Inventari de Campanes

Campanar de la Vila - CASTELLÓ DE LA PLANA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 168)
Data de construcció 1591-1604
Descripció Es tracta d'un edifici singular, ja que després de moltes disputes entre església i municipi és de propietat municipal. Campanar exempt, octogonal, de 58 m. d´alçada i 29 de circumferència. La terrassa es remata amb un templet on es troben les campanes horàries. Es puja per escala de caragol de pedra com l´edifici. Conté 4 estàncies, sala del rellotge, presó de clergues, casa del campaner i sala de campanes.
En la presó hi ha el següent text:
la PRESÓ
Pot ser una de les estances eixides de la modificació del projecte inicial. El 16 de febrer de 1596 decideixen que també es faça a la segona estança i dos dies després, el 18, veuen la necessitat d'instal·lar una reixa i l'encomanen. La presència de la reixa a la finestra i l'estructura de la porta, amb una petita portella de comunicació, no fan sinó confirmar el seu ús com a presó. Té una planta octogonal, amb una finestra amb reixa sobre la plaça major i un comú (o necessària) amb un canaló que connecta fora. Tot i que, des de finals del XIX, aquesta sala rep el nom de presó dels capellans, fins ara no s'ha trobat cap constància documental que confirme la presència de cap condemnat.
Sols la menció de Peyrats (1894) d'una inscripció d'un comdemnat, és l'únic testimoni que podem aportar. La inscripció deia "Ego aute(m) innocentia mea, / Ingressus sum. / Redime Me / Et miserere mei / En 27 de diciembre de 1817."
Desgraciadament, els versos no es poden veure perquè coincidien en la seua ubicació amb una pintura de la sagrada família que ha aparegut en la restauració de 2000-01 i és la que ara es pot contemplar.
Cal remarcar que amb la restauració ha quedat al descobert l'estructura d'una primera portalada d'accés al reservat. L'arc de mig punt que emmarca la porta apareix modificat per la posterior construcció de la canal de les batalleres que connectaven el rellotge amb les campanes.

En la casa el campaner hi ha el següent cartell:
VIVENDA del / CAMPANER
La tercera estança és coneguda com a casa del campaner. Tenim notícia que al més de novembre de 1595 s'acorda fer el comú (o necessària) i una pica que servira d'urinari (Traver 1958) i connectar-les per "una canonada de cadufos" per al campaner i altres persones que allà es troben. No les degueren fer perquè la restauració no les ha fetes visibles. Cal pensar doncs, que, quan un campaner i la seua família han viscut al campanar, han ocupat aquesta habitació i la inferior que alhora fa de presó; si més no, açò és el que han fet els darrers campaners al llarg del segle XX.
El sostre és de volta de morter, com les de totes les sales inferiors. Crida l'atenció que la clau de la volta està ocupada per una peça de fusta amb sis perforacions que tenen la funció de fer passar les cordes per tocar les campanes sense necessitar pujar a la sala de campanes.
Així mateix, s'ha situat un petit rellotge de sol per orientar el campaner a l'hora de fer els tocs, generalment el toc d'alba, donat que aquesta hora, sobre tot al ple de l'hivern, no convidaria a deixar la companyia de les flassades.
Sense que tinguem notícia de quan ho van fe, apareixen en aquesta sala un armari, unes posts i unes bancades fetes d'obra per facilitar l'habitabilitat del lloc. La restauració les ha respectades i ha refet la decoració amb sanefes fetes amb trepes originals.

