| Data de construcció | 1583-93 | Descripció | La torre té 5 cossos, separats entre si per moldures. El primer, amb forma de piràmid truncada, és de sillarejo, la resta del campanar és de taulell. El cos de campanes reprodueix en taulell aplantillat i tallat els elements canònics de l´arquitectura reinaxentista. Esta sala es cubreix amb una volta rebaixada recolsada sobre trompes. En la barana de remat trobem 4 boles de pedra que rematen els angles de la torre amb influencies escurialenses. Al centre de la terrasa plana trobem una llinterna rematada amb teula vidriada que amb seguretat es construiria amb posterioritat. | Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. | Estat actual |
Campanar restaurat cap a 1990. La restauració de les campanes, realitzada per INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. de Rafelbunyol és excel·lent, tot i que les campanes van una miqueta pesades (tenint en compte que van a ser voltejades sobre tot mecànicament). Tampoc es justifica la pintura negra de les anses, habitual en altres tradicions (i justificada sovint per amagar defectes de fabricació) i que ací no té motiu ni causa. És una pena que les campanes no foren dotades de ballesta, per al toc manual, que permet alçar les campanes amb facilitat, i en el cas de les campanes menors voltejar-les amb un esforç menor i una velocitat major. Amb aquest accessori tradicional el conjunt, que ja és un conjunt de campanes de concert, hauria guanyat la màxima puntuació per poder utilitzar les campanes, de manera manual, com expressió dels sentiments i de les creences de la comunitat que les utilitza. Malgrat estar obert als quatre vents, sense protecció contra els coloms, el campanar es troba adequadament net. | Campanes |
En la pàgina web de la parròquia hi ha un article dedicat al campanar:El campanario presenta ocho huecos para alojar las campanas. Todas ellas se expoliaron en la guerra civil, excepto la más pequeña de todas, fundida en el año 1776. Del resto de las campanas no hemos podido obtener ninguna referencia en los quinquelibri ni en ningún otro tipo de documento sobre el ritual de su bendición, aunque por una instancia del rector don Joaquín Lorca fechada en 8 de marzo de 1893 se indica que se han desmontado tres campanas que amenazan ruina y se están restaurando por artistas de la capital, al tiempo que se apuntaba la necesidad de comprar una campana de seis arrobas en sustitución de la triple. En la sala hi ha 8 campanes, de les qual la major part foren foses en 1939-1940, alguna de les quals s'ha refet posteriorment, però conservant les característiques anteriors. Sis de les campanes són dels ROSES, dues de SALVADOR MANCLÚS, i n'hi ha una que porta la marca de SALVADOR MANCLÚS, però ha sigut fosa per HERMANOS PORTILLA. Hi ha finalment (però no l'última) una campaneta de senyals, del segle XVIII, que ha sigut incorporada al conjunt, la qual cosa no compartim, degut al seu so estrident, propi de senyals. Probablement, i degut al seu valor històric, convendria que eixa campaneta fora utilitzada en el temple per a senyalar l'eixida de missa, i que el seu buit (parcialment ocupat per l'escala) es quedara o bé sense campana (degut a les limitacions d'espai) o bé servira per ubicar unes matraques, per al Tridu Sacre. | Intervencions | En gener de 2007 es baixen les campanes per a la seua restauració, substitució de truges de ferro de ROSES per altres de fusta i instal•lació de motors d'impulsos. Els treballs són realitzats per INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. de Rafelbunyol. |
|---|
