Inventari de Campanes

Parròquia de Sant Julià - LLIÇÀ D'AMUNT (CATALUNYA)

(Referència: 8431)


Alçada del campanar 22.6
Descripció Altitud: 155 metres.
Església romànica de la que queden pocs vestigis; té dues finestres preromàniques amb muntants d'una sola peça i amb decoració sogada a l'arc situades a l'absis semicircular; hi té decoració d'arcs cecs d'inspiració romànica de factura recent. Va ser ampliada al Renaixement (façana principal i cor) amb barreja de gòtic tardà; al 1940 es va traslladar l'absis un tram enrere i es va allargar la fàbrica del temple. Consta de tres naus separades per columnes (els pilars antics van ser substituïts per columnes el 1940 a fi de millorar la visibilitat) i amb arcs formers rebaixats; la nau central té quatre trams, un d'ells amb el cor; està coberta amb una volta de canó apuntat i capçada per un arc presbiteral de mig punt i un absis semicircular cobert per una volta de quart d'esfera; les naus laterals tenen voltes d'aresta en alguns dels seus trams, en altres la coberta és horitzontal damunt bigues; el cor es troba sobre una volta de creueria i un arc carpanell baixos; té un cancell de fusta digne.
El frontis orientat a ponent presenta un portal gòtico-renaixentista de marc rectangular amb un frontó circular amb el timpà decorat amb relleus en forma de petxina, bordó rectangular damunt mènsules amb les testes dels apòstols Pere i Pau i uns àngels a la part alta dels muntants motllurats; a mitja alçada del frontis hi apareix un òcul atrompetat i, sota una cornisa angular, hi ha oberta una finestra rectangular que ventila el terrabastall. Els seus murs exteriors són de carreus matussers força ben alineats visibles avui (2007) quan el rector, mossèn Jordi, ha procedit, encertadament, a eliminar un arrebossat barroer i en mal estat. A la part dreta exterior del frontis apareix inserit dins del mur un matxó format per grans blocs de pedra —el superior té gravada la data del 1725—, segurament per reforçar l'escala de cargol interior de pedra picada que porta al cor; des d'ell per l'esquerra es puja al campanar. La base del campanar acull el baptisteri amb una pica i un relleu renaixentistes. El relleu representa el baptisme de Jesús.
Dimensions: 21'90 x 4'97 x 6'71 metres de llargada, amplada i alçada respectivament; l'amplada total de les tres naus fa, als peus, 12'15, i al centre, 11'10 metres; per tant, és irregular, degut a obres matusseres que l'han anat configurant al llarg dels temps.
Guarda una pica baptismal de pedra de Girona del segle XVI i, al presbiteri, una imatge moderna del Salvador de l'escultor Manuel Cusachs fos en bronze per Parellada, artista local. Interiorment, els murs estan pintats de color blanc en contrast amb les pedres del arcs, nervis, muntants, columnes i pilastres de pedra granítica (i d'artificial) grisa. Alguns caparrons es troben com a mènsules a l'inici d'alguns arcs.
Campanar aixecat entre el 1508 i el 1710, tot i que el cos inferior és del segle XV i presenta algunes espitlleres fet que fa pensar que es tracta d'una antiga torre de defensa. Té planta gairebé quadrada (5'45 x 5'60 m). En el seu primer cos hi ha dues làpides epigràfiques incrustades, una amb caràcters il·legibles que podrien ser gòtics; a l'altra sembla que hi apareix la data de MCCCCL i l'anagrama de Crist. Està coronat per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada barroca i pinacles amb bola als angles. S'accedeix a la cel·la per una escala de cargol de pedra picada que arriba al cor pel cantó dret del temple. Des del cor, per l'esquerra, una escala d'obra amb estructura de cargol arriba fins a la cel·la. Urgeix assegurar l'últim tram que va de la cel·la al terrat.
Les cinc campanes que tenia van ser llançades al buit el 1936 i destruïdes. Actualment n'hi ha quatre, Baldíria i Quitèria grans, Justa i Rufina petites. Van ser instal·lades el 1946 i foren llurs padrins Dolors Torras i Lluch i Pere Relats i Padró. La campana que feia cinc, la més gran i que tenia el nom de Juliana, no s'ha restituït fins ara.
Murs: el primer alt cos mostra paraments de carreuons matussers ben alineats de pedra clara i marronosa, barrejada; el segon o cel·la, barroc, els mostra de pedra grisa amb carreus mitjans ben escairats, amb finestrals d'arc lleugerament apuntat sobre senzilles impostes; una motllura separa els dos cossos i quatre gàrgoles figuratives sobresurten de la cornisa.
Situació: damunt l'ala esquerra del temple fent angle al nord-oest de la façana principal encarada a ponent.
Alçada: 22'60 metres.
Esveltesa: 4
Protecció Bé Inventariat
Identificador: IPA-29028
Autor
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-07-2000)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-09-2000)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (28-11-2002)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (00-12-2002)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (15-11-2006)
  • DALMAU i ARGEMIR, Delfí [Campanars Parroquials de Torre de Catalunya] (12-01-2007)
  • 11 Fotos
    Editor de la fitxa DALMAU i ARGEMIR, Delfí
    Actualització 28-04-2016


  • Fitxa reduïda (PDF)
  • LLIÇÀ D'AMUNT: Campanes, campaners i tocs
  • Francesc LLOP i BAYO; Francesc Xavier MARTÍN NOGUERA Metodologia dels inventaris de campanes (1998)
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 20-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 30 Visitants: 30 Usuaris: 0