És l'únic campanar de la Cocatedral de Santa Maria (ja que les tres campanes que posseeix el temple estan emmagatzemades i fora de tot ús).
En la terrassa hi ha una sèrie de tapons de pedra, que cobreixen els forats verticals utilitzats per pujar i baixar les campanes.
Protecció Codi: - 51 - -
Registre:
Categoria: 51 Monument
Nom: Torre Campanar El Fadri
Comunitat Autònoma: C. Valenciana
Província: Castelló
Municipi: Castelló de la Plana
Data d'incoació: 06-08-1984
BOE d'incoació: 17-09-1984
Tramitació: INCOAT
Matís: CASTELLS
Font: Ministeri de Cultura (2004)
Graffitti En la porta d'accés des del carrer hi ha un petit àngel, refet en la restauració, amb una cartel·la en la qual posa "AИY / I78O".
La inscripció commemorativa que hi ha a la porta diu
escrita en llatí i traduïda diu: " La que desde tiempo inmemorial estaba imperfecta el senado consulto decidió acabar el año de la redención de 1591 terminándose por fin el año 1604 reinando Felipe 3º siendo jurado de nobles Jerónimo Miquel y de ciudadanos narciso Feliu Gaspar Brunell y Francisco Navarro administrando los fondos públicos Miguel Jaime Serra y llevando la obra Jerónimo Jover Dr. en derecho y Miguel Giner".
En l'antiga caixa de senyals per als incendis de l'esquerra posa: "Campanar / de / Castelló / Segle XVII / # / Horari de / Visites / De dilluns / a divendres / a les 12 h. / # / Visites / Concertades / Telefoneu al / 964227556 / de 9 a 14 h."
En el exterior del campanar hi ha diversos grafits en mangra, que s'han recuperat arran de la restauració de la torre. Es tracta d'inscripcions relativament efímeres, de caràcter oficial, per celebrar diversos esdeveniments reals.
També s'han recuperat, diversos grafits del campanar, parcialment degut a les limitacions pressupostàries de la restauració. Entre ells un soldat o unes imatges religioses.
En la porta de cada sala s'ha instal·lat un grafit institucional, és a dir el nom formal de la sala. Així "La Sala / del Rellotge", "La Presó", "La Vivenda / del Campaner", "La Sala / de les Campanes".
En la clau de l'escala, en l'accés a la terrassa, hi ha un anagrama de Jesús "IHS / I6O4".
Estat anterior En els anys huitanta començaren a substituir les truges de fusta, de forma peculiar (dissenyades per un enginyer municipal) per altres de ferro de MANCLÚS, preparades amb roda de volteig, tot i que de toc manual. Durant el canvi de truges, algunes campanes menors foren instal•lades en finestres diferents de les que ocupaven anteriorment.
Els tocs eren realitzats per un funcionari municipal, fill de l'anterior campaner.
Igualment es va substituir el rellotge mecànic per un ordinador BODET i tres electromalls, disposats de manera aparent i sense respectar els valors del monument.
Estat actual En 2007 les campanes estan restaurades i reordenades, ocupant el lloc original. Disposen totes de truja de fusta i es voltegen i repiquen manualment. El coordinador dels tocs és un funcionari municipal, gendre de l'anterior campaner.
Tocs tradicionals de campanes En la casa del campaner hi ha encara dues cordes, que pengen d'uns forats del centre del sostre, que facilitaven la tasca dels campaners, evitant pujar un pis més per alguns tocs senzills i quotidians.
Tocs actuals de campanes Les campanes menors del rellotge toquen mitjançant sengles electromalls, mentre que la major de les hores ha recuperat el mall extern original, que es mogut per una sèrie de cables que arriben fins a la sala del rellotge, on hi ha un nou ordinador BTE4 de BODET, posat dins l'armari del rellotge mecànic (que roman parat, tot i que netejat).
Visites als campanars La pujada al popular "Fadrí" es realitza, únicament, durant les festes de la Madalena, en març, de forma regular, i sota l'organització de la Colla "El Pitxaví". És possible la visita qualsevol dia a les 12 o bé concertant prèviament amb l'Ajuntament de Castelló, titular del Campanar. L'accés serà guiat pel campaner municipal. La visita és gratuïta
Durant els tocs manuals de campanes, la torre queda tancada al públic, descartant així una important difusió.
Intervencions En els anys huitanta foren substituïts alguns dels jous de fusta per altres de ferro, tot i mantenint els tocs manuals. Els treballs foren realitzats per SALVADOR MANCLÚS de València.
Cap a 1988 el rellotge mecànic fou substituït per un ordinador, possiblement el mateix existent BTE4, instal·lat per un rellotger local, el qual va instal·lar una estructura metàl·lica en la terrassa per ubicar els electromalls.
A partir de 1998 la Generalitat Valenciana va encetar un procés de restauració global de l'antic "Campanar de la Vila". Una de les primeres actuacions fou la restauració de les campanes de la sala inferior, recuperant els llocs originals i mantenint els tocs exclusivament manuals. Els treballs foren realitzats per INDUSTRIAS MANCLÚS, S. C. V., una cooperativa successora de l'anterior empresa, però amb una forma de treball més adaptada als temps actuals.
Durant la restauració del Campanar, cap a 2000, es va actuar en les campanes del rellotge, substituint l'estructura interna de ferro de la qual penjaven les dues menors, per unes bigues de fusta, i recuperant el toc original de la campana de les hores. Els treballs foren realitzats per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L.
Propostes Les propostes d'actuació passen per dos fronts complementaris: l'organització d'un grup estable de campaners i la homogeneïtzació de les campanes, per a un toc manual.
Autor
  • ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO; Juan Ignacio (27-06-1989)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (30-11-1999)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (10-04-2000)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
  • Quadrant solar
    En la finestra de la casa del campaner hi ha un element, aparentment senzill, però de gran interès: es tracta d'un rellotge "de les dotze", d'una meridiana reduïda a la mínima expressió, per marcar les dotze (solars) i així posar en hora, cada dia, el rellotge mecànic.
    Igualment, en la terrassa, en dos dels tres suports de la coberta, hi ha restes pintats del dibuix d'un quadrant solar, del qual no queda el gnomon.

