la venta de productes agrícoles que els llauradors oferien. Com que Juan Segura era natural d'Algemesí es va inspirar en el campanar de la Basílica de Sant Jaume, prenent aquest model com a referent en les traces de la nova torre.
Les dos campanes amb que comptava el temple van estar ubicades a l'espadanya de l'antiga ermita fins el any 1961, tot i que sols restava en peu la meitat del mur de l'espadanya, que era suficient per a que es pogueren tocar. En eixe any la casa Manclús va traslladar les campanes fins la nova sala, canviant les truges de fusta per altres de ferro i instal·lant cigonyals i martells manuals per tocar-les des dels peus del campanar amb llargues cordes. |
|---|
| AutorMARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (11-09-2001) 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (15-05-2008) ALEPUZ CHELET, Joan (30-11-2010) |
|
