| Data de construcció | Finals del segle XVII al XIX |
|---|---|
| Descripció |
Torre de planta quadrada de mamposteria, llevat de la part alta de carreus. Té un curiós remat, un edicle en forma de cúpula, obra del XIX El primer cos presenta un parell de finestres rectangulars i una esfera al lateral nord, mentre que el sud queda integrat a la façana principal de l'església. Una senzilla motllura separa el primer cos del segon. Aquest té quatre finestres amb arc de mig punt (una per cada lateral) i a la part superior una cornisa sobre la qual hi ha una balustrada amb pinacles piramidals als angles i circulars al centre. El remat té forma octogonal i diverses finestres, estant emmarcades per pilastres i motllures quatre d'elles. Està decorat amb diversos elements i té un cupulí central amb creu. La torre presenta una escala interior per accedir fins a la sala de les campanes. |
| Protecció | El temple té la condició de Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Quinta de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13.02.2007). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General de Cultura adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Estat original | Tenia un conjunt de tres campanes, dotades amb truges de fusta i accessoris per al toc manual (cordes als batalls). Possiblement la major tenia una maça horària. |
| Estat anterior | L'any 2002 la campana xicoteta tenia una truja de ferro que imitava el perfil de les de fusta i estava dotada amb motor de vol continu. Les dos grans estaven mecanitzades amb electromalls trifàsics. |
| Estat actual |
Tant el campanar com la sala de campanes està molt brut. L'escala serveix de magatzem de graneres i poals entre altres coses. La sala de campanes està bruta, plena de colomina, de cordes velles i ferralla sense ús. A dia 19 d'octubre de 2007 la sala de campanes es troba amb colomina, panís per als coloms, una gàbia amb aigua i un colom dins mort, un colom fora de la gàbia mort i un esquelet. De les quatre campanes actuals, les dos xicotetes estan dotades amb truges de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzades amb motor d'impuls. La dedicada a la Mare de Déu de la Llet presenta també un electromall monofàsic. Les dos campanes grans tenen truges de ferro de la foneria Manclús i estan mecanitzades amb motor de vol continu i electromall. |
| Campanes |
En el ARV, Protocols hi ha una cita que ens parla de la contractació en agost de 1786 de la segona campana amb la condició que fora més gran que la campana gran acabada de fabricar a Algímia, aquesta cita reflexa en part la rivalitat de pobles veïns. En l'actualitat hi ha tres campanes antigues, de les quals la més vella, 1691, ha estat restaurada gràcies a les subvencions de l'any 2007 aportades per la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de Torres Torres. Aqueix mateix any es va fer públic el projecte d'una nova campana que serà anomenada "Mare de Déu de la LLet". L'ampliació del conjunt amb una quarta campana trenca l'harmonia tradicional, per a un campanar de poble menut, amb dos campaners per als tocs ordinaris (festa, mort, senyals diàries d'oració) i una campaneta de senyals utilitzada també per a les misses diàries. El quart finestral estaria ocupat per les matraques. Es tracta d'una ampliació desafortunada (nota de F. Llop i Bayo) La tercera de pes està dedicada a la Mare de Déu de la Llet. Va ser fosa en 2015 per Ecat i instal·lada per 2001 Técnica y Artesanía. Les dos majors són de Vicente Roses i de l'any 1787. |
| Tocs tradicionals de campanes | Els repics i tocs més simples s'interpretaven manualment des dels peus de la torre per mitjà d'una corda unida als batalls, mentre que els vols els interpretaven des de la sala de les campanes. Segurament la major tocava les hores. |
| Tocs actuals de campanes | Repic automàtic de tres de les campanes i volteig automàtic. |
| Intervencions | La construcció del campanar es pot situar a finals del segle XVII, quan es va construir la nau de l'església. Dos segles després, cap a finals del XIX o principis del XX, es va afegir el tercer cos amb formes modernistes. L'any 1979 la foneria de Salvador Manclús del Grau de València va mecanitzar les campanes. Les truges es canviaren per altres de ferro i les dotaren amb motors de vol continu i les dos més grans també amb electromalls. |
| Autor | |