     

    Matraca
    Existeix una matraca, restaurada quan es va actuar en les campanes i el campanar. No obstant no s'utilitza.

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    BALBAS, Juan A.VI. Una cuestión ruidosa.1884
    CALDUCH FONT, EmilioLas campanas de Castellón de la Plana1939
    ARTOLA TOMÀS, BernatEl Campanar1941
    ANÓNIMOLa campana "Cristina" de nuevo en el campanario1962
    HEREDIO; MAS, EduardoLas campanas del Fadrí. Volteo General1981
    LLOP i BAYO, FrancescCampanar de la Vila - CASTELLÒ DE LA PLANA - Informe sobre la torre, las campanas y los toques1994
    MONFERRER GUARDIOLA, RafaelEduardo Ramirez, campanero, en el recuerdo1995
    POSTIGO, JesúsFabió Giménez sucede en el cargo de campanero municipal a Ramírez1995
    GREMI DE CAMPANERS VALENCIANSNotícies del Gremi de Campaners Valencians nº 51996
    RINCÓN, ElenaEl Fadrí recuperará el antiguo "toque" para sus ocho campanas1997
    RUIZ, JuliaCientos de campanas suenan al unísono en recuerdo del concejal Miguel Ángel Blanco1997
    LLOP i BAYO, FrancescRestauració de les campanes del Campanar de la Vila1999
    LLOP i BAYO, FrancescConsagració de la Santa Esglèsia Concatedral de Santa Maria de Castelló (04/05/1999)1999
    MARTÍN NOGUERA, Francesc XavierRestauració de les campanes de la Vila1999
    Programa electoral PP 1999Ley de Patrimonio Cultural Valenciano. Restauración de bienes muebles integrados en monumentos1999
    HERNÁNDEZ, DavidPatrimonio olvida restaurar el histórico Fadrí de Castellón2000
    ANDREU, JavierLa restauración del Fadrí comenzará antes del verano2001
    HERNÁNDEZ, DavidCultura pone fin a 20 años de olvido y restaura el Fadrí de Castellón2001
    2001 Técnica y Artesanía S. L. L.Memòria técnica campanes del rellotge Campanar de la Vila - Castelló de la Plana2002
    ANDREU, JavierEl Fadrí se cose con fibra de vidrio2002
    GIMÉNEZ CARSI, FabioCALENDARIO DE TOQUES MANUALES DE CAMPANAS PARA EL AÑO 2002 - Campanar de la Vila (Castelló de la Plana)2002
    LLOP i BAYO, FrancescAcaba la restauració del "Campanar de la Vila" de Castelló de la Plana2002
    LLOP i BAYO, FrancescEl Campanar de Castelló: la restauración de un patrimonio simbólico2002
    Ajuntament de CastellóMás de tres mil escolares subirán al campanar con motivo del 400º aniversario del Fadrí2004
    AVANLa campana ´Micalet´ de la Catedral de Valencia es la cuarta más grande de España, según un inventario del Gremi de Campaners2004
    BORRULL, VicentLas voces del bronce del Fadrí recordaron ayer sus 400 años2004
    G. AGUSTINA, TomásLos monumentos más emblemáticos de Castellón están cerrados al turista2004
    MOLINA, EsperanzaLos adornos navideños del Ayuntamiento dañan el Fadrí2004
    PANORAMA-ACTUAL Muere en Castelló el escritor y profesor Vicent Marca i Duch2004
    PASTOR, CheloMulet desautoriza a Soler en la convocatoria de los actos del 400 aniversario del Fadrí2004
    REDACCIÓNLa campana ‘Micalet’, la cuarta mayor de España2004
    SIERRA, BegoñaEl Fadrí voltea sus campanas de 400 años2004
    TOMASI, ÒscarEl concierto de campanas inunda de sonidos una plaza pasada por agua2004
    Web Oficial del Turismo de la Comunitat ValencianaCampanas al vuelo en Castellón2004
    CASAÑA TARONCHER, ManuelCampanes al vol2006
    IMVENEl símbolo de la Ciudad de Castellón2006
    AVANUn campanero valenciano concluye el primer inventario de las 1.076 campanas de las catedrales de toda España2007
    BALAGUER, N. / CastellónLos entresijos del Fadrí2007
    Colla El PixavíPujada al campanar2007
    CORNELLES, VicenteEl Campanar de la Vila, gigante toscano, símbolo de Castellón2007
    GENERALITAT VALENCIANADECRET 169/2007, de 28 de setembre, del Consell, pel qual es culmina la primera fase d’actualització i adaptació de la Secció Primera de l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià amb la declaració com Béns d’Interés Cultural de determinats béns immobles. [2007/11945]2007
    IMVEN"El símbolo de la Ciudad de Castellón"2007
