| | Data de construcció |
1664-1695, tercer cos de 1985. |
|---|
| Descripció |
Adossat als peus de l'església s'alça un campanar siscentista desenvolupat en cinc altures. Les quatre inferiors, amb el cos del rellotge i l'estança de les campanes a sobre d'elles, es corresponen amb la fàbrica original de la torre; mentre que el remat que corona el campanar cal atribuir-lo segurament a la mà de Regions Devastades. Aquest remat noucentista, amb arcbotants angulars, substitueix a un altre alçat a primeries del segle XX en un sol cos, quadrangular, amb aletons als cantons i rematat com el nou amb un cupulí i el penell. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Estat original |
Fins la mecanització del 1970 les tres campanes existents en eixe moment comptaven amb truges de fusta de perfil tradicional valencià. Disposaven també de llargues cordes que unides als batalls arribaven fins als peus del campanar. La maquinària del rellotge estava en funcionament i accionava els tocs horaris. |
|---|
| Estat anterior |
La presa de dades efectuada a l'estiu del 2015 va posar de manifest l'avançat estat de degradació en què es trobaven tant les estances superiors del campanar com les campanes que aquestes acollien. A la sala del rellotge s'acumulaven restes d'anteriors instal·lacions de les campanes (batalls, electromalls, etc.), majoritàriament d'escàs valor, que dificultaven l'accés a l'estança. Més amunt, els murs interiors de la sala de campanes havien perdut el morter i, fins i tot, havien sofert alguns despreniments. L'estança era creuada des de 1985, data de la construcció del nou remat, per una escala metàl·lica, que limitava la circulació per l'interior de la sala. La terrassa provocava algunes filtracions sobre la sala de campanes i en ella havia proliferat vegetació.
Pel que fa a les campanes, aquestes mantenien amb lleugeres modificacions les instal·lacions de què foren dotades en 1970 pels Roses d'Atzeneta d'Albaida, l'estat de les quals havia obligat a la immobilització dels instruments. Comptaven amb sengles truges metàl·liques, algunes d'elles amb problemes d'estabilitat, i estaven mecanitzades amb motors de volteig continu i, en el cas de les tres majors, amb electromalls monofàsics, que ja no es corresponien amb els instal·lats en la primera electrificació. |
|---|
| Estat actual |
La restauració integral al campanar i les campanes portada a terme entre novembre de 2019 i gener del 2020, ha permés recuperar el bon estat al patrimoni campaner de la parròquia de Manuel i, a més, recobrar els valors perduts en la primera electrificació. Els murs de la sala de campanes i l'estança del rellotge han sigut coberts novament amb morter, i l'accés a la terrassa s'ha modificat. Per la seua banda, les campanes han recuperat els seus volums i usos tradicionals. |
|---|
| Campanes |
L'inventari de 1684 recull l'existència de dos campanes a la primitiva espadanya, de les quals destaca el fet que la major està trencada. També anoten l'existència d'una campana menuda per fer-la sonar a l'alçar a Déu. |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Manuel comptava amb un sistema de tocs senzill, que s'adscrivia plenament dins dels costums més estesos entre els campanars de l'àmbit rural del territori valencià. Fins a la porta del campanar descendien les cordes per al repic de les tres campanes majors, amb què eren interpretats els tocs ordinaris, els senyals de les misses dominicals i festives i, fins i tot, els repics de difunts. Així, a la sala de campanes únicament s'havia de pujar per a voltejar en unes poques festes i per a acomiadar el dol en acabar els enterraments, quan era realitzat un mig vol. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
L'ordinador que gestiona els tocs litúrgics i els senyals del rellotge ha sigut programat per reproduir els tocs tradicionals de Manuel, ben documentats gràcies al testimoni oral dels seus últims intèrprets. En base a les dades recollides, a les tres majors se les ha dotat de sengles motors d'impulsos, programats per fer oscil·lar i voltejar les campanes, així com dels seus respectius electromalls per al repic; mentre que a la menor únicament li ha sigut instal·lat un motor per al volteig. |
|---|
| Intervencions |
L'església anterior comptava ja amb una espadanya i aquesta amb dos finestres, segons es desprenen dels testimonis documentals anteriors a la construcció del nou temple. Per tocar les campanes es compraven les cordes, com va ser el cas de 1619 sent clavari Antonio Moreno. Aquesta espadanya va ser reforçada en l'any 1652.
En l'any 1664 començaren les obres de l'actual edifici pels mestres Damián Co, Juan de la Cassa i Thomas Bernabeu, que realitzaren els fonaments del campanar. Per problemes econòmics es paralitzaren les obres. Les obres seguiren especialment en la construcció del campanar a partir de 1684 quan es contracta al picapedrer Antonio Barber per picar pedra per alçar-lo. Com que no anava amb la velocitat desitjada pel rector D. Vicente Climent decideix contractar a Antonio Alasaña per ajudar-lo amb un cost de seixanta lliures. Antonio Barber continuava a principis de 1685 la construcció del campanar en solitari. L'església va ser inagurada en 1695, per tant la torre ja estaria acabada eixe any i les campanes de l'antic campanar serien pujades a la nova construcció. En l'any 1773 es va instal·lar un rellotge públic al campanar.
L'any 1936, durant l'incendi del temple parroquial, es varen perdre les tres campanes menors. La "grossa" segurament es va salvar perquè tocava les hores i a més es podria fer servir en cas d'alarma. El conjunt de campanes va ser reconstruït les dècades posteriors. L'any 1970 es va portar a terme la mecanització del conjunt, encarregada als Roses d'Atzeneta d'Albaida.
El 8 de novembre del 2019 les quatre campanes van ser baixades del campanar per procedir a la seua restauració, que ha sigut portada a terme per l'empresa 2001 Técnica y Artesanía de Massanassa. En la intervenció, les antigues truges metàl·liques han sigut substituïdes per rèpliques dels antics contrapesos de fusta, desapareguts després de l'electrificació de 1970, però ben coneguts gràcies a nombrosos testimonis gràfics. Els bronzes, a més, han sigut netejats interior i exteriorment, i els seus batalls substituïts per altres nous, dotats de sengles cables de seguretat. Per últim, els mecanismes de toc automàtic de la primera electrificació han sigut substituïts per altres de nova generació, que han sigut programats per reproduir els tocs tradicionals de Manuel i permetran futurs tocs manuals. Les campanes van tornar al poble el dissabte 25 de gener del 2020, quedant exposades tot el cap de setmana a la plaça del rector Pasqual Vidal, als peus del campanar. El diumenge 26 la restauració va ser beneïda per l'abat de Xàtiva, Mn. José Canet, i inaugurada amb un concert a càrrec dels Campaners de la Catedral de València i l'Agrupació Musical de Manuel. Finalment, les campanes van ser retornades al campanar el dilluns 27. |
|---|
| AutorMONTOLÍO TORÁN, David (25-08-2001) ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Documentació del campanar i les campanes] (30-06-2015) SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Actualització de les fitxes amb la documentació de la restauració del campanar i les campanes, i dels tocs tradicionals] (02-02-2020) |
|
