Inventari de Campanes

Parròquia dels Sants Joans - MELIANA (COMUNITAT VALENCIANA)

(Referència: 980)



Data de construcció Segona meitat del segle XVII
Descripció La parròquia compta amb un campanar de planta quadrada i tres cossos. El primer té dos trams de igual factura amb dos esferes del rellotge enmarcades per moldures. El segon cos compta amb quatre finestres per les campanes i quatre columnes toscanes per cara i una cornisa. Damunt d'aquest trobem una torreta decreixent amb una balustrada i dos trams amb aletons i columnes toscanes. Remata el campanar una creu amb veleta. El seu interior té una escala a la "castellana" que arriba fins la Sala de les Campanes, trobant poc abans la Caseta del rellotge.
Protecció El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Estat original Les quatre campanes del segon cos comptarien amb truja de fusta de perfil tradicional valencià, seguint els models de les truges de la foneria Hnos Roses, estant a més pintades de verd. Les campanes tenien llargues cordes unides al batall que arribaven fins als peus del campanar per repicar des dels peus del campanar, mentre que la Senyalera comptava amb una corda que també arribava als peus de la torre per tocar-la.
Estat anterior Dos de les campanes, la Tercera i la Mitjana comptaven amb martells per repicar que es retiraren per trencament dels mateixos.
Estat actual Es troba en un estat excel·lent de conservació, pintat al seu exterior i tot el tercer cos, així com el interior. Les dos campanes del remat es troben en un bon estat, conservant la Senyalera la instal·lació tradicional amv truja de fusta de perfil tradicional valencià i pintada de verd; mentre que el campanó penja d'una biga de ferro i s'acciona amb un martell. El joc de campanes es troba al segon cos, instal·lades totes elles amb truja de ferro i mecanitzades amb motor de vol continu, comptant a més amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La Tercera i Mitjana, a més, compten amb electromall. Seria recomanable iniciar els treballs de restauració del conjunt per recuperar les truges de fusta, que deurien ser de perfil tradicional valencià, netejant a més les campanas per millorar l'acústica. Finalment es deurien mecanitzar de nou amb motor d'impulsos, per tal d'emular en la mesura de les possibilitats els tocs tradicionals i facilitar els manuals.
Campanes Les primeres notícies referents a les campanes del temple són de 1714, quan al obrer Joaquim Navarro se li paga per les despeses en la refosa de la campana gran i el metall afegir per fer-la de major tamany, així com la fosa de dos menors, la composició de truges i ferratges i pujar-les a la torre. Sembla que més que el fonedor és el responsable de l'instal·lació del nou conjunt de tres campanes. En 1823 hi ha constància documental de noves intervencions al conjunt, aquesta volta el obrer Josep Roch cobra per reparacions en la campana mayor i la mitjana.

El conjunt estava format per quatre campanes i va desaparéixer en 1936 quan el temple va ser asaltat. Acabada la Guerra Civil el rector D. Vicente CARBONELL va escriure al Arquebisbat de València per tal que autoritzara la fabricació de tres campanes per l'església. En la carta enviada detalla la proposta de fer un conjunt de tres campanes: la major, sufragada per subscripció popular tindria un pes de 850 kg; una de 600 a expenses de la familia de D. Jaime RIERA, mentre que la de D. José FERRER s'encarregaria de la més menuda, de 150 kg. Per tal de que el cost fora menor es va replegar també xatarra. Es tractava de reconstruir un conjunt característic de l'Horta, amb tres campanes més una de Senyals.