    LEVANTE-EMVUn valenciano concluye el primer inventario de campanas de todas las catedrales españolas2007
    RUIZ, JordiLa colla Pixaví descubre a más de 600 personas el interior del Fadrí y la historia del campanario2007
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIACampanar de la Vila de Castelló de la Plana - Tocs de campanes de la Corona d'Aragó (03-05-2008)2008
    Ayuntamiento de CastellónBases específicas recotoras de las pruebas selectivas que han de regir la constitución de una bolsa de empleo temporal de campaneros2009
    B., A.Cientos de personas redescubren el Fadrí guiados por la colla Pixaví2009
    REDACCIÓNCastellón pide ayudas para restaurar la campana "María"2009
    SOLVES, D. P.Un empleo en lo más alto del campanario2009
    AGULLEIRO, ÀngelaEl Pixaví abre el Fadrí a 500 castellonenses2010
    BENGOCHEA, MaríaRedescubrir el Fadrí2010
    BORRULL, VicentDevoción y solemnidad en la gran misa pontifical con una engalanada Basílica2010
    BURGOS, A.La campana "María" volverá a tañer desde el Fadrí para Magdalena2010
    BURGOS, A.El Fadrí recupera la campana María2010
    FABRA, M.Riña por el control del Fadrí2010
    LLORENS, DanielA 90 escalones del cielo de Castelló2010
    MADERA DE IROCOAllá donde suenan las campanas estoy yo2010
    MARTÍN, NachoUna vecina silencia el sonido del Fadrí2010
    NOTICIASLa concejalía de Cultura presenta la guía "La Prisión de los Clérigos del Campanar de Castellón" y el Aula Didáctica del "El Fadrí" .2010
    REDACCIÓNLa campana “María” vuelve al “Fadrí” tras su proceso de restauración2010
    REDACCIÓNMúsica y cultura para honrar a San Cristóbal2010
    REDACCIÓNLa campana Ángel del Fadrí fue restaurada2010
    SÁNCHEZFundir campanas2010
    TERCERO, P.700 personas ascienden los 200 peldaños del Fadrí2010
    V. C.`María´ vuelve al Fadrí2010
    BARRIONUEVO. LoretoLa Torre-Campanario El Fadrí en Castellón2011
    CONSELLERIA DE TURISME, CULTURA I ESPORTRESOLUCIÓ de 27 de novembre de 2012, de la Conselleria de Turisme, Cultura i Esport, per la qual s’incoa expedient de declaració de Bé d’Interés Cultural Immaterial, a favor dels tocs manuals de campa2012
    DÍAZ TORTAJADA, AntonioLos toques de las campanas de la catedral, camino de ser patrimonio inmemorial de la UNESCO2012
    DOMINGO, IsabelEl toque manual de campanas de la Catedral será Bien de Interés Cultural2012
    LEVANTE-EMVEl Consell declarará BIC los toques manuales de campanas2012
    AVANEl Consell declara BIC inmaterial los toques manuales de campanas de la Catedral de Valencia y de la iglesia de la Asunción de Albaida 2013
    Blog "Drosi del Raval"Llàstima no hi foren més2013
    CONSELL DE LA GENERALITAT VALENCIANADecret 111/2013, de 2 d'agost, del Consell, pel qual es declara bé d’interés cultural immaterial els tocs manuals de campanes en l’església parroquial de l’Assumpció de Nostra Senyora d’Albaida, en el campanar de la Vila de Castelló de la Plana, en la santa església catedral basílica de Santa Maria de l’Assumpció de Segorbe i en la santa església catedral basílica metropolitana de Santa Maria de València2013
    CONSELL DE LA GENERALITAT VALENCIANADecreto 111/2013, de 2 de agosto, del Consell, por el que se declara bien de interés cultural inmaterial los toques manuales de campanas en la Iglesia Parroquial de la Asunción de Ntra. Sra. de Albaid2013
    CONSELLERIA DE TURISMO, CULTURA Y DEPORTEResolución de 27 de noviembre de 2012, de la Conselleria de Turismo, Cultura y Deporte, por la que se incoa expediente de declaración de bien de interés cultural inmaterial, a favor de los toques manu2013
    CORNELLES, VicenteEl ancestral lenguaje de las campanas2013
    Drosi del RavalBICIM2013
    EL MUNDO.esLa Conselleria declara BIC el 'toque manual' de las campanas del Fadrí de Castellón2013
    EUROPA PRESSDeclarado Bien de Interés Cultural el toque manual de campana de El Fadrí 2013
    GARCÍA, C.El toque de campanas del Fadrí ya es BIC inmaterial2013
