Inventari de Campanes

Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - BENAGUASIL (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 99)
	Data de construcció 1737-1740, remat reconstruït entre 1995 i 1997 Autor Mestres Rafael Martí i Miguel Rubio Descripció Torre de planta rectangular, ajustada a l'esquema tradicional del XVIII imposat per J. Minguez; està ornat el cos de campanes amb dobles pilastres toscanes. La torre s'alça sobre un basament de carreus, un poc més ampla que el primer cos. Aquest es divideix en dos trams, separats per una motllura de pedra. Els angles estan construïts amb carreus de pedra que són visibles, mentre que la resta del mur està enlluït. Una prominent cornisa separa el primer cos del segon. Aquest té quatre finestres amb arc de mig punt emmarcades des de la línia de la imposta per unes motllures. A l'exterior aquestes estan emmarcades per unes pilastres toscanes, agrupades de dos en dos, i situades sobre un elevat basament. Sobre les pilastres hi ha un entaulament amb permòdols. El tercer cos està delimitat per una balustrada amb pinacles. Al centre trobem una torreta amb dos altures i una finestra per cada cara, que estan emmarcades per pilastres. La primera altura té uns arcs en diagonal als angles i el segon uns aletons. La torre està rematada per una coberta de teula blava amb pinacle i creu al centre. L'interior està molt reformat i presenta una escala que recorre el seu perímetre fins a arribar a la sala de les campanes. Aquesta està coberta amb una volta semiesfèrica. Des d'aquesta hi ha una escala de caragol a un dels angles que permet accedir fins al tercer cos. Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Estat original Les campanes horàries estaven connectades, per mitjà de diverses transmissions amb la maquinària, situada baix de la sala de les campanes. Les campanes litúrgiques, instal·lades en 1940, tenien truges de fusta de perfil tradicional valencià i estaven dotades amb ballestes, utilitzades per alçar les campanes. La xicoteta tenia un cigonyal per voltejar-la manualment. Estat anterior L'estat de conservació del campanar amb anterioritat a 1995 era molt precari, especialment el del remat. Les campanes horàries estaven situades a la part més alta d'aquest. Les cinc litúrgiques estaven situades a les finestres del segon cos amb truges de ferro i mecanitzades amb electromalls trifàsics i motors de vol continu. La mitjana estava orientada cap al nord, mentre que les xicotetes miraven cap al santuari de Montiel. La Santa Maria Goretti tenia una truja de ferro amb roda però no estava motoritzada i presentava una corda al batall. Estat actual L'estat de conservació del campanar és bo i està pintat a l'exterior de color groc amb alguns elements arquitectònics en blanc. Les campanes horàries estan situades al remat: la major al primer nivell i les altres dos al segon. Totes elles tenen un electromall monofàsic. Les cinc litúrgiques estan situades a les finestres del segon cos. Les xicotetes tenen truges de fusta de la casa Barberí, mentre que les tres grans són d'Electrorecamp i perfil tradicional valencià. Estan mecanitzades amb motor d'impuls i electromall monofàsic (excepte la Xicoteta que en té un trifàsic). Els batalls estan lligats i reforçats amb cable de seguretat. Campanes Segons SANCHIS SIVERA en 1737 intal·laren les antigues campanes, desaparegudes en 1936. En 1772 instal·len la campana de les senyals, ubicada segons els testimonis orals el la finestra que dona accés al balcó del rellotge, fins que va passar a la espadanya de l'Ermita del Pilar. En 1858 Isidro Pallés de Barcelona va fondre les dos campanes horariès que van ser ubicades al remat del campanar, salvant-se aquestes de la destrucció durant la Guerra Civil (1936-1939). Les campanes litúrgiques actuals són: Santa María Goretti (Salvador Manclús, 1951), Crist Rei (Salvador Manclús, 1975), Sant Joan de Ribera (Salvador Manclús, 1962), Sant Blai (Hermanos Roses, 1940) i Santa Maria de Montiel (Hermanos Roses, 1940). Tocs tradicionals de campanes Els tocs tradicionals documentats s'interpretaven amb el repic, mig vol i vol de les campanes. La xicoteta no formava part dels vols i sols es voltejava en solitari per al rosari de l'Aurora i la missa dominical dels Xiquets. S'han documentat els següents tocs: Oracions: batallades de la Grossa (3). Els diumenges es voltejava també el Crist Rei. Missa: repic de la dels Combregars combinat amb trancs de la resta de campanes. Missa major: tres tocs amb el volteig del Crist Rei i el repic de la dels Combregars. El tercer toc tenia una estructura molt semblant al toc a cor de ciutat de València (amb el repic combinat de les campanes i el volteig de la Grossa) i vol de les quatre campanes al final. Alçar a Déu: batallades de la Grossa. Difunts: trancs (3 hòmens, 2 dones) i repic pausat de les quatre campanes. Al 2 i 3 tocs del soterrar es tocaven