| Alçada del campanar | 18.6 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 177 metres. Església romànica aixecada el 1099 de la que queden restes visibles al frontis i a l'absis decorat seguint el model llombard d'arcs cecs i lesenes; fou modificada posteriorment al segle XV amb capelles laterals unides entre sí que formen com dues naus laterals; estan cobertes per voltes de creueria damunt arcs torals apuntats i separats de la nau central per arcs formers també apuntats; es recolzen en pilars, un d'ells octagonal i els altres tres rectangulars. La nau central, de quatre trams, està coberta amb una volta de canó lleugerament apuntat a excepció del tram proper a l'entrada que té volta de canó de mig punt amb llunetes. El presbiteri el formen l'absis semicircular romànic i dos trams curts, el primer conté a banda i banda sengles absidioles dins del gruix del mur i està cobert per una volta de canó de mig punt; el segon tram té una volta lleugerament apuntada. Els murs interiors estan recoberts d'un arrebossat discret i digne; els del presbiteri mostren el mateix parament que l'exterior, carreus matussers, irregulars i disposats en filades. El portal romànic, obert en el mur lateral de ponent, té tres arquivoltes de mig punt en degradació dovellades en peces de pedra blanca, la central ornada amb mitges boles incrustades; l'acompanyen tres finestres geminades, una a cada costat del portal i una altra al seu damunt. Els murs romànics mostren paraments de carreus petits i matussers disposats en filades regulars; els d'altres moments posteriors són de carreus mal escairats. Arquitectes: les obres de restauració després de les destrosses sofertes el 1936 van ser dirigides per Alexandre Tintoré i per Camil Pallàs. Dimensions: 23'54 x 5'40 x 7'07 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; des del fons de les capelles o naus laterals l'amplada fa 11'84 metres. Els murs tenen un gruix notable; el de la façana comprovat en el portal fa 0'70 metres i els del campanar, segons la mesura feta en una finestra baixa, en fa 0'97. Guarda un retaule gòtic del segle XV dedicat a sant Vicenç de l'anomenat mestre de Gualba, i una imatge que reprodueix la Mare de Déu romànica que va ser destruïda el 1936. Campanar del segle XV en un gòtic senzill. Té un cos de planta quadrada (4'50 x 4'50 m); un de segon és octagonal irregular i està coronat per una minsa cornisa i una coberta que forma una cúpula semiesfèrica recoberta de ceràmica vidriada vermella; una motllura es troba al capdamunt del primer cos, l'altra sota els quatre finestrals d'arc apuntat, un a cada cara alterna. La cel·la, quadrada per l'interior, fa 3'97 x 3'84 inclosos els murs que tenen, aquí, 40 centímetres de gruix; pengen tres campanes dels finestrals. Una esfera horària es troba en la cara que dóna al sud-oest en el cos de la cel·la. Per l'interior hi puja una escala d'obra arrapada als murs, sobre voltes i que deixa un ull central escàs. Els seus murs són de paredat en material gris fosc i carreus blancs ben escairats a les cantoneres. Situació: lleugerament incorporat en la nau lateral de migdia, cap al punt del segon tram proper del presbiteri. Alçada: 18'60 metres. Esveltesa: 4,1 |
| Protecció |
Bé Inventariat Identificador: IPA-29007 |
| Autor | |