    GENERALITAT VALENCIANAEl Consell declara Bien de Interés Cultural Inmaterial el toque manual de campanas de cuatro iglesias de la Comunitat Valenciana2013
    GENERALITAT VALENCIANAEl nostre patrimoni immaterial - Fullet2013
    Generalitat Valenciana - Gabinet de ComunicacióCultura ultima la declaració del toc manual de campana com Bé d'Interés Cultural Immaterial2013
    Generalitat Valenciana - Gabinet de ComunicacióCatalà visita Albaida amb motiu de la declaració de BIC del toc manual de campanes2013
    HUESO, AnaToque de campanas, toque cultural2013
    PORTAL COMARCALEl gobierno valenciano declara BIC Inmaterial el Toque Manual de campanas de Albaida2013
    SERRANO, ÁlexEl Consell declara BIC el volteo manual de las campanas de la catedral2013
    TORREJÓN, CheloLos toques de campana declarados BIC2013
    VALENCIAEl Consell 'blinda' el toque manual de campanas en cuatro iglesias valencianas2013
    CERDÀ, PacoToque de atención de los campanarios2014
    LLOP i BAYO, FrancescProtección de las campanas y sus toques en la Comunitat Valenciana2014
    REPORTAJELas campanas de la Catedral de Valencia: un patrimonio compartido2014
    LEVANTE DE CASTELLÓLa Fundación Iberdrola retira las placas que alteraban la imagen del Fadrí2015
    PÉREZ SOLVES, DavidPatrimonio avala los leds del Fadrí y se instalarán antes de junio2015
    RUIZ, JordiEl ayuntamiento revisa el proyecto de la nueva iluminación del Fadrí2015
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIACONCERTS DE CAMPANES pel Gremi de Campaners / Campaners de la Catedral de València2016
    RAMÓN FERNÁNDEZ, Francisca; VÁZQUEZ PARRA, RocíoLa campana en el ámbito jurídico y legislación aplicable2016
    TEZANOS, AitorUn trayecto de casi 200 escalones hasta la cúspide de la capital de la Plana2016
    COALICIÓ COMPROMÍS - SENATEl Senat aprova la proposta de Compromís de declarar BIC el toc tradicional de campanes2017
    COALICIÓ COMPROMÍS - SENATEl Senado aprueba la propuesta de Compromís de declarar BIC el toque tradicional de campanas2017
    DOMINGO, Isabel; SERRANO, ÁlexEl Ayuntamiento de Valencia prohíbe a otra iglesia de la ciudad el toque de campanas2017
    EFEGeneralitat descarta ampliar protección BIC para toques manuales de campanas2017
    LLOP i BAYO, FrancescLas campanas, ¿ruido sagrado?2017
    PEÑA MOLINA, KarenEl Fadrí: Campanario de la Vila de Castellón2017
    RAMÓN FERNÁNDEZ, Francisca; VÁZQUEZ PARRA, RocíoLos toques manuales de campana de la Comunitat Valenciana y su protección legislativa2017
    CASTELLÓN INFORMACIÓNEl Consell declara BIC el conjunto de las setenta campanas góticas valencianas, 14 de ellas de Castellón2018
    COMUNITAT VALENCIANACampanas de la Comunitat Valenciana: el campanario más alto está en Ontinyent2018
    CONSELLERIA D'EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORTIncoació expedient bé moble d'interès cultural a favor de 70 campanes gòtiques2018
    REDACCIÓN13 campanas góticas de Castellón serán declaradas bienes de interés cultural2018
    S. N.'El Fadrí' más solicitado y arropado2018
    DURBÀ, SergiToc Manual de campanes2020
    EUROPA PRESSCastelló celebra su 769º aniversario con el toque de campanas de El Fadrí y jornadas teatralizadas2020
    BLASCO, RosannaLes campanes de l'Fadrí anuncien el 770 aniversari de la fundació de Castelló2021
    CAMPANERS DE CASTELLÓTocs al Campanar de la Vila2022
    GAS GOZALBO, MarioGeneración de Modelo 3D de la Torre Campanario Fadrí mediante Scan-To-BIM2022
    LLOP i BAYO, FrancescTocs de campanes - Curset d'introducció - Campanar de Castelló2023
    LLOP i BAYO, FrancescLa formació dels nous campaners2023
    MUCCCurs de Toc Manual de Campanes - 1 jornada2023
    MUCCCurs de Toc Manual de Campanes - 2 jornada2023
    P. A.¿Quieres aprender a tocar las campanas y hacer las prácticas en el Fadrí?2023
    GARCÍA, CristinaEl Gremi de Campaners de Castelló debuta en Magdalena2024
    MUCC CASTELLÓJa s'acosten les Festes de la Magdalena!!2024

