Inventari de Campanes

Cocatedral de Santa Maria de l'Assumpció - CASTELLÓ DE LA PLANA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 1185)
Descripció La Concatedral de Santa Maria és un temple singular, ja que, encara que disposa de tres campanes petites, fa servir, per als tocs ordinaris i extraordinaris, les campanes del Campanar de la Vila, de titularitat municipal, al càrrec del qual hi ha un funcionari de l'ajuntament, com a campaner titular.
Castelló de la Plana va pertànyer des de la seua fundació en el segle XIII i fins al 1960 a la diòcesi de Tortosa. La diòcesi de Segorbe-Castelló va ser creada per la Butla del papa Joan XXIII del 31 de maig de 1960, establint que ambdós ciutats, Segorbe i Castelló de la Plana, gaudirien de la mateixa dignitat episcopal. Amb això l'església Arxiprestal de Santa Maria de l'Assumpció d'aquesta ciutat va ser elevada a la condició de Cocatedral junt amb la Catedral segorbina. La primitiva església es va alçar durant l'últim terç del segle XIII però va patir un incendi que la va destruir totalment en el segle XIV. Les obres del nou temple, gòtic, van començar de nou en 1403, alçant-se una altra església dedicada a Santa Maria en la seua Assumpció als Cels. Aquella Església va ser consagrada el 3 de març de 1549.
L'Església Arxiprestal de Santa Maria de L'Assumpció va ser demolida, segons acord municipal de 17 de novembre de 1936, desapareixent la quasi totalitat de la fàbrica (emprant-se els seus carreus per a la construcció de l'escorxador municipal).
A partir de 1939, seguint traces de l'arquitecte Vicente TRAVER TOMÁS, es va iniciar la construcció d'un nou temple molt més ampli, de tres naus, i d'aparença neogòtica, continuada pel seu fill i posteriorment pel seu nét, Juan Ignacio TRAVER. La nova església conserva les tres portades antigues i alguns altres escassos elements de l'antic temple.
En les referències arquitectòniques es considera que la Torre exempta de les campanes (denominada "Campanar de la Vila" pel seu nom històric i "Torre del Fadrí" segons una denominació dels anys 30 del segle XX) forma part del temple, ja Que li serveix el campanar. Encara Que probablement fóra així en els seus orígens, conceptualment, i per a la ciutat de Castelló de la Plana, es tracta de dos edificis diversos, de diferent titularitat: mentres la catedral de Santa Maria és de titularitat eclesial, el "Campanar de la Vila" és inequívocament municipal. (Algunes de les informacions estan preses de Santa Iglesia Concatedral de Santa María de la Asunción de Castellón de la Plana)
Protecció Bé: Església de Santa Maria la Major
Comunitat Autònoma: C. Valenciana
Província: Castelló
Municipi: Castelló de la Plana
Categoria: Monument
Codi: (R. I.) - 51 - 0000509 - 00000
Registre: (R. I.) REGISTRE BIC IMMOBLES: Codi definitiu
Data de Declaració: 03-06-1931
Data Butlletí Declaració: 04-06-1931
Font: Ministerio de Cultura (2006)
Estat anterior En 1989 no van poder ser documentades les campanes degut a les obres de construcció del temple.
Estat actual Les tres campanes estan emmagatzemades en dependències de l'església, de manera que no formen part de cap manera, dels usos de la Catedral. De fet, els mateixos servidors del temple no eren conscients de la seua existència actual.
Campanes La Cocatedral de Santa Maria compta amb tres campanes, de les quals la menor, que servia per comunicar entre el temple i els campaners del veí Campanar de la Vila, és anepígrafa.
Salvador-Artemi MOLLÀ i ALCAÑIZ, en la seua tesi doctoral esmenta també tres campanes, però la menor seria dels ROSES, amb decoracions i marca de fàbrica, que no ha pogut ser localitzada.
Les altres dues campanes, de difícil accés, ubicades en un soterrani, procedeixen de la Capella de Sant Miquel del carrer Enmig, enderrocada.
Tocs tradicionals de campanes Probablement els únics tocs del temple eren els senyals al Campanar de la Vila.
