| Alçada del campanar | 24.44 |
|---|---|
| Descripció |
Altitud: 94 metres. Església romànica de principis del segle XII; se'n conserven els tres absis i les naus; en època barroca es van fer reformes visibles sobretot al frontis. Consta de tres naus, la central coberta amb una volta de canó apuntada damunt una imposta que la recorre en la seva base, i les laterals amb voltes d'aresta; tant les voltes com els murs interiors mostren paraments de carreus ben escairats; la separació de les tres naus la fan, per banda, dos robustos pilars rectangulars de grans carreus que sostenen tres arcs formers de mig punt, més amples els que es troben propers al presbiteri; el de l'esquerra d'aquest punt té una columna troncocònica, segurament aprofitada de les restes que els romans deixaren a la població, que el sosté pel centre; reforça l'arc que ha de sostenir el gran pes del campanar aixecat en aquell punt. A la capçalera de cada nau hi ha un absis semicircular, més gran el central, amb decoració exterior sota de la cornisa motllurada de frisos d'arcs cecs i de dents de serra; presenten paraments de carreus ben escairats en filades regulars sobre un sòcol de carreus grossers que formen uns fonaments per situar-los al mateix nivell de la planta de l'església uns metres més elevada; el central sembla lleugerament sobrealçat. L'església fou modificada al segle XVII amb un nou frontis; la portada classicitzant té un portal rectangular flanquejat per unes pilastres toscanes adossades als muntants, dues per banda, sobre un mateix pedestal, un entaulament dòric i una fornícula amb la imatge del patró; una rosassa motllurada i atrompetada amb bordó queda oberta a mitja alçada així com una finestra rectangular per banda i una de petita sota la cornisa angular; unes grades al davant del portal hi donen accés. Quan va caldre restaurar el frontis modernament es va trobar un arcosoli que havia quedat recobert i que avui es ben a la vista al cantó esquerre del portal; inclou un sarcòfag del segle XII que acull les despulles d'un tal Joan Llambordí. Els murs interiors mostren uns paraments de pedra blanca de carreus mitjans o grans ben escairats amb el gruix del morter força visible; els murs exteriors també mostren paraments de carreus ben escairats de mida mitjana i d'una tonalitat vermellosa; el del frontis està arrebossat i decorat amb un tema geomètric repetit en filades amb tractament d'esgrafiat. Dimensions: 24'24 x 6'08 x 9'67 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total de les tres naus és de 16'04 metres; des del fons de les capelles laterals en fa 25. Arquitecte: Esteve Farnés de Sant Feliu de Guíxols pel que fa a les reformes modernes. Campanar de base romànica que fou completat al segle XVII, cap el 1670, però deixat inacabat. Té planta quadrada (5'69 x 5'69 m) i està coronat per una minsa cornisa amb gàrgoles als angles i una coberta (fa de terrat) gairebé plana sobre la cel·la protegida per una escassa barana. La cel·la té dues finestres altes i estretes d'arc de mig punt per banda sota mateix de la coberta. Els murs de pedra mostren carreus escairats irregulars i matussers fins a mitja alçada i ben escairats amb aspecte d'ésser més recents als cossos superiors; una motllura decora la base de les finestres; el sòcol és de paredat matusser. El mur que es troba a migjorn té adossada una torre semicilíndrica que arriba fins al nivell inferior de les finestres; per allí hi puja una escala de cargol que comença a la sagristia i que també comunica amb una escala exterior adossada al mur de tramuntana i que permet accedir a les estances agençades per reunions de treball damunt de les naus laterals. Des d'allí s'accedeix també a l'escala que arriba a la cel·la; aquesta té una coberta en forma de cúpula rebaixada. Una petita trapa permet, amb una escala de mà, accedir al terrat. Dues campanes pengen del centre d'una estructura de fusta recolzada en quatre pilastres adossades als murs. Situació: incorporat a l'ala de tramuntana de l'església, proper als absis encarats a llevant. Alçada: 24'44 metres. Esveltesa: 4,3 |
| Protecció |
Bé Inventariat Identificador: IPA-27039 |
| Estat anterior |
En 2004 es van documentar dues campanes de Barberí, amb jou de fusta, palanca per ventar-les i pont de ferro per dur-les a seure. No obstant estaven mecanitzades de mala manera, llevant els batalls de les campanes (la qual cosa nega tot repic manual) i posant els electromalls de manera que impedeixen tot moviment de la campana. Es tractava d'una actuació destructora de patrimoni ja que no permet els tocs manuals i no reprodueix els tocs tradicionals. Nota de Francesc LLOP i BAYO (13-11-2015) La restauració documentada en 2009 millora una mica les coses, dotant les campanes de jous nous i motors d'impulsos, però sense afegir-hi els accessoris necessaris per a un sempre possible (i necessari) toc manual: palanca, pont. És un punt que caldrà millorar, per enllestir la restauració. Nota de Francesc LLOP i BAYO (31-03-2016) |
| Autor | |