    Enregistraments sonors (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    PersonaAudioDataDuració
    CAMPANERS DE CASTELLÓÀngelus i vol de campanes 10-07-197011:17
    CAMPANERS DE CASTELLÓToc de mort solemne (dona) 29-04-202306:03
    CAMPANERS DE CASTELLÓClamors (dona) 29-04-202303:35
    CAMPANERS DE CASTELLÓRepic de romeria (Magdalena) 29-04-202307:37
    CAMPANERS DE CASTELLÓRepic 21-05-202310:43

    Vídeo (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    PersonaVídeoDataDuració
    CAMPANERS DE CASTELLÓExposició El nostre Patrimoni Immaterial 19-12-201312:05
    CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIAVol general per la tornada de la Romeria de les Canyes 28-02-201606:18
    CAMPANERS DE CASTELLÓVol de campanes al Fadrí (Castelló) 08-07-201710:18
    CAMPANERS DE CASTELLÓCampanes i campaners 22-10-201801:15
    GIMÉNEZ CARSI, FABIO.Docs "El país de les 8.000 campanes" 04-10-201901:27
    CAMPANERS DE CASTELLÓVisita en directe a les campanes del Fadrí de Castelló 21-04-202323:23
    GIMÉNEZ CARSI, FABIOCurs de Toc Manual de Campanes 27-05-202300:56
    295 Fotos
    Calendari de tocs manuals de campanes
    Fitxes de les campanes
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 19-04-2023