Tocs actuals de campanes Les campanes no poden tocar actualment.
Tocs proposats de campanes Sense dubtar que els tocs de campanes han de ser interpretats pel conjunt municipal del Campanar de la Vila, les tres campanes existents haurien de recuperar un paper específic en aquest temple.
La campaneta de senyals hauria de reposar-se, fins i tot per tocar-la manualment, i amb una corda que arribara fins la sagristia, per avisar als campaners de alguns moments de coordinació com els Glòria del dia de Pasqua, del Dijous Sant o de Nadal.
Les altres dues campanes podrien servir exclusivament per als tocs ordinaris del temple: la menor voltejada per a les misses de diari, la major per a les misses de diumenge, i les dues per a les misses de les festes (sempre que no tocara el Campanar de la Vila). El toc seria exclusivament el volteig, un sol toc d'un minut per als dies feiners o diumenges, i un sol toc de tres minuts per als festius, en tots casos interpretats cinc minuts abans de l'hora de la missa. Tots els altres senyals han de reservar-se al Campanar.
Propostes Les tres campanes existents han de reposar-se en dues espadanyes diferents: una menor, ubicada sobre la sagristia, i visible des del Campanar de la Vila, per avisar als campaners municipals i un altra doble, ubicada preferentment cap a la capçalera del temple amb les altres dues campanes. Aquesta espadanya ha d'estar ubicada de manera que siga possible l'accés a peu pla, tant per al manteniment com per a un possible toc manual de les campanes.
En conseqüència, en allò que siga possible, cal restaurar íntegrament la campana menor, mentre que cal reposar dues truges de fusta, amb motors d'impulsos i sense electromalls com queda indicat. Tampoc caldrà dotar-les de ballesta per al toc manual amb cordes, ja que degut al seu volum i la ubicació proposada, es podran voltejar fàcilment amb les mans.
Autor
  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-07-2000)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (31-08-2007)
  • Quadrant solar
    La Cocatedral compta amb dos quadrants solars, de nova factura.
    En el del sud posa, a més de les corresponents indicacions numèriques, en la part superior, "SOLI DEO HONOR / ET GLORIA" i en la inferior "MM / M. GVIA · E. CASADO · FECIT".
    En el quadrant est posa dalt "AVE MARIA / DOMINI MEI MATER" i baix igualment "MM / M. GVIA · E. CASADO · FECIT".

     

    Rogle, roda de campanes
    El temple té un rotgle, de nova fabricació, pròxim a l'eixida de la sagrestia.

     

    Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)

    AutorTítolData
    RAMÓN FERNÁNDEZ, FranciscaLa protección del “paisaje sonoro”: Los toques manuales de campanas y su declaración como Bien de Interés Cultural.2014
    NOVELLA, Pedro J.Relojes de sol: miscelánea, poesia, leyendas...2020
    4 Fotos
    Fitxes de les campanes
    Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
    Actualització 10-08-2023

    Campanes desaparegudes

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Maria (no localitzada)ROSES, HERMANOS (SILLA)19414037

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaFonedorAny fosaDiàmetre (en cm)Pes
    Sala fonda de la ConcatedralSenyalera (0)1900ca259
    Sala fonda de la ConcatedralMagdalena (1)ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)193965159
    Sala fonda de la ConcatedralSant Roc (2)ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)193973225

  • CASTELLÓ DE LA PLANA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar a la pàgina anterior
  • Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus
    Generalitat Valenciana
    © Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus
    Conselleria d' Educació, Investigació, Cultura i Esport - Generalitat Valenciana (2024)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Última modificació: 29-03-2024
    Convertir a PDF