Actualment trobem un Campanó d'Hores, fet l'any 1871 per un fonedor anònim i salvat de la destrucció per la finalitat a la que estava destinat. El conjunt dels Hnos. Roses de Silla encara es conserva, amb quatre campanes: la Senyalera, la de Sant Josep, Mare de Déu de la Misericòrida i Santíssim Crist (la mitjana) i Sants Joans (la gran). La campana fosa en 1991 es dedicà al papa Joan Pau II, de la foneria Salvador Manclús del Grau de València.
Tocs tradicionals de campanes Per una banda el Campanó de les Hores tocaria dia i nit sense repetició. La campaneta de Senyals, com indica la seua advocació (Santíssim Sacrament) seria voltejada des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al cigonyal, per als tocs relacionats amb el Santíssim, com ara la Consagració i altres senyals. Les campanes del segon cos es voltejaven a les principals festivitats del poble des de la mateixa Sala, així com tocades al mig vol als tocs de difunt. Per un altra banda es repicarien des dels peus del campanar amb llargues cordes unides al batall per a repics i altres senyals més simples.
Tocs actuals de campanes Esl tocs actuals mantenen poca vinculació amb els tradicionals, sent tots automàtics. La campana horària continua sonant, mentre que la Senyalera no toca actualment. La campana Gran i la menuda tan sols es limiten a voltejar, mentre que les altres dos repiquen, voltegen i toquen a mig vol.
Intervencions Sembla que el primer cos del campanar correspon amb la primitiva torre de l'església medieval d'inicis del segle XIV. La seua cronologia es podria situar de forma paral·lela a la del temple parroquial, la construcció del qual es va iniciar en 1314, després que el 9 de maig el rei Jaume II concedira la licencia a Arnau Castellar per cedir els terrenys que deuria ocupar el temple. La construcció és va prolongar durant la primera meitat del segle i en 1348 ja estava acabada.

La primitiva torre medieva va quedar obsoleta al segle XVII, moment en que posiblement es realitzarien reformes o una elevació. En unes obres efectuades en 1869 va aparéixer una plaqueta que indicava la data de 1666, que en eixe moment va caure i es va trencar. Posiblement indique que es realitzaria alguna actuació al campanar. No seria extrany que la seua fàbrica fora de nou reformada entre 1690 i 1698, moment en que el mestre d'obres Francisco PADILLA, va reedificar gran part del temple.

L'any 1975 es va portar a terme la mecanització de les tres campanes existents a la Sala de les Campanes. Les truges de la campana gran i la menuda (cal recordar que de la Mitjana ha havia estat canviada als anys 50) van ser substituïdes per altres de ferro i mecanitzades amb motor de vol continu i la resta d'accesoris per al seu toc automàtic. En 1991 es va afegir una campana nova, quedant instal·lada com les altres a la Sala de les Campanes. Electrorecamp ha canviat posteriorment alguns batalls i instal·lat electromall a dos de les campanes.
Autors de la fitxa de la torre
  • ALEPUZ CHELET, Joan (18-04-2012)
  • Rogle, roda de campanes
    Compta la parròquia amb un rogle de moderna factura, situat junt a la porta de la Sagristia.

    Bibliografia

    (Es pot ordenar per qualvol dels camps)
    AutorsTítolData
    FERRER ORTS, AlbertoEl templo de los Santos Juanes de Meliana. Su arquitectura y documentación2003
    19 Fotos
    Fitxes de totes les campanes
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 20-09-2014

    Campanes actuals

    LocalitzacióCampanaAutorsAny de fosaDiàmetrePes
    Sala de les CampanesSant Josep (1)ROSES, HERMANOS (SILLA)194065159
    Sala de les CampanesSant Joan Pau II (2)MANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)199191436
    Sala de les CampanesMare de Déu de la Misericòrdia i Crist de la Providència (3)ROSES, HERMANOS (SILLA)1940100579
    Sala de les CampanesSants Joans (4)ROSES, HERMANOS (SILLA)1940116904
    Tercer cos del campanarSantíssim Sacrament (0)ROSES, HERMANOS (SILLA)19404553
    Tercer cos del campanarMaria del Pilar, Timbre d'Hores (A)187168119

  • MELIANA: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 19-11-2017
    Convertir a PDF