a mig vol: 2 si eren pobres (Crist Rei i la dels Combregars), 3 a les classes mitjanes (les anteriors + la Mitjana) i 4 als soterrars de primera classe (les anteriors + la Grossa). Vol de vespra i alba: tres vols de la Grossa i volteig general al darrer toc. Tocs actuals de campanes Les campanes horàries toquen hores i quarts les 24 hores. Les cinc litúrgiques es voltegen i repiquen automàticament. El Crist Rei, la dels Combregars i la Mitjana es toquen a mig vol als tocs de difunts. Intervencions Possiblement durant la construcció del temple parroquial, les obres del qual ocuparen bona part les primeres quatre dècades del segle XVIII, es varen construir els primers trams del campanar. Entre l'any 1737 i 1740 varen concloure les seues obres. És possible que en 1858 compraren un rellotge públic, atés que en eixe any es varen fondre les dos campanes horàries. Les campanes litúrgiques varen desaparèixer durant la Guerra Civil (1936-1939). A partir de l'any 1940 estan ben documentades les diverses intervencions efectuades a la torre i les campanes: La foneria Hermanos Roses de Silla fon cinc campanes destinades a la torre i segurament també altra per a l'ermita de Montiel. Al mateix temps es fabriquen les truges de fusta. Sembla que les campanes eren més grans que les antigues i per aquest motiu la mitjana i la gran (situades a les finestres nord i est respectivament) no es poden voltejar. Per solucionar-ho canviaren la mitjana a la finestra oest. Cau la campana xicoteta en 1947 i és refosa de nou als tallers dels Roses de Silla. Se li canvia el nom de Santa Tereseta per Sant Miquel. La xicoteta i la dels Combregars són refoses a la foneria de Salvador Manclús del Grau de València en 1951. La foneria de Salvador Manclús canvia la truja de la Grossa. La dels Combregars es trenca de nou en 1962 i és refosa als tallers de la foneria Manclús. Se li canvia l'advocació de Sant Fermí per la de Sant Joan de Ribera. En 1971 la foneria Manclús canvia les truges de fusta que encara quedaven i mecanitza les quatre campanes grans amb motors de vol continu i electromall monofàsic. En 1975 la foneria de Salvador Manclús refon el Crist Rei. En 1995 es baixen les campanes per iniciar els treballs de restauració del campanar. El remat va ser reconstruït copiant el model preexistent i les campanes horàries recol·locades. Al mateix temps Industrias Manclús dota a les cinc campanes amb truges de fusta adquirides a la foneria Barberí i les mecanitza amb motors d'impuls i electromalls. En 2010 la parròquia rep una subvenció de la Diputació de València per canviar les truges de les tres campanes grans a causa dels problemes que presentaven les truges anteriors, principalment per falta de pes. Electorecamp va baixar-les i netejar-les als seus tallers, a més les dotaren amb truges de fusta de perfil semblant al tradicional valencià. Tornen de nou a principis de setembre. Notes Luís Martí Ferrando (Historia documentada de la Iglesia parroquial de la villa y baronía de Benaguasil, 1985) transcriu la següent nota del llibre de Batejos: "El día 23 de abril de 1.739 a las diez de la mañana obrando la torre de las campanas de Benaguasil, se cayó desde la cornisa un albañil llamado Vicente Llibrería. Invocó a la Virgen de Montiel, y, sobe el milagro de no quedar muerto, ni quebarse, ni desbaratarse ningún huesco de su cuerpo, fue tan pronta su curación, que pudo seguir trabajando en la misma obra". Autor INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. (VALÈNCIA) (1996--) MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1993) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la restauració de les campanes] (2010) ALEPUZ CHELET, Joan (17-05-2020)
Matraca	Fins la mecanització la matraca estava ubicada a la finestra oest i era muntada per al seu toc i guardada la resta del any.
Rogle, roda de campanes	Hi ha un rogle, d'estructura metàl·lica.   1 Foto
Bibliografia (Es pot ordenar per qualsevol dels camps)
Autor Títol Data FUNDICIÓN DE SALVADOR MANCLÚS Gran fundición de campanas Salvador Manclús 1970 RICÓS, F. Descuelgan las campanas de la iglesia parrroquial de Benaguasil 1995 INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. Folleto propaganda Manclús S. C. V. 1996 INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. Manclús campanas relojes tradición y tecnología 1998 JUAN VIDAL, Francisco Los campanarios valencianos de la segunda mitad del siglo XVIII (Parte I) 1999 Ajuntament de Benaguasil Les campanes de la parròquia tornen al temple després de la seua restauració 2010
76 Fotos
Fitxes de les campanes
Editor de la fitxa	LLOP i BAYO, Francesc
Actualització	08-10-2023

Campanes desaparegudes

Campanes actuals

Rellotges

Ordinadors

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

© Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 20-04-2024

Convertir a PDF

Connectats: 78 Visitants: 77 Usuaris: 1 - fernando