| | Data de construcció |
Primeres dècades del segle XIX. |
|---|
| Descripció |
A l'extrem esquerre de la façana de la parròquia dels Sants Reis de Vilallonga s'alça un campanar vuitcentista de planta quadrangular, construït baix uns termes arquitectònics de caire academicista d'una gran austeritat. Aquesta simplicitat constructiva es fa especialment palesa al primer cos de la torre, sòbriament ornamentat amb el contrast cromàtic que es crea entre les àrees lluïdes i la rajola, que ocupa les cantoneres del campanar, algunes franges intermèdies, així com la vora de les espitlleres que il·luminen l'escala perimetral que dóna accés a la sala de les campanes. La transició entre el primer registre de la torre i el cos de les campanes la marca un senzill entaulament neoclassicista de funcions merament ornamentals, constituït per un estret arquitrau, un fris amb tríglifs i mètopes, i una cornisa decorada, a la seua àrea central, amb dentells de rajola. El cos de les campanes, segurament seguint la tradició arquitectònica del barroc valencià, està obert mitjançant quatre grans finestrals en forma d'arc de mig punt, flanquejats per dos pilastres toscanes de rajola sobre una classe de basament. El campanar està coronat per una nova cornisa i una terrassa, bordejada per una balustrada calada amb pinacles, de recent construcció. |
|---|
| Protecció |
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
|---|
| Graffitti |
Les estances interiors del campanar compten amb una gran quantitat de graffitti, que es concentren especialment a la sala de les campanes i a l'espai que, fins a temps recents, va ocupar la caseta del rellotge. Generalment d'escàs valor, la pràctica totalitat d'ells es tracten de noms de possibles visitants del campanar. El graffitti més antic que hem localitzat està datat en 1917 i se situa junt a la campana de la Mare de Déu de la Font. |
|---|
| Estat anterior |
A la primera presa de dades, efectuada al maig de l'any 2000, tant el campanar com les campanes es trobaven en un estat semblant a l'actual. Potser, l'única diferència respecte als nostres dies jeia en què la campana menor encara estava en ús. |
|---|
| Estat actual |
El campanar es troba en un excel·lent estat de conservació, tant higiènica com estructuralment. |
|---|
| Campanes |
Les campanes de la parròquia dels Sants Reis de Vilallonga –com les de la capella de la Mare de Déu de la Font i la de l'ermita de Sant Antoni– no foren llançades al carrer en el transcurs de l'espoli que el temple va sofrir durant els primers mesos de la Guerra Civil (1936-1939). De fet, la documentació conservada a l'arxiu parroquial ens prova com, solament algunes setmanes després de la conclusió del conflicte bèl·lic, el campaner de la població fou contractat de nou per fer sonar els bronzes.
Hem conservat, per això, un extraordinari conjunt de quatre campanes històriques, foses durant els segles XVIII i XIX, i d'una gran qualitat sonora, tant individual com col·lectivament. Així, la menor i més antiga d'elles, dedicada a Santa Bàrbara, fou fosa el 1786 per uns fonedors anònims que, segurament, són Josep Roses i Ramón Roses i Tormo. La tercera, advocada a la Mare de Déu de la Font, la patrona de Vilallonga, va ser fosa a 1806 per part d'un fonedor de la nissaga dels Roses que, potser, és Ramón Roses. Per la seua part les dos campanes majors, dedicades a Maria, foren foses en 1847 i 1833, per part de Jaime Roses i dels Roses de Chella, respectivament. |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Segurament, les tres campanes majors de la torre eren repicades assíduament des de la base de l'escala del campanar, fins on baixaven, per l'interior del pou de les peses del rellotge, les cordes que hi havia unides als seus batalls. Els tocs que es feien des de la distància, generalment d'una gran senzillesa, possiblement correrien al càrrec del sagristà de la parròquia. Els campaners de Vilallonga, l'existència dels quals l'hem documentada a l'arxiu parroquial, serien, segurament, els responsables de realitzar els repics i els voltejos de les grans solemnitats anuals, així com els tocs dels soterraments. És a dir, aquells tocs que exigien ascendir fins la sala de les campanes per interpretar-los. |
|---|
| Tocs actuals de campanes |
A l'actualitat, les tres campanes majors de la torre repiquen i voltegen diàriament de manera exclusivament automàtica. Mentrestant la menor, amb el motor de volteig continu avariat i sense batall, es troba en desús. |
|---|
| Tocs proposats de campanes |
Com indiquem a les fitxes de les campanes, proposem que els tocs tradicionals de Vilallonga siguen investigats, mitjançant la documentació arxivística conservada i les entrevistes als majors de la població. Amb els resultats de la recerca, a l'ordinador que gestiona els tocs de la parròquia podrien programar-se els antics repics i voltejos, per tal de recuperar un patrimoni immaterial d'alt valor històric. Fins i tot, amb motiu de les grans solemnitats anuals, aquestos antics tocs podrien interpretar-se de manera manual, per part d'una nova associació de campaners. |
|---|
| Intervencions |
A una data encara per determinar, el campanar va sofrir una profunda remodelació, durant la qual es va afegir sobre la fàbrica original de la torre les decoracions arquitectòniques que coneixem als nostres dies, potser seguint les ornamentacions primigènies. Igualment, en temps recents ha sigut derruïda la caseta del rellotge, que se situava baix de la sala de les campanes, al centre de l'escala.
Durant la segona meitat del segle XX, els Roses d'Atzeneta d'Albaida varen electrificar les quatre campanes de la torre. I com d'habitual, per fer-ho, les antigues truges de fusta foren substituïdes per noves metàl·liques, amb el perfil habitual de l'empresa. No obstant això, poques dècades després, a 1999, les tres campanes majors foren restaurades per l'extingida empresa 2001 Bells, que va actuar sobre les instal·lacions i va soldar la campana mitjana als tallers de Hans Lachenmeyer (Nördlingen, Alemanya). |
|---|
| Propostes |
Tal i com detallem a la seua fitxa tècnica, la campana menor del conjunt hauria de ser restaurada, d'una banda, per garantir la seguretat del bronze i de la pròpia fàbrica que el sustenta; i d'altra banda, per retornar-li els seus valors originals, materials i immaterials. |
|---|
| AutorMARTÍNEZ TAMARIT, Pau; MARTÍ CAMARENA, Alex () MONTOLÍO TORÁN, David; RONDA NÚÑEZ, Domingo (08-05-2000) SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació del campanar i de les campanes] (22-07-2017) |
|