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Anna Maria (refosa)DEL HOYO I, FRANCISCO1689
    Jaume (refosa)CASTAÑER, LLUÍS1740
    Vicent (refosa)CASTAÑER, LLUÍS1740
    Joaquima (desapareguda)170065159
    Cristina (desapareguda)167665159
    Anna (refosa)DEL HOYO I, FRANCISCO167975244
    Anna (refosa)ROSES186275244
    Campana (refosa)GARCÍA, BERNABÉ160475244
    Campana (refosa)GARCÍA, BERNABÉ160475244
    Vicent (desapareguda)ROSES, JOSEP; ROSES I TORMO, RAMON1789110771
    Jaume (desapareguda)ROSES, RAMÓN18251271186
    Jaume (refosa)ROSES, PASCUAL17741301272
    Àngel (desapareguda)ROSES, RAMÓN17901471839

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Sala de campanesLa Doloretes (1)18244553
    Sala de campanesLa Joaquima (2)ROSES193966166
    Sala de campanesLa Cristina (3)ROSES ATZENETA196275244
    Sala de campanesLa Victòria (4)ROSES ATZENETA196685356
    Sala de campanesLa Vicent (5)ROSES1939100579
    Sala de campanesLa Maria (6)ROSES, JOSEP; ROSES I TORMO, RAMON1789115881
    Sala de campanesLa Jaume (7)ROSES, HERMANOS (SILLA)19391311302
    Sala de campanesLa Àngel (8)ROSES, HERMANOS (SILLA)19391491915
    TerrassaLa Lledó; la menor dels quarts (A)ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)19394968
    TerrassaL'Anna; la gran dels quarts (B)ROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA)192176254
    TerrassaLa Tàfol; de les hores (C)GARCÍA, BERNABÉ16041552156

    Rellotges

    Rellotge mecànic (1)


    Existent Parat

    AutorPROST, FRÈRES
    Empresa de mantenimentBLASCO, MANUFACTURAS
    Data de construcció 1920ca
    Descripció Rellotge horitzontal híbrid de gran format per a poder colpejar grans campanes horàries com la Tàfol, fabricat per l’empresa francesa PROST FRÈRES o pel seu successor FRANCIS PAGET; en concret és el model número 10 del catàleg de l'empresa, present en el xassís en la part darrera del rellotge. D’hores i quarts, per a ser tocats aquests últims amb dues campanes fent sonar la melodia Ting Tang, aliena al nostre costum horari. Es troba preservat de la pols i la brutícia per un armari guardapols amb finestres. En la mostra interior es pot llegir el nom de l’empresa roquetenca MANUFACTURAS BLASCO, la qual es va encarregar del manteniment del rellotge durant anys.
    El mecanisme està parat i substituït per un ordinador BODET BTE4, ubicat en la part inferior de l'armari del rellotge.
    El rellotge mecànic, que sembla trobar-se en bon estat de conservació, hauria de ser restaurat, posat en funcionament i exposat, durant les visites guiades al Campanar, ja que es tracta d'un dels elements patrimonials més importants i suggerents de la torre.
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 04-10-2023
    13 Fotos
    Inventari general de rellotges
  • CASTELLÓ DE LA PLANA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar a la pàgina anterior
  • Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus
    Generalitat Valenciana
    © Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus
    Conselleria d' Educació, Investigació, Cultura i Esport - Generalitat Valenciana (2024)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Última modificació: 29-03-2024
    Convertir a PDF