Data de construcció |
Finals XVIII, inicis XIX, intervenció important entorn de 1900. |
---|
Descripció |
Torre de planta quadrada, integrada en la façana, de la qual naix el cos de campanes, delimitades les cares en les cantoneres per pilastres fingides de pintura. Un fris de taulells de ceràmica i una lleugera i simple cornisa tanquen el cos de campanes. Remata amb 2 arcs entrecreuats en diagonal que pretenen imitar els remats dels campanars barrocs valencians. La torre té una escala que recorre el seu perímetre interior fins a arribar a la sala de les campanes. Des d'aquest nivell hi ha altra de mà per accedir fins al terrat. |
---|
Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
---|
Estat actual |
L'estat de conservació del campanar és bo i a l'exterior està pintat amb vistosos colors, tal com ho està la façana de l'església. La campana de les hores està situada al remat de la torre i mecanitzada amb electromall monofàsic. Les campanes litúrgiques estan situades a les finestres del segon cos. Les dos xicotetes presenten truja de ferro, motor de vol continu i electromall monofàsic. La gran està instal·lada amb truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià i dotada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Les tres tenen batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. |
---|
Conservació, manteniment |
|
---|
Campanes |
Té una campana horària, dedicada a la Mare de Déu del Carme i fosa l'any 1900. Pels elements que presenta i el tipus de lletra es pot atribuir a la foneria de Vicente Roses e Hijos d'Atzeneta d'Albaida. La xicoteta de les litúrgiques està dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, patrona del poble, i és de l'any 1960. La mitjana és del mateix autor i de nom Maria Beneta, en referència a Sant Benet Màrtir que és el patró del poble. Les dos es poden atribuir a la foneria Hermanos Roses de Silla (València) i són característiques de la producció d'aquesta foneria des de mitjans dels anys 50 del segle XX amb pocs elements iconogràfics i la lletra habitual. La major es va refondre en 2015 als tallers de la foneria Hermanos Portilla i porta per nom Maria Joana (pel titular del temple parroquial). |
---|
Tocs actuals de campanes |
La campana de les hores toca automàticament. Les tres litúrgiques es repiquen i voltegen també de forma automàtica. |
---|
Intervencions |
L'any 1941 es va fondre l'anterior campana major i possiblement es va adquirir amb altres dos campanes, que varen ser refoses en 1960. La mecanització és segurament posterior i dotaren a les campanes amb motors de vol continu i electromall monofàsic. En 2015 es va refondre la campana major, que estava trencada. Electrorecamp es va encarregar de la fabricació de la truja nova de fusta, així com de la instal·lació i mecanització del conjunt. |
---|
Propostes |
La instal·lació actual de les dos campanes amb truja de ferro no afavoreix la seua conservació ni té cap vinculació amb la tradició local i per tant devien restaurar-les. Aquestes s'han de baixar del campanar per netejar-les per dins i per fora, canviant les truges de ferro per altres de fusta de perfil tradicional local. Els motors de vol continu s'han de canviar per altres d'impuls que permeten el toc manual i imiten la forma tradicional de tocar. |
---|
AutorMARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (19-04-2001) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació del campanar i les campanes] (14-07-2020) |