| Data de construcció |
1960ca |
|---|
| Descripció |
El campanar està ubicat a un lateral de la façana principal de l'església, és de planta quadrada i té dos cossos. El primer d'ells té a un lateral dos senzilles finestres i l'esfera del rellotge. Una cornisa el separa del segon cos. Aquest té quatre finestres amb arc de mig punt, una per cada cara del campanar. El terrat està delimitat per una balustrada. La torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. Just al pis inferior hi ha una sala que guarda la maquinària del rellotge. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Estat original |
Les dos campanes més menudes disposaven de truges de fusta de perfil tradicional valencià i diversos accessoris per tocar-les manualment. |
|---|
| Estat actual |
La torre es troba en bon estat de conservació. Les quatre campanes estan situades a les finestres del segon cos. Tenen truges de ferro de la foneria Manclús i estan mecanitzades amb motors de vol continu i electromalls monofàsics. La mecanització actual no reprodueix els tocs tradicionals ni facilita el toc manual de les campanes. La maquinària del rellotge es conserva a la seua ubicació original, però no funciona. Amb ella es guarda la maça que accionava el toc de les hores.
|
|---|
| Campanes |
La torre té un conjunt de tres campanes. La més xicoteta està dedicada als Sants de la Pedra i data de l'any 1825. Creiem que el seu autor és Domingo Roses, fonedor de Benissoda (Vall d'Albaida). La següent en pes va ser fosa l'any 1848, possiblement pel mestre campaner Jaime Roses, que el mateix any va fondre altra campana semblant per a la veïna localitat d'Alcàntera de Xúquer. Les dos majors varen ser foses l'any 1962 als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Amb seguretat les dos campanes xicotetes es farien servir per als diversos tocs i combinacions sonores, suposem que tocades a distància. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
Les quatre campanes voltegen i repiquen automàticament. |
|---|
| Intervencions |
L'església devia tenir un campanar o espadanya anterior a l'actual, on estaven ubicades les campanes més xicotetes del conjunt. Entorn de 1960 aquesta edificació va ser enderrocada per construir l'actual campanar, que segueix els models tradicionals però simplifica formalment l'aspecte exterior de la torre i fa servir els materials disponibles en aquell moment. Sembla que ja estava finalitzat l'any 1962, quan s'encarreguen dos campanes noves i la maquinària del rellotge. Entorn d'aquesta data la foneria de Salvador Manclús (autora de les campanes) va mecanitzar el conjunt. |
|---|
| Propostes |
Vist l'estat de la instal·lació de les campanes proposem la restauració del conjunt. Cal baixar-les del campanar per netejar-les per dins i per fora, de forma que s'elimine la capa de brutícia acumulada. Les truges de ferro actuals es deuen canviar per altres de fusta de perfil tradicional valencià. També cal renovar la motorització amb la substitució dels motors actuals per altres d'impuls. Finalment cal programar els tocs de forma que imiten els tradicionals del poble. |
|---|
| AutorMONTOLÍO TORÁN, David [Primera presa de dades] (20-09-2001) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (29-10-2016) |
