| Alçada del campanar | 24.42 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 52 metres. Església barroca aixecada entre el 1701 i el 1705. Consta d'una nau de sis trams, un d'ells és el transsepte, coberts amb voltes de llunetes sobre cinc arcs torals de mig punt; uns passadissos uneixen les capelles laterals a través de passos en arc de punt rodó. Al creuer s'hi aixeca un cimbori octagonal que aixopluga una cúpula de nervis sobre petxines i amb llunetes entre nervis que queden obertes per vuit òculs el·líptics; té un absis semicircular a la capçalera. El cor amb barana de balustres descansa en un arc carpanell. El frontis encarat a migdia té una portalada classicitzant amb el portal rectangular flanquejat per pilastres toscanes estriades sobre pedestals adossades als brancals, un entaulament, una fornícula amb la imatge del patró i una rosassa motllurada a mitja alçada; el cos central està coronat per un gran frontó triangular amb un petit òcul al centre del timpà i una espadanya d'un ull al cim. El seu mur està arrebossat i pintat en to groguenc ataronjat; els laterals tenen paraments de paredat amb carreus a cantoneres. La cripta romànica, molt restaurada, és de tres naus amb voltes de canó amb grans carreus i murs de maçoneria vista. Dimensions: 46'46 x 10'15 x 15'98 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total del temple des del fons de les capelles laterals fa 22'42 metres. El transsepte en fa 17'95 x 9'71 x 15'93, i la cúpula al creuer arriba als 23'55. Guarda retaules barrocs i neoclàssics com el de l'escultor Josep Vila de Reus del 1745 a un dels altars laterals; el del Santíssim Sagrament, proper a la dreta de l'entrada; el de Sant Isidre del 1705, el de Sant Sebastià del 1716, el de la Mare de Déu del Carme del 1717, el de l'altar major del 1787; també conserva alguns quadres atribuïts a Viladomat. Recentment s'ha situat al presbiteri un ambó de marbre esculpit per Marcel Socias i s'ha reposat la taula de l'altar amb marbre de Macael d'un pes de 1'2 tones sobre quatre columnes d'alabastre de Sarral. Campanar neoclàssic auster. Té un primer alt cos de planta quadrada (4'40 x 4'40 m) i un de segon octagonal on s'hi ubica la cel·la. Està coronat per una cornisa i un terrat amb barana d'obra. Els seus murs són de paredat amb carreus a cantoneres i estan coberts per un arrebossat pintat com el mur frontal. La cel·la queda oberta amb quatre finestres d'arc de mig punt, una a cada cara alterna; l'esfera d'un rellotge està situada sota la finestra que dóna al frontis; una senzilla motllura circumda la torre al dessota de la cel·la; en aquest nivell uns pinacles piramidals estan ubicats en alguns dels seus angles. El campanar es troba aixecat entre contraforts i una escala, a la dreta de l'entrada al temple, permet pujar-hi; de primer és ampla, amb graons d'obra; cap a la meitat es fa de cargol, també d'obra i estreta; un últim tram té graons de fusta i es troba en mal estat. Des de la cel·la es pot arribar al terrat per una escala de gat metàl·lica situada en un angle; dóna a una trapa oberta. Situació: damunt l'ala dreta del temple fent angle al sud-est del frontis orientat a migjorn. Alçada: 24'42 metres. Esveltesa: 5,5 |
| Protecció |
Bé Cultural d'Interès Local POUM-2 Identificador: IPA-12203 |
| Autor